5R001 Rússia Imperial
Inici: 1800 Final: 1917. 117 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 34.4746 milions / Població final: 74.286 milions / Naixements: 203.492 milions.
tipus soc: CI /XE/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
5R001 Rússia imperial 1800-1917 Rússia Napoleònica, 1800-1825
A471 Pau I, fill del pertorbat Pere III, era voluble i desequilibrat. 24-3-1801 És assassinat i succeït per Alexandre I (1777-1825), amb 24 anys. Alexandre, educat per un suís liberal, volgué governar com un dèspota benèvol. Abolí la tortura, alleugerí al censura, atorgà amnistia als presos polítics i fins i tot preparà l'emancipació dels serfs. Aviat però, es veié involucrat en una sèrie de guerres. 1804-1813 Guerra amb Pèrsia que acabarà amb l'annexió de Georgia i altres regions de Transcaucàsia. 1806-1812 Conflicte amb Turquia, annexió de Besaràbia. 1808 Invasió de Finlandia. Expansió per Alaska fins arribar al nord de Califòrnia.
Campanya napoleònica ah35 Rússia se sentia incòmoda amb el Gran Ducat de Varsòvia com a satèl.lit de Napoleó, amb les traves a imposar-se als turcs, i amb el matrimoni de N amb una austríaca. 24-6-1812 un exèrcit de 600.000 homes creuà el Niemen. Aquest serà (Egipte i Espanya) el tercer gran error (fracassarà com Carles XII de Suècia i com Hitler). Avança sense trobar gran resistència ja que Kutúzov no volia gastar l'exèrcit. Prop de Moscú hi va haver la batalla de Borodino (7-9-1812) amb grans pèrdues per les dues parts, 3 russos per cada francès. N entrà a un Moscú arrasat prèviament pels russos. No aconseguí cap rendició del tsar Alexandre. N intentà retirar-se ja que no podia fer altra cosa. A les portes de l'hivern, i amb atacs puntuals i guerrillers d'escamots de Kutúzov havia de fer marxa enrera pel mateix camí per on havia vingut. Amb un fred terrible sense aliments, l'exèrcit francès emprengué una penosa retirada. Només van sobreviure 10.000 soldats i el general Ney va creuar la frontera caminant enrera, disparant sobre els seus perseguidors. [GUERRA I PAU de Tolstoi].
1815 Congrés de Viena. Rússia obté la major part de Polònia, amb Varsòvia inclosa, conservant Finlàndia i Besarabia. Es converteix en una gran potència. Després de la caiguda de Napoleó, Alexandre I es tornarà més conservador i més místic, fundant la Sta. Aliança. ah73 Es creen colònies militars de càstig. L'exèrcit s'europeitza. Influències romàntiques en cultura: PUSCHKIN, LERMONTOV. Apareixen societats secretes que lluiten per una Constitució i l'alliberament dels pagesos. 1825 Mort d'Alexandre.
Nicolau I i Alexandre II, 1825-1875
ah73 A la mort d'Alexandre I, les societats secretes (la del nord moderada, i la del sud radical), organitzen la insurrecció "decabrista". Serà esclafada però es convertirà en un símbol per a la joventut revolucionària. 1825-1855 Nicolau I "el gendarme d'Europa". Governa de manera autocràtica amb el suport de l'església ortodoxa i la consciència nacional russa. El comte Benckendoff organitza la policia secreta amb la creació de la "tercera secció" que controla l'opinió a les escoles, universitats i premsa. En política exterior reprimirà els moviments revolucionaris de Polònia, Alemanya i Hongria. Voldrà extendre la seva influència als països balcànics en base a la religió comú (Protectorat sobre Moldàvia i Valàquia, l'actual Rumania) i això el farà enfrontar-se amb Turquia. Ajudarà Grècia en la seva lluita per la independència encara que per això s'hagi de separar de la política conservadora de la Sta. Aliança. 1829 Pau d'Adrianòpolis. Acords amb Prússia i Austria. 1842 Estrena de Ruslan i Liumidla de GLINKA.
1853-1856 Guerra de Crimea (ah73, A517). La tensió amb Turquia fa que el conflicte entre monjos ortodoxs i catòlics pel control dels "Sants indrets" a Jerusalem s'aprofiti per declarar la guerra. Rússia pretén el control del mar negre. Anglaterra, per protegir la seva ruta de comerç amb la India, prefereix un imperi otomà dèbil que una Rússia forta. Francesos i austríacs ocupen els països balcànics. Francesos i britànics desembarquen a Crimea. La tardor de 1854 comença el setge a Sebastopol, durant el qual tingué lloc la cèlebre càrrega de la brigada lleugera contra l'artilleria russa [estúpida o incompetent més que no pas heroica]. Aquesta fou la primera guerra moderna amb trinxeres. També hi va haver enviats de premsa que describien la vida miserable dels soldats rasos sota la indiferència dels seus caps. Florence Nightingale fundà la moderna assistència als ferits. Soldats italians van intervenir en la lluita perquè Cavour volia guanyar-se així els aliats per la causa de la independència d'itàlia. [recordo quadres al museu de Moscú]. 2-3-1855 Mor Nicolau I. 11-9-1855 Cau Sebastopol. 1856 Pau de París per la qual Rússia abandona la desembocadura del Danubi i es compromet a no tenir la flota de guerra al Mar Negre. Això deixa relativament segur l'imperi Otomà. A l'est Rússia aconsegueix de Xina la zona que arriba fins el riu Amur.
La derrota de la guerra de Crimea evidencià l'endarreriment cultural, administratiu de Rússia. La servitud de la gleba era un obstacle al progrés i Alexandre II decidí la reforma de la societat per decret. 1856 Dissolució de les colònies militars. 3-3-1861 Abolició de la servitud que afectarà a 40 milions de pagesos. Es manté el sistema del mir (comunitat rural propietària de la terra i responsable col.lectiu dels impostos). Es comença a implantar l'ensenyament primari i mitjà. Es concedeix autonomia acadèmica a la universitat. Es rebaixa la censura a la premsa. 1864 Concessió d'administració autònoma a diferents districtes. Reforma judicial amb jutges independents, judicis públics i un sistema penal menys sever. 1874 Instauració del servei militar de 6 anys obligatori. Tot i l'abolició de la servitud [suposo que amb un sistema d'arrendament], no augmenta la productivitat ja que manquen tècniques i medis de distribució. Es deutes als propietaris són molt grans.
Decadència del tsarisme, 1875-1917
ah123 La fam, la misèria i la política del tsar causen el descontent. Tolstoi i Herzen es posen al costat del poble. Els moviments opositors són els populistes (que fan propaganda revolucionària a un poble que es manté fidel a l'església) i els nihilistes (tal coms els anomena Turgueniev a "Pares i fills", partidaris de l'anarquisme de Bakunin que lluitaran contra el tsarisme de manera més eficaç. Són reprimits durament. El socialista Plejanov s'oposarà als mètodes terroristes. Havent conegut a Marx i Engels introduirà les seves doctrines a Rússia.
1881-1894 Alexandre III, governarà de manera autocràtica fundant la Ochrana, policía política que controlarà les universitats, les escoles, la premsa i els tribunals. Pagesos i treballadors segueixen explotats per latifundistes i capitalistes. El poble descarrega la seva ràbia en progroms antisemites.
1894-1917 Nicolau II, continuarà l'autocràcia basada en l'església ortodoxa i la policía, encoratjat per la seva esposa Alexandra, comtessa de Hesse-Darmstadt. 1898 El partit obrer social demòcrata, fundat de nou després de ser desarticulat per la policía es reorganitza a l'estranger. Vladimir Ilich Ulianov, anomenat Lenin, difon les idees revolucionàries i estudia el marxisme durant el desterrament a Sibèria. 1903 Segon Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata. Escisió entre Menxevics, partidaris d'esperar a que el capitalisme creixi més, i els bolxevics de Lenin que proposen una dictadura del proletariat en la qual també es donaria cabuda a la classe pagesa.
1905 Primera revolució russa. L'exèrcit dispara contra els manifestants que es volien entrevistar amb el tsar. Motí dels mariners del cuisassat Potemkin a Odessa. A Londres els bolxevics decideixen participa en la revolució democràtico-burgesa" per convertir-la després en socialista. Es formen soviets (consells obrers). 1906 El primer ministre Stolypin proposa una constitució. En ser assassinat reprenen el poder la policía i els reaccionaris. El juliol s'obre una "Duma" (esperança popular) per demanar un règim parlamentari. Se supremeix el sistema dels mir intentant crear una classe mitjana de pagesos. El resultat és que augmenta el proletariat del camp i els socialistes augmenten la seva influència. La segona Duma es dirà la "còlera popular". 1907 Tercera Duma (dels senyors, Popes i lacais) que significarà el retorn el règim autocràtic. Hi ha agitacions contínues. La cort del tsar està sota la influència d-un "enviat de Déu" i taumaturg, el pagès siberià Rasputín que serà assassinat.
Expansió exterior
Rússia necessita expandir-se per definir els seus límits a l'Asia, per tenir accés al mar i per ambició del tsar. Per això emprendrà una lluita amb els turcs per accedir al mediterrà pel mar negre alhora que per alliberar els pobles grecoortodoxes. A l'Asia haurà guanyat el Càucas i el Kirguize. Guanyarà Mongòlia a la Xina fins al riu Amur i vendrà Alaska als americans en un acte hostil a Anglaterra. Industrialització: La xarxa ferroviària s'estén amb la línia transcaucàsica (1883-1886) i el transiberià (1891-1904). La industria pesada es desenvolupa gràcies a la inversió de capital francès. Com que el poble no té poder adquisitiu i s'han de fer pagaments a l'exterior, es veuen obligats a exportar blat a desgrat de la fam. L'església manté grans extensions improductives. Els pocs guanys dels que treballen estan gravats per forts impostos. Això, juntament amb un fort creixement demogràfic (90 M el 1880 a 175 el 1914) causen fam i misèria.
Ideologia
Els occidentalistes propugnen l'adopció de la tecnologia i progrés occidentals. Revolucionaris com Bakunin afirmen que la solució està en eliminar l'autoritat política i religiosa. Europa és vista per Herzen com un món especulatiu on per guanyar més no importa deixar en la misèria al el costat. Es propugna una actitud més comunitària (el mir). Els eslavòfils creuen en un caràcter espeial rus, més generós, just i amb capacitat de sofriment, que els permetrà escapar de l'egoisme occidental. Dostoievski defensarà una posició paneslavista.
1904-1905 Guerra russo-japonesa, desfavorable, que duu el sistema zarista prop del col.lapse. Rearmament de l'exèrcit gràcies a préstecs francesos.
WWI
Els balcans estaven en un estat de permanent agitació, amb dues cultures en conflicte, la musulmana-turca, els grecs-eslaus ortodoxs, els blocs d'orientació eslava com els serbis (amb suport francès), i els d'orientació germànica (com Bòsnia-herzegovina), diferents moviments nacionalistes sense acabar de quallar. Primer conflicte entre l'aliança de Rússia, Sèrbia, Bulgària i Grècia contra Turquia. Amb l'assassinat de l'arxiduc a Sarajevo, Àustria declara la guerra a Sèrbia que rep el suport de Rússia. Alemanya declara la guerra a Rússia i França com a aliats. 1915 Rússia penetra a Prússia i Hongria. La guerra haurà costat la vida a 1.7M russos. Perd la zona del bàltic i Ucraïna.' Abans / Després