5R003 Federació russa
Inici: 1989 Final: 2020. 31 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 118.909 milions / Població final: 145.024 milions / Naixements: 76.851 milions.
tipus soc: CF /XE/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
1990 200.000 persones desfilen a Moscou reclamant la democràcia. El PCUS renuncia al monopoli del poder. El Soviet autoritza la propietat, l'arrendament i la contractació dels mitjans de producció. L'agost de 1991 hi ha un cop d'estat de militars i el KGB que intenten derrocar Gorbatxov però el nou president Boris Ieltsin n'escapa. Boris Ieltsin 1992-1999
Inicia una transició cap a l'economia de mercat amb una "teràpia de xoc". El resultat serà que els empresaris i els que operen al marcat negre es faran molt rics mentre que els que depenien d'un sou fix s'empobriran. La inflació augmenta moltsíssim. Es volia distribuir els actius públics amb vales per evitar que anessin a parar a les màfies, però malgrat tot, aquestes es faran amb la majoria. Ho acapararan antics buròcrates soviètics, directors de fàbrica, homes de negocis agressius. Com que no funcionen les institucions recorren a la protecció/coacció del crim organitzat, la "krysha". 15.000 empreses es privatitzaran entre 1992 i 1994. La intenció és que siguin independents sense dependre de subsidis estatals. El petroli i el gas aniran a parar a un petit grup d'oligarques. Els bancs, controlats per aquesta gent, fan préstecs pels que volen fer-se càrrec d'una empresa i quan no poden pagar, se la queden a un cost molt baix. Així és van fer la fortuna els oligarques: Boris Berezovsky, Mikhail Khodorkovsky, Roman Abramovich, Vladimir Potanin, Vladimir Bogdanov, Rem Viakhirev, Vagit Alekperov, Viktor Chernomyrdin, Viktor Vekselberg, and Mikhail Fridman. Un dels problemes és que l'antiga USSR dedica un 15% del GDP i gran part de la població, a defensa, en el context de la guerra freda. Moltes zones depenien d'una única empresa estatal i quan aquesta es privatitzà, si no funcionava, deixava tota la regió a l'atur. El col·lapse del sistema educatiu feia que no es. Tots aquests factors van dur a una profunda crisi econòmica. Moltes empreses deixen de pagar els treballadors. Baixa la natalitat i l'esperança de vida (de 64 a 57 anys). El 1993 Ieltsin, amb els militars, i el parlament amb alguns rebels, es disputen el poder. En l'enfrontament moriran 147. El 1996 el descontentament preveuen que perdi les eleccions davant Zyuganov, però les assegurarà amb el suport dels oligarques. La seva salut i estat mental estan deteriorades i governa sobretot amb l'ajuda d'assessors que estan relacionats amb els oligarques.
El 1994 Ieltsin envia 40.000 tropes a Txetxènia, territori tradicionalment musulmà, que es volia separar de la Federació russa. L'exèrcit està descontrolat, cosa que es posarà de manifest en la guerra amb Txetxènia [risc de l'armament nuclear]. Bombardegen amb aviació i artilleria, on són superiors, però de moment no poden capturar la capital. El 1997 se signa un acord de pau però el conflicte es reprendrà el 1999.
El 1998 hi ha una recessió, menys demanda de petroli i l'economia russa s'enfonsa encara més. El govern no pot pagar els funcionaris ni les pensions. Malgrat un préstec del IMF, el que es recapta en taxes no arriba ni per pagar els interessos. Ieltsin posa de PM a Yevgeny Primakov, ministre d'exteriors, que restaura l'estabilitat política. Els preus del petroli pugen el 1999 i l'economia es recupera. Però 8 mesos després, Ieltsin el destitueix perquè tem la seva creixent popularitat i nomena Sergei Stepashin, cap del FSB (successor del KGB) però poc després nomena Vladimir Putin i també el designa com a President que el succeixi. La Duma ho aprova.
Vladimir Putin 1999-2020
Segona guerra de Txetxènia. Les forces rebels s'enfronten a l'exèrcit al Dagestan i maten cetenars de persones en atemptats terroristes a Moscú. Putin fa intervenir l'exèrcit que entrarà a Grozny el 2000. Aprovació popular. Ieltsin dimiteix i Putin actuarà om a president. El 2002 els Txetxens ocupen un teatre amb 700 persones. Les forces especials adormiran totohom amb un gas que matarà 100 civils, i eliminarà tots els terroristes. El 2004 ocuparan una escola a Beslan. La lluita entre guerrilla rebel i l'exèrcit continuarà.
Putin s'enfrontarà a alguns oligarques, com Vladimir Gusinsky, Boris Berezovsky i Mikhail Khodorkovsky recuperant les seves empreses, com la petroliera YUKOS del darrer i, sobretot, prenent el control dels media dels quals n'eren propietaris, televisions i diaris. Elimina així medis que podien donar veu a l'oposició. Guanya les eleccions de 2004 sense oposició. La majoria de la població i el mateix Putin veuen el desmantellament de la USSR com una tragèdia que només ha beneficiat els oligarques ie ls nacionalistes mentre que la gent normal no hi ha guanyat. El 2005 s'eliminen mesures de l'era soviètica com el transport públic gratuit i ajudes pels vulnerables; hi haurà protestes. [seguirà la corrupció, ara al voltant de l'entorn de Putin] El 2006, la periodista Anna Politkovskaya que havia denunciat la corrupció i els abusos de l'exèrcit a Txetxènia és assassinada a trets. Marxes de protesta del grup opositor "L'altra Rússia" de Garry Casparov. En les eleccions de 2007, "Rússia Unida", el partit de Putin treu el 64% dels vots. Com que la Constitució no li permetia un tercer mandat, Putin posa a Medvedev de president i ell de Primer Ministre. El 2008 es reprimeix l'intent de Georgia de consolidar Ossètia del sud.
A les eleccions de 2012 Medvedev proposa Putin de president altre cop. Protestes de l'oposició que veu les elecions manipulades. S'introdueix legilació anti LGBT prohibint banderes i obres amb contingut homosexual.
Guerra amb Ucraïna Annexió de Crimea Després que el pro-rus Yanukovych fos destituït a Ucraïna, Putin despleg tropes per annexionar la península de Crimea i ho consolida amb l'aprovació de la Duma. Un referèndum a la regió aprova unir-se a la Federació russa. InvasióEl 2022 l'exèrcit rus envaiex Ucraïna amb la idea d'imposar un govern pro-rus, amb el pretext que l'aproximació d'Ucraïna a la NATO és una amenaça i que els nazis reprimeixen la població russa del Donbas. ' Abans / Després