5RAC2 Àsia central soviètica
Inici: 1917 Final: 1989. 72 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 37.9191 milions / Població final: 60.663 milions / Naixements: 116.255 milions.
tipus soc: CI /CO/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
La majoria d'Àsia central s'identificava com a turcs de parla uzbek o perses de parla takiya, sense les divisions de les repúbliques actuals. Els soviets van anar modificant les divisions territorials més o menys amb criteris ètnics. Uzbekistan
Durant els primers anys de la Rússia Soviètica es va establir un govern titella que excloïa els musulmans. Els rebels van fer una lluita de guerrilles. Però la majoria dels jadisistes seguiran els bolxevics apuntant-se al Partit Comunista i i guanyant càrrecs al República Uzbek. Van proposar-se d'emancipar la dona, redistribuir les terres i alfabetitzar la població. El 1929 Tajikistan se separa i esdevé una república independent. Amb Stalin la russificació exclou els locals del poder, executa molts d'ells i deporta molta població durant la WWII. Moscou imposa el cultiu de cotó per sobre de la diversificació de l'agricultura. La població rural queda marginada. Arriba molta inmigració russa a les ciutats. La situació es relaxa una mica després de mort de Stalin amb Khrushchev. Els Uzbeks poden tornar a participar en el govern però ho hauran de fer en rus i a oblidant les seves tradicions. Quan hi arribaven, afavorien parents i familiars fent connexions amb clans. Així Sharaf Rashidov primer Secretari del PC uzbek de 1952 a 1982, va aconseguir debilitar el poder de Moscú, alterar les quotes de cotó tot i manifestar-se lleial a Brezhnev. Quan va morir, Moscú va fer una purga de càrrecs uzbeks que va despertar ressentiment. Hi a un sentiment nacionalista per recuperar el llenguatge i la cultura, descontent per la indústria del cotó i seu cost ambiental (el mar d'Aral assecat). Però a les zones rurals la majoria dóna suport al govern comunista.
Tajikistan
El 1920 l'últim emir va ser deposat per les tropes soviètiques, que van massacrar 25.000 civils i es va proclamar la república soviètica de Bukhara. El moviment Basmachi havia nascut pel descontent de les reclutes forçoses de la WWI i després per l'ocupació soviètica. El 1924 es crea la RSS de Takijistan dins de l'Uzbekistan però les ciutats antigues de Bukhara i Samarcanda en queden fora. Així, molts tajiks són forçats a assimilar una nova identitat uzbeka. Es tanquen les escoles tajik i els tajiks no podran accedir a llocs de poder. Es colectivitzen les terres i es desplaça bona part de la població pagesa. Es purga l'oposició, amb 10.000 deportats, i arriben molts russos que ocuparan les posicions del partit.
A la WWII són reclutats 260m d'una població de 1.5M, dels quals moriran uns 100m. Tant Stalin com Khrushchev miraran de fer créixer l'agricultura i la indústria. Però el Tajikistan serà la república més pobra i menys educada de la USSR.
Turkmenistan
Després de la revolució, Ashqabat es torna una base anti-bolxevic. Lluites entre els comunistes, locals i algunes forces britàniques procedents d'Afganistan. El 1924 es dissol la república autònoma de Tuskestan i es funda la Turkmen SSR. Increment de la industrialitzacio i la població. El 1948 un terratrèmol mata la meitat de la població d'Ashqabat. Durant els '50 es construeix el canal de Qaraqum de 1375 km per regar els camps de cotó. Això acabarà provocant el desastre ecològic que asseca el mar d'Aral. Durant els nys 60 es descobreix un gran jaciment de gas natural. No obstant, el país seguirà essent poc desenvolupat. Kyrgyzstan 1917-1989
Els soviets van controlar la regió el 1918 i el 1924 es va crear l'oblast autònom Kara-Kyrgyz (Kara perquè Kazakstan també es deia Lirgiz) i el 1936 es va establir com a Kirghiz SSR. Durant els '20, la regió es va desenvolupar econòmicament i en educació. La llengua forma part del grup turkic Kipchak. El 1924 van fer servir un alfabet basat en l'àrab, el 1928 llatí, i el 1941 el ciríl·lic. Els soviets van imposar una russificació. La majoria de la població era musulmana amb diferents tipus de devoció. La cultura era de tradició nòmada. La inmigració russa va suposar un creixement urbà. Amb la perestroika de Gorbatxov es comença a recuperar l'idioma i la identitat nacional.
Kazakhstan 1917-1989
Aprofitant la guerra civil russa es van formar dues autnomies, l'Orda Alash i la Kokand fins que el 1920 els soviets van establir una república que anomenaven també Kirgiz per no confondre cossacs i kazakhs (les dues paraules vindrien del turkic i voldria dir home lliure). Orenburg que era la capital passa a Rússia i la nova capital serà Almaty. El 1936 es redefinirà com a Kazakh SSR. Amb la col·lectivització de terres de Stalin, hi va haver fam, semblant al holomodor d'Ucraïna. Va morir 1M de la població i el 80% del bestiar. Molts dels que van intentar emiograr a Xina van morir pel camí. El 9137 comença la repressió contra l'oposició. Fins a 18m dones s´pon arreatdes i 8m dutes a camps de treball com a traidores a la mare pàtria. Durant la WWII part de la indústrai soviètica es va traslladar al Kazakhstan, i alhora va arribar població deportada de Tatars, musulmans i polonesos que els russos temien que col·laborarien amb els alemanys. Durant les dècades següents segurien arribant inmigrants russos per conrear les terres fins que els kazakhs van quedar en minoria i sense gent formada per fer anar la indústria. Es van trobar jaciments de carbó i petroli.' Abans / Després