5RAC3 Àsia central independent
Inici: 1989 Final: 2020. 31 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 60.6759 milions / Població final: 74.002 milions / Naixements: 39.215 milions.
tipus soc: CF /IS/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
5RAC3 1989 - 2020 Uzbekistan
El 1989 el moviment d'intelectuals Birlik vol recuperar l'Uzbek i sortir del monocultiu del cotó. El 1991 el president del Soviet declara la indepndència, que s'aprova per referèndum. Inicialment hi ha una Comunitat d'estats independents. Comença una confusa etapa de transició d'economia, deixen d'arribar subvencions de la USSR, arriba inversió estrangera. S'aprova una nova Constitució però el partit de l'oposició Birlik, és ilegalitzat. Conflictes que Tajikistan i Kirguistan. Tensió amb la minoria islàmica [ majoritària a Kirguistan]. El 1999 hi ha atemptats islamistes wahabis que es reprimeixen, i s'aprofita per esclafar tota oposició. Després dels atemptats de les torres bessones cedeixen bases als USA que els donen ajuda econòmica. El 2005, le sprotestes pel suport als estats units són reprimides i moren centenars de manifestants. Acaba la col·laboració amb els USA i es tanquen les bases. El 2007 Karimov munta unes eleccions fradulentes i empresona l'oposició. El 2016 mor d'un atac de cor i és substituït per Shavkat Mirziyoyev, que es manté al poder amb eleccions poc democràtiques. S'emprenen reformes i es promou el turisme. Avui Samarcanda és principalment de cultura tayika (persa), mentre que a la capital Tashkent hi ha més població russa.
Tajikistan
Amb el col·lapse de la USSR, Takijistan declara la seva independència, uan de les darreres a fer-ho. Es recupera la llengua i eñs tajiks substitueixen els russos en els càrrecs polítics. El país cau en una guerra civil entre clans i la majoria dels no musulmans, russos i jueus, fugiran. Emomali Rahmon carriba al poder el 1994. El 1997 s'arriba a una cord de pau entre Rahmon i l'oposició. Després de la guerra ciivl el país està devastat, 100m víctimes i 1M de refugiats. Rahmon és reelegit el 1999, en unes eleccions controlades. Hi haurà tropes russes a la frontera pel conflicte amb Afganistan, i després del 2001, tropes americanes. Reelegit el 2020.
Turkmenistan
Turkmenistan assoleix la independència el 1991. L'antic capd el partit comunista Saparmurat Niyazov, és elegit president. La mateixa gent seguirà al poder. S'instaura un règim personalista que perpetua Niyazov al poder. País aïllat i sense llibertat d'expressió. El 2006 mor inesperadament. El 2007 Gurbanguly Berdimuhamedow wés elegit president. Es reforma l'educació i la sanitat, les pensions, i es permeten internet cafés amb accés a la xarxa sense censura. Es construeix un gasoducte que arribarà a rússia travessant el Kazakhstan [comprat a baix cost per Rüssia, dependència europea]. El 2008 es recuperen els noms dels mesos i dies de la setmana tradicional en persa i turc, alguns dels quals havien estat modificats per Niyazov amb el seu nom i el de la seva mare.També retirarà una estàtua daurada de Niyazov que donava voltes a una plaça. Reelegit el 2017 en unes eleccions controlades.
Kyrgyzstan
El 1990 les eleccions encara estaven limitades al partit comunista. Conflictes ètnics a la regió osh on hi havia una majoria d'uzbeks. L'oposició forma el KDM, Kyrgyzstan Democratic Movement. S'elegeix un candidat no oficial, l'única de les repúbliques de l'Àsia central que ho va fer, Askar Akayev. El 1991, després que fracassés el cop contra Gorbatxov, es proclama la independència. EL Kirgiz passa a ser la llengua oficial i entra al CIS. Eleccions qüestionades el 2000 i el 2005. Protestes que demanen la dimissió de akayev que al final s'exiliarà a Moscú. Presidència de Kurmanbek Bakiyev, 2005-2010, marcada per assassinats d'alguns polítics i lluites per controlar negocis lucratius i acusacions de corrupció. EL país pateix talls d'energia freqüents. Protestes el 2010, eleccions surt Roza Otumbayeva. Atambayev 2011-to 2017. Acords per augmentar el comerç amb Turquia. Pro-rus, fa fora els militars americans. Sooronbay Jeenbekov 2017-2020, tensió amb l'anterior president que inicialment li havia donat suport. El 2020, protestes a Bishkek, per eleccions que es creuen fraudulentes, entren als edificis del govern i llencen i cremen papers. Alliberen l'anterior president Atambayev. Es força una revisió dels resultats electorals i es designa Japarov que guanyarà clarament unes nnoves eleccions el 2021.
Kazakhstan
Amb el colapse de la Unió soviètica els nacionalistes volen establir la independència i entren en conflicte amb la meitat de la població que és russa. Nazarbayev era el president oficial i no va trencar amb Rússia. Sí que va lluitar per que Kazakhstan tingués el control dels seus recursos minerals. No va condemnar el cop contra Gorbatxov fins al segon dia però li va seguir donant suport. Va buscar l'assessorament d'economistes i tècnics per desenvolupar el país. El 1991 serà president d'un país independent després que Ucraïna i Bielorússia dissolguessin la USSR. Va proposar a les altres repúbliques Turkis la formació d'una confederació. Es mantindrà al poder durant 30 anys i aconseguirà limitar l'impacte econòmic de la separació amb rússia, evitar els conflictes en un país amb 100 ètnies diferents. Es legalitza l'homosexualitat. El 2019 s'elegeix un nou president.
- Turkmenistan 6
- Uzbekistan 33.5
- Tajikistan 9.5
- Kirguistan 6.5
- Kazakhstan 19