5RBU3 Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia
Inici: 1989 Final: 2020. 31 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 46.5047 milions / Població final: 56.718 milions / Naixements: 30.056 milions.
tipus soc: CF /XE/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Bielorússia 1989-2020
El 1991 Bielorússia declara la independència de la USSR. El 1994 Alexander Lukashenko és elegit president. Modifica la Constitució per treure poders al parlament i estableix un regim autoritari amb eleccions no democràtiques. Es mantindrà al poder detenint l'oposició i arribant a segrestar un avió per empresonar dissidents. En la guerra amb Ucraïna deixa que el seu territori serveixi a l'exèrcit rus. [vaig estar a punt d'entrar-hi el 2017].
Moldàvia
A partir de 1989 el Front Popular, nacionalistes romanesos-moldovas, guanya le sprimeres eleccions democràtiques de 1990. Mira de controlar el país i restablir el llenguatge. Té l'oposició de la minoria eslava de Transnistria i la turca del sud a la regió de Gagauz. Aquestes intenten demanar la independència i seran atacats per un exèrcit de 30mil voluntaris nacionalistes però seran aturats pel 14e exèrcit soviètic. A Transístria els moldaus són una minoria del 40% i russòfons la majoria, el govern moldau ofereix autonomia i els russòfons volen la independència. Hi ha forces russes al territori. El 1992 són reconegts per la UN i es comencen a distanciar de Romania. La transició a l'economia de mercat serà difícil i part de la població emigrarà. Bona part del seu GDP prové de transferències de l'estranger. El 2001 el partit comunista de Vladimir Voronin torna al poder i el 2009 és reelegit sota acusacions de frau electoral. Protestes violentes que el govern atribuirà a ingerència de Romania. EN unes noves eleccions els comunistes perden el poder i entre l'Aliança per la integració a Europa. El 2016 guanya el candidat pro-rus Igor Dodon. El 2020 Maia Sandu, pro-EU.
Ucraïna
Amb la dissolució de la USSR el 1991 U torna a ser independent, després d'un referèndum amb un 90% d'aprovació, un 56% a Crimea. Es va formar una cadena humana de Kiev a Lyev. Leonid Kravchuk primer president fins 1994, Leonid Kuchma 1993-2004, envoltat d'acusacions de corrupció. La transició a l'economia de mercat serà difícil i quan es començaven a recuperar es veuran afectats per la crisi global del 2008. El 2005 guanya el pro-rus Viktor Yanukovych, en unes eleccions qüestionades. Hi ha moltes protestes als carrers, l'anomenada revolució taronja, fins que el tribunal Suprem declara les eleccions nul·les i en la repetició surt elegit Viktor Yushchenko, pro-europeu. El 2010, els abans aliats Yushchenko and Yulia Tymoshenko durant la revolució taronja, s'han tornat enemics i es presenten dividits a les eleccions que guanya Yanukovych. Aquest persegueix l'oposició i empresona Tymoshenko. El 2013, Yanukovych es retira del procés d'ingrés a la EU i s'apropa a Rússia, fet que provoca protestes als carrers de Kiev, a la plaça de Maidan, que són reprimits per la policia causant 80 morts. El prsident s'amaga tement represàlies i el parlament el destitueix i allibera Tymoshenko. El 2014 Rússia s'annexiona la regió russòfona de Crimea i esclata una guerra a les regions del Donbass, Donetsk i Lugansk, amb 6.400 morts i 500.ooo desplaçats.
El 2019 l'actor Volodymyr Zelensky és elegit president. Preparatius per entrar a la EU i NATO.
El 24/02/2022 l'exèrcit rus envaiex Ucraïna sense aconseguir conquerir la capital. 4 milions de refugiats. La lluita es concentra a l'est.
- Bielorússia 9.4
- Moldàvia 4
- Ucraïna 43.7