5RCA3 Càucas

Inici: 1989 Final: 2020. 31 anys.
taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 13.927 milions / Població final: 16.986 milions / Naixements: 9.001 milions.
tipus soc: CF /XE/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Armènia 1917-1989
El 1990 Armènia declara la independència. Un conflicte amb la regió autònoma d'Azerbaidjan de Nagorno-Karabah va fer que Turquia i Azerbaidjan tanquessin la frontera, amb conseqüències econòmiques. Ter-Petrosyan (1991–1998) es va trobar anmb dificultats econòmiques i el rebuig a un acord per acabar el conflicte amb Azerbaidjan que contemplava devolulció de territoris. Kocharyan (1998–2008) guanya unes eleccions irregulars. Reprimirà l'oposició i se sospita que va instigar un tiroteig de membres del parlament. (2008-2018) Serzh Sargsyan guanya unes eleccions disputades per Ter-Petrosyan. Protestes violentes. El 2009 s'estableixen relacions diplomàiques amb Turquia. El 2018 Sargsyan és reelegit però dimiteix quan els militars s'uneixen a l'oposició. Nikol Pashinyan (2018-present). 2020 guerra oberta amb Azerbaidjan.
Azerbaidjan 1989-2020
El 1991, georgia i Azerbaidjan eren els úniques repúbliques que volien impedir el col·lapse de la USSR. Mutallibov president. Es va declarar la independència, es van fer unes eleccions no multipartidistes i tots els càrrecs comunistes van seguir al seu lloc. Esclata el conflicte amb Armèniam que té el suport de Rússia. Civil armenis són assassinats a Maraga. Després d'inestabilitat surt elegit l'opositor empresonat Abulfaz Elchibey, que no aconseguirà solucionar el conflicte amb Armènia. 1993 torna Heydar Aliyev que millorarà l'economia tot i que caurà en corrupció i nepotisme. És reelegit, cedeix els drets de petroli a BP. El 2003 passa el poder al seu fill Ilham Aliyev, que és elegit en unes eleccions qüestionades. Segueix un règim autoritari no democràtic, amb successives reeleccions.
Georgia 1989-2020
El 1990 hi ha eleccions multipartit i el principal dissident Gamsakhurdia (1991–1992) esdevé president. Mira d'assegurar el control de les regions de Abkhazia i Ossetia del sud que amb el suport de Rússia aconseguiran una independència de facto. No governa bé i partidaris i opositors s'enfronten amb armes, guerra civil. Fugirà a Txetxènia el 1992 i Eduard Shevardnadze és cridat a assumir el poder. El confliucte a la regió d'Abkhazia va escalar i els rebels amb el suport de paramilitars russos derrotaran l'exèrcit georgià amb 14.000 víctimes i 300.000 ètnics georgians desplaçats. Shevardnadze empresonarà els paramilitars però serà acusat de corrupció. Proper a Occident, aconseguirà ajuda dels Estats Units i manifestarà interès per entrar a la EU i la NATO. El conflicte de Txetxènia tensa les relacions amb Rússia que els acusen d'acollir guerrillers. LEs eleccions de 2003 semblen fraudulentes i davant les protestes de la població, l'anomenada revolució rosa, dimiteix és substituït per Burjanadze fins a les noves eleccions de 2004 que guanya l'oposició de Mikheil Saakashvili. S'esperava que el nou govern pportés la democràcia, acabés amb la corrupció i pacifiqués les regions separatistes de Abkhazia i Ossetia del sud. Les reformes no arriben i el descontent creix. El 2008 comença una guerra amb Rússia a Ossetia del sud. El 2011 l'home de negocis Bidzina Ivanishvili entra en política amb una coalició que guanyarà amb Giorgi Margvelashvili president, la primera transició democràtica. 2018 Salome Zurabishvili primera presidenta. 2021 Irakli Garibashvili. L'antic president Mikheil Saakashvili és arrestat acusat de corrupció quan torna de l'exili.
  • Georgia 4
  • Armenia 3
  • Azerbaidjan 10.1
'
Abans / Després