Poesia amor
amor Poesia Xinesa. Dinasties Zhou, Han, Tres regnes
Literatura xinesa Xina Zhou (1000 – 256 BCE) 2HAX0 Anònim (-324) Quan el vent Quan el vent t’infla els dos vestits de seda sembles una deessa enmig dels núvols. Les flors de l’esbarzer, quan passes, beuen el teu perfum. I aquests lilàs que portes, collits per tu, tremolen d’alegria. Uns anells d’or els teus turmells …
Continue reading “Poesia Xinesa. Dinasties Zhou, Han, Tres regnes”
Lírica grega arcaica
Literatura grega Mimmermo Soló Jenòfanes Arquíloc Semònides Alcman Simònides Safo MIMNERMO (600 ac) La vellesa trista i deforme (5 D) (p.58 5) El mateix que un somni, dura un temps molt breu la joventut preciosa; i la vellesa trista i deforme penja aviat sobre el nostre cap, hostil i alhora canalla, que canvia el rostre …
Continue reading “Lírica grega arcaica”
Licímnia, quell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades. Odes II.XII. Horaci
No voldries pas que les llargues guerres de la feroç Numància ni l’aferrissat Hannibal ni la mar de Sicília, enrogida de sang púnica, s’avinguessin amb les suaus melodies de la meva cítara ni, encara menys, que s’hi avinguessin els cruels Làpites i Hileu, feixuc de vi, ni els fills de la Terra, dominats pel braç …
The More Loving One. Auden
Looking up at the stars, I know quite well That, for all they care, I can go to hell, But on earth indifference is the least We have to dread from man or beast. How should we like it were stars to burn With a passion for us we could not return? If equal affection …
Continue reading “The More Loving One. Auden”
XCIV Puys me trob sol en amor, a mi sembla. Ausiàs March
Puys me trob sol en amor, a mi sembla qu·en mi tot ço sia costuma stranya: Amor se pert entre gents per absença, e per la mort la mi·amor no fina, ans molt més am a vós en mort qu·en vida, e yo perdon si algú no·m vol creure: pochs són aquells qui altres cosses …
Continue reading “XCIV Puys me trob sol en amor, a mi sembla. Ausiàs March”
LXXIX O vós, mesquins, qui sots terra jaheu. Ausiàs March
O vós, mesquins, qui sots terra jaheu del colp d’Amor ab lo cors sangonent, e tots aquells qui ab cor molt ardent han bé amat, prech-vos no us oblideu. Veniu plorant, ab cabells escampats, ubers los pits per mostrar vostre cor com fon plagat ab la sageta d’or ab que Amor plaga·ls enamorats. Los colps …
Continue reading “LXXIX O vós, mesquins, qui sots terra jaheu. Ausiàs March”
LXVIII No em pren així com al petit vailet. Ausiàs March
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que té mala carrera de canviar son …
Continue reading “LXVIII No em pren així com al petit vailet. Ausiàs March”
XLVI Veles e vents. Ausiàs March
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i Ponents contra d’ells veig armar; Xaloc, Llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn fent humils precs al vent Tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el …
Continue reading “XLVI Veles e vents. Ausiàs March”
XI ¿Quins tan segurs consells vas encerquant…?. Ausiàs March
¿Quins tan segurs consells vas encerquant, cor malastruch, enfastijat de viure? Amich de plor e desamich de riure, com soferràs los mals qui·t són davant? Acuyta’t, donchs, a la mort qui t’espera, e per tos mals te allongues los jorns; aytant és luny ton delitós sojorns com vols fugir a la mort falaguera. Braços uberts …
Continue reading “XI ¿Quins tan segurs consells vas encerquant…?. Ausiàs March”
Jo em donaria a qui em volgués. Josep Palau i Fabre
Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés. Jo em …
Continue reading “Jo em donaria a qui em volgués. Josep Palau i Fabre”