Posted on

Agustí d’Hipona 354-430

asd

Vida

Infància i joventut 

(VK) Va néixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, una ciutat romana de l’actual Algèria . La seva família era d’origen berber i estava altament romanitzada . El seu pare, Patrici, era pagà, mentre que la seva mare, Mònica, era una cristiana fervorosa que va tenir un paper crucial en la seva vida.
En la seva joventut, va portar una vida hedonista. Va tenir un fill, anomenat Adeodat, fruit d’una relació estable però no matrimonial . La seva ànsia de saber el va portar a estudiar retòrica, primer a Cartago i després a Roma i Milà. En aquesta època, es va sentir atret pel maniqueisme, una secta que proposava un duel entre el bé i el mal, i més tard per l’escepticisme .

Conversió i Vocació Religiosa

La seva conversió al cristianisme va ser un procés profund que explica detalladament a les seves *Confessions*. A Milà, va quedar captivat pels sermons del bisbe Ambrosi i va descobrir el neoplatonisme, que li va oferir un marc intel·lectual per a la fe cristiana. L’any 386, en un jardí de Milà, va sentir una veu d’un nen que li deia “tolle, lege” (pren i llegeix) i, en obrir la Bíblia, les paraules de Sant Pau el van transformar. Va ser batejat per Ambrosi la Pasqua del 387.

En un viatge de tornada a Àfrica van morir primer la seva mare, i després el seu fill. Va tornar a Tagaste, on va fundar una comunitat monàstica dedicada a la pregària i l’estudi. L’any 391, va ser ordenat sacerdot a Hipona i, el 396, en va esdevenir el bisbe, càrrec que va ocupar fins a la seva mort . Com a bisbe, es va implicar en intenses polèmiques teològiques contra els donatistes i els pelagians, defensant la importància de la gràcia divina i la unitat de l’Església.

Agustí va morir el 28 d’agost del 430, mentre la ciutat d’Hipona era assetjada pels vàndals .

  • De Libero Arbitrio. (388-395) (WK) la voluntat. Estudia què és voler, què significa decidir, la responsabilitat moral, la relació entre coneixement i acció, per què fem allò que sabem que és incorrecte.
  • Confessions (c. 397-400): Una obra cabdal que barreja autobiografia, pregària i reflexió teològica. Narra el seu viatge interior des de la infantesa fins a la seva conversió, en un diàleg constant amb Déu. (VK)
  • De Trinitate (Sobre la Trinitat) (c. 400-416): Un tractat teològic complex que busca comprendre el misteri de la Trinitat mitjançant anàlisis filosòfiques i psicològiques, intentant trobar imatges de la Trinitat en l’esperit humà.
    [una teoria de la ment] Si les “Confessions són introspectives, “De Trinitate és més analítica. Investiga les facultats de l’ànima buscant analogies amb la Trinitat. Encara que la finalitat és teològica, desenvolupa una psicologia filosòfica molt elaborada. La memòria, l’intel·lecte, la voluntat, l’autoconeixement, el coneixement reflexiu, la consciència de pensar. La famosa tríada memòria–intel·ligència–voluntat és una de les formulacions més influents de la història de la filosofia de la ment. (WK)
  • De Civitate Dei (La Ciutat de Déu) (c. 413-426): Escrita després del saqueig de Roma l’any 410, aquesta obra monumental defensa el cristianisme de les acusacions paganes que l’associaven a la caiguda de l’Imperi. Hi contraposa l’amor a Déu (la Ciutat de Déu) a l’amor a un mateix (la ciutat terrenal), oferint una filosofia de la història des d’una perspectiva cristiana. (VK)

Confessions

[Llegit i anotat. Estudiat per Spengemann al llibre sobre autobiografies ]
Autobiografia. Reflexions sobre com funciona el record; què és buscar un record (memòria L X); la percepció del pas del temps; el conflicte entre voler i no voler (L VIII); la força dels hàbits; la vergonya;el penediment; l’alegria; l’experiència de la conversió; la introspecció. L’experiència del temps (L XI).

Llibre X. Els palaus de la memòria

And I come to the fields and spacious palaces of my memory, where are the treasures of innumerable images, brought into it from things of all sorts perceived by the senses. There is stored up, whatsoever besides we think, either by enlarging or diminishing, or any other way varying those things which the sense hath come to; and whatever else hath been committed and laid up, which forgetfulness hath not yet swallowed up and buried. When I enter there, I require what I will to be brought forth, and something instantly comes; others must be longer sought after, which are fetched, as it were, out of some inner receptacle; others rush out in troops, and while one thing is desired and required, they start forth, as who should say, “Is it perchance I?” These I drive away with the hand of my heart, from the face of my remembrance; until what I wish for be unveiled, and appear in sight, out of its secret place. Other things come up readily, in unbroken order, as they are called for; those in front making way for the following; and as they make way, they are hidden from sight, ready to come when I will. All which takes place when I repeat a thing by heart.

Fenomenologia

  • La consciència de si mateix. Hi ha una certesa immediata del fet que existim i pensem. Molt abans del “cogito” de René Descartes, escriu, “Si m’equivoco, existeixo” (*Si fallor, sum”).
  • La voluntat com a fenomen psicològic. Estudia la voluntat (“voluntas”) com una facultat diferenciada de la intel·ligència. Analitza el conflicte intern entre desitjos incompatibles; la dificultat d’actuar segons allò que sabem que és correcte; la formació dels hàbits; la força de l’addicció als costums. “Confessions” (llibres VIII i IX).
  • La divisió interna del jo. Descriu el subjecte com una realitat que pot estar fragmentada. No és simplement que la raó perdi contra les passions; hi ha una experiència de voler una cosa i alhora resistir-la; observar-se a un mateix; sentir-se dividit. Influirà molt més tard en autors com Blaise Pascal, Søren Kierkegaard i fins i tot en algunes lectures existencialistes.
  • Els hàbits i la construcció del caràcter. Un acte repetit genera costum; el costum esdevé hàbit;, l’hàbit acaba condicionant la voluntat. “Confessions” + “De libero arbitrio”.
  • Fenomenologia de l’atenció. Introdueix el concepte de distensió de l’ànima (“distentio animi”). La consciència manté simultàniament el record del passat, l’atenció al present, l’expectació del futur. “Confessions” (llibre XI).
  • La memòria com un món interior. El llibre X de les “Confessions” és una exploració gairebé fenomenològica de la memòria. Conté percepcions, emocions, coneixements, habilitats, records autobiogràfics, records dels records. Observa que podem recordar haver oblidat; buscar un record sense tenir-lo encara present; reconèixer una informació quan reapareix. Això ho reprendrè la psicologia cognitiva.
  • L’experiència del desig que no és simplement una inclinació cap a un objecte sinó com una estructura fonamental de l’existència humana. La vida està orientada per allò que estimem (“amor”). No és tant “som allò que pensem” com “som allò que estimem”. Aquesta idea tindrà una enorme influència en la filosofia medieval. Confessions + De libero arbitrio
  • Les emocions. No les veu com impulsos irracionals. Analitza la por, l’alegria, la tristesa, l’esperança, la vergonya, el penediment. Les interpreta segons l’orientació de la voluntat i dels afectes. Confessions, De civitate Dei, sermons
  • La interioritat. Una de les seves aportacions més originals és considerar la interioritat com un objecte legítim d’investigació.”No surtis fora; torna a tu mateix. En l’home interior habita la veritat.” converteix la introspecció en un mètode filosòfic. «Noli foras ire, in te ipsum redi; in interiore homine habitat veritas», extreta del tractat De vera religione.

Influirà en la fenomenologia moderna. L’experiència del temps en Husserl, Heidegger, Paul Ricœur sobre la relació entre memòria, temps i narració, Hannah Arendt va dedicar la seva tesi doctoral al concepte d’amor en Agustí.