Tag: Geologia

---

1915 Alfred Wegener fou un meteròleg interessat en el clima de temps passats que observà la presència de roques sedimentàries formdes en clima càlid es trobaven ara en climes freds i a l’inrevés.  Adonant-se de la coincidència de forma de les costes d’Amèrica del sud i Àfrica, proposà que fa 250M d’anys els continents havien estat units.

La similitud de fòssils a costes de continents que ara estan separats s’afegeix a l’argument de coincidència de forma.

D’altres fets que ho corroboren son les similituds entre les muntanyes de Caledònia, a Escòcia, Groenlàndia i els Apalatxes.

---

Geodinàmica interna

Les forces de pressió a les capes sedimentades les deformen, ja sia com a plecs (fold), o com a falles (fault).

La terra, geografia   |    Roques i minerals   |    Col·lecció

---

s. xviii

[Abans encara es considerava la terra literalment sortida del diluvi biblic]

1770 Werner creia que el planeta havia estat tot cobert d’aigua i que el granit havia cristalitzat a sota (neptunista).

1777 Desmarest, vulcanista, que les roques eren el resultat de la solidificació del magma (Basalt d’Auvergne i La Giant’s Causeway a Irlanda).

1785 James Hutton estudià les muntanyes d’Escòcia va identificar també els efectes del metamorfisme i la sedimentació. El cicle de els roques és que quan le sígnees queden exposades a l’aire lliure es fragmenten i es converteixen en sedimentàries. Tant les ígnees com sedimentàries poden ser objecte de calor i pressió i covnertir-se en metamòrfiques.

Roques ígnees: solidificació del magma: granit, basalt, obsidiana

Roques metamòrfiques: modificació d’ígnees i sedimentàries per calor o pressió: gneis, marbre, esquists

Roques sedimentàries: arenisca, lutita, calcària