Posted on

Demografia i inventari

Year Population Births per 1,000 Births Between Benchmarks Number Ever Born Percent of Those Ever Born
50,000 B.C.E. 2 – – – –
8000 B.C.E. 5,000,000 80 1,137,789,769 1,137,789,769 0.4
1 C.E. 300,000,000 80 46,025,332,354 47,163,122,125 0.6
1200 450,000,000 60 26,591,343,000 73,754,465,125 0.6
1650 500,000,000 60 12,782,002,453 86,536,467,578 0.6
1750 795,000,000 50 3,171,931,513 89,708,399,091 0.9
1850 1,265,000,000 40 4,046,240,009 93,754,639,100 1.3
1900 1,656,000,000 40 2,900,237,856 96,654,876,956 1.7
1950 2,516,000,000 31-38 3,390,198,215 100,045,075,171 2.5
1995 5,760,000,000 31 5,427,305,000 105,472,380,171 5.5
2011 6,987,000,000 23 2,130,327,622 107,602,707,793 6.5
2017 7,536,000,000 19 867,982,322 108,470,690,115 6.9
2030 8,563,000,000 16 1,806,595,106 110,277,285,221 7.8
2050 9,846,000,000 15 2,833,529,982 113,110,815,203 8.7

( font : PRB )

Per simular quantes vides hi ha hagut, partiré de la població total d’un període, és a dir tots els naixements que hi ha hagut. Després amb l’ajuda d’aquesta taula, veiem la població mitjana i podem ajustar una taxa de naixement i morts.
Aleshores, partir de la població inicial puc tenir la població actual a cada moment i els naixements acumulats.

World Population: cronologia amb la població total, fites rellevants en la història de l’alimentació o la salut i mapa dinàmic que s’actualitza amb l’increment de població.

FÓRMULES

Amb una taxa neta de creixement anual de r, tenim P(2)=P(1)*(1+r), P(n)=P(1)*(1+r)(t-1). Surten uns valors baixos els primers segles i a partir del 1700 comencen a arribar als 5-12 per mil. Això vol dir que fins aleshores la mortaldat gairebé igualava la natalitat. ( a la inversa, si tenim els valors de la població, la taxa de creixement és: r=[P(t)/P(0)]^(1/t-1) – 1

Els naixements acumulats serien: N(1)=P(1)n amb n la taxa de naixement, (que és n=r+m, si tenim creixement i mortalitat) N(2)=P(2)n=(P1)*(1+r), N(t)=nP(t)=nP(1)*(1+r)(t-1).I la suma: N(1)+N(2)+…N(t)= nP(1)*(1+ (1+r) + (1+r)2 + (1+r)3 + … (1+r)(t-1))  [ S-1=(1+r) + (1+r)2 + (1+r)3 + … (1+r)(t-1) = (1+r)[S-(1+r)(t-1)  ]   ,   (1+r)(t-1) – 1 = Sr, S =( (1+r)(t-1) – 1 )/r ]

cal posar r dividit per 1000, r’

N(t)=nP(1) [ (1+r)(t-1) – 1 )/r ] = (r+m)P(1)[(1+r)(t-1) – 1 )/r]

https://en.wikipedia.org/wiki/Classical_demography

https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_states_by_population_in_1_CE

https://en.wikipedia.org/wiki/Demographic_history

https://en.wikipedia.org/wiki/Demographics_of_the_world

https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_largest_cities_throughout_history

 

Posted on

Inventari. Model de dades

(1) Què tenim? Sistemes i fets, tipus i ocurrències, concretes i estimades

(2) Objectes, experiències, propietats, teories

(3) Models de dades, per a 4 escenaris

(1) Què tenim? Sistemes i fets, tipus i ocurrències, concretes i estimades

Parxís. Un model molt simple seria un parxís. Els sistemes són les fitxes i descrivim l’estat de l’univers per la posició de les fitxes al tauler. Seria el mateix que un sistema mecànic simple, unes partícules amb certa massa i descrivim el sistema donant la seva posició, velocitat i camp de forces. Ens trobarem que hi ha tantes coses que no sempre podrem descriure a nivell de particulars sinó que farem servir “universals”, com galàxia, estrella, a part de Betelgeuse a Orió, o la biografia de Haydn i la població de Viena al segle XVIII., que descriurem amb ocurrències aproximades.

Herbaris i capses d’insectes, quatre tipus de “coses”. Un altre model seria un magatzem o un museu on s’exposés en vitrines un exemplar de cada tipus de cosa que existeix i s’expliqués on n’hi i què fan, com per exemple l’ós polar i el seu hàbitat. Imaginem que fem el mateix amb les partícules elementals, o amb les emocions. En pensar a fer un inventari veia quatre tipus de fet:

  • fets físics: sistemes que puc pesar  i mesurar, inorgànics i vius
  • continguts culturals que es transmeten entre individus de diferents comunitats i que poden tenir un suport físic, les variacions Goldberg, la idea de l’amor romàntic.
  • comunitats amb individus que cooperen, es comuniquen
  • la vida humana, amb experiència conscient i una autonarració que es desenvolupa dins d’una comunitat

Així tindrem coses i fets que protagonitzen les coses. Tindrem també relacions tot parts: partícules elementals < àtoms i molècules < gasos, líquids, sòlids < roques < < molècules orgàniques < cèl·lules<teixits < organs < sistemes de l’organisme < organisme < vida comunitats en biomes.

[i potser també, experiències individuals < narració autobiogràfica; actes de conducta < biografies, relacions entre membres d’una comunitat < vida en comunitats barris, ciutats països]

(2) Objectes, experiències, propietats, teories

Si pensem l’objecte “estrella”, podem tenir diferents propietats:

<objecte estrellapolar>
     <coordenades> x y </coordenades>
     <magnitud> m </magnitud>
     <distancia> d </distancia>
     <valor expectral> e </>
</objecte>
i cada una d’aquestes propietats remet a una experiència o teoria (que acabaria fent referència a una experiència).
<propietat coordenades>
     <experiència> mesurar angles </e>
</coordenades>
Tot el que predico d’un objecte ho he de justificar, bé amb una experiència a compartir, o amb una teoria a explicar.
Així tenim:
Objectes [noema en fenomenologia]
  • amb propietats (que vénen d’experiències i teories)
  • Cosa o fets que dic que són: un arbre, un electró, la guerra de la independència
  • Existeixen en l’espai i el temps
  • el que dic que és, ho he de justificar amb una experiència, que pot ser directa o una referència o teoria
  • són el correlat dels actes intencionals segons l’experiència

Experiències [noesis en fenomenologia]

  • amb objectes que tindran propietats
  • són coses que puc fer, patir: mirar el cel, llegir un document, patir dolor, tocar un instrument, pensar, imaginar

Teories

  • que poden introduir objectes, reproduir-se en diferents experiències, tenen un suport en objecte/fet (document, sons)
  • continguts que puc compartir: teories científiques, procediments o receptes, relats inventats, música

Així:

  • una taula d’objectes: ID nom, notes wikipedia
  • una taula de propietats d’objectes: IDobjecte propietat valor: longitud, temps
  • una taula de propietats i les experiències associades
  • una taula d’experiències: ID nom notes wikipedia i la teoria o cultura que les engloba
  • una taula de teories: teoria i problema anterior, nova proposta, nous elements
  • BD les coses
  • Què: Nom i tipus (, Roma, imperi  |  Barcelona, ciutat   |  pagès medieval  |  classe social)
  • Quan: t1, t2
  • On: Nom lloc, tipus, coordenades (punt, track o polígon, dades per generar el shortcode), enllaç a BD d’espai
  • altres [camps a reutilitzar], nom camp, valor camp, exemple població inicial, taxa naixement i mort   |   classes socials (puc tenir variables que siguin matrius?)

 

BD sistemes i activitats

ciutat

pagès llaurar la terra