on situar el que hem viscut, el que podem pensar tot el que hi ha, hi ha hagut, el que voldria recordar o tornar a veure
Un rotlle odòmetre que mesurà un viatge d’unes 15 milles saxones (uns 100 km). Un dibuix d’una brújola indica els canvis de direcció. S’il·lustren les poblacions i els rius.
Mathematischer Physicalischer Salon. Dresden
[ deu ser el primer log de viatge]
El mapa Ebstorf, mesurava 3.6 metres de diàmetre, atribuït a Gervasi de Tilbury. Es van fer servir 30 pells de cabra.
El mapa segueix l’esquema T-O d’Isidoro de Sevilla, amb l’est a dalt [i Àsia], Jerusalem al centre, Europa a baix a l’esquerra i Àfrica a la dreta.
La Tabula Peutingeriana és un mapa de 1265, probablement una còpia d’un mapa original romà del s.I mostrant la xarxa de carreteres de l’imperi romà, el cursus publicus. Hi surt Europa (sense la peninsula Ibèrica ni les Illes britàniques), el nord d’Àfrica, l’orient mitjà, Pèrsia i la índia.
Enllaç al rotlle en alta resolució (46380×2363)
Exploració del món | Cartografia
1672 Jean Richer troba que un rellotge de pèndol a la Guaiana francesa endarerreix 2’30” cada dia respecte de Paris, un indici que la gravetat no és igual a tot arreu. En realitat la terra és un el·lipsoide més allargat als pols, on la gravetat és un 0.5% més gran.
Per determinar-ho es van dur a terme mesures per triangulació de diferents arcs de meridià:
La distància del pol a l’equador s’estima en 5130762 toises (aprox 2 metres, 6 peus) definides per un estàndard a Paris. A partir d’aqui es defineix el metre com a 10M .[ en tractar-se d’un el·lipsoide la fórmula de l’arc és més complexa
Una milla nàutica es defineix com l’arc d’un minut sobre una terra esfèria, 1.852 metres.
Gemma Frisius ho proposà el 1533 i Jacob van Deventer començà a fer-ne un ús sistemàtic.
d = ℓ sin α sin β / sin ( α + β )
Amba una xarxa de triangles Willebrord Snell, el 1615 va estimar la distància entre Alkmaar i Breda en 116 km fent servir una cadena de quadrangles contenint 33 triangles.
Amb instruments de precisió com els teodolits i una xarxa de vèrtexs geodèsics es podrà cartografiar amb detall. La xarxa espanyola de vèrtexs geodèsics es divideix en tres categories: de primer, de segon i de tercer ordre. La de primer ordre està formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilòmetres. En la de segon ordre, recolzada en la de primer ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25 quilòmetres. La xarxa de tercer ordre té costats de 5 a 10 quilòmetres. Tots els vèrtexs de les xarxes més grans són al seu torn vèrtexs de les més petites.
Abraham Ortelius imprimeix el primer atles pròpiament dit, 53 fulls enquadernats. Comença l’edat d’or de la cartografia holandesa.
Els holandesos viatjaran explorant el món i publicaran els mapes, en lloc de reservar-se’ls. The Dutch were the first (non-natives) to undisputedly discover, explore and map many unknown isolated areas of the world such as Svalbard, Australia, New Zealand, Tonga, Sakhalin, and Easter Island.
[ descarregat el pdf]
Mercator introdueix una projecció cilíndrica que manté els angles i proporcions entre regions petites a costa de distorsionar als pols. Els meridians que haurien de convergir es dibuixen paral·lels:
El 1492 Colom arriba a Amèrica buscant una ruta a la Índia cap`a l’Oest.
Juan de la Cosa farà el primer mapa del nou continent.
El 1529 Diego Ribero, treballant per al Padrón Real a Sevilla, a Portuguese cartographer working for Spain, made what is considered the first scientific world map: the 1527 Padrón real. The layout of the map (Mapamundi) is strongly influenced by the information obtained during the Magellan-Elcano trip around the world. Diego’s map delineates very precisely the coasts of Central and South America. The map shows, for the first time, the real extension of the Pacific Ocean. It also shows, for the first time, the North American coast as a continuous one (probably influenced by the Esteban Gómez’s exploration in 1525). It also shows the demarcation of the Treaty of Tordesillas.
Waldseemüller 1507
La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s’hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària. Les cartes portolanes no eren gaire detallades, perquè només hi interessava el que afectava la navegació, i aquesta estava basada en el cabotatge. La carta portolana era elaborada principalment amb les dades que oferia la brúixola.
En l’època d’expansió de la Corona d’Aragó, els cartògrafs mallorquins, principalment jueus, van elaborar cartes amb els rumbs.
La més coneguda és l’Atles català d’Abram Cresques.
Un dels més importants és al de Gabriel de Vallseca (1439) que es conserva al museu marítim de Barcelona:
PUJADES. Cartes Portolanes
PUJADES: Carta de Gabriel de Vallseca
L’Atles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l’edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham. No està signat ni datat, i se sap que la data aproximada de producció és el 1375 pel registre que figura en el calendari que l’acompanya.
Té sis fulls:
1. Cosmografia: 30 dies d’un mes lunar, la rosa dels vents, càlcul de festes mòbils, text sobre la terra, esfèrica amb una circumferència màxima de 180.000 estadis. Calculant a raó de 200 m per estadi, s’obté un resultat d’uns 36.000 quilòmetres.
2. Calendari: Solar i lunar, amb les quatre estacions de l’any. Ddades astronòmiques basades en el model geocèntric de Claudi Ptolemeu, que no deixen de ser un recull de la cosmografia científica de l’època. La humanitat sobre la Terra resta envoltada pels tres altres elements bàsics, l’aire, l’aigua, i el foc. En les successives anelles blaves es poden trobar la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn, i el firmament amb 18 estels.
3-4. Finisterre i la mediterrània. És el primer mapa que incorpora una rosa dels vents. Detall de Catalunya (invertit), amb l’Ebre, Tarragona, Tamarit, Llobregat, Barcelona, Sant Pol, Blanes, els Pirineus, Lleida, el Segre.
Orient fins la índia
Catai (la Xina)
El mapamundi de Fra Mauro, “considerat el millor memorial de la cartografia medieval” segons Roberto Almagià, fou dibuixat entre 1457 i 1459 pel monjo venecià fra Mauro. És un planisferi circular dibuixat sobre pergamí, muntat sobre un bastidor de fusta i té uns dos metres de diàmetre.
Incorpora detalls de Xina i Corea, probablement obtinguts amb el mapamundi de Kangnido, dibuixat el 1402 a Corea, que es basa en mapes d’origen xinès més antics, avui dia perduts.
[Per on havien viatjat?]
El Mediterrà, Egipte, la Índia
Però tot això s’havia d’inscriure en una esfera com la concebuda per Eratóstenes.
Queda desconeguda l’Àfrica subsahariana, Rússia, l’Àsia més enllà de la Índia, Amèrica i Austràlia.
Mapa de Posidoni (150BC)
