Posted on

Injustícia per a les generacions futures

[esborrany, em falten les referències]

Pensions. L’estat espanyol s’endeuta per poder mantenir el poder adquisitiu de les pensions, entre altres motius perquè han compensat els especuladors de la bombolla immobiliària. Aquest deute l’hauran d’assumir les generacions futures. Nosaltres no volem renunciar al nivell de vida que esperem (Insatisfacció expectatives), i les polítics no tenen la valentia de traslladar-ho a la població perquè tampoc volen renunciar a ser reelegits.

Canvi climàtic. Semblantment, frenar el canvi climàtic ens exigeix sacrificis que no estem disposats a fer, i traslladem les conseqüències d’un planeta més inhabitable a les generacions futures.

Posted on

La insatisfacció per expectatives frustrades

Som infeliços per que no ens sabem conformar amb el que tenim a l’abast?

A l’article sobre la Psicologia de la desigualtat, s’argumenta que la insatisfacció vindria, no tant de la situació objectiva que estem vivint, com de la percepció de la desigualtat. I potser això seria un tret genètic ja que s’ha observat en experiments amb nens de 3 anys i fins i tot en micos (que rebutgen un cogombre que els havia fet feliços després de veure que altres tenen plàtans.

¿Ho podem extrapolar al sentiment de frustració que tindríem en comparar la nostra situació real amb la que podem imaginar? La imaginació és el que ens permet concebre vides millors, i alhora posar-nos en el lloc dels altres i tenir responsabilitat moral.

Així, com els micos amb els cogombres i els plàtans, ja no sabríem conformar-nos amb la feina o parella que tenim a l’abast; voldríem un lloc millor, o una parella més bonica, i per això tindrem ansietat a la feina i viurem sols.

Els espanyols pensen en una Espanya uniforme, que parla castellà, on extreuen recursos de Catalunya sense que ningú protesti,  i no vol reconèixer que Catalunya és una nació. Així, viu irritada contra una realitat que frustra aquesta expectativa. I alhora, els independentistes catalans, somiem amb els plàtans d’una Catalunya independent que no tenim a l’abast, somiem amb una possible DInamarca del sud, i no volem reconèixer que la meitat dels catalans (els que viuen a Catalunya), aquesta independència no la volen. Així, tant uns com altres rebutgem el cogombre d’una Catalunya nació dins d’Espanya amb un finançament just.

És la Segona Noble Veritat del del Budisme : l’origen del patiment es troba a l’afany de viure, al desig d’actuació, de plaer, de possessió.

As any parent knows, children watch carefully when goodies are divvied up. A few years ago, a team of psychologists set out to study how kids too young to wield the word “unfair” would respond to unfairness. They recruited a bunch of preschoolers and grouped them in pairs. The children were offered some blocks to play with and then, after a while, were asked to put them away. As a reward for tidying up, the kids were given stickers. No matter how much each child had contributed to the cleanup effort, one received four stickers and the other two. According to the Centers for Disease Control and Prevention, children shouldn’t be expected to grasp the idea of counting before the age of four. But even three-year-olds seemed to understand when they’d been screwed. Most of the two-sticker recipients looked enviously at the holdings of their partners. Some said they wanted more. A number of the four-sticker recipients also seemed dismayed by the distribution, or perhaps by their partners’ protests, and handed over some of their winnings. “We can . . . be confident that these actions were guided by an understanding of equality, because in all cases they offered one and only one sticker, which made the outcomes equal,” the researchers reported. The results, they concluded, show that “the emotional response to unfairness emerges very early.”If this emotional response is experienced by toddlers, it suggests that it may be hardwired—a product of evolution rather than of culture. Scientists at the Yerkes National Primate Research Center, outside Atlanta, work with brown capuchin monkeys, which are native to South America. The scientists trained the monkeys to exchange a token for a slice of cucumber. Then they paired the monkeys up, and offered one a better reward—a grape. The monkeys that continued to get cucumbers, which earlier they’d munched on cheerfully, were incensed. Some stopped handing over their tokens. Others refused to take the cucumbers or, in a few cases, threw the slices back at the researchers. Like humans, capuchin monkeys, the researchers wrote, “seem to measure reward in relative terms.” (Psicologia de la desigualtat New Yorker 2918/01/15)

Al s20 es va veure que la frustració humana no s’acabava quan es cobrien les necessitats bàsiques. Un cop tenim un sostre, pa, i aigua per beure, volem un vestit bonic, i televisió per cable.  Les expectatives sempre creixen, i més encara alimentades per la publicitat i les xarxes socials. I per tant sempre es frustren.

[ En Sergio va a un menú bufet, s’empassa 1 1 plats i encara se’n va pensant en els plats que no ha menjat. Sortim del restaurant de la vida després d’un àpat excel·lent i en lloc d’estar satisfets mirem amb enveja altres plats que hi havia al menú. O després del viatge de la vida, pesa la insatisfacció pels itineraris que no hem pogut seguir que no pas l’acontentament pels que hem fet. Tenim una ànsia infinita.

Epicur ens exhortaria a estar satisfets del que hem pogut gaudir, i acceptar els canvis de la fortuna (Horaci).

Posted on

El mal

[ esborrany]

la corrupció i la cobdícia  |  Racisme  |    la mentida en política  |  la intolerància   |   la crueltat i l’odi   |    l’odi als mitjans digitals  problemes actuals   |  Abús de genère  |    la manca de respecte, la imbecilitat  |    impuls de violència inherent a la condició humana

vida i violència a les cases del món

la corrupció (cobdícia) a tot el món

Salut: el negoci de captar drogoaddictes per facturar el tractament , els hospitals que facturen tractaments mèdics innecessaris no coberts per l’assegurança ( Atlantic 2019 08 )  ( New Yorker, 2020 ) , sobrediagnosi i tractament la indústria del càncer.

Engany:Tiversa  empresa de ciberseguretat que fabricava les amenaces

Esclavatge: ofertes falses de feina per treballar a “fàbriques” de scam online BBC (2022 09) i BBC (2023 08 30)

A la Bonàrea han de tenir els pinyons, anxoves i pernil a la caixa. A la que els humans tenim l’oportunitat de robar, ho fem.

Racisme

[Als USa prohibeixen explicar la història documentada]

[ Apropiació cultural]

2023. Egipte protesta quan es fan servir els seus símbols per a la cultura afroamericana, per exemple Beyonce o Rihanna vestides com a Nefertiti. Ho veuen com una falsificació de la seva història, eurocèntrica i afrocèntrica (BBC)

la mentida

  • acusar l’oposició de terrorisme falsament, per aconseguir un guany polític
  • Fox News   com a propaganda:  The genius was seeing that there’s an attraction to fear-based, anger-based politics that has to do with class and race.”
  • Alex Jones es va fer ric afirmant que la matança de Sandy Hook era un muntatge per arrabassar les armes als americans (BBC)

la intolerància

  • homofòbia. 2023 A Nigèria, amb lleis anti LGBTI, els criminals paren trampes als gais i després els apallissen i extorsionen. (BBC)

la crueltat i l’odi

  • el cas del youtuber que va humiliar un sense sostre
  • The root of all cruelty. The next morning the “scrubbing parties” began. Members of the Austrian SA, working from lists, from personal knowledge, and from the knowledge of passersby, identified Jews and forced them to kneel and clean the streets with brushes.
  • Crits racistes a l’esport
  • Pot ser que la necessitat d’odiar, de tenir un enemic, sigui una constant de la condició humana? I només els que tenim una vida molt comfortable ens en escapem? Tenim tots un component de paranoia?, una tendència a atribuir la mala fortuna, o el risc de les noters vides, a altra gent? Potser això està connectat amb les limitacions cognitives (  Veiem el que volem veure  ) i com ens fa vulnerables a manipulacions amb fake news. L’odi als musulmans a la Índia ( cançons BBC)
  •  el xinès que filmava nens africans fent-ne burla i després venia els vídeos a les xarxes socials BBC
  • abús de poder , tortures presons russes, BBC
  • el mal absurd, japonesos que pugen vídeos llepant el menjar dels plats de sushi en moviment (BBC)
  • Els moderadors de continguts de Facebook (El Nacional) 2023
  •  Una xarxa de produir vídeos torturant a simis, BBC 2024

L’odi als mitjans digitals, emparat per l’anonimat, el fàstic per la condició humana

[els humans, així que tenim l’oportunitat de fer mal i causar dolor de manera impune, ho fem]

A tots els sectors ideològics, hi ha una actitud d’atac violent i desconsiderat, és com si la majoria tinguessim una enorme frustració i ràbia, continguda per la por i que, quan la poden descarregar sense por a les conseqüències, són com criminals. Esgarrifa pensar el resultat d’un experiment en que, com una mena de vudú actualitzat, diguéssim als sujectes que poden controlar uns implants al cos dels enemics, Puigdemont i Torra pels de Vox, Marchena i Pérez de los Cobos pels independentistes. Serien torturats sense cap mena de dubte.

Abús de gènere

Comerç amb fotos de dones a reddit, obtingudes d’instagram o de filmacions ilegals (BBC)

Al Japó no només hi ha abús de tocaments al metro (chikan) sinó que s’ha muntat un negoci de venda de filmacions, (BBC)

La manca de respecte, la imbecilitat

Els turistes britànics a Amsterdam, borratxos, orinant i vomitant  (BBC)

Turista rus despullat a una muntanya sagrada a Bali  (BBC)

Impuls de violència inherent a la condició humana

Som febles i vulnerables i quan tenim una mica de poder, n’abusem. Des del poder de deixar bruta la platja sense conseqüències, a insultar en l’anominat en les xarxes socials, a abusar sexualment d’empleats, de les parelles. En les jerarquies, a la feina o militar, que freqüent és veure com es llepa al cul al superior mentre s’esclafa l’inferior.

Som cruels per naturalesa?

Eichmann deia al seu judici que només complia ordres (reflexió Hannah Arendt).
L’experiment de Milgram i Zimbardo

2024. Els influencers com Andrew Tate causen una epidèmia de violència cap a dones (BBC). Cada cop hi ha gent atreta per la violència sense una ideologia darrere, pornografia extrema i s’apunten a grups terroristes no per canviar res sinó per atracció per la violència! [les manifestacions dels CDR, les celebracions de triomfs futbolístics](BBC). A l’estiu de 2024 esclata la violència de l’extrema dreta alimentada per missatges falsos a les xarxes socials (El Nacional)

[Sembla com si tinguéssim un impuls per destruir i atacar, i que aprofitem qualsevol ocasió per a exercir-la, fonamentada o no, ja sia l’odi cap a immigrants, independendistes, dones, els seguidors de l’equip de futbol contrari.] [Potser és un vestigi de l’evolució]