Glück welches Glück

El sentit de la vida, Plaer


Què vol dir ser feliç, tenir sort? Ésser afortunat? Exposició al DHMD Dresden 2008.

Die Sonderausstellung Glück –- welches Glück im Deutschen Hygiene-Museum betrachtet das Streben nach dem Glück als eine Grundkonstante des Menschseins. Gleichzeitig wirft sie die Frage nach dem gelingenden Leben auf, die seit über 2000 Jahren ein zentrales Motiv der Philosophie darstellt. Was die Menschen aber für ihr Glück halten – Reichtum, Macht, Gerechtigkeit, Liebe – das ist seit jeher von den kulturellen, ökonomischen und religiösen Bedingungen geprägt, unter denen diese Vorstellungen entwickelt wurden.


1. Liebe: Spiritualität – Utopie
Seit jeher träumen die Menschen von einem paradiesischen Ort, an dem sich ihre Glücksvorstellungen verwirklichen. Während einige Religionen diesen Ort im Jenseits ansiedeln, wollen manche Utopisten das Himmelreich bereits auf Erden verwirklichen. Doch die meisten Menschen denken beim Paradies vor allem an etwas ganz Naheliegendes: an ihr individuelles Glück in der Liebe. Gibt es ein alles umspannendes Prinzip der Liebe?

L’amor i la utopia. Reich der Liebe de Breitkopf. Els utòpics i els paradisos que concebien:Plató. Thomas Moro, Defoe i Swift. Músics com Nono o K Stockhausen, escenes de Lynch i Tilda SWinton somiant. Norbert Wiener. La religió i les diferents vies per salvar-se i arribar a la plenitud. La dansa còsmica de Shiva.


2. Restaurant: Genuss – Verteilung – Migration
Dass Geld allein nicht glücklich macht, weiß der Volksmund seit langem. Dennoch ist das Streben nach materiellen Werten ein wichtiger Antrieb für viele Menschen. Der globalisierte Markt hat in den letzten Jahren weltweit auch zu einer Steigerung des Wohlstands geführt. Aber dieser Prozess geht zu Lasten der natürlichen Ressourcen, und gleichzeitig öffnet sich die Schere zwischen Reich und Arm immer weiter. Kann die Globalisierung künftig für mehr Gerechtigkeit sorgen?

El diner i les possessions materials.


3. Sport: Moderne Helden – Kick & Flow
Glückserlebnisse sind manchen Menschen nur die Hälfte wert, wenn sie dabei kein Wagnis eingehen. So genannte Risikosportarten erfreuen sich wachsender Beliebtheit, weil sie offenbar das beglückende Gefühl vermitteln, mit den eigenen Ängsten fertig werden zu können. Das Leben wird in solchen Extremerfahrungen als permanente Herausforderung in Szene gesetzt.
Wohin führt diese Spirale der Selbstüberbietung?

Les sensacions i l’adrenalina de l’esport


4. Neuronen: Regionen und Substanzen – Glück auf Rezept
Eine wichtige Erkenntnis der aktuellen Hirnforschung lautet: neurobiologisch sind wir gar nicht darauf angelegt, dauerhaft Glück zu empfinden. Vielmehr sorgt das so genannte Belohnungssystem dafür, dass wir nach immer neuen Momenten des Glücks streben müssen. Glücksgefühle haben darum auch eine große Bedeutung für unsere Wünsche, Überzeugungen und Wertvorstellungen.
Kann uns die Hirnforschung auch etwas darüber sagen, worin das Glück selbst besteht?

El cervell i els centres de plaer. la Dopamina, la serotonina, les drogues [ hi havia un cervell enorme a terra, podies caminar-hi damunt  [ experiment Ods i Milner]. Un cervell amb potes es movia tot sol per allà]


5. Musik: Singen – Musik Hören
Es ist eine uralte Erfahrung: Musik spricht unmittelbar unsere Gefühle an, sie kann glücklich oder traurig stimmen, sie macht aggressiv oder entspannt. Musik weckt durch ihre Wirkung auf emotional bedeutsame Gedächtnisinhalte auch unser Erinnerungsvermögen. Sie kann sogar Leiden und Schmerzen lindern, indem sie Gehirnbereiche blockiert, die Angst und Furcht vermitteln.
Was schwingt in uns, wenn Musik uns glücklich macht?

[uns sillons on podíem escoltar diferents tipus de música, un karaoke. Què passa quan la música ens fa sentir bé?]


6. Körper: Schönheit – Unsterblichkeit
Schönheit und Gesundheit des Körpers sind Idealvorstellungen, die eng mit dem Glück verbunden sind. Der Körper ist aber auch zu einem Schauplatz für Identitätssuche und Selbstinszenierung geworden. Auf einem sich ausweitenden Markt kann man heute aus einem breiten Angebot von Körperbildern wählen. Der Körper erscheint in diesen Images als ein möglicher Weg zum Glück.
Wo wird diese Reise enden?

El cos, models de bellesa, cura del cos. Com allargar la vida, amb la ciència o quimeres com la de Klaus Reinhardt, el primer “crionauta” . Va preparar també informació biogràfica i una Zeit Kapsule.  [el 2023 els milionaris buscant la immortalitat han crescut molt]. Il·lustració japonesa buscant la illa de l’eterna joventut [pintura Cranach], la font de la joventut, Hans Sebald Beham.


7. Fortuna: Unglück – Berechenbarkeit – Zufall – Intuition
Glück zu haben ist nicht logisch und nie berechenbar. Das Glücklichsein selbst kann in rauschhaften Momenten bestehen, die man aber nicht ins Unendliche verlängern kann. Dennoch versuchen die Menschen seit jeher, das Glück festzuhalten. Sie wollen  ihr Schicksal beeinflussen durch Berechnungen, Vorhersagen, Beschwörungen oder Opfer.
Glück – welches Glück suchen wir?

La sort, fórmules matemàtiques com la corba de Gauss, números de bona i mala sort, estadístiques d’accidents.


A comparar amb el post sobre “Fe de vida”, què ens fa sentir vius?

GRUP I: INÈRCIA
12345 Instint de supervivència
12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió
12345 Por al suïcidi
GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES
12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat
12345 Salvar el món, investigació mèdica, política
12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu
GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES
12345 Ser estimat
12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat
12345 Ser respectat, temut
GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS
12345 La vida ordinària
12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger
12345 La curiositat, explorar el món i la cultura
GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS
12345 Ús o abús de medicaments
12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac
12345 Ús o abús de substàncies il·legals

El sentit de la vida

[ esborrany][Vides humanes]

Plaer, Glück, Welches Glück, exposició del DHMD.  Motivació

Tenim necessitat que la vida tingui un sentit?  [ cansament vitalMotivació]

En un post imaginava una fe de vida com donant raó d’allò que ens fa sentir vius. Especulava:

  • la inèrcia, seguir per que sí. Com a organismes biològics estem programats per a sobreviure i lluitar per superar les dificultats. I bona part de la humanitat ja queda tan consumida per aconseguir sobreviure que està massa cansada per a plantejar-se res més, no li queden energies extra per a deprimir-se o demanar-se pel sentit de la vida. Com a subjectes socials estem programats per seguir el guió o la rutina del paper que tenim assignat o hem triat. I finalment, potser seguim vivint perquè no ens atrevim a suïcidar-nos.
  • ésser per als altres”. Tenir cura dels fills, servir una causa humanitària, donar suport a una opció política, religiosa o seguir un grup esportiu.
  • ésser a través dels altres”, ser estimat, admirat, reconegut, respectat, temut; tenir molts seguidors a twitter o likes a facebook. (Dialèctica de l’amo i l’esclau a la Fenomenologia de l’Esperit), l’ànsia infinita de ser valorat)
  • experiència gratificant. Alguns en tindran prou amb la vida de cada dia, d’altres se sentiran frustrats sinó aconsegueixen l’excepcional, el restaurant més famós, la muntanya més alta, el viatge més exclusiu. Als curiosos els fascinarà descobrir el món, ja sia una nova espècie de cuc, una galàxia llunyana o un text del segle XVII. (New Yorker, juny 2023, The Case against Travel, no ens enriqueix i transforma la destinació)
  •  l’ajuda de substàncies químiques, medicaments, substàncies legals com l’alcohol o el tabac, o il·legals, els qui no poden afrontar el dia sense la seva dosi d’heroïna, per exemple

2021

Afegiria que “l’ésser per als altres” sovint adopta la forma de seguir una causa, ja sigui a favor d’un projecte i, molt sovint, definint aquest projecte contra un altre. A el mal, em pregunto si és una constant de la condició humana la necessitat d’odiar, de tenir un enemic a qui atacar, cosa que explicaria l’èxit dls continguts que ens indignen i que per tant reforcen els algoritmes de les xarxes socials.


[ veure nota 2021 el sentit de la vida (article New Yorker):

si segons Bentham ens movem per maximitzar el plaer? per què hi ha masoquistes? per què emprenem curses i excursions que ens fatigaran [ com deia en Sergio] per què tenim fills si ens faran la vida més difícil?. Per què, com el judaor d Dostoievsky a vegades emprenem un camí autodestructiu?

Potser busquem reconeixement, justícia .. a les enquestes sobre felicitat, apareixen primer els països rics, amb una bona assistència pública com Noruega, Australia, Canada. Però a les enquestes de Gallup sobre si la gent que creu que la seva vida té un sentit, els primers llocs són per a  Sierra Leone, Togo, Senegal, Ecuador, Laos, Cuba, and Kuwait.

La religió cristiana en particular associa el patiment amb la redempció. AI això pot fer-nos acceptar una injustícia actual en base a un benestar [inexistent] futur.

El progrés

[esborrany, coses que ens fan gaudir, oposades al patiment]

[encara que estigui bastant qüestionat després de les atrocitats del segle XX]

construcció d’infraestructures que ens haurien de fer la vida més fàcil, pous, canals, carreteres, ponts

aplicació de noves tecnologies que ens haurien de fer la vida més fàcil, energia elèctrica, internet

noves maneres d’organitzar la societat que ens han de prmetre una vida més justa: separació de poders, democràcia, drets de les dones

les iniciatives de la UN, WHO per erradicar la pobressa i la malaltia

fer millores a la casa pròpia

El joc, l’esport, l’humor

[esborrany, coses que ens fan gaudir, oposades al patiment]

ESPORT I COMPETICIÓ

Els jocs olímpics a l’antiguetat, competicions d’atletisme, futbol

Competicions absurdes: córrer amb la dona a coll i premi en cervesa, empaitar un formatge, llançament de botes, pinyols


HUMOR

 

humor

Sàtira, comèdia

Film: Buster Keaton, Marx Brothers, Stan Laurel Oliver Hardy, Harold Lloyd, Charlot

Cartoons: Calvin i Hobbes

Les relacions humanes

[esborrany]

107.000 vides. Vides humanes


Les relacions amb els altres van molt més enllà de la necessitat biològica de procrear o de la col·laboració econòmica amb la divisió del treball. Tenim necessitat de ser acceptats i valorats pels altres  (ésser a través dels altres). Si la nostra identitat es basa en una narració, necessitem algú que l’escolti i la valori.  (Solitud i aïllament).

D’infants volem l’amor dels pares, fins al punt de sentir gelosia dels germans.
Després, i potser tota la vida, volem ser valorats per la colla, voldrem tenir vestits de moda, bon aspecte físic, i ara, a l’època de les xarxes socials, likes a Instagram.
Ens enamorem de qui, si ens correspon ens farà sentir el millor de nosaltres (Hegel i la dialèxtica senyor serf). La importància d’aquests sentiments es veu en la poesia i la música. Quantes lletres de cançons són sobre amor i desamor (A Zagreb museum broken relationships) .
Voldrem ser acceptats pels veïns i companys de feina, decorant la casa, comprant el cotxe, fent les vacances

Potser per això hi ha una ànsia infinita a ser escoltat i si la vida normal no ens la satisfà hem d’anar a teràpia només per que algú ens escolti. Hi més autors i actors en cerca de públic que no pas a la inversa.
Hi ha una ànsia tan gran de trobar l’amor que, a part de les aplicacions com meetic o tinder, existeix una indústria colossal de fins a 120.000 persones explotades per enviar missatges i estafar a gent solitària (BBC). El negoci dels coach que cobren i estafen per assessorar com recuperar un ex (We’re so ex Slate)


Imaginem unes estadístiques fictícies

  • els fills, els pares [quants pares han vestit i acompanyat els nens a escola? quantes mares han donat el pit? quants fills han agafat de bracet els seus pares ancians?]
  • l’amistat [ amb qui voldríem compartir un vespre o conversar?]
  • els veïns, els companys de feina [qui ens ha dit “bon dia” amb un somriure?]
  • l’amor [quanta gent s’ha enamorat avui? quànta gent fa anys que s’estima?]

Quan comencem un relació aniria bé tenir un manual d’instruccions com el que d’una rentadora, que ens expliqui com funciona, quines precaucions hem de prendre, el manteniment, quins són els senyals d’alerta, els codis d’error i què feren cada cas.

Quan iniciem una relació amb una nova parella, potser hauríem de demanar referències a l’anterior, com quan optem a un lloc de treball a una nova empresa, ex. perquè vam deixar o ens van acomiadar de l’anterior?

Tenint en compte la fragilitat de les relacions, quan t’impliquis amb algú per tenir fills considera si serà un bon ex, ja que segurament estaràs amb ell més temps com a ex que no pas com a amant.


L’expectativa del descobriment

Quan en un viatge, un cop instal·lat a l’hotel, baixo al carrer a trepitjar la ciutat desconeguda que m’espera.  O quan arribo a un país llunyà, com Etiopia, i a l’aeroport començo a entreveure la personalitat del país que m’espera, sortint de la neutralitat dels espais dels aeroports. O quan començo una ruta, com el viatge amfibi de 2007, o una travessa amb la motenda.

El descobriment també pot ser al costat de casa, com en l’experiència de la lectura de la Divina Comèdia, o durant el confinament de la Covid, explorant el Poblenou.

Els plans

El sentiment de tenir temps, ganes i mitjans de definir la meva vida, quan planifico el futur.

Cada setmana estreno un full doblegat on hi poso les cites i obligacions, i assigno l’espai lliure als meus projectes diversos: el que estudio, anar a ballar, bricolatge, esport.

Cada dia es concreta hora a hora el deure o lleure.

Ocasionalment planifico les vacances, els viatges. Un sentiment molt agradable és quan un viatge es va definint poc a poc, amb un concepte o aspectes que l’unifiquen. Aquitània i la elctura de Montaigne, El Danubi i Magris, el cap nord i Txekhov, el Main i Wagner, el Neckar i Hölderlin.

Molt excepcionalment planifico “no planificar” i deixar-me dur per l’atzar. Notablement en el dia de la lectura del Purgatori de Dante, en algun viatge amb l’Eos, o quan després d’una visita o gestió a Barcelona em deixo perdre per algun barri.

El procés de dissenyar o crear

Un dels sentiments més agradables ha estat l’excitació creativa quan dissenyo alguna cosa. Tinc més o menys definit què vull aconseguir i faig esborranys, estudio materials, solucions, fins que trobo la que m’agrada i ho construeixo.

  • 1975 macuto per davant i darrera
  • 1990 armari inspirat en una façana renaixentista a Castellar, habitació de les nenes
  • 1995 barbacoa, tauleta majordom a Castellar, làmpada llibre, (taula i cadires pel saló, sense tirar endavant)
  • 2007 el viatge amfibi
  • 2008 i següents, la nadala de cada any
  • 2014 La motenda
  • 2016 la furgo, la carpeta de partitures
  • 2015 el lavabo jardí
  • 2017 la llibreria amb espatllera i barra de ballet
  • 2019 motxilla, cadires i tumbones per la terrassa