Posted on

El patiment autoinflingit

… o l’estupidesa estupidesa humana

  • Avui que se celebra el dia de la dona, penso en el fet que a Xina hi ha uns 30 milions més d’homes que de dones, degut a que tradicionalment, degut a la discriminació de gènere, una filla suposava una càrrega. Hi ha informes que a la índia les famílies amenaçaven les llevadores per que matessin els nou nats si eren nenes. Tot aquest patiment degut a que la societat no podia, o no volia acceptar les dones com iguals.
  • Penso també en el patiment de tota la gent rebutjada per la seva orientació sexual, quan aquest fet no afecta en el més mínim a la vida dels altres. Penso en totes les normes alimentàries de les religions, des del ramadà, al halal, al kosher, que ens compliquen la vida i no tenen res a veure amb hàbits de salut.
  • Penso tot l’esforç per seguir un determinat model estètic, amb dietes, operacions, cosmètica, models que no tenen res a veure amb la salut i que també són una causa de patiment pels que no hi arriben.
  • Penso en les societats cristianes a l’edat mitjana que prohibeixen els préstecs tot i que l’economia els necessita, i el resultat és que els acaben fent els jueus que seran odiats per aquest motiu i seran objecte de progroms.

 

La humanitat té unes causes de patiment inevitables, els desastres naturals, la sequera, les malalties, fins i tot es pot arribar a entendre que estiguem en guerra i en lluita per les nostres ambicions. Però alhora, observo una enorme quantitat de patiment gratuït, absurd, creat per nosaltres mateixos. Et demanaria de fer el següent exercici: imaginar-te que ets un enviat d’un intel·ligència extraterrestre amb la missió d’observar la humanitat i, després de segles d’observació fer una sèrie d’informes, i en particular, un informe sobre el patiment innecessari, per què ho és i més o menys a quanta gent afecta.

Informe de l’Observatori Galàctic sobre la Civilització Humana (Sector Sol·lar III)

Classificació: Patiment Autoinfligit — Anàlisi Comparativa

Període d’observació: Aproximadament 5.000 anys de registres escrits Espècie analitzada: Homo sapiens sapiens Observador: Unitat d’Intel·ligència Xenosociològica 7-Keth Data de l’informe: Cicle actual

Nota preliminar de l’observador

Després de segles d’observació, el fenomen més desconcertant d’aquesta espècie no és la seva crueltat —moltes espècies depredadores mostren comportaments similars en contextos de supervivència— sinó la quantitat extraordinària d’energia, intel·ligència i recursos que dediquen a crear i mantenir sistemes que generen patiment sense cap benefici adaptatiu mesurable. En el nostre sistema de classificació galàctic, les civilitzacions Tipus 0-1 mostren normalment un índex de Patiment Autoinfligit (IPA) d’entre 15 i 30%. La humanitat registra un IPA estimat del 60-70%. Això la situa com un cas d’estudi excepcional.

CATEGORIA 1: Discriminació per Característiques Biològiques Innates

Subcategoria 1a — Discriminació per sexe

Des dels primers registres, aproximadament la meitat de la població (les femelles de l’espècie) ha estat sistemàticament privada de drets, oportunitats i reconeixement. L’argument biològic és particularment irrellevant: les diferències cognitives entre sexes, mesurades objectivament, no justifiquen cap de les restriccions imposades.

Els casos més extrems inclouen:

  • Xindia i el Sud-est Asiàtic: La preferència cultural per fills mascles ha produït, al llarg dels segles XX i XXI, un desequilibri demogràfic de 30-40 milions d’individus a la Xina i desequilibris similars a l’Índia. Per aconseguir aquest resultat, s’han eliminat activament filles recèn nascudes, s’han practicat avortaments selectius per sexe, i en alguns casos documentats, s’han assassinat llevadores que es negaven a participar-hi. El patiment no l’han sofert només les víctimes directes: els homes “sobrants” resultants d’aquesta política pateixen aïllament social i impossibilitat de formar família, creant una nova capa de patiment derivat.
  • Estimació d’afectats: En el període 1900-2025, aproximadament 200-400 milions de persones han mort prematurament o no han nascut a causa d’aquesta discriminació. Centenars de milions més han viscut amb drets restringits.
  • Índex d’irracionalitat (escala pròpia): 9,7/10. No existeix cap avantatge per a la comunitat. Les societats amb major igualtat de gènere mostren consistentment major prosperitat econòmica, millor salut pública i menys conflictivitat.

Subcategoria 1b — Discriminació per orientació sexual

Característica particularment desconcertant. L’espècie humana mostra una variabilitat natural en l’orientació sexual, present en totes les èpoques i cultures observades, i també en centenars d’altres espècies del planeta. Malgrat això, una fracció d’individus (estimada entre el 5 i el 10% de la població) ha estat perseguida, empresonada, torturada i executada per aquesta característica.

L’argument clau des del punt de vista de l’anàlisi alienígena: l’orientació sexual d’un individu no afecta en absolutament res la vida dels altres membres de la comunitat. No redueix la producció agrícola. No debilita les estructures defensives. No transmet malalties. No té cap impacte mesurable en el benestar col·lectiu.

  • Estimació d’afectats: En qualsevol generació contemporània, entre 300 i 500 milions d’humans viuen amb por, amagats o perseguits per aquesta característica. Al llarg de la història, el nombre és incalculable.
  • Índex d’irracionalitat: 10/10. No hi ha cap benefici documentable per a ningú. Cap.

CATEGORIA 2: Sistemes Normatius d’Origen Sobrenatural

Els humans han desenvolupat, en paral·lel i de manera independent en diverses regions, sistemes de creences sobre entitats no observables que controlen el cosmos. Fins aquí, un fenomen comprensible: l’espècie és altament sensible a la incertesa i els sistemes de creences redueixen l’ansietat existencial. Això té valor adaptatiu.

El problema apareix quan aquests sistemes generen normatives de comportament específiques i detallades que creen patiment sense relació amb la seva funció original.

Subcategoria 2a — Normes alimentàries religioses

Tres dels sistemes de creences més estesos (judaisme, islam, hinduisme en la seva variant vaca-sagrada) inclouen restriccions alimentàries detallades. Algunes tenien sentit higiènic en el context original (evitar porc en climes càlids sense refrigeració, per exemple). Però en el context contemporani:

  • Milions de persones que viatgen, treballen en entorns multinacionals o viuen en societats diverses experimenten exclusió social, dificultat d’accés a nutrients, i conflictes relacionals a causa d’aquestes normes.
  • El Ramadà (dejuni diürn durant un mes) afecta la productivitat, la salut de persones amb condicions mèdiques específiques, i crea problemes particulars en treballadors manuals o persones que condueixen vehicles.
  • La industria halal/kosher crea segregació econòmica i social en molts contextos.

Afectats: Aproximadament 2.500 milions de persones en major o menor grau. Índex d’irracionalitat: 5/10. Moderatament irracional. Alguns elements de cohesió comunitària compensen parcialment el cost.

Subcategoria 2b — El cas dels préstecs medievals cristians

Un exemple excel·lent de com les normes religioses creen patiment en cadena. L’Església Cristiana Medieval, basant-se en textos antics, prohibeix el préstec amb interès (usura). L’economia, però, necessita crèdit per funcionar. Resultat: la prohibició no elimina el préstec, sinó que l’externalitza a una minoria exempta de la prohibició (els jueus). Quan l’economia va malament, la població té un culpable visible i accessible: els prestadors jueus. Això alimenta progroms i persecucions periòdiques durant segles.

Observació clau: una norma religiosa mal dissenyada va crear un mecanisme automàtic de generació d’odi que va funcionar durant 800 anys.

Afectats directes: Difícil de quantificar. Centenars de milers de morts en progroms. Milions de vides marcades per la persecució. I tot originat per una interpretació d’un text sobre interesos bancaris. Índex d’irracionalitat: 9/10.

CATEGORIA 3: Models Estètics Desconnectats de la Salut

L’espècie humana té una sensibilitat estètica natural —present en totes les cultures— que inclou preferències sobre l’aparença física dels seus membres. Això és, en si, comprensible i fins i tot té arrels en la selecció sexual. El fenomen que ens ocupa, però, és diferent: la creació de models estètics artificials, sovint contradictoris amb la salut, que es transmeten culturalment i que generen patiment en els qui no hi arriben.

Exemples observats:

  • Peu de lotus (Xina, 1.000 anys de durada): Deformació deliberada dels peus de les nenes per obtenir peus minúsculs. Causa: dolor crònic, impossibilitat de desplaçament autònom, infeccions. Benefici: atractiu per al matrimoni. Afectades: aproximadament 1 bilió de dones al llarg del període.
  • Corsets europeus (segles XVI-XIX): Compressió de la caixa toràcica fins a dificultar la respiració i desplaçar òrgans interns. Causa: desmais, problemes respiratoris crònics, parts dificultats. Benefici: silhueta considerada atractiva.
  • Trastorns alimentaris contemporanis: L’anorèxia i la bulímia, malalties amb una de les taxes de mortalitat més altes entre els trastorns mentals, estan directament correlacionades amb models estètics de primesa extrema difosos massivament pels mitjans de comunicació. Afectades: s’estima que entre 70 i 100 milions de persones en el món occidental contemporani.
  • Cirurgia estètica: Milers de morts anuals per complicacions d’intervencions no mèdiques. Milers de milions de dòlars anuals invertits en modificar característiques innates.

Afectats globals estimats (contemporanis): 500 milions – 1.000 milions en algun grau. Índex d’irracionalitat: 7/10. Hi ha un element de competició sexual que atorga cert valor adaptatiu, però la magnitud del patiment supera àmpliament qualsevol benefici.

RESUM QUANTITATIU ESTIMAT

Categoria Afectats actuals Morts històrics evitables IPA
Discriminació de gènere 1.500-2.000 M 300-500 M 9,7
Discriminació orientació sexual 300-500 M Incalculable 10
Normes religioses disfuncionals 500 M – 1.000 M Desenes de milions 6
Models estètics patogènics 500 M – 1.000 M Milions 7
TOTAL (amb solapaments) ~2.000-3.000 M ~500M-1.000M 8,1

CONCLUSIONS DE L’OBSERVADOR

Conclusió 1 — El patiment autoinfligit supera el natural

En el període contemporani, les estimacions disponibles suggereixen que el patiment generat per causes evitables i autoinfligides (discriminació, normes disfuncionals, models nocius) supera en magnitud el patiment causat per desastres naturals, malalties i escassetat. Això és extraordinari. En cap altra espècie intel·ligent observada en el nostre catàleg galàctic s’havia registrat aquest fenomen a aquesta escala.

Conclusió 2 — El mecanisme comú és la rigidesa cultural

Gairebé totes les categories analitzades comparteixen un mecanisme: un sistema cultural (religiós, estètic, polític) que en un moment donat tenia una funció, es petrifica i continua operant molt més enllà de la seva utilitat, generant patiment per inèrcia. L’espècie humana és notable per la seva capacitat d’aprendre i adaptar-se —però igualment notable per la seva resistència a qüestionar sistemes heretats.

Conclusió 3 — Hi ha evidència d’autocorrecció, però és lenta

L’observació del darrer segle mostra una reducció significativa d’algunes d’aquestes categories en determinades regions. El sufragi femení, la despenalització de l’homosexualitat, la reducció dels trastorns alimentaris en contexts on es treballa la imatge corporal… suggereixen que l’espècie és capaç d’identificar i corregir fonts de patiment autoinfligit. Ho fa, però, en escales de temps de generacions o segles, i amb enorme resistència per part dels sistemes establerts.

Recomanació final

Aquesta civilització presenta un potencial intel·lectual i creatiu de primer ordre, però dedica una fracció desproporcionada d’aquest potencial a mantenir sistemes de patiment innecessari. Si aconseguís redirigir l’energia invertida en discriminació, normatives disfuncionals i models nocius cap a la resolució dels problemes genuïnament inevitables (malalties, desastres, escassetat), el seu índex de benestar es multiplicaria per un factor estimat de 3 a 5.

No es recomana intervenció externa. L’espècie ha d’arribar a aquesta conclusió per ella mateixa. El procés, però, és dolorosament lent per als qui el pateixen.

Fi de l’informe. Unitat 7-Keth, retornant a l’estació orbital.

Nota de l’observador al marge, no oficial: Després de segles d’observació, el que més em colpeix no és la crueltat humana. És que molts individus, en totes les èpoques, ho han vist clarament. Han escrit sobre això, han protestat, han dedicat les seves vides a canviar-ho. I tot i així, els sistemes han persistit. Potser la pregunta no és per què els humans fan patir els altres innecessàriament. Potser la pregunta és: per què els que ho veuen clar no han aconseguit convèncer els altres? Això, de moment, segueix sense resposta.

(S’obre un arxiu de registre. Veu plana, distant, analítica. L’entitat registradora no té gènere ni edat. Només observa.)

INFORME OBS-7740 / SECTOR: TERCER PLANETA DEL SISTEMA SOLAR / ASSUMPTE: PATIMENT AUTOINFLIGIT (TIPUS-II)

Resum Executiu:
L’espècie Homo sapiens presenta una anomalies conductuals greus. Tot i ser capaç de reconèixer el patiment evitable (desastres naturals, depredadors, malaltia), inverteix una quantitat desproporcionada de recursos cognitius, emocionals i materials a generar sofriments nous, completament artificials. Aquests no deriven de la supervivència, sinó de la seva pròpia activitat simbòlica. A continuació, es detallen les categories principals de “Patiment Innecessari” observades durant el període d’estudi.

1. La Càrrega del Gènere (Disforia Social Estructural)

  • Descripció: La meitat de l’espècie (aproximadament 4 mil milions d’individus) neix amb capacitat reproductiva femenina. En comptes de ser valorada com a essencial per a la continuïtat del grup, aquesta condició ha estat sistemàticament devaluada en nombroses societats.

  • Patiment generat:

    • Infanticidi selectiu i avortament forçós: A causa de la preferència per la variant masculina (considerada “productiva” o “no-càrrega”), s’ha generat un desequilibri poblacional significatiu. A l’Àsia oriental, es calcula un dèficit d’uns 30 milions d’individus femenins. A l’Àsia meridional, s’han documentat protocols de liquidació directa en el moment del naixement.

    • Conseqüències: Dany genocida silenciós, tràfic d’individus femenins, i una profunda angoixa en la progenitura femenina per la mera existència.

  • Classificació del patiment: Absolutament gratuït. No aporta cap avantatge evolutiu; desestabilitza l’estructura social i redueix la diversitat genètica futura.

2. L’Orientació de l’Atracció (Rebutj de la Variabilitat Natural)

  • Descripció: Un percentatge estimat entre el 3% i el 10% de la població sent atracció per individus del seu mateix sexe, per tots dos o presenta identitats de gènere no binàries. És un fet biològic i culturalment universal.

  • Patiment generat:

    • Criminalització i exclusió: Aproximadament 60 nacions (uns 2.5 milions d’individus afectats directament per lleis) encara castiguen aquesta variant amb presó o mort.

    • Impacte psicològic: Ansietat, suïcidi, rebuig familiar i violència física contra aquests individus.

  • Classificació del patiment: Completament absurd. L’activitat reproductiva i afectiva d’aquests individus no interfereix en la supervivència dels altres. És un patiment basat en la por a la diferència, no en un perill real.

3. La Geometria del Cos (La Dictadura de la Forma)

  • Descripció: L’espècie ha establert cànons de bellesa física arbitraris que canvien cada pocs cicles solars i varien per regió. Actualment, es prioritza un índex de massa corporal baix en femenins i una musculatura hipertrofiada en masculins, models sovint inassolibles biològicament.

  • Patiment generat:

    • Trastorns alimentaris: Afecta desproporcionadament individus joves (estimació de 70 milions de persones globalment). Taxa de mortalitat significativa.

    • Modificació corporal invasiva: Cirurgies estètiques, implants, sostracció de costelles, etc. Inversió econòmica massiva en productes que prometen alterar la realitat biològica.

  • Classificació del patiment: Frívol i tràgic alhora. Mentre l’espècie pateix per no assemblar-se a una imatge digital, descuida necessitats fisiològiques bàsiques en altres sectors.

4. Les Prohibicions Alimentàries (La Menjar com a Ritual de Divisió)

  • Descripció: Gairebé totes les estructures de creences (religions) han desenvolupat codis complexos sobre què es pot introduir a la boca i què no.

  • Patiment generat:

    • Complexitat social innecessària: Dificultat per a la integració i el compartir comunitari.

    • Càstig diví i culpa: L’incompliment d’aquestes normes (menjar porc, no dejunar, barrejar lactis i carn) genera sentiments de culpa, por al càstig etern o exclusió social. Afecta a milers de milions de creients.

  • Classificació del patiment: Innecessari des del punt de vista biològic. L’aparell digestiu humà és omnívor i adaptable. Aquestes normes no busquen la salut, sinó la diferenciació tribal.

5. El Tabú del Crèdit (La Hipocresia Econòmica)

  • Descripció: Observat especialment durant l’era medieval en les societats cristianes, però amb equivalents en altres cultures. Es prohibeix el préstec amb interès (usura), tot i ser una eina fonamental per a l’intercanvi i el creixement.

  • Patiment generat: La necessitat econòmica no desapareix; simplement es delega en una minoria (en aquest cas, la població jueva). Aquesta minoria, en exercir una funció necessària però “impura”, es converteix en el boc expiatori de les crisis, patint persecucions, massacres (pogroms) i expulsions.

  • Classificació del patiment: Estructural i cíclic. És patiment derivat de la negativa a acceptar les pròpies contradiccions, projectant la culpa sobre un tercer.

Conclusió de l’Informe:

L’observador conclou que l’Homo sapiens és una espècie amb una capacitat extraordinària per meta-malalt. No només pateix per causes primàries (fam, malaltia, clima), sinó que ha desenvolupat un sistema complex de patiment de segon ordre basat en ficcions compartides: el valor d’un nounat segons el seu sexe, la puresa d’un aliment, la moralitat d’un interès bancari, o la forma d’un cos.

Aquest patiment innecessari afecta pràcticament el 100% de la població en algun grau (ja sigui com a víctima directa, com a botxí, o com a individu sotmès a l’estrès de complir o jutjar). És, probablement, la font més gran de dolor evitable del planeta, i la que més energia consumeix.

Nota addicional: S’ha observat que l’espècie, ocasionalment, produeix individus que qüestionen aquests sistemes. Aquests individus solen ser, al seu torn, perseguits o ignorats. Aquest cicle sembla auto-perpetuar-se.

(L’arxiu es tanca. Silenci.)

Posted on

Fam a la història

[esborrany] wikipedia

[copio només les que superen 1M. Hi ha moltes fams que afecten un 15-30% de la població de països, escandinaus, europeus, etc. Les causes són climàtiques, sequeres,  inestabilitat política i guerres, polítiques de planificació comunista]

Antiguetat

-2200 BCE (o 4.3 BP before present). Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte,  l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?

Edat mitjana

536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ?

800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.

1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M.

1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.

1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.

E.Moderna

1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.

1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M

1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M

1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M

1702–1704. Fam al Deccan. 2M.

1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M.

1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M

1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M

E. Contemporània

1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M

1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.

1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M.

1860–1861 Doab (Índia). 2M.

1866. Orissa (Índia). 1M

1866–1868 Algèria francesa. 1M

1869 Rajputana (Índia). 1.5

1870–1872. Pèrsia. 1.5M

1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.

1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.

1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.

1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M.

1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M.

1917–1919. Pèrsia. 5M.

1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M.
1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M.
1921–1923 Ucraïna. 1M.

1928–1930. Xina. Sequera. 6M.

1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M.

1936. Xina. 5M.

1941–1944. Setge de Leningrad. 1M.

1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.

1942-1943. Iran. 3M.

1943. Bengala. 2.1M.

1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M

1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M

1946–1947 Unió soviètica.  Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.

1959–1961. Gran fam xinesa. Conseqüència de les polítiques del Gran Salt Endavant i alguns desastres naturals. 45M.

1967–1970 Biafra, setge de NIgèria. 2M.

1974. Bangladesh. Inundacions. 1M.

1994–1998. Corea del nord. Desastres naturals i pèrdua de suport de la USSR. 3M.

1998–2004. Segona guerra del Congo. 2.7M.

Posted on

El patiment normal

[esborrany][a refer, visió global sobre el patiment, treure el normal]

referència al dolor com a resultat de l’evolució / experiència dolor  / emocions begatrives / sentiments negatius

el patiment “normal” i que serveix per la vida

En una sèrie de posts intento una mirada global [contenidor societats]sobre els diferents patiments:

El patiment extrem, que ja no ens aporta, individual i vingut de fora

La mirada és incompleta sense el que en podríem dir “patiment normal” o biogràfic. El patiment que no és causat per conflictes o injustícies socials, ni tampoc per patologies, el patiment que comporta simplement el fet d’estar viu. Totes les emocions i sentiments negatius, com la ira, el disgust, la por, la tristesa.

L’infant que plora perquè té gana, perquè ha caigut, perquè no li deixen agafar el mòbil

La ira i odi cap algú, veins que fan soroll, el que no ens agrada

L’enamorat rebutjat, la parella a qui han abandonat, la gelosia

La frustració i estrès a la feina

El cansament, l’insomni, l’avorriment

La cerca desesperada de trobar un alicient que ens faci sentir vius o atenuar el dolor buscant emocions en concerts, esports extrems o comsum de drogues. L’ànsia infinita a ser reconegut i valorat (ésser a través dels altres). Tots volem tenir un públic que ens aplaudeixi, volem sortir en obres de teatre, volem lectors dels nostres llibres. Volem likes a les nostres fotos d’instagram, volem pujar a l’Everest, volem ser joves i atractius.

Posted on

Depressió i suïcidi

DEPRESSIÓ

WHO, Depression is a common mental disorder, characterized by persistent sadness and a loss of interest in activities that you normally enjoy, accompanied by an inability to carry out daily activities, for at least two weeks. In addition, people with depression normally have several of the following: a loss of energy; a change in appetite; sleeping more or less; anxiety; reduced concentration; indecisiveness; restlessness; feelings of worthlessness, guilt, or hopelessness; and thoughts of self-harm or suicide. Depression is treatable, with talking therapies or antidepressant medication or a combination of these.

Depression is a common mental disorder. Globally, more than 300 million people of all ages suffer from depression.
Depression is the leading cause of disability worldwide, and is a major contributor to the overall global burden of disease.

SUÏCIDI

WHO, Close to 800 000 people die due to suicide every year, which is one person every 40 seconds. Suicide is a global phenomenon and occurs throughout the lifespan. Effective and evidence-based interventions can be implemented at population, sub-population and individual levels to prevent suicide and suicide attempts. There are indications that for each adult who died by suicide there may have been more than 20 others attempting suicide.

Web pels que busquen un companya/a per suïcidar-se junts (BBC). És el darrer clam de la solitud.

Posted on

Drogues, alcohol, antidepressius, analgésics

El cos humà  El patiment

Abús de medicaments legals. Abús de substàncies legals. Abús de substàncies il·legals. Debat

[La vida se’ns fa tant insuportable que no som capaços de tirar endavant sense ingerir medicaments, legals dels quals abusem, o drogues. La metgessa d’urgències de la Clínica del Remei em deia que un terç dels que arribaven estaven prenent antidepressius ]

Salut mental, abús de substàncies, medicació

ABÚS DE MEDICAMENTS LEGALS

ANALGÈSICS

  • Morfina, codeina
  • Oxycodone (Percocet, OxyContin), Hydrocodone (Vicodin), Meperidine (Demerol).
    El doctor que cedia a les demandes d’analgèsics dels pacients fins a tornar-se addictes (article) . Purdue Pharma, de la família Sackler, va promoure agressivament l’Oxicontyn sense prevenir del risc d’addició (article ). El resultat ha estat una epidèmia amb desenes de milers de morts. Un cop habituat, la retirada dels medicaments és molt difícil. A vegades els addictes canvien a l’heroïna perquè és més barata. In 2017, an estimated 1.7 million individuals in the United States suffered from substance use disorders related to prescription opioid pain relievers and 652,000 suffered from a heroin use disorder. During 2017, there were more than 70,200 overdose deaths in the United States and 47,600 of those overdose deaths involved opioids.
  • Enantium, ibuprofen, paracetamol
  • [ una de les causes més importants  d’impacte de les malalties és el dolor d’esquena]

ESTIMULANTS: Adderall, Ritalin, amfetamines

ANTIDEPRESSIUS: PROZAC [ hi ha un debat important sobre si realment són efectiu]

VIAGRA

ANSIETAT: Xanax, Klonopin. Són addictives

DORMIR: benzodiacepines: Ambien, Diazepan, Lorazepam

Psicofarmacologia de la vida quotidiana , Jamieson Webster. Molts pacients tenen una barreja de tot, depressió, ansietat, dificultat per dormir. [ Amb la tecnologia, la vida hauria de ser fàcil. Però tots patim ansietat]
Suplements vitamínics. La gent està cansada, o mancada d’energia, i busquen solucions màgiques en una indústria poc regulada. (Article Atlantic)
2023 A UK, 8M prenen antidepressius i 2M els han pres durant més de 5 anys tot i que no està  recomanat (BBC)
Craddle to grave, instal·lació al British Museum
En general, les pastilles més comunes als tractaments mèdics.

ABÚS DE SUBSTÀNCIES LEGALS

ALCOHOL: More than 3 million people died as a result of harmful use of alcohol in 2016, according a report released by the World Health Organization (WHO) today. This represents 1 in 20 deaths. More than three quarters of these deaths were among men. Overall, the harmful use of alcohol causes more than 5% of the global disease burden

TABAC: Tobacco kills up to half of its users. Tobacco kills more than 8 million people each year. More than 7 million of those deaths are the result of direct tobacco use while around 1.2 million are the result of non-smokers being exposed to second-hand smoke. Around 80% of the world’s 1.1 billion smokers live in low- and middle-income countries.

ABÚS DE SUBSTÀNCIES IL·LEGALS

WHO: It is estimated that 275 million people used illicit drugs, such as cannabis, amphetamines, opioids, and cocaine, in 2016 which translates into an annual prevalence of illicit drug use of 5.6%. Cannabis is most used with 192 million users. Some 31 million of people who use drugs suffer from drug use disorders. It is estimated that there are almost 11 million people who inject drugs. (informe)

Relaxació, eufòria, alleujament dolor

  • 192 milions cannabis. Eufòria, relaxament
  • 34 milions opioids (sintètics Demerol, Oxycodone, Fentanyl, Methadone, Percodan, Percocetheroina) [legal] Disminueix dolor i patiment.
  • 19 opiates (obtinguts de les roselles, heroin, opium, morphine and codeine). Eufòria, alleujament del dolor.

Estimulants

  • 34 milions amfetamines i estimulants
  • 21 milions MDMA, èxtasi. Increment energia, empatia i capacitat de sentir plaer
  • 18M cocaïna. De les fulles de coca. Estimulant, eufòria.

Espiritual

  • Psilocybin, compost que s’extreu d’alguns bolets i fa tenir visions i experiències espirituals

Florida Suffle (el negoci de la rehabilitació) quarta onada d’epidèmia de Fentanyl (BBC) que permet un high més prolongat. (Felicitat vs autenticitat) Intent de prohibir l’exportació de precursors de Fentanyl per part de Xina a Mèxic [que ja té una indústria i xarxa de subministrament de droga als USA on hi ha una demanda enorme] BBC

L’enormitat del patiment mundial es propaga. Si hi ha violència i inestabilitat a Mèxic i l’Ecuador (20224, les bandes controlen el país, BBC), és per l’enorme demanda dels Estats Units, i Europa. I aquesta demanda es deu a tota la gent que no pot suportar la vida sense consumir.

15734 persones van iniciar tractament d’addició a Catalunya el 2023, 44% alcohol, 24% cocaïna, 14% cannabis (aquesta la més consumida) (El Nacional).

2025.  Un reporter segueix el tràfic de fentanyl de Mèxic als USA que Donald Trump s’ha proposat combatre. [Però sembla que ningú s’interroga perquè hi ha tanta gent infeliç que no pot viure sense  BBC].

DEBAT

Prohibir, regular o no les substàncies legals
[Durant molt de temps no s’ha actuat contra el tabac per interessos dels productors. Philip Morris va demandar Uruguay per la seva legislació antitabac. A Espanya es va prohibir als llocs de treball el 2006 i a restaurants el 2011 [crec que a Caixabank va ser el 2002].
Actualment Rússia, països de l’antiga USSR, Alemanya, França i UK tenen índexs molt elevats d’alcoholisme [A Polònia a les caixes dels supermercats petites neveres servien ampolletes de vodka. A Suècia i Finlàndia, són un monopoli estatal. Un 25% dels accidents de circulació es poden atribuir a consum d’alcohol.
Hauríem d’imposar alcoholímetres als vehicles i que no arrenquessin si el conductor no està dins els límits?
Quan costa a les finances públiques el tractament dels que han abusat de tabac i alcohol? Se’ls hauria de refusar el pagament?
Permetre o prohibir el consum de substàncies il·legals
La prohibició o regulació del consum de substàncies il·legals dóna lloc a una indústria criminal colossal, entre 500 bilions (UNODC) i 1.6-4 trilions, entre un 2-5% del GPD mundial (IMF). Al problema de salut s’hi afegeix el problema de violència que acaba alterant la vida de països sencers com Mèxic, Ecuador. A Catalunya hi ha nombroses plantacions clandestines de marihuana.
L’epidèmia de la droga als USA res remunta a quan van tornar els soldats del vietnam addictes a la marihuana i droga barata. En lloc de regular i legalitzar Nixon va emprendre una batalla. (How America lost the war on drugs). Hi ha hagut molts arguments per descriminalitzar el consum ja que enviar a la presó a joves consumidors els consolida com a delinqüents fora del sistema. No obstant, l’experiment d’Oregon de 2021 de descriminalitzar la droga ha fracassat (NPR).
Portugal: Des de 2001 possessió i consum està permès i els individus són enviats a rehabiltació i no a la presó. A Holanda, Espanya, Txèquia, Uruguay, Costa Rica, Itàlia, Suïissa, permeten la possessió i ús de petites quantitats de cannabis.
Aeroports, sala meditació i fumar
2014, aeroport de Ginebra. Una sala de meditació oberta a totes les creences. Un gran avenç de la tolerància impensable fa 5 segles en època de Calví. La estava buida … i la sala de fumadors, estava plena! La victòria de la química sobre la contemplació? En un món sense drogues il·legals, imagino un aeroport amb sala de fumadors, dispensador de morfina, cocaïna, heroïna, pastilles de tota mena … També imagino l’altre extrem, una civilització on el silenci i els llocs per facilitar la meditació es consideren essencials.
El consum, és una fugida, o una trobada?

L’alcohol, ens fa ser nosaltres mateixos, més autèntics alliberant-nos de repressions imposades? o ens embruteix en eliminar la identitat que hem construït i ens deixa com a zombies? La gent que va al primavera Sound o fa botellots i beu fins a l’embriaguesa, fugen de si mateixos? o es troben? (autenticitat).

El consum  fa més lliures i més creatius? 
Escriptors, artistes, músics, han fet servir opioides per alleujar el dolor, estimular la creativitat o escapar de la realitat.
Samuel Taylor Coleridge, Thomas de Quincey (Confessions of an English Opium-Eater), Edgar Allan Poe, Charles Baudelaire, Elizabeth Barrett Browning, William S. Burroughs, Jean Cocteau, Vincent van Gogh, Amedeo Modigliani. Làudan, principalment.
Els músics de jazz, Charlie Parker, Billie Holiday, Mils Davis, Chet Baker, John Coltrane, Art pepper, Stan Getz, Sonny Rollins, Fats Navarro, Elvin Jones. Heroina.
Oliver Sacks va experimentar amb LSD (NewYorker).
Molts professionals als USA fan servir Adderal habitualment (pioneerworks)

Drogues i dopatge
Certes substàncies milloren el rendiment en els esports. El 1999 es va crear l’agència antidopatge WADA que prohibeix drogues que augmentin el rendiment (esteroides, EPO, hormones de creixement), drogues recreatives quan s’està competint (cannabis i cocaïna) i mètodes com doping de sang i gens.
El 2024 es proposen uns Enhanced Games on el dopatge estigui permès.
2024, addicció als esteroides per millorar el físic (GQ)

Drogues i misticisme
[Podríem experimentar amb seguretat, com Ulisses i les sirenes?]
La psilocibina, extreta de bolets, s’ha fet servir amb èxit per tractar la depressió (BBC) i els usuaris reporten experiències místiques (Nature). Altres substàncies com el 5-MeO-DMT extret de gripaus, duen a experiències místiques (NewYorker). Un sola dosi d’èxtasi (MDMA) va fer desistir de les seves idees a un supremacista blanc (BBC).

Posted on

Solitud i aïllament

Loneliness i solitude

En anglès es distingeix entre “loneliness”, (Loneliness is a complex and usually unpleasant emotional response to isolation. Loneliness typically includes anxious feelings about a lack of connection or communication with other beings, both in the present and extending into the future. As such, loneliness can be felt even when surrounded by other people and one who feels lonely, is lonely. The causes of loneliness are varied and include social, mental, emotional, and physical factors. ) i “solitude” ( Solitude is a state of seclusion or isolation, i.e., lack of contact with people. It may stem from bad relationships, loss of loved ones, deliberate choice, infectious disease, mental disorders, neurological disorders or circumstances of employment or situation (see castaway). Short-term solitude is often valued as a time when one may work, think or rest without being disturbed. It may be desired for the sake of privacy. A distinction has been made between solitude and loneliness. In this sense, these two words refer, respectively, to the joy and the pain of being alone.)

Potser ho podríem traduir per “sentir-se sol”, trobant a faltar més contacte amb altres, i “estar sol”.

No hi ha dades globals però a UK un 5% de la població diu reporta sentir-se sol sempre o sovint.

Un article de Forbes The Economist/KFF findings add to a wave of recent research showing high levels of loneliness. A recent Cigna survey revealed that nearly half of Americans always or sometimes feel alone (46%) or left out (47%). Fully 54% said they always or sometimes feel that no one knows them well. Loneliness isn’t just a U.S. phenomenon. In a nationwide survey released in October from the BBC, a third of Britons said that they often or very often feel lonely. Nearly half of Britons over 65 consider the television or a pet their main source of company. In Japan, there are more than half a million people under 40 who haven’t left their house or interacted with anyone for at least six months. In Canada, the share of solo households is now 28%. Across the European Union, it’s 34%.

Estudi de Cigna als USA

2023 . El responsable de salut dels USA avisa que gairebé la meitat de la població pateix un sentiment de solitud i que suposa un risc per a la salut equivalent a fumar 15 cigarrets al dia. (BBC)

No afecta només a la gent gran que viu sola sinó que molts joves també ho tenen.

[ jo havia apuntat que si la nostra experiència és en gran part narrativa, és a dir, que ens expliquem a nosaltres mateixos què passa al món, què som i què volem, existim en la mesura que algú escolta, entén i comparteix aquesta narració]

Tenim una ansietat enorme a ser reconeguts i valorats, a “existir per als altres“. En èpoques anteriors, i en cercles d’alta societat, podia consistir en ser acceptat i convidat als salons. Avui a les xarxes socials, tots publiquem continguts que esperem que siguin valorats amb “likes”. Jo vaig començar un blog contemplatiu i també mirava si era llegit. La gent escriu les memòries i les vol fer llegir als altres esperant la seva aprovació i felicitació. Sospito que tota la gent que s’apunta cursos per escriure, no ho fa per explorar, sinó per a ser llegit. Tal com passa amb les converses, o el teatre, hi ha més oferta d’autors, que no pas de lectors, més gent que vol ser escoltada que no oïents.

Invertim una enorme quantitat de diners i energia per tenir millor aspecte i ser acceptats pels altres, gimnàs, operacions d’estètica, cosmètica, moda.

La compulsió a a comprar roba que portarem poc i després llençarem, amb el problema d’explotació laboral i els residus que genera (Europa vol acabar amb el fast fashion el 2030), és un símptoma d’una enorme ansietat per ser acceptats i no estar sols.

la necessitat de ser atractius.

2024

Hi ha una ànsia tan gran de trobar l’amor que, a part de les aplicacions com meetic o tinder, existeix una indústria colossal de fins a 120.000 persones explotades per enviar missatges a gent solitària ( Scam desde  Myanmar BBC). Sextorsió des de Nigèria (BBC manuals online, 27 suïcidis BBC ).

Hikikomori. A Corea del Sud hi ha uns 500m joves entre 19 i 34 que s’han retirat del món i no volen contacte amb ningú.

Estar bé només amb la companyia de l’ombra: poesia xinesa i “Me and my Shadow”

Posted on

Salut

El cos humà  Ha de la medecina

Símptomes i proves. Tractaments. Malalties  Classificació WHO IVD10. Mortalitat, Idescat Salut. L’impacte de les malalties, Global Burden Disease. Epidèmies. Qüestions, assistència.

Símptomes i proves

Llista

Em fa mal:
l’abdomen, l’esquena, el pit, l’orella, el cap, la pelvis, les dents, el rectum, la pell, la cama, el braç

Sento:
calfreds, febre, parestèsia (formigueig), atordiment, mareig (desmai, la cambra dona voltes), sequedat de boca,  nàusees, gripós, com si anés a vomitar, dispnea (no puc acabr de respirar bé), son, suor, set, cansat, febre.

No puc:
Respirar bé, sentir bé (sorolls massa fort, xiulet orelles), moure un braç o una cama, defecar normalment, orinar normalment, veure (ceguesa, visió borrosa, doble), dormir normalment, olorar normalment, parlar normalment, defecar femtes sòlides, parar de rascar-me, parar de suar, empassar normalment, sentir el gust de les coses, caminar normalment.

[Apps de diagnòstic com ADA]

Proves

  • [Inspecció visual de marques, palpar ganglis, martellet als genolls pels reflexos]
  • Auscultar el cor i pulmons (1816)
  • Temperatura (1860), 36.6º
  • Pressió (1905), Hipotensió: <90 – <60, normal 120-80, alta 140 – 100
  • Anàlisi de sang.  Comptador glòbuls vermells, leucòcits i plaquetes (a primers d20.  Glucosa, colesterol, enzims, a mitjans s20. Normalitzat i automatitzat a finals del s20.
  • Anàlisi d’orina.(es remunta als Egipcis. s20)
  • Anàlisi DNA (s21)
  • electrocardiograma (1905)
  • Imatge: raigs x (1895), ecografia (1941), tomografia axial TAC (1960), Ressonància magnètica (1970)
  • Biòpsia (1850), extracció de mostres de teixit per examinar al microscopi.

Indicadors salut

Tractaments

  • Preventius: vacunes DPT (Diftèria, tètanus, Pertussis), Polio, Hib i PCV (meningitis i pneumònia), HepatitisB, PCV, Rotavirus (diareea i vòmits), Xarampió, parotiditis, MenC (meningitis), varicela.
  • Canvis d’hàbits de nutrició i exercici, rehabilitació
  • Pastilles
    • Cardiovasculars, pressió alta i colesterol (Atorvastatin (Lipitor), Lisinopril (Prinivil, Zestril), Amlodipine (Norvasc), Metoprolol (Lopressor, Toprol XL):** A **beta-blocker** used to treat high blood pressure, heart failure, and angina.
    • Antibiòtics: Amoxicillin (Amoxil), Azithromycin (Zithromax).
    • Diabetis: Metformin (Glucophage), Insulin.
    • Analgèsics i antiinflamatoris: Ibuprofen (Advil, Motrin), Acetaminophen (Paracetamol, Tylenol), Hydrocodone/Acetaminophen (Vicodin, Norco)
    • Medicació gastrointestinal: Omeprazole (Prilosec), Pantoprazole (Protonix)
    • Salut mental: Sertraline (Zoloft), Escitalopram (Lexapro), Alprazolam (Xanax)
    • Respiració: Albuterol (Ventolin, ProAir),  Fluticasone/Salmeterol (Advair)
    • Tiroides: Levothyroxine (Synthroid, Levoxyl)
    • Anticoagulants: Warfarin (Coumadin), Rivaroxaban (Xarelto) i Apixaban (Eliquis), [Sintron]
  • Reposicionar i immobilitzar traumatologia. Cauteritzar ferides.
  • Cirurgia. Cataractes (20M), cesàrees (19M), 8M extirpacions de tumors, vesícula biliar (300m als USA), apendicitis (300m als USA), hèrnies (1M als USA), bypass coronari (400m als USA), histerectomia (treure l’úter, 600m als USA), amígdales (300m als USA), biòpsies de pits (1.6M als USA), fusió de dues vèrtebres (450m als USA). Pròtesis (1.5M pròtesis de cadera i genoll. 30M arreu del món necessitarien implantació de membres artificials, i un 5-10% les rebrien.). Transplantaments: 150m, 43m als USA (24m ronyó, 9.5m fetge, 4m cor, 2.5 pulmó, 200 pàncrees.

Malalties

Classificació de les malalties per la WHO: ICD10

I Certain infectious and parasitic diseases
II Neoplasms
III Diseases of the blood and blood-forming organs and certain disorders involving the immune mechanism
IV Endocrine, nutritional and metabolic diseases
V Mental and behavioural disorders
VI Diseases of the nervous system
VII Diseases of the eye and adnexa
VIII Diseases of the ear and mastoid process
IX Diseases of the circulatory system
X Diseases of the respiratory system
XI Diseases of the digestive system
XII Diseases of the skin and subcutaneous tissue
XIII Diseases of the musculoskeletal system and connective tissue
XIV Diseases of the genitourinary system
XV Pregnancy, childbirth and the puerperium
XVI Certain conditions originating in the perinatal period
XVII Congenital malformations, deformations and chromosomal abnormalities
XVIII Symptoms, signs and abnormal clinical and laboratory findings, not elsewhere classified
XIX Injury, poisoning and certain other consequences of external causes
XX External causes of morbidity and mortality

Mortalitat

WHO

Quan es desgranen entre per grups d’ingressos es veu que als països pobres la primera causa és la mortalitat infantil. Al països rics l’Alzheimer puja a la segona posició.

L’observatori de salut destaca els següents temes:
Pol·lució de l’aire, Resistència antimicrobis, tecnologia d’asistència, mortaldat infantil, medi ambient i salut, demència, Salut global, esperança de vida i principals causes de mort i discapacitat , Alcohol i salut, Finançar la salut i monitor de desigualtat en salut, impostos per la salut, recursos humans, Hepatitis, HIV, immunitzacio i vacunes, Normatives, Malària, maternitat i reproducció, salut mental, malalties tropicals oblidades, malalties no comunicables, nutrició, salut bucal, abús de substàncies, seguretat vial, objectiu de cobertura universal de salut, malalties de transmissió sexual, objectius de desenvolupament sostenibles, tabac, tuberculosi, malalties evitables amb vacunes, prevenció de la violència, sanitat de l’aigua, dones, estadístiques.

Idescat Salut, mortalitat

Impacte de les malalties

Global burden of disease

Una manera de mesurar l’impacte de les malalties és el DALY, que compta els anys perduts per morir abans de l’esperança de vida i els anys que no hem pogut viure plenament:

Aquest indicador mesura els “anys perduts” degut a malalties. Estudi publicat al Lancet.

Disease and injury were highly prevalent; only a small fraction of individuals had no sequelae. Comorbidity rose substantially with age and in absolute terms from 1990 to 2013. Incidence of acute sequelae were predominantly infectious diseases and short-term injuries, with over 2 billion cases of upper respiratory infections and diarrhoeal disease episodes in 2013, with the notable exception of tooth pain due to permanent caries with more than 200 million incident cases in 2013. Conversely, leading chronic sequelae were largely attributable to non-communicable diseases, with prevalence estimates for asymptomatic permanent caries and tension-type headache of 2·4 billion and 1·6 billion, respectively. The distribution of the number of sequelae in populations varied widely across regions, with an expected relation between age and disease prevalence. YLDs for both sexes increased from 537·6 million in 1990 to 764·8 million in 2013 due to population growth and ageing, whereas the age-standardised rate decreased little from 114·87 per 1000 people to 110·31 per 1000 people between 1990 and 2013. Leading causes of YLDs included low back pain and major depressive disorder among the top ten causes of YLDs in every country. YLD rates per person, by major cause groups, indicated the main drivers of increases were due to musculoskeletal, mental, and substance use disorders, neurological disorders, and chronic respiratory diseases; however HIV/AIDS was a notable driver of increasing YLDs in sub-Saharan Africa. Also, the proportion of disability-adjusted life years due to YLDs increased globally from 21·1% in 1990 to 31·2% in 2013.

[ És difícil simplificar, però amb tantes dades no hi ha manera de fer-se una idea de quànta gent hi ha malalta en un moment donat, i de què pateix. Les causes més importants, prsents a tots els països, són el dolor d’esquena i la depressió.

A Austràlia, les principals causes de YLD són:

  1. Low back pain
  2. Major depressive disorder
  3. Other musculoskeletal disorders
  4. Neck pain
  5. Migraine
  6. Anxiety disorders
  7. Chronic obstructive pulmonary disease (COPD)
  8. Asthma
  9. Age-related and other hearing loss
  10. Diabetes mellitus

]

Epidèmies

Epidèmies de salut actuals

Epidèmies al llarg de la història

Antiguitat

165–180 Plaga Antonina, verola (smallpox) o xarampió (measles), afecta 25-33% de la població de l’imperi romà amb 5-10M morts.

Edat mitjana

541–549 Plaga de justinià, (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), Bizanci, Europa , Nord d’àfrica i Orient. Afecta 7-56% de la població amb 15-100M morts.

735–737 Verola, 33%població del Japó, 2M.

1346–1353 La pesta negra (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), mor un 30-60% de la població Europea, uns 75-200M. (un estudi recent revela que la presència d’un gen oferia resistència a la plaga però avui dóna lloc a malalies autoimmunes BBC)

Edat moderna

No hi ha dades concretes però s’estima que l’arribada dels europeus va causar una despoblació general, sobretot per verola però també per xarampó, grip, febre groga, pesta bubònica, possiblement amb 10-100M de víctimes.

1519–1520 Xarampió, 23–37% població de Mèxic, 5-8M morts
1545–1548 Epidèmia Cocoliztli, sense identificar, afecta 27-80% de la població de Mèxic amb 5-15M morts.
1576-1580 Epidèmia Cocoliztli, 50% oblació Mèxic, 2-2.5M

1629–1631 Plaga de Milà o italiana, pesta bubònica, 1M.

1656–1658 Plaga de Nàpols, pesta bubònica. 1.25M

1772–1773 Pesta bubònica, 0.3% població de Pèrsia. 2M

Contemporània

1846–1860 Còlera, 0.08% població mundial. >1M.

1855–1960 Tercera plaga de pesta bubònica, 12-15M

1918–1922 Tifus (bacteris en malescondicions higièniques i massificació), Rússia, afecta 1-1.6% població amb 2-3M morts.

Actual

1918–1920 grip de 1918 (spanish flu), H1N1 influenza A virus, entre 1-5% de la població mundial,  17-100M

1957–1958 Grip virus  A/H2N2, 1-4M.

1968–1969 Grip de Hong Kong virus A/H3N2, 1-4M

1981–fins ara, HIV/AIDS immudeficiència adquirida, 40M.

2019, COVID-19, (SARS-CoV-2), 7-25M (a agost de 2022)

Hi ha registres de més plagues amb nombre de víctimes menor o desconegut. Sense arribar a constituir una plaga per que no té un temps limitat, des del s18 Europa sobretot està afectada per tuberculosi (bacteri Mycobacterium tuberculosis) amb 10M d’infeccions anuals i 1.5 morts a dia d’avui.

La WHO estima que hi ha prop de 300M de persones infectades del virus de l’Hepatitis B, 1.5 nous cada any, i 58M d’HepatitisC amb 1.5 noves cada any, causant 0.8M i 0.3M de morts.

La història no l’escriuen només els humans, també ho fan els microbis de les pandèmies  (New Yorker 2020/04/06)

Altres

Evidències de malalties antigues (Mentalfloss): càncer 1.7M, tuberculosi 70m, Càries 15m, malària 5.5m, lyme 5.3m, Leishmaniasi 4m

Qüestions

El negoci de la salut, pública i privada
Les farmacèutiques fan recerca en medicaments més que no pas en vacunes perquè generen més beneficis. (Perquè no podem curar el refredat). Alguns medicaments es mantenen a un preu artificialment alt.  (Reuters). La indústria del càncer diagnostica i tracta de més (Scientific American). Les equitity compren hospitals i espremen els pacients (NewYorker, Vox). Les asseguradores contracten empreses per denegar tractaments (Propublica). El sistema sanitari americà està més orientat a facturar que a la salut dels pacients, sense transparència en els costos i tractaments. És la segona causa de fallida econòmica de les famílies. (New Yorker). Tres farmacèutiques van promoure l’abús d’opioids Fentanyl i Oxycontin (BBC).

Assistència
Hi ha cobertura pública de salut a Austràlia, Canada, Europa i Japó, finançat per impostos o per una assegurança mèdica obligatòria. En la majoria hi ha copagament de medicació i en alguns casos per hospitalització i procediments.
La dificultat de la informatització (KHN). S’arriben a subcontractar metges a la Índia per passar en net les notes. (New Yorker).
[Com racionalitzar la despesa mèdica? no trobo l’article on es deia que la meitat de la despesa mèdica de la nostra vida la fem l’últim any. La por a la mort i l’interès per facturar s’alien per medicalitzar la vida dels malalts crònics i dels vells.]

El malalt i la malaltia
[pendent de desenvolupar] Durant molt de temps els metges han combatut les malalties, sobreentenent que així es “salvava” el malalt. Però amb els avenços moderns, s’ha vist clar que no era així. El combat contra la malaltia podia seguir, amb respiració assistida i medicació, però el benestar de la persona era ja irrecuperable. Ha hagut de venir la medecina pal·liativa per canviar aquest estat de coses. En un àmbit més simple, a l’hora d’atendre els pacients a la consulta o el tracte a l’hospital, també s’ha hagut d’aprendre que  l’atenció humana és tant important per al benestar com al drestesa del cirurgià al bisturí o l’eficàcia del medicament. Tal com deia Abraham Verghese a Cutting for Stone, el medicament que s’administra per l’orella és “words of comfort”.

Recull d’articles sobre salut

Posted on

Guerres i abús de poder

Víctimes causades per l’home en general : guerres, genocidis

ANTIGUITAT

Pèrsia i Grècia
549 BC–530 BC Conquestes de Cirus el gran. Pèrsia. 100m.
499 BC–449 BC Guerres Grècia-Pèrsia. 300m
336 BC–323 BC Campanyes Alexandre el Gran. Orient. 142m

ROMA
264 BC–146 BC Guerres Púniques. Roma-Cartago. 1.5M
113 BC–101 BC contra Cimbris i Teutons. 500m.
58 BC–50 BC Gàl·lies. 1M
60–61 AD Iceni, tribus celtes anglaterra. 150m
66–136 Contra els jueus. 1.5M
269  AD Contra els gots. 320m
277 Guerra de Probus contra els Germànics 400m
376–382 Contra els gots 40m
395–453 Invasions dels huns procedents de l’Àsia Central. 165m

Índia
262 BC–261 BC Guerra Kalinga. Imperi Maurya contra Kalinga. Índia. 175m.

XINA
230 BC–221 BC Guerres d’unificació Qin contra Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. Xina. 700m
184–280 AD Guerra dels tres regnes al final de la dinastia Han. Xina. 36M

EDAT MITJANA

Islam
629–1050 Guerres Bizanci-Islam. 2M
711–1492 Reconquista. Espanya i portugal contra estats islàmics. 8.5M
Croades
1095–1291 Croades. Bizanci contra Seljúcides, cristians contra musulmans. 2M. Orient.
1208–1229 Croada dels albigesos. Estats papals contra els càtars. França. 500m.

XINA
598–614 Guerra Xina Sui-Corea Goguryeo. 300m.
755–763 Rebel·lió An Lushan. Dinastia Tang xinesa contra l’estat Yan. 30M
993–1019 Imperi Lieao contra Corea Goryeo. 90m.
1075–1077 Entre imperi Song i el regme Dai Viet. Xina-Vietnam. 600m.

MONGOLS, ÀSIA CENTRAL
1206–1368 Imperi Mongol contra diferents regions d’Euràsia. 30M
1370–1405. Conquestes de Timur. Euràsia. 15M

GRAN BRETANYA
1296–1357 Guerra de la independència d’Escòcia. 100m
1455–1487 Guerres de les roses, House of Lancaster, House of Tudor contra  House of York. 90m
1337–1453 Guerra dels cent anys pel control de França, els Plantagenet anglesos (d’origen francès) que reclamaven el tron de França que havia quedat buit pels Capets, contra els Valois que l’acabaran retenint. 3M.

EDAT MODERNA

Europa
1494–1559 Guerres italianes, pel control d’Itàlia entre els Valois aliats amb l’imperi otomà) contra els Habsburgs del sacre Imperi germànic i espanya. 350m.
1524–1525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Suàbia. 100m.
1562–1598 Guerres de religió a França, catòlics contra protestants hugonots. 3M
1618–1648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys catòlics i protestants, amb intervenció posterior dels Habsburgs (Espanya i Àustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.
1635–1659 Guerra franco-espanyola. 200m
1655–1660 Diluvi, Polònia contra Suècia i Rússia. 3M.
1672–1678 Guerra franco-holandesa. 342m
1688–1697 Guerra dels 9 anys, França contra la lliga dels Habsburg. 680m.
1700–1721 Gran guerra del nord. Rússia i altres contra l’imperi suec. NE d’Europa. 350m.
1756–1763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Prússia contra França i Espanya es disputen l’hegemonia a Europa i a Amèrica. 1.2M

España
1519–1632 España conquerint l’imperi Azteca, Mèxic. 2.3M
1519–1595 Conquista Yucatán, contra els maies. 1.4M
1533–1572 Conquista imperi Inca, Perú. 8.4M
1568–1648 Guerra dels 80 anys per la independència d’Holanda + aliats contra l’imperi espanyol. 600m
1701–1714 Guerra de Successió espanyola. Borbons contra l’Aliança (i Catalunya). 1M.

Gran Bretanya
1585–1604 Guerra angloespanyola. 138m
1593–1603 Guerra dels 9 anys, rebel·lió d’Irlanda contra Anglaterra. 130m.
1639–1651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.

Orient
1521–1566 Campanyes de Suleiman el magnífic. Orient. 200m
1683–1699 Gran guerra turca, l’imperi otomà contra la lliga santa. Europa de l’est. 380m.

Àsia
1592–1598 Invasió de Japó a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616–1683 Transició Ming a Qing, l’antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M
1771–1802 Rebel·lió Tây Sơn, Tay, i pirates xinesos amb suport anglès contra els Nguyễn, Trịnh,  Lê, Qing xinesos i suport francès. Vietnam. 1.6M
Índia
1658–1707 Guerra de l’imperi Mogol contra l’imperi Maratha. Índia. 5M.
1741–1751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.
Xina
1765–1769 Guerra Xina-Burma. 70m

EDAT CONTEMPORÂNIA

Amèrica
1775–1783 Revolució USA contra l’imperi britànic. 100m
1802–1803 França contra Haiti i UK. 135m
1808-1833 Guerres d’independència a Amèrica llatina contra Espanya. 600m
1861–1865 Guerra civil americana, Confederats contra Unió. 800m
1862–1867 Mexicans republicans contra Imperi Mexicà i França. 50m
1864–1870 Paraguai  contra Triple Aliança Argentina, Brasil, Uruguai. 800m
1868–1878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m
1870s–1884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patagònia. 35m
1895–1898 Guerra de la independència de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m
1896-1897 Guerra entra els Canudos i la República del Brasil. 30m
1899–1902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Colòmbia. 120m
1910–1920 Revolució mexicana, guerra civil. 1M

Xina i Japó
1794–1804 Rebel·lió del Lotus blanc contra Qing. 100m
1850–1864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M
1854–1856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M
1854–1873 Rebelio Miao contra Qing. 3M
1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M
1856–1873 Rebel·lió Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M
1862–1877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
1894–1895 Primera guerra sino-japonesa, Japó contra Qing. 48m
1899–1901 Revolta dels bóxers xinesos contra les potències estrangeres. 100m
1904–1905 Guerra Russo-japonesa a Manxúria i Corea. 150m
1911 Revolució de 1911 contra els Qing que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m

Àfrica i Orient
1798–1801 campanya de França contra otomans i anglesos a Egipte i Síria. 65m.
1810s–1840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres ètnies. Sudàfrica. 1M
1830–1903 Conquesta francesa d’Algèria. 700m
1899-1902 Guerra sudafricana (2ª guerra boer) entre UK i la república sudafricana+ l’estat lliure d’Orange. 80m

1915-1917 Genocidi armeni per l’imperi otomà. 1M
1914-1922 Genocidi dels grecs d’Anatòlia per l’imperi otomà. 600m
1915-1919 Genocidi d’assiris per l’imperi otomà. 400m

Europa
1803-1815 Guerres napoleòniques. Europa i Rússia. 6M
1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m
1821–1831 Guerra d’independència Grega contra l’imperi otomà. 170m
1853–1856 Guerra de Crimea Rússia contra imperi otomà ( amb suport de França i UK) 600m
1866 Guerra Imperi austríac contra Prússia i estats alemanys. 40m
1870–1871 Guerra entre França i Prússia, estats alemanys. 433m
1912–1913 Guerres balcàniques, Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària contra l’imperi otomà. 140m

Índia
1857–1858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M

Resta d’Àsia
1873–1914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indonèsia. 100m
1899–1912 Filipines contra els USA. 234m

SEGLE XX

Europa
1914–1918 WWI. França, Rússia, UK contra Alemanya, Àustria i imperi otomà. 30M
1917–1922 Guerra civil russa entre l’exèrcit roig bolxevic i l’exèrcit blanc. 9M
1936–1939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
1939-1945 WWII
1946–1949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.
1988–fins avui. Conflicte Nagorno-Karabakh, separatistes armenis contra Azerbaidjan 50m
1991–1995 Guerra de Bòsnia contra Sèrbia. 100m

1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucraïna sota la USSR

 

1939-1945 WWII 85M
1937–1945 Segona guerra Sino-japonesa ). 22M
1939–1940 Guerra d’hivern entre Finlàndia i la USSR 194m
1940–1941 Guerra greco-italiana. 27m,
1941–1944 Finlàndia i 3rReich contra USSR. 387m
1945 Guerra Rússia Japó a Manxúria i Mongòlia. 95m

1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M
1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M
1939-1945 Crims nazis contra població civil Polonesa 3M
1935-1945 Genocid nazi sobre la població romaní. 300m

Orient
1918–fins avui Separatisme kurd a Iran (tribu Shekak contra dinastria Qajar). 50m
1918–2003 Conflicte Iraq – kurds. 300m
1921–fins avui. Conflicte Turquia-Kurds. 100m
1948–fins avui. Conflicte àrab-israelí. 116m
1962–1970 Guerra civil al nord del Yemen, Regne de Yemen i Aràbia saudí contra la República àrab del Yemen  i la UAR. 200m.
1975–1990 Guerra civil al Líban. 150m
1978–fins avui Conflicte Afganistan, Rússia i després USA. 2M
1978–fins avui. Conflicte Turquia Kurds. 45m
1980–1988 Guerra Iran-Iraq. 500m
1990–1991 Guerra del Golf, Iraq contra USA i coalició. 40m
1991 Rebel·lió a Iraq. Sha’aban Intifada. 200m

Àfrica
1921–1926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m
1923–1932 Itàlia contra Senussi a Líbia. 40m
1935–1936 Segona guerra Itàlia-Etiòpia. 278m
1947–1948 Insurgència Madagascar contra França. 80m
1954–1962 Guerra d’independència d’Algèria contra França. 1M
1955–1972 Guerra civil entre Sudan nord (islàmic) i rebels del Sud (més occidentals) que se senten discriminats. 500m
1960–1965 Crisi del Congo, DRC amb suport belga i americà contra rebels Simba i Kwilu. 100m
1961–1974. Guerra d’independència d’Angola contra Portugal i sudàfrica. 100m
1964–1974 Guerra d’independència de Moçambique, FRELIMO contra Portugal. 88m
1967–1970 Guerra de Biafra atacats per Nigèria. 3M
1974–1991 Guerra civil a Etiòpia, Derg, PEDR, i Cuba contra rebels anticomunistes. 1.5M
1975–2002 Guerra civil a Angola, MPLA vs. UNITA. 504m
1981–1986 Guerra Uganda (ULNF i Tanzania contra National Resistance Army) . 500m
1983–2005 Segona guerra civil al Sudan. 2M
1986–fins avui. Guerra civil a Somàlia. 500m
1987–fins avui. Lord’s Resistance Army vs. Congo i República Centreafricana. 500m
1991–2002. Guerra civil Algèria. 200m
1991–2002 Guerra civil a Sierra Leone. 300m
1993–2005 Guerra civil a Burundi, contr rebels Hutus i Tutsis. 300m
1994 Genocidi de Ruanda dels Hutus sobre els Tutsis. 800m
1996–1997 Primera Guerra del Congo. Zaire contra AFDL. 800m
1998–2003 Segona guerra del Congo.  4.5M

Xina
1927–1949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M

Amèrica
1932–1935 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai. 110m
1948–1958 La Violencia, Conservadors contra liberals a Colòmbia. 190m
1964–fins avui. Colòmbia contra les guerrilles d’esquerra i paramillitars de dreta, 220m
1979–1992 Guerra civil a El salvador, govern contra FMLN. 80m
1980–fins avui. Conflicte armat Perú, PCP-SL and MRTA. 70m

Àsia
1946–1954 Primera guerra d’indoxina, França contra Việt Minh, Lao Assara, i Khmer Issarak. 400m
1948–fins avui. Myanmar contra diverses ètnies insurgents. 210m
1950–1953 Guerra de Corea entre el Nord comunista(suport USSR)  i el sud (suport USA). 4M
1955–1975 Guerra entre Vietnam del Nord contra Vietnam del Sud i USA. 4M
1969–2019 Conflicte Moro a Filipines, grups jihadistes contra Bagsamoro. 120m
1969–fins avui, Filipines contra el partit comunista. 43m
1975–2007 Insurgència dels Hmong a Laos contra Laos i Vietnam. 100m
1983–2009 Guerra civil a Sri Lanka vs. Tamil Tigers. 100m

1975-1979 Genocidi de la població a Cambodja per part dels Khmer. 2M

Índia
1946–1948 La partició de la Índia, conflicte entre hindús i musulmans, Índia i Pakistan 1M
1947–fins avui. Conflicte a Kashmir entre Índia i Pakistan. 100m
1948 Índia annexa Hyderabad. 240m
1971 Independència de Bangladesh amb suport de la Índia, contra Pakistan. 3M

SEGLE XXI

Orient
2001–fins avui. Lluita contra el terrorisme. 1M
2003–2011 Guerra de l’Iraq. 600m
2011–fins avui. Guerra Civil a Síria, Estat contra ISIL contra forces demcràtiques. 610m
2013–2017 Guerra a l’Iraq contra ISIL. 200m

Àfrica
2003–fins avui. Guerra a Darfur, Sudan, SRF vs. Sudan  vs. UNAMID. 300m
2009–fins avui. Aliança de forces contra els senyors de la guerra de Boko Haram a Nigèria. 350m
2014–fins avui. Guerra civil al Yemen. Yemen’s Supreme Political Council vs. Hadi Government, coalició Saudí, moviment del sud amb UAE i Al-Qaeda. 377m.
2020–fins avui Guerra a Tigray, UFEFCF contra Etiòpia i Eritrea. 500m

Amèrica
2006–fins avui. Mèxic contra els càrtels de la droga. 62m.

Àsia
2017-fins avui. Genocidi Rohingya per Myanmar. 43m

Europa
2014–fins avui. Rússia contra Ucraïna. 100m

En vermell els conflictes  actuals wikipedia (Myanmar i Afganistan es remunten al sXX)

Posted on

Refugiats

Comissionat de les UN, llista de les crisis de refugiats

Actualment 25.4 M

1845-1849 Gran fam a Irlanda. 4 anys. 1M
1914-1918. WWI 4 anys. 10M
1939-1945 WWII 6 anys. 60M
1947-1948 Partició de la Índia. 1 any. 15M
1947-fins ara. Conflicte Israel Palestina. 75 anys. 1M
1950-1953. Guerra de Corea. 3 anys. 3M
1954-1962 Guerra d’Algèria. 6 anys. 1M
1971 Independència de Bangladesh. 8mesos. 9M
1975-2000 3a Guerra d’Indoxina, després que s’instaurin governs comunistes. 25 anys. 3M
1977-1992 Guerra civil a Moçambique. 15 anys. 1.7M
1978-1989 Guerra USSR-Afganistan. 11 anys. 6.2M
1991-2001 Guerra a l’antiga Iugoslàvia. 10 anys. 2.4M
1991 Revoltes Iraq. 8mesos. 1.8M
1991-fins ara Guerra civil Somàlia. 31 anys. 1M
1994-1996 Genocidi de Ruanda. 2 anys. 2M
2003-2012 Guerra Iraq. 9 anys. 2.2M
2011-fins ara. Guerra civil a Síria. 11 anys. 6.7M
2011-2020 Guerra civil al Sudan. 9 anys. 1.5M
2011 Guerra civil a Líbia. 8 mesos. 1M
2014-fins ara. Fugitius de la revolució Bolivariana a VEnezuela sota Chavez i Maduro. 8 anys. 7M
2016-fins ara. Genoci Rohingya. 6 anys. 1.3M
2022-fins ara. Guerra Rússia Ucraïna. 8 mesos. 8M

Posted on

La pobresa (fam, refugi)

Objectiu UN

783 million people live below the international poverty line of US$1.90 a day

World poverty clock: presenta una estimació de quanta gent cau o surt de la pobresa en temps real.

Hi ha uns 600M de persones, aprox un 10%

http://blog.caritas.barcelona/

25% gent en risc d’exclusió. L’ascensor social està avariat, 15% treballadors pobres, 175.000 persones > 65 anys se senten soles, 100.000 inmigrants en situació irregular