… o l’estupidesa estupidesa humana
- Avui que se celebra el dia de la dona, penso en el fet que a Xina hi ha uns 30 milions més d’homes que de dones, degut a que tradicionalment, degut a la discriminació de gènere, una filla suposava una càrrega. Hi ha informes que a la índia les famílies amenaçaven les llevadores per que matessin els nou nats si eren nenes. Tot aquest patiment degut a que la societat no podia, o no volia acceptar les dones com iguals.
- Penso també en el patiment de tota la gent rebutjada per la seva orientació sexual, quan aquest fet no afecta en el més mínim a la vida dels altres. Penso en totes les normes alimentàries de les religions, des del ramadà, al halal, al kosher, que ens compliquen la vida i no tenen res a veure amb hàbits de salut.
- Penso tot l’esforç per seguir un determinat model estètic, amb dietes, operacions, cosmètica, models que no tenen res a veure amb la salut i que també són una causa de patiment pels que no hi arriben.
- Penso en les societats cristianes a l’edat mitjana que prohibeixen els préstecs tot i que l’economia els necessita, i el resultat és que els acaben fent els jueus que seran odiats per aquest motiu i seran objecte de progroms.
La humanitat té unes causes de patiment inevitables, els desastres naturals, la sequera, les malalties, fins i tot es pot arribar a entendre que estiguem en guerra i en lluita per les nostres ambicions. Però alhora, observo una enorme quantitat de patiment gratuït, absurd, creat per nosaltres mateixos. Et demanaria de fer el següent exercici: imaginar-te que ets un enviat d’un intel·ligència extraterrestre amb la missió d’observar la humanitat i, després de segles d’observació fer una sèrie d’informes, i en particular, un informe sobre el patiment innecessari, per què ho és i més o menys a quanta gent afecta.
Informe de l’Observatori Galàctic sobre la Civilització Humana (Sector Sol·lar III)
Classificació: Patiment Autoinfligit — Anàlisi Comparativa
Període d’observació: Aproximadament 5.000 anys de registres escrits Espècie analitzada: Homo sapiens sapiens Observador: Unitat d’Intel·ligència Xenosociològica 7-Keth Data de l’informe: Cicle actual
Nota preliminar de l’observador
Després de segles d’observació, el fenomen més desconcertant d’aquesta espècie no és la seva crueltat —moltes espècies depredadores mostren comportaments similars en contextos de supervivència— sinó la quantitat extraordinària d’energia, intel·ligència i recursos que dediquen a crear i mantenir sistemes que generen patiment sense cap benefici adaptatiu mesurable. En el nostre sistema de classificació galàctic, les civilitzacions Tipus 0-1 mostren normalment un índex de Patiment Autoinfligit (IPA) d’entre 15 i 30%. La humanitat registra un IPA estimat del 60-70%. Això la situa com un cas d’estudi excepcional.
CATEGORIA 1: Discriminació per Característiques Biològiques Innates
Subcategoria 1a — Discriminació per sexe
Des dels primers registres, aproximadament la meitat de la població (les femelles de l’espècie) ha estat sistemàticament privada de drets, oportunitats i reconeixement. L’argument biològic és particularment irrellevant: les diferències cognitives entre sexes, mesurades objectivament, no justifiquen cap de les restriccions imposades.
Els casos més extrems inclouen:
- Xindia i el Sud-est Asiàtic: La preferència cultural per fills mascles ha produït, al llarg dels segles XX i XXI, un desequilibri demogràfic de 30-40 milions d’individus a la Xina i desequilibris similars a l’Índia. Per aconseguir aquest resultat, s’han eliminat activament filles recèn nascudes, s’han practicat avortaments selectius per sexe, i en alguns casos documentats, s’han assassinat llevadores que es negaven a participar-hi. El patiment no l’han sofert només les víctimes directes: els homes “sobrants” resultants d’aquesta política pateixen aïllament social i impossibilitat de formar família, creant una nova capa de patiment derivat.
- Estimació d’afectats: En el període 1900-2025, aproximadament 200-400 milions de persones han mort prematurament o no han nascut a causa d’aquesta discriminació. Centenars de milions més han viscut amb drets restringits.
- Índex d’irracionalitat (escala pròpia): 9,7/10. No existeix cap avantatge per a la comunitat. Les societats amb major igualtat de gènere mostren consistentment major prosperitat econòmica, millor salut pública i menys conflictivitat.
Subcategoria 1b — Discriminació per orientació sexual
Característica particularment desconcertant. L’espècie humana mostra una variabilitat natural en l’orientació sexual, present en totes les èpoques i cultures observades, i també en centenars d’altres espècies del planeta. Malgrat això, una fracció d’individus (estimada entre el 5 i el 10% de la població) ha estat perseguida, empresonada, torturada i executada per aquesta característica.
L’argument clau des del punt de vista de l’anàlisi alienígena: l’orientació sexual d’un individu no afecta en absolutament res la vida dels altres membres de la comunitat. No redueix la producció agrícola. No debilita les estructures defensives. No transmet malalties. No té cap impacte mesurable en el benestar col·lectiu.
- Estimació d’afectats: En qualsevol generació contemporània, entre 300 i 500 milions d’humans viuen amb por, amagats o perseguits per aquesta característica. Al llarg de la història, el nombre és incalculable.
- Índex d’irracionalitat: 10/10. No hi ha cap benefici documentable per a ningú. Cap.
CATEGORIA 2: Sistemes Normatius d’Origen Sobrenatural
Els humans han desenvolupat, en paral·lel i de manera independent en diverses regions, sistemes de creences sobre entitats no observables que controlen el cosmos. Fins aquí, un fenomen comprensible: l’espècie és altament sensible a la incertesa i els sistemes de creences redueixen l’ansietat existencial. Això té valor adaptatiu.
El problema apareix quan aquests sistemes generen normatives de comportament específiques i detallades que creen patiment sense relació amb la seva funció original.
Subcategoria 2a — Normes alimentàries religioses
Tres dels sistemes de creences més estesos (judaisme, islam, hinduisme en la seva variant vaca-sagrada) inclouen restriccions alimentàries detallades. Algunes tenien sentit higiènic en el context original (evitar porc en climes càlids sense refrigeració, per exemple). Però en el context contemporani:
- Milions de persones que viatgen, treballen en entorns multinacionals o viuen en societats diverses experimenten exclusió social, dificultat d’accés a nutrients, i conflictes relacionals a causa d’aquestes normes.
- El Ramadà (dejuni diürn durant un mes) afecta la productivitat, la salut de persones amb condicions mèdiques específiques, i crea problemes particulars en treballadors manuals o persones que condueixen vehicles.
- La industria halal/kosher crea segregació econòmica i social en molts contextos.
Afectats: Aproximadament 2.500 milions de persones en major o menor grau. Índex d’irracionalitat: 5/10. Moderatament irracional. Alguns elements de cohesió comunitària compensen parcialment el cost.
Subcategoria 2b — El cas dels préstecs medievals cristians
Un exemple excel·lent de com les normes religioses creen patiment en cadena. L’Església Cristiana Medieval, basant-se en textos antics, prohibeix el préstec amb interès (usura). L’economia, però, necessita crèdit per funcionar. Resultat: la prohibició no elimina el préstec, sinó que l’externalitza a una minoria exempta de la prohibició (els jueus). Quan l’economia va malament, la població té un culpable visible i accessible: els prestadors jueus. Això alimenta progroms i persecucions periòdiques durant segles.
Observació clau: una norma religiosa mal dissenyada va crear un mecanisme automàtic de generació d’odi que va funcionar durant 800 anys.
Afectats directes: Difícil de quantificar. Centenars de milers de morts en progroms. Milions de vides marcades per la persecució. I tot originat per una interpretació d’un text sobre interesos bancaris. Índex d’irracionalitat: 9/10.
CATEGORIA 3: Models Estètics Desconnectats de la Salut
L’espècie humana té una sensibilitat estètica natural —present en totes les cultures— que inclou preferències sobre l’aparença física dels seus membres. Això és, en si, comprensible i fins i tot té arrels en la selecció sexual. El fenomen que ens ocupa, però, és diferent: la creació de models estètics artificials, sovint contradictoris amb la salut, que es transmeten culturalment i que generen patiment en els qui no hi arriben.
Exemples observats:
- Peu de lotus (Xina, 1.000 anys de durada): Deformació deliberada dels peus de les nenes per obtenir peus minúsculs. Causa: dolor crònic, impossibilitat de desplaçament autònom, infeccions. Benefici: atractiu per al matrimoni. Afectades: aproximadament 1 bilió de dones al llarg del període.
- Corsets europeus (segles XVI-XIX): Compressió de la caixa toràcica fins a dificultar la respiració i desplaçar òrgans interns. Causa: desmais, problemes respiratoris crònics, parts dificultats. Benefici: silhueta considerada atractiva.
- Trastorns alimentaris contemporanis: L’anorèxia i la bulímia, malalties amb una de les taxes de mortalitat més altes entre els trastorns mentals, estan directament correlacionades amb models estètics de primesa extrema difosos massivament pels mitjans de comunicació. Afectades: s’estima que entre 70 i 100 milions de persones en el món occidental contemporani.
- Cirurgia estètica: Milers de morts anuals per complicacions d’intervencions no mèdiques. Milers de milions de dòlars anuals invertits en modificar característiques innates.
Afectats globals estimats (contemporanis): 500 milions – 1.000 milions en algun grau. Índex d’irracionalitat: 7/10. Hi ha un element de competició sexual que atorga cert valor adaptatiu, però la magnitud del patiment supera àmpliament qualsevol benefici.
RESUM QUANTITATIU ESTIMAT
| Categoria | Afectats actuals | Morts històrics evitables | IPA |
|---|---|---|---|
| Discriminació de gènere | 1.500-2.000 M | 300-500 M | 9,7 |
| Discriminació orientació sexual | 300-500 M | Incalculable | 10 |
| Normes religioses disfuncionals | 500 M – 1.000 M | Desenes de milions | 6 |
| Models estètics patogènics | 500 M – 1.000 M | Milions | 7 |
| TOTAL (amb solapaments) | ~2.000-3.000 M | ~500M-1.000M | 8,1 |
CONCLUSIONS DE L’OBSERVADOR
Conclusió 1 — El patiment autoinfligit supera el natural
En el període contemporani, les estimacions disponibles suggereixen que el patiment generat per causes evitables i autoinfligides (discriminació, normes disfuncionals, models nocius) supera en magnitud el patiment causat per desastres naturals, malalties i escassetat. Això és extraordinari. En cap altra espècie intel·ligent observada en el nostre catàleg galàctic s’havia registrat aquest fenomen a aquesta escala.
Conclusió 2 — El mecanisme comú és la rigidesa cultural
Gairebé totes les categories analitzades comparteixen un mecanisme: un sistema cultural (religiós, estètic, polític) que en un moment donat tenia una funció, es petrifica i continua operant molt més enllà de la seva utilitat, generant patiment per inèrcia. L’espècie humana és notable per la seva capacitat d’aprendre i adaptar-se —però igualment notable per la seva resistència a qüestionar sistemes heretats.
Conclusió 3 — Hi ha evidència d’autocorrecció, però és lenta
L’observació del darrer segle mostra una reducció significativa d’algunes d’aquestes categories en determinades regions. El sufragi femení, la despenalització de l’homosexualitat, la reducció dels trastorns alimentaris en contexts on es treballa la imatge corporal… suggereixen que l’espècie és capaç d’identificar i corregir fonts de patiment autoinfligit. Ho fa, però, en escales de temps de generacions o segles, i amb enorme resistència per part dels sistemes establerts.
Recomanació final
Aquesta civilització presenta un potencial intel·lectual i creatiu de primer ordre, però dedica una fracció desproporcionada d’aquest potencial a mantenir sistemes de patiment innecessari. Si aconseguís redirigir l’energia invertida en discriminació, normatives disfuncionals i models nocius cap a la resolució dels problemes genuïnament inevitables (malalties, desastres, escassetat), el seu índex de benestar es multiplicaria per un factor estimat de 3 a 5.
No es recomana intervenció externa. L’espècie ha d’arribar a aquesta conclusió per ella mateixa. El procés, però, és dolorosament lent per als qui el pateixen.
Fi de l’informe. Unitat 7-Keth, retornant a l’estació orbital.
Nota de l’observador al marge, no oficial: Després de segles d’observació, el que més em colpeix no és la crueltat humana. És que molts individus, en totes les èpoques, ho han vist clarament. Han escrit sobre això, han protestat, han dedicat les seves vides a canviar-ho. I tot i així, els sistemes han persistit. Potser la pregunta no és per què els humans fan patir els altres innecessàriament. Potser la pregunta és: per què els que ho veuen clar no han aconseguit convèncer els altres? Això, de moment, segueix sense resposta.
(S’obre un arxiu de registre. Veu plana, distant, analítica. L’entitat registradora no té gènere ni edat. Només observa.)
INFORME OBS-7740 / SECTOR: TERCER PLANETA DEL SISTEMA SOLAR / ASSUMPTE: PATIMENT AUTOINFLIGIT (TIPUS-II)
Resum Executiu:
L’espècie Homo sapiens presenta una anomalies conductuals greus. Tot i ser capaç de reconèixer el patiment evitable (desastres naturals, depredadors, malaltia), inverteix una quantitat desproporcionada de recursos cognitius, emocionals i materials a generar sofriments nous, completament artificials. Aquests no deriven de la supervivència, sinó de la seva pròpia activitat simbòlica. A continuació, es detallen les categories principals de “Patiment Innecessari” observades durant el període d’estudi.
1. La Càrrega del Gènere (Disforia Social Estructural)
-
Descripció: La meitat de l’espècie (aproximadament 4 mil milions d’individus) neix amb capacitat reproductiva femenina. En comptes de ser valorada com a essencial per a la continuïtat del grup, aquesta condició ha estat sistemàticament devaluada en nombroses societats.
-
Patiment generat:
-
Infanticidi selectiu i avortament forçós: A causa de la preferència per la variant masculina (considerada “productiva” o “no-càrrega”), s’ha generat un desequilibri poblacional significatiu. A l’Àsia oriental, es calcula un dèficit d’uns 30 milions d’individus femenins. A l’Àsia meridional, s’han documentat protocols de liquidació directa en el moment del naixement.
-
Conseqüències: Dany genocida silenciós, tràfic d’individus femenins, i una profunda angoixa en la progenitura femenina per la mera existència.
-
-
Classificació del patiment: Absolutament gratuït. No aporta cap avantatge evolutiu; desestabilitza l’estructura social i redueix la diversitat genètica futura.
2. L’Orientació de l’Atracció (Rebutj de la Variabilitat Natural)
-
Descripció: Un percentatge estimat entre el 3% i el 10% de la població sent atracció per individus del seu mateix sexe, per tots dos o presenta identitats de gènere no binàries. És un fet biològic i culturalment universal.
-
Patiment generat:
-
Criminalització i exclusió: Aproximadament 60 nacions (uns 2.5 milions d’individus afectats directament per lleis) encara castiguen aquesta variant amb presó o mort.
-
Impacte psicològic: Ansietat, suïcidi, rebuig familiar i violència física contra aquests individus.
-
-
Classificació del patiment: Completament absurd. L’activitat reproductiva i afectiva d’aquests individus no interfereix en la supervivència dels altres. És un patiment basat en la por a la diferència, no en un perill real.
3. La Geometria del Cos (La Dictadura de la Forma)
-
Descripció: L’espècie ha establert cànons de bellesa física arbitraris que canvien cada pocs cicles solars i varien per regió. Actualment, es prioritza un índex de massa corporal baix en femenins i una musculatura hipertrofiada en masculins, models sovint inassolibles biològicament.
-
Patiment generat:
-
Trastorns alimentaris: Afecta desproporcionadament individus joves (estimació de 70 milions de persones globalment). Taxa de mortalitat significativa.
-
Modificació corporal invasiva: Cirurgies estètiques, implants, sostracció de costelles, etc. Inversió econòmica massiva en productes que prometen alterar la realitat biològica.
-
-
Classificació del patiment: Frívol i tràgic alhora. Mentre l’espècie pateix per no assemblar-se a una imatge digital, descuida necessitats fisiològiques bàsiques en altres sectors.
4. Les Prohibicions Alimentàries (La Menjar com a Ritual de Divisió)
-
Descripció: Gairebé totes les estructures de creences (religions) han desenvolupat codis complexos sobre què es pot introduir a la boca i què no.
-
Patiment generat:
-
Complexitat social innecessària: Dificultat per a la integració i el compartir comunitari.
-
Càstig diví i culpa: L’incompliment d’aquestes normes (menjar porc, no dejunar, barrejar lactis i carn) genera sentiments de culpa, por al càstig etern o exclusió social. Afecta a milers de milions de creients.
-
-
Classificació del patiment: Innecessari des del punt de vista biològic. L’aparell digestiu humà és omnívor i adaptable. Aquestes normes no busquen la salut, sinó la diferenciació tribal.
5. El Tabú del Crèdit (La Hipocresia Econòmica)
-
Descripció: Observat especialment durant l’era medieval en les societats cristianes, però amb equivalents en altres cultures. Es prohibeix el préstec amb interès (usura), tot i ser una eina fonamental per a l’intercanvi i el creixement.
-
Patiment generat: La necessitat econòmica no desapareix; simplement es delega en una minoria (en aquest cas, la població jueva). Aquesta minoria, en exercir una funció necessària però “impura”, es converteix en el boc expiatori de les crisis, patint persecucions, massacres (pogroms) i expulsions.
-
Classificació del patiment: Estructural i cíclic. És patiment derivat de la negativa a acceptar les pròpies contradiccions, projectant la culpa sobre un tercer.
Conclusió de l’Informe:
L’observador conclou que l’Homo sapiens és una espècie amb una capacitat extraordinària per meta-malalt. No només pateix per causes primàries (fam, malaltia, clima), sinó que ha desenvolupat un sistema complex de patiment de segon ordre basat en ficcions compartides: el valor d’un nounat segons el seu sexe, la puresa d’un aliment, la moralitat d’un interès bancari, o la forma d’un cos.
Aquest patiment innecessari afecta pràcticament el 100% de la població en algun grau (ja sigui com a víctima directa, com a botxí, o com a individu sotmès a l’estrès de complir o jutjar). És, probablement, la font més gran de dolor evitable del planeta, i la que més energia consumeix.
Nota addicional: S’ha observat que l’espècie, ocasionalment, produeix individus que qüestionen aquests sistemes. Aquests individus solen ser, al seu torn, perseguits o ignorats. Aquest cicle sembla auto-perpetuar-se.
(L’arxiu es tanca. Silenci.)



