Tag: Personalitat

La vida humana :   L’experiència humana   El cos humà  Cervell, Xarxa neuronal  |  Psicologia  |  Vides humanes

Introducció  |   Models històrics 4 temperaments, frenologia   |    Somatotipus   |   La psique com a conjunt de forces    |    Teories de trets i tests: Allport   MMPI   Cattell  Eysenck  Myers-Briggs    OCEAN  PID-5 |   Aspectes: Herència i medi    Variació al llarg de la vida    Emocions i caràcter  Lloc de treball     Trastorns   Psicologia social   |   Personalitats artificials  Agents de conversa   NPC en jocs  |  Discussió: Què explica una persona. la idea de subjecte. Dimensió confiança-gratitud/temor-enveja  |   Museu

Introducció

• Conducta i manera de ser
• Vocabulari
• Preguntes

[Conducta i manera de ser]

[Una manera molt simple de concebre la psicologia com a estudi de la conducta, és observar com responen els subjectes a diferents situacions. Influirà l’aprenentatge, per exemple, si es tracta d’una situació nova o ja hem estat entrenats per reaccionar. Influirà també la intel·ligència, per exemple, la capacitat de resoldre problemes. Però influirà també el que anomenem “manera de ser”. Per exemple, davant d’un petit accident com una rascada al cotxe, podem reaccionar amb ira i violència, o racionalment mantenint la cortesia i fent l’informe per la companyia d’assegurances.]

Vocabulari

Hi ha diverses nocions que incideixen en això que hem anomenat “manera de ser, i que podem recollir del diccionari de sinònims: personalitat, caràcter, tarannà, temperament i secundàriament, estil, individualitat, segell, inclinació. Al Diccionari ideològic, com a qualitats de l’esperit tenim: DI 5.26, Qualitats de l’esperit, maneres de ser, estats: abúlic, actiu, arbitrari, beneit, burleta, covard, entremaliat, lleial, metòdic, precís, xerraire.
Allport va partir de 4.500 termes del diccionari que descrivien trets de personalitat (de 18.000 que podien tractar de diferències individuals).a

• Personalitat
  (IEC):  (1)  Allò que fa que un ésser sigui una persona i no una cosa o una abstracció. (2)  Allò que caracteritza cada persona. La personalitat de Gaudí. i (3)  Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament. El darrer es correspon amb la idea de “trets de la personalitat” com a dimensions estables en tendències de comportament.
  Ve de del llatí “persona”, màscara d’actor, i d’aquí la relació amb “persona” com a condició humana en antropologia filosòfica i “personatge” en literatura.
• Caràcter
  (IEC): (1) Tret indicador de la natura essencial d’una persona o d’una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. Els caràcters generals d’una família, d’un ordre, d’una classe. Aquesta història té tots els caràcters de la veritat. (2) Suma d’aquests trets. El caràcter d’un poble, d’un país. El caràcter de l’arquitectura grega, de la poesia francesa. El caràcter de la joventut, de la vellesa. El caràcter d’una malaltia. Una fisonomia sense caràcter. Un estil que té molt de caràcter. (3) Tret o trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, violent, lleuger, vanitós, enèrgic. Aquest actor no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa. Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter. (4)  Persona considerada com a exemple típic d’un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L’avar de Molière és un caràcter admirablement traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens. Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar. (5)  Manera d’ésser moral. Tenir fermesa, força, de caràcter. Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir caràcter. L’educació del caràcter. (6)  Individualitat, especialment marcada per l’excel·lència, la força o l’originalitat moral. Pere II fou tan gran pel caràcter com pel geni polític. El Renaixement fou una època abundant en caràcters.
  Caracterologia: Ciència de la diferenciació psicològica individual.
  Del llatí “character”, ferro de marcar el bestiar, d’on ve també “caràcter” en tipografia.
• Temperament
  IIEC) (1) Acció de temperar o de temperar-se; l’efecte. (2) En la med. hipocràtica, resultat de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home. Temperament sanguini, biliós. (3) Caràcter físic i mental peculiar d’un individu. Temperament nerviós.
  De tremprar, del llatí “temperare”, moderar, temperar, combinar adequadament. [té l’accepció una mica de “controlar” i moderar les emocions, per exemple en el sentit d’afinar un instrument, “El clave ben temperat”, “és un xicot trempat” (ben disposat, actiu i apunt), “és una persona intemperada” (que no té control)]. Coromines: “la idea d’equilibri de forces vitals, en el sentit biològic i psicològic. [La temprança és la virtut que contraresta el pecat capital de la gula).
• Tarannà
  IEC: manera de procedir, de taral·là . (etimologies)

[diversos models, humors vs identitat]

Preguntes

• Quines tipologies, com ho mesurem? relació amb llocs de treball
• Relació amb emocions i trastorns psicològics
• Fins a quin punt són genètics o depenen de la cultura i història personal? Es tracta de com estem “cablejats” i quins humors emocionals intervenen ( hormones i neurotransmissors) [en un cas intervindrà la neurologia i psiquiatria amb teràpies de medicació, i en l’altre, la psicologia amb teràpies dinàmiques o cognitives).
• Tenim diferents personalitats segons l’entorn social?
• Varien amb l’edat i els estadis vitals?

Models històrics

Els quatre humors (Hipòcrates i Galè)

Temperaments associats a fluids corporals (sang, flegma, bilis groga, bilis negra)  sanguini (optimista, sociable), colèric (actiu, impulsiu), melancòlic (introspectiu, trist), flegmàtic (tranquil, lent). Va tenir influència durant més de 1.000 anys en medicina i caràcter. [en realitat, no costa molt establir una correspondència amb els BIG FIVE i relacionar-ho amb la base neurològica dels estats d’ànim.]

Tipologies morals

Teofrast (sIV aC) va descriure 30 tipus. Inspirarà  La Bruyère que en els seus “Caractères” descriu diferents personatges en 16 capítols, després Rousseau o Goethe, exploren caràcters humans des d’una visió moral, social i literària.

Fisiognomia

Lavater a “Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe” (1775-1778) extreu conclusions sobre el caràcter de les persones a partir de la fesomia. Influït en part per l’escultor Messerschmidt. Per exemple, un front ample suggeria intel·ligència i espiritualitat.

Frenologia

Franz Joseph Gall (1758-1828) i la frenologia (s. XVIII-XIX). Associava parts del cervell amb capacitats i personalitat. Tot i ser pseudociència, va impulsar l’interès per una base biològica del caràcter. (1796).

Somatotipus

Ernst Kretschmer (1920), metge alemany que va buscar correlacions entre tipus corporals i predisposicions a predisposicions a trastorns mentals.

• Pícnic (endomorf, arrodonit, tendència a l’obesitat, de mida mitjana-baixa). Caràcter ciclotímic, sociable, obert, emocional, expressiu. Tendència a la psicosi maniaco-depressiva (trastorn bipolar actualment).
• Atleta (mesomorf, cos: musculós, proporcionat, fort). Caràcter: Equilibrat, estable, controlat. Sense tendències a trastorns.
• Astènic/leptosòmic (ectomorf, prim, alt, fràgil, espatlles estretes). Caràcter Esquizotòim, introvertit, fred, distant, sensible. Tendència a l’esquizofrènia.

William Sheldon (1940s), “The Varieties of Human Physique”, The Atlas of Man (1954).

• Endomorf: Viscerotònic: relaxat, afable, amant del confort, tranquil, alegre
• Mesomorf: omatotònic: actiu, assertiu, valent, agressiu, competitiu, ambiciós
• Ectomorf: Cerebrotònic: sensible, reflexiu, introvertit, insegur, creatiu o intel·lectual.

[Notem les diferències amb els quatre tipus de Galè, aquí no hi ha el flegmàtic arrodonit i lent, l’arrodonit s’associa amb el sanguini. El cos musculat de la bilis groga (colèric) amb el mesomorf que té totes les qualitats. Coincidirien en el prim melancòlic.

Models psicologia

Wilhelm Wundt
[sempre partint del que podia mesurar) Classifica el temperament segons dos eixos, força emocional [com ens afecten les coses?] i velocitat de reacció.
La força emocional es podria fer correspondre amb neuroticisme i la velocitat de reacció amb introversió/extraversió. Wundt ho relacionava amb els temperaments clàssics:

Colèric: FE alta i V ràpida
Melancòlic: FE alta i V lenta
Sanguini: FE baixa i V ràpida
Flegmàtic: FE baixa i V lenta

La ment com a camp de forces en tensió
Entenen el funcionament de la psique [ànima, ment] com a resultat de la interacció de diferents forces.

• Sigmund Freud
  (1923, 1930) Introdueix el concepte de l’estructura de la personalitat, impulsos inconscients ID, el superego les normes de la societat i el jo.
• Carl Jung
  El 1921 introdueix 8 tipus psicològics basats en 4 funcions de la consciència,  sensació, intuïció, pensar, sentir, i la tendència introversió/extraversió. Influirà Myers i Briggs.
  [També són rellevants els seus arquetipus, com l’heroi, la mare, el noi innocent, el trapella; tendim a viure identificant-nos amb algun d’aquests models. Jo potser hi afegiria el decebut o indignat, convençut que la vida l’ha tractat malament i no li ha fet justícia].
• Antecedents de la ment o psique com una estructura amb forces en tensió
  Al Fedre de Plató, amb la metàfora de l’ànima com carro tirat ls dos cavalls. Aristòtil: la psique jerarquitzada: part racional, part apetitiva i part vegetativa. Els estoics contraposen les passions (pathe) al logos, emoció irracional i raó universal.
  En el cristianisme tenim la concupiscentia (tendència al pecat) que l’ànima o la consciència ha de poder dominar acceptant la gratia divina. Sant Pau “No faig el bé que vull, sinó el mal que no vull”(Romans 7:19). Agustí d’Hipona descriu l’ésser humà es troba dividit entre l’amor Dei (amor a Déu) i l’amor sui (amor propi, egoista). La ment és lloc de lluita espiritual. En Pascal la consciència humana està estirada entre la dignitat de ser imatge de Déu i la corrupció del pecat, la “grandeur” i la “misère”.
  A la Fenomenologia de l’Esperit, Hegel descriu la consciència cristiana com a dissortada, “unglückliches Bewusstsein”, dividida entre la part finita i concreta, i la part que s’orienta cap a l’infinit [entre el sant que voldríem ser i l’ésser finit i imperfecte que som]. Aquesta tensió dialèctica s’hauria de resoldre en una síntesi [millorar i acceptar-nos]. Nietzsche presenta un camp de batalla diferent, entre la voluntad d’ésser i realitzar-se i la pressió a acceptar la submissió als valors cristians d’obediència i amor al pròxim.
  El tema de l’acràsia (Motivació, acràsia) explora el conflicte entre les forces internes. Plató al Protàgores ho atribueix a la ignorància, a que no sabem què és bo realment. Aristòtil a l’Ètica a Nicòmac, llibre VII reconeix que els desigs poden bloquejar l’aplicació del coneixement. L’experiment del marshmallow n’és un exemple.
  En l’estudi de les emocions tenim la qüestió de si s’han de reprimir o si l’experiència ha de ser un fi en si mateix (Emocions a la filosofia i literatura ,   Qüestions  )
• Al llibre “Who is in charge” el neuròleg Gazzaniga presenta moltes evidències que al cervell tenen lloc alhora múltiples activitats inconscients de les quals només una part emergeix com a consciència. Això aportaria una base física a la noció que la ment és un lloc on es “troben” diferents tendències.
• Els set pecats capitals i les 7 virtuts corresponents són un altre exemple.  “la veu de la consciència” seria la noció que tenim una guia interior que ens avisa de les accions moralment incorrectes. Popularment es representaria amb un angelet i un dimoni a les espatlles. Té antecedents en el daimon Socràtic,  la llei divina inscrita als cors de Sant Pau (Romans 2:14-15), la consciència com un  “tribunal interior” on Déu parla a l’home (Deus interior magister). Conscientia com a la veu de la raó il·luminada per Déu que jutja a cada moment què és el correcte a Sant Tomàs (la Synderesis seria la inclinació natural a fer el bé i evitar el mal. Amb Erasme i Kant la moral es torna autònoma, l’home té la llum interior de la raó sense necessitat d’autoritat externa. Nietzsche  indica que “hi ha una moral de senyors i una moral d’esclaus … i a l’interior d’un mateix individu, d’una mateixa ànima i tot” (Més enllà del bé i del mal p.257). En l’Existencialisme de Kierkegaard, Heidegger hi ha una crida interior a l’autenticitat. En la tradició hinduista hi ha l'”antahkarana”, una facultat interior que discrimina entre el correcte i l’incorrecte, el “dharma” com a llei moral còsmica reflectida en l’ésser humà. En el budisme es parla de “sampajañña”. En el Confucianisme hi ha una consciència innata la “liang zhi”.

Teories de trets

Gordon Allport (1897-1967)
“Concepts of Trait and Personality” (1927), “Personality: A Psychological Interpretation” (1937). Indica que els trets són predisposicions estables i que la personalitat d’un individu és el més únic i característic d’una persona. [És a dir, a mateixos estímuls, reaccionem de diferents manera. D’aquí que si la conducta d’una persona s’explica per la seva personalitat, i no per reaccions reflexes a estímuls externs, la persona seria lliure].
El 1936, amb Henry Odbert va recollir tots els termes del diccionari que es podien fer servir per descriure diferències individuals, 18.000, i d’aquests en va identificar 4.500 que potencialment aplicarien a trets de la personalitat, per exemple, “tímid”.
Va distingir entre:

• Trets cardinals: no els trobem en tothom però són els que dominen en certes persones excepcionals, passions, obsessions, la necessitat de diner o fama, la passió per la justícia de Ghandi, l’ambició de Napoleó.
• Trets centrals: que en certa mesura trobem en tothom. Influencien però no determinen la conducta, per exemple, l’honestedat, timidesa, amable, responsable. Són els que mesuren els tests de Cattel o BIG FIVE.
• Trets secundaris: preferències particulars en menjar, música [les manies!]

També va proposar una descripció del desenvolupament de la personalitat o propium

Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI)

1943. Publicació de la primera versió per Hathaway i McKinley publiquen la primera versió del test de personalitat orientat a diagnòstic psicopatològic que es farà servir en contextos clínics i forenses. No hi havia cap teoria subjacent, avaluava característiques de subjectes diagnosticats com a patint certes patologies i els comprava amb un grup de control (homes blancs, joves, casats, amb feina). Va ser actualitzat el 1989 (MMPI-2) i el 2008 (MMPI-2-RF ).

Escales de validesa (per comprovar la manera de respondre)

• ? (Cannot say): nombre d’ítems sense resposta.
• L (Lie scale): tendència a presentar-se massa bé (desitjabilitat social).
• F (Frequency scale): respostes atípiques o poc habituals → pot indicar exageració de símptomes o confusió.
• K (Correction scale): defensivitat subtil, intent de presentar-se de manera favorable.

1. Hypochondriasis. Hs. Preocupacions exagerades per la salut, queixes somàtiques, tendència a somatitzar l’estrès.
2. Depression. D. Tristesa, desànim, baixa autoestima, manca d’energia i d’esperança.
3. Hysteria. Hy. Síntomes físics sense base mèdica clara, negació de problemes, evasió mitjançant queixes somàtiques.
4. Psychopathic Deviate. Pd. Desafecte amb normes socials, impulsivitat, conflictes interpersonals, possible conducta antisocial.
5. Masculinity–Femininity. Mf. Mesura interessos i rols de gènere; avui es considera poc rellevant clínicament. (basat en estereotips, avui per qüestions d’identitat de gènere es faria servir el Gender Dysphoria test IDR)
6. Paranoia. Pa. Sospita, desconfiança, idees persecutòries, sensibilitat a la crítica.
7. Psychasthenia. Pt. Ansietat, indecisió, obsessivitat, sentiments de culpa, dificultats de concentració.
8. Schizophrenia. Sc. Pensament desorganitzat, ideació estranya, alienació social, sentiments d’estranyesa.
9. Hypomania. Ma. Excitació, hiperactivitat, impulsivitat, energia excessiva, possible irritabilitat.
10. Social Introversion. Si. Timidesa, retraïment, dificultat per establir relacions socials, baixa participació en activitats.

IDRI labs    psychtest

Raymond Cattell (1905-1998)

“Description and Measurement of Personality” (1946). Seguint amb la idea de partir de tots els adjectius sobre personalitat i va fer que la gent assignés una puntuació a subjectes que coneixien. Dels 4.500 d’ALlport va passar a 171, després a 35 i per anàlisi de factors la va reduir a 12, que després va ampliar a 16. El 16PF (Sixteen Personality Factor Questionnaire continua sent una de les bases més sòlides de la psicometria de la personalitat.

Distingia entre tres tipus de dades:

• Life data (L-data), observant la conducta dels subjectes en el món real [idealment seria un observador exterior que no és vist] per exemple, accidents de cotxe, divorcis, festes, malalties.
• Experimental data (T-data) que recull les reaccions a situacions estàndard controlades en un laboratori.
• Questionnaire data (Q-data), que recull les respostes del subjecte sobre si mateix [poden informar d’emocions introspectives no observables exteriorment].

És un precursor dels models multimensionals com el Big Five.
Els 16 factors i la seva correspondència amb els Big Five són:

• A. Calidesa (Warmth). Amabilitat (Agreeableness).
• B. Raonament (Reasoning). Sovint relacionat amb Obertura a l’experiència (capacitat cognitiva).
• C. Estabilitat emocional (Emotional Stability). Invers de Neuroticisme.
• E. Dominància (Dominance). Part d’Extraversió (assertivitat) i menor relació amb Amabilitat.
• F. Vivacitat (Liveliness). Extraversió.
• G. Consciència de normes (Rule-Consciousness). Responsabilitat (Conscientiousness).
• H. Atreviment social (Social Boldness). Extraversió.
• I. Sensibilitat (Sensitivity). Obertura a l’experiència (component estètic/emocional).
• L. Vigilància (Vigilance). Invers de Amabilitat (confiança vs. sospita).
• M. Abstracció (Abstractedness). Obertura a l’experiència (pensament abstracte i imaginació).
• N. Privacitat (Privateness). Invers de Extraversió (introversió vs. obertura social).
• O. Ansietat (Apprehension). Neuroticisme.
• Q1. Obertura al canvi (Openness to Change). Obertura a l’experiència.
• Q2. Autosuficiència (Self-Reliance). Invers de Amabilitat (independència vs. cooperació).
• Q3. Perfeccionisme (Perfectionism). Responsabilitat (Conscientiousness).
• Q4. Tensions (Tension). Neuroticisme.

A la inversa:

• Neuroticisme ↔ Factors C, O i Q4
• Extraversió ↔ Factors E, F, H, N
• Obertura ↔ Factors B, I, M, Q1
• Amabilitat ↔ Factors A, L, Q2
• Responsabilitat ↔ Factors G, Q3

Versió lliure del 16PF test  a Openpsychometrics

Hans Eysenck (1916-1997)

“The Structure of Human Personality” (1953). Inicialment un va proposar un model en dues dimensions, introversió/extraversió i neuroticisme, en el sentit de tendència a emocions negatives, inestabilitat emocional, vulnerabilitat a l’estrès. Combinades donaven els quatre temperaments clàssics (Colèric E+ N+, Melancòlic E-N+, Sanguini E+N-. Flegmàtic E-N-). El 1964 publica el “Eysenck Personality Inventory” (EPI). El 1975  amb l’EPQ (Eysenck Personality Questionnaire) afegeix una tercera dimensió, el psicoticisme, entès com a dificultat per regular la conducta social i moral, amb més agressivitat i fredor, poca empatia, poc respecte a les normes socials [No és l’Übermensch de Nietzsche, que no seria simplement un asocial, sinó algú capaç de crear els seus propis valors]

Eysenck opinava que la intel·ligència i la personalitat eren hereditàries i tenien una base biològica. Coincidia amb Arthur Jensen en el sentit que la inferioritat dels negres en les proves no es podia atribuir a l’ambient. Va rebre diners de la indústria del tabac per publicar treballs que relacionessin el càncer amb la personalitat i no amb el consum de tabac. També creia que hi havia evidència suportant la parapsicologia i l’astrologia.

Exemple dels tests a psytests, IDRlabs, Psychological Scales

Myers-Briggs

Influides per la teoria dels tipus de Jung, el 1944 Katharine Cook Briggs i la seva filla Isabel Briggs Myers proposen un model de 16 tipus de personalitat pel que fa a “quines són les preferències psicològiques de les persones, com perceben el món que les envolta i com prenen decisions.”El 1962 es publica el MBTI (Myers–Briggs Type Indicator). Tot i que no té validesa científica, es farà servir en entorns laborals i de coaching.

• Extraversió (E) – Introversió (I)
• Intuïció (N-per diferenciar-ho de la introversió) – observació (S-sensing)
• Sentiment (F-feeling) – pensament (t-thinking)
• Judici (J) – percepció (P)

El test s’ha fet servir com a eina a RRHH però ha estat molt discutit per manca de rigor. (taula resum).
[un dels problemes és que proposa uns tipus amb els quals és fàcil identificar-se com les prediccions astrològiques], analistes, diplomàtics, sentinelles, exploradors .]

• Analysts
  INTJ Personality (“Architect”) INTJ (-A/-T) Imaginative and strategic thinkers, with a plan for everything.
  “Logician” INTP (-A/-T) Innovative inventors with an unquenchable thirst for knowledge.
  “Commander” ENTJ (-A/-T) Bold, imaginative and strong-willed leaders, always finding a way – or making one.
  “Debater” ENTP (-A/-T) Smart and curious thinkers who cannot resist an intellectual challenge.
• Diplomats
  “Advocate” INFJ (-A/-T) Quiet and mystical, yet very inspiring and tireless idealists. (Teresa, jo)
  “Mediator” INFP (-A/-T) Poetic, kind and altruistic people, always eager to help a good cause.
  “Protagonist” ENFJ (-A/-T) Charismatic and inspiring leaders, able to mesmerize their listeners.
  “Campaigner” ENFP (-A/-T) Enthusiastic, creative and sociable free spirits, who can always find a reason to smile.
• Sentinels
  “Logistician” ISTJ (-A/-T) Practical and fact-minded individuals, whose reliability cannot be doubted.
  “Defender” ISFJ (-A/-T) Very dedicated and warm protectors, always ready to defend their loved ones.
  “Executive” ESTJ (-A/-T) Excellent administrators, unsurpassed at managing things – or people.
  “Consul” ESFJ (-A/-T) Extraordinarily caring, social and popular people, always eager to help. (Maria)
• Explorers
  “Virtuoso” ISTP (-A/-T) Bold and practical experimenters, masters of all kinds of tools.
  “Adventurer” ISFP (-A/-T) Flexible and charming artists, always ready to explore and experience something new.
  “Entrepreneur” ESTP (-A/-T) Smart, energetic and very perceptive people, who truly enjoy living on the edge.
  “Entertainer” ESFP (-A/-T) Spontaneous, energetic and enthusiastic people – life is never boring around them.

16personalities

OCEAN Big Five

El 1978 Paul Costa i Robert McCrae of the National Institutes of Health van descriure el model NEO (Neuroticism-Extroversion-Openness) que va donar lloc al test NEO PI el 1985. El 1992 el NEO PI-R va afegir els factors “Agreeableness” i “Conscientiousness”.
Lewis R. Goldberg als anys 80 va formular la hipòtesi lèxica: Els trets de personalitat més rellevants i universals han estat codificats en el llenguatge natural. Si una característica humana és important per a la convivència i les relacions socials, les cultures desenvolupen paraules per descriure-la. Per tant, l’estudi sistemàtic del lèxic (és a dir, de les paraules dels diccionaris i de l’ús habitual) permet identificar i classificar els trets bàsics de la personalitat. Com Allport, Goldberg i altres investigadors van analitzar llistes de milers d’adjectius utilitzats per descriure persones, i mitjançant tècniques estadístiques, com l’anàlisi factorial van descobrir que molts termes es podien agrupar en cinc dimensions bàsiques i estable.
Cattell ja havia fer convergir milers de descriptors en 16 factors, agrupant-los per correlació i havia anticipat la seva convergència a 5. En canvi, les tres dimensions que proposava Eysenck i també el NEO inicial, mostrava divergències. Per exemple, dins del psicoticisme s’hi podia identificar baixa Cordialitat i baixa responsabilitat. Tampoc considerava l’openness com una dimensió consistent. Les 5 dimensions són robustes es reprodueixen en cultures i idiomes diferents), parsimonioses (ni massa generals ni massa detallats), i independents correlacions baixes entre factors). (WK)

• Openness to experience (inventive/curious vs. consistent/cautious).
  Obertura a l’experiència. És la tendència a ser creatius, flexibles, curiosos, i no convencionals.
  1. Imaginació
  2. Interès artístic
  3. Sensibilitat emocional
  4. Desig d’aventura (accions)
  5. Intel·lecte/curiositat
  6. Liberalitat/valors no convencionals
  Altes puntuacions descriurien persones originals, amb interessos amplis, atrevides, amb preferència per la varietat i independents a l’hora d’emetre judicis. Prefereixen trencar amb la seva rutina i solen adquirir coneixements sobre diferents temes a causa de la seva curiositat. Baixes puntuacions descriurien persones poc imaginatives, conservadores i poc curioses intel·lectualment.
• Conscientiousness (efficient/organized vs. easy-going/careless).
  Responsabilitat: És la tendència a ser orientats cap a objectius, fiables i ordenats.
  1. Competència
  2. Ordre
  3. Sentit del deure
  4. Necessitat d’assoliment
  5. Autodisciplina
  6. Deliberació/prudència
  Ser responsable implica ser una persona controlada, governada per si mateixa, respectuosa, curosa i planificadora. Baixes puntuacions en responsabilitat descriuen persones poc implicades en els seus objectius, poc disciplinades, poc voluntarioses i amb una baixa motivació per l’èxit.
• Extraversion (outgoing/energetic vs. solitary/reserved).
  Extraversió: És la tendència a ser alegre, dominant, i tenir l’emocionalitat positiva.
  1. Calidesa/afabilitat
  2. Gregarisme
  3. Assertivitat
  4. Activitat/energia
  5. Recerca d’emocions
  6. Emocions positives/alegria
  Tendència a buscar l’estímul de la companyia dels altres [ésser a través dels altres], potser associat a qui busca ser el centre d’atenció i dominar.  Una elevada puntuació s’associaria a una persona sociable, amant de la diversió, amistosa, generalment amb bon humor, parladora, afectuosa, feliç i optimista. Per contra, una baixa puntuació descriuria persones amb predisposició a ser reservades, independents i amb preferència per estar soles.
• Agreeableness (friendly/compassionate vs. challenging/detached).
  Cordialitat: És la tendència a ser cooperatiu, compatible, confiat, amable i càlid  contraposat a desconfiar i enfrontar-se amb els altres.
  1. Confiança
  2. Franquesa/honestedat
  3. Altruisme
  4. Modèstia
  5. Tendresa/empatia
  6. Compliança (evitació de conflictes).
  Podria derivar en ser càndid i submís, mentre que a l’extrem oposat hi hauria personalitats competitives i desafiants. [incapacitat d’enfrontar-se] Elevades puntuacions s’associarien a les persones disposades a ajudar, sensibles, generoses i empàtiques. El pol oposat correspondria a persones irritables, malpensades, que només es dediquen a criticar, oposicionistes, cíniques, venjatives i insensibles.
• Neuroticism (sensitive/nervous vs. secure/confident).
  Neuroticisme: És la tendència a mostrar un mal ajust emocional i experimentar més estrès, ansietat i depressió.
  1. Ansietat
  2. Ira/hostilitat
  3. Depressió/tristesa
  4. Autoconsciència (timidesa social)
  5. Impulsivitat
  6. Vulnerabilitat a l’estrès
  Fa referència a l’estabilitat emocional, [a mantenir la calma davant les males notícies o l’incertesa] Contraposat a una alta reactivitat i sensació d’inseguretat i vulenrabilitat. Una elevada puntuació en neuroticisme descriu una persona preocupada, insegura, temperamental, poruga, dèbil i dependent. Baixes puntuacions descriuen una persona tranquil·la, relaxada i que sap afrontar les situacions estressants sense alterar-te.

123test, Truity, IDRlabs (només 10 preguntes), webly me   bigfively  120 preguntes opensource i verificat pel MIT, Test my persona, Openpsychometrics IPIP.  BIG FIVE

[Resultats meus en un test:

• Openness 100%
• Consciusness 96%
• Extraversion 50% ( Because people who score in the middle of a trait tend to experience a little of what those on either pole feel, you’re likely getting a taste of the benefits afforded to the higher extraverts — popularity, a general sense of well-being — while also experiencing some of the drawbacks of relative introversion, such as a limited dating pool (at least compared with the real social butterflies).
• Agrebleeness 92%
• Neuroticism 8% (You whistle while you work, even if the rest of the office is glaring into their fourth cup of coffee. There’s such a thing as being too cheerful, because sadness and anxiety are things that help us learn from our mistakes)]

PID-5

El 2013 es va crear un qüestionari orientat a trastorns de la personalitat segons el DSM-5 (Robert Krueger, Kristian Markon e.a) que avalua 5 dominis de trests.

• Afectivitat negativa (oposat a estabilitat emocional)
  Ansietat
  Inseguretat de separació
  Labilitat emocional
  Hostilitat
  Submissió
  Perseverança
• Distanciament (oposat a extraversió)
  Evitació
  Afectivitat restringida
  Anhedonia
  Suspiciositat
  Retraïment
• Antagonisme (oposat a amabilitat)
  Grandiositat
  Recerca d’atenció
  Manipulació
  Engany
  Insensibilitat
• Desinhibició (oposat a consciència)
  Irresponsabilitat
  Impulsivitat
  Distracció
  Recerca de novetats
  Perfeccionisme rígid (a vegades considerat com a control excessiu)
• Psicoticisme (oposat a pensament racional/adaptatiu)
  Creences i experiències inusuals
  Excentricitat
  Percepcions i cognicions inusuals

(pdf)

Autopercepció i tests

Hi ha bastanta correlació 0.40-0.60 entre com ens percebem i els trets que mesuren els tests, sobretot quant a extraversió, responsabilitat i neuroticisme, una mica menys en amabilitat i obertura a l’experiència. Els desajustos poden ser deguts a sobrevalorar els trets positius (self-enhancement bias), incapacitat de veure’ns tal com som realment, o que adaptem la nostra imatge segons el context (p. ex. ens veiem introvertits, però els altres ens perceben sociables a la feina). (McCrae & Costa, 1987; Funder, 2012). Vazire (2010), “Who knows what about a person?” proposa el model *Self–Other Knowledge Asymmetry (SOKA), que explica que nosaltres ens coneixem millor en trets interns (com ansietat), mentre que els altres ens coneixen millor en trets externs (com extraversió).

ASPECTES

• Herència, entorn i cultura
• Variació al llarg de la vida
• Lloc de treball
• Trastorns i patologies
• Psicologia social
• Personalitats artificials

Herència, entorn i cultura

Estudis amb bessons idèntics i bessons fraterns, indiquen que entre un 40% i un 60% de la variació en els trets de personalitat pot atribuir-se a factors genètics. L’estudi del desenvolupament emocional  (teories, Emocions) demostra la importància del medi, amb l’experiència d’aferrament a pares i cuidadors els primers anys de vida (si és positiva, hi haurà menys neuroticisme i més responsabilitat i cordialitat). Les diferents experiències, traumes, ambient familiar, escola, acceptació, rebuig, càstig, recompensa, influeixen en les diferents dimensions de la personalitat.

S’han fet estudis sobre la influència de la cultura en general sobre la personalitat. D’una banda, el projecte NEO-PI-R transcultural ha mostrat que els cinc factors apareixen de manera consistent a tot el món.  Alhora, s’han trobat diferències mitjanes en els trets OCEAN en diferents regions culturals com Occident, Àsia o Àfrica (McCrae & Terracciano 2005 estudiant dades de 50 cultures):

• Obertura a l’experiència: Occident (EUA/Europa), Alta (valoració de la novetat i la creativitat). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Baixa-mitjana (preferència per la tradició i estabilitat). Àfrica Subsahariana, Mitjana (varia segons cultura local)
• Responsabilitat. Occident (EUA/Europa), Mitjana-alta (autogestió personal). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Alta (disciplina i responsabilitat social). Àfrica Subsahariana, Mitjana (potenciació de responsabilitat comunitària)
• Extraversió. Occident (EUA/Europa), Alta (expressivitat i sociabilitat valorades). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Baixa (valoració de la reserva i discreció). Àfrica Subsahariana, Alta (forta orientació comunitària i expressiva)
• Amabilitat. Occident (EUA/Europa), Mitjana (competitivitat pot reduir amabilitat). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Alta (harmonia i respecte interpersonal). Àfrica Subsahariana, Alta (valors comunitaris i cooperatius)
• Neuroticisme. Occident (EUA/Europa),Alta (expressió emocional més comuna). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Baixa (menor expressió de l’ansietat o estrès). Àfrica Subsahariana, Mitjana (expressió emocional pot variar)

Variació al llarg de la vida

Els trets de la personalitat poden canviar al llarg de la vida, especialment de forma gradual i coherent amb les etapes del desenvolupament vital. Estudis (Roberts, Caspi, Costa & McCrae) mostren que:

• Obertura a l’experiència. Pot augmentar a la joventut, estabilitzar-se i després disminuir en la vellesa.
• Responsabilitat (conscientiousness). Augmenta amb l’edat (especialment en l’edat adulta).
• Extraversió. Disminueix lleugerament amb l’edat, especialment en la vellesa.
• Amabilitat (agreeableness). Augmenta lleugerament amb l’edat.
• Neuroticisme. Sol disminuir, especialment en dones, fins a mitjana edat (després pot augmentar lleugerament en la vellesa).

Les etapes del desenvolupament psicosocial d’Erikson ofereixen un bon marc per entendre com els canvis en la personalitat poden estar influïts per experiències vitals, crisis psicològiques i nous rols socials. A l’adolescència hi pot haver més exploració, més obertura i també més inestabilitat emocional. La vida adulta obliga a ser més responsable i compromès.

Estudis (Roberts et al. (2006): Metanàlisi de 92 estudis longitudinals mostra canvis consistents i predictibles en la personalitat. Costa & McCrae (Baltimore Longitudinal Study of Aging): Mostren que tot i una certa estabilitat, hi ha flexibilitat i canvis especialment en moments clau. Terracciano et al. (2005).
La cultura també influeix en com es produeixen aquests canvis amb l’edat.

[Potser podem trobar patrons d’evolució de la personalitat i en particular el neuroticisme/extraversió, en en el sentit de viure confiat i obert al que proposa la vida, o bé desconfiat i temerós.
Un patró possible pot ser una infantesa despreocupada i feliç, una adolescència i joventut amb angoixes però alhora amb una esperança de tenir un futur brillant, seguit potser d’una decepció a la meitat de la vida quan hom s’adona que aquestes expectatives no s’han acomplert, per acabar amb una vellesa resignada o amargada. O bé una acceptació de la vida valorant el que s’ha pogut viure. En general la vida no ha resultat com esperàvem però potser en alguns aspectes ha sortit millor. Experiències traumàtiques, un accident, la pèrdua d’un fill, ens poden trencar. Passem dels salts despreocupats dels infants, la indolència o excitació dels adolescents, el pas segur del jove adult que espera tenir èxit i l’arrossegar-se de peus resignat del poeta Du Fu, Just an old man like me, not knowing / Where he goes, but simply pushing / Unwilling legs up lonely hills.)

Algunes malalties cerebrals suposen un canvi de personalitat (Oliver Sacks esmenta el as d’una persona severa i rígida que es torna tendre i balla). Persones molt serioses o rígides que es tornen sorprenentment afectuoses, tendres o desinhibides. Persones més obertes i creatives que, en canvi, es tornen rígides, obsessionades o fredes. No queda clar com interpretar-ho, si es tracta d’un canvi de la personalitat perquè el cervell que sustentava aquella manera de pensar i sentir ha canviat, o si s’han alliberat uns trets que estaven latents (podíem reprimir la tendrea, o simular una afectivitat).

• Demència frontotemporal (DFT)
  Una de les més típiques pel que fa a transformacions de la personalitat. Afecta sobretot el còrtex prefrontal, clau en el control de la conducta i les emocions. Apareix desinhibició (conductes inapropiades, impulsivitat), pèrdua d’empatia, conductes repetitives o rituals, a vegades, sorprenent creativitat o expansivitat en persones que abans eren rígides.
• Malaltia d’Alzheimer
  Inicialment s’associa sobretot a pèrdua de memòria, però també pot comportar canvis en la manera de ser. Ansietat, irritabilitat o suspicàcia. A vegades, persones molt rígides es tornen més tendres o més dependents emocionalment. Alteracions de l’humor (tristesa, agressivitat).
• Parkinson i demència associada al Parkinson
  Impulsivitat (joc patològic, hipersexualitat), canvis d’humor (depressió, apatia).
• Demència amb cossos de Lewy
  Té trets semblants a l’Alzheimer i al Parkinson, però amb fluctuacions molt marcades. Variabilitat: dies de molta confusió i dies més lúcids. Alteracions de l’estat d’ànim i, de vegades, conductes més infantils o tendres.
• Lesions cerebrals (traumatisme, ictus, tumor)
  El cas de Phineas Gage, s19, que després d’un accident va passar de ser responsable i seriós a ser impulsiu i irreverent. Desinhibició, manca de filtres socials. Apatia profunda o, a l’inrevés, eufòria i expansivitat.

El jo, invariants i continuïtat (2022), Are you the same person you used to be

Emocions i caràcter

En les emocions es distingien estats intensos de curta durada, emocions i sentiments, estats d’ànim, menys intensos i que poden durar dies o setmanes, i finalment trets estables que serien característics d’una temperament i personalitat (Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament).

A la inversa, és clar que certs trets de la personalitat predisposen a sentir certes emocions. Una mateixa situació d’incertesa podrà ser viscuda com una amenaça per algú amb alt neuroticisme o com una novetat interessant per algú més obert i menys neuroticisme.

• Obertura a l’experiència. 😮 Sorpresa, 😊 Joia estètica, 🤢 Disgust refinat. Més sensibilitat emocional a l’art, a la novetat i als matisos. Poden experimentar emocions amb més riquesa i profunditat.
• Responsabilitat. 😊 Joia (associada a assoliments), 😢 Tristesa moderada. Menor impulsivitat emocional, més regulació. Sovint experimenten emocions en context de responsabilitat o èxit/fracàs.
• Extraversió. 😊 Joia, 😮 Sorpresa positiva. Més propensió a emocions positives, entusiasme, energia i sociabilitat. També poden viure la sorpresa com una oportunitat.
• Amabilitat. 😊 Joia (compartida), 😢 Tristesa empàtica, 🤢 Disgust moral. Més empatia, compassió i sensibilitat al benestar dels altres. Poden sentir aversió quan es trenca l’harmonia.
• Neuroticisme. 😢 Tristesa, 😡 Ira, 😨 Por, 🤢 Disgust. Tenen més sensibilitat a estímuls negatius i més reactivitat emocional. Més vulnerabilitat a l’ansietat, estrès i frustració.

[Allport deia que la personalitat és una de les propietats més úniques d’una persona. Però podríem trobar individus que tinguessin els mateixos resultats en els tests de personalitat i no obstant, fossin caràcters o personatges ben diferents, ja sia per la seva situació social o pel seu projecte de vida] En psicologia els trets de personalitat són dimensions estables que descriuen tendències de comportament, emoció i pensament. Però per explicar com reacciona un individu moralment, psicològicament i socialment, ens cal una construcció més complexa, singular i narrativa, el que en literatura seria un caràcter o un personatge.

Com hem vist abans, Teofrast i la Bruyère van descriure uns quants caràcters humans. Els moralistes francesos i anglesos, com Bacon, Pascal, Chamfort o Vauvenargues consideraven les passions, virtuts i vicis de la naturalesa humana.
La novel·la del s19, Goethe, Balzac, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi, pot veure’s com una exploració profunda del caràcter en acció, sovint amb tensions morals i psicològiques. Dostoievski, per exemple, explora caràcters com el neuròtic, el nihilista o el místic.
La proposta de Jung [que ens concebim identificant nos en una sèrie d’arquitipus, fa influir Joseph Campbell que en l’obra “The Hero with a Thousand Faces” 1949 proposa que en totes les cultures hi ha un mite, el “viatge de l’heroi” que funciona com a patró narratiu amb què vivim els canvis de la vida.

[Tal com indicava a la introducció diem “està enfadat” per indicar un estat transitori i “és una persona amargada” per indicar un tret permanent]

Personalitat i lloc de treball

En el món laboral es fan servir tests de personalitat com Big Five (NEO-PI-R o IPIP) o Myers-Briggs tot i la manca de base científica. Es vol avaluar l’encaix cutlural a l’empresa, l’estil de lideratge, o la capacitat de treball en equip, etc. Complementa eks tests d’intel·Ligència [i el curriculum].

Si demanem a chapGPT que relacioni perfils professionals amb característiques de personalitat Myers-Briggs (E/I: Extrovertit / Introvertit. S/N: Sensorial / Intuïtiu. T/F: Pensament / Sentiment. J/P: Judicatiu / Perceptiu), Big Five (Obertura (Openness): Creativitat, obert a noves idees. Responsabilitat (Conscientiousness): Organització, disciplina. Extraversió (Extraversion): Energia social. Amabilitat (Agreeableness): Cooperació, compassió. Neuroticisme (Neuroticism): Vulnerabilitat emocional (nivell baix = estabilitat)

• CEO / Directiu Estratègic. ENTJ, ESTJ. Alta extroversió, baixa amabilitat, alta responsabilitat, baixa neuroticisme. Decisius, orientats a resultats, poc emocionals
• Treballador Social / Terapeuta. INFJ, ENFJ. Alta amabilitat, alta obertura, mitjana responsabilitat, baixa extraversió. Empàtics, escoltadors, compassius
• Enginyer / Control de Qualitat. ISTJ, INTJ. Alta responsabilitat, baixa obertura, baixa extraversió. Ordenats, consistents, analítics
• Creatiu de Màrqueting / Publicista. ENFP, INFP, ENTP. Alta obertura, mitjana responsabilitat, alta extraversió. Imaginatius, flexibles, espontanis
• Policia / Forces de l’Ordre. ESTP, ISTP. Alta extraversió, baixa neuroticisme, baixa amabilitat. Acció, rapidesa, resistència emocional
• Professor / Formador. ENFJ, ESFJ. Alta extraversió, alta amabilitat, alta responsabilitat. Comunicatius, empàtics, estructurats
• Analista de Dades / Programador. INTP, ISTJ. Alta responsabilitat, baixa extraversió, alta estabilitat emocional. Sistemàtics, introvertits, centrats en el detall
• Venedor / Comercial. ESFP, ESTP. Molt alta extraversió, baixa neuroticisme, mitjana amabilitat. Persuasius, resistents, motivats per resultats
• Artista / Dissenyador. INFP, ISFP. Molt alta obertura, baixa responsabilitat, alta sensibilitat emocional. Creatius, sensibles, expressius
• Advocat / Consultor Jurídic. INTJ, ENTJ. Alta responsabilitat, alta racionalitat, baixa amabilitat. Argumentatius, orientats a lògica, estratègics

[Potser per a militars d’accions arriscades es busquen perfils amb mínima empatia, obediència cega i un punt de sadisme?]

(Desenvolupament, recepta per a una societat)

Avaluació automàtica

Algunes empreses o consultores revisen els perfils públics de candidats (LinkedIn, Twitter/X, Instagram, Facebook) per veure el to, la manera de comunicar-se o possibles continguts problemàtics. No és tant una “avaluació de personalitat” formal, sinó una comprovació de riscos reputacionals o de “cultural fit”.
Hi ha iniciatives per predir trets del Big Five a partir de l’ús del llenguatge en xarxes socials. (Crystal Knows, Humantic AI, Retorio). Hi ha estudis que mostren correlació entre la personalitat inferida a partir d’Instagram X/twitter amb una preicisió del 70%.
Ferretly.com i getphyllo.com fan un “social media screening”. Sterlingcheck comprova les xarxes socials per detectar discursos d’odi, consum de drogues, llenguatge tòxic o amenaces. Torre.ai explora internet i xarxes socials per construir el que anomenen l’”ADN professional” del candidat. Knockri infereix la personalitat a partir d’un vídeo o un àudio del candidat.

Trastorns i patologies

La psicologia clínica fa servir tests com MMPI, MCMI (Millon Clinical Multiaxial Inventory), SCID-II (entrevista clínica estructurada), o  PID-5 per detectar trastorns de la personalitat.

Podem pensar si els trets de personalitat, quan són accentuats, poden derivar en trastorns [recolliria la idea grega de moderació i també que els límits entre el que entenem normal i el patològic són graduals]. Per exemple, un neuroticisme alt és indici de vulnerabilitat, al consciènciació responsable pot tendir a l’obsessió, l’extraversió a l’histrionisme.

Del tret al trastorn:

• Obertura molt elevada (pensament imaginatiu, inusual). Pensament àlògic, ideació estranya. Trastorn esquizotípic, trastorns psicòtics lleus.
• Consciència molt elevada (ordre, planificació rígida). Perfeccionisme extrem, rigidesa. Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (OCPD).
• Extravertit molt elevat (hiperactivitat social, impulsivitat). Conducta social exagerada i poc crítica. Trastorn histriònic, maníac (fase del trastorn bipolar), TDAH.
  Introversió extrema (aïllament, tancament emocional). Retirada social persistent. Trastorn esquizotípic, trastorn esquizoide, depressió major.
• Agradabilitat molt baixa (fredor, cinisme). Conductes antisocials o cruels. Trastorn antisocial o trastorn narcisista.
• Neuroticisme alt (ansietat, vulnerabilitat emocional). Manca de regulació emocional. Trastorn d’ansietat, depressió, trastorn límit de la personalitat (borderline), trastorn bipolar.
  Confiança en un mateix molt elevada (autoimatge inflada). Grandiositat, manca d’empatia. Trastorn narcisista de la personalitat.

Trastorns DSM-5 i trets associats:

• Trastorns d’ansietat. Trastorn d’ansietat generalitzada, fòbies, trastorn de pànic. Neuroticisme alt, inseguretat, hipervigilància, por del judici.
• Trastorns depressius. Depressió major, distímia. Neuroticisme alt, introversió, baixa autoestima, pessimisme.
• Trastorns bipolars. Bipolar tipus I i II, ciclotímia. Alternança entre extravertit alt (mania) i neuroticisme alt (depressió).
• Trastorns obsessiu-compulsius i relacionats. TOC, trastorn dismòrfic corporal, acumulació. Consciència molt alta, perfeccionisme, rigidesa, dubte crònic.
• Trastorns de la conducta alimentària. Anorèxia, bulímia, trastorn per afartament. Baixa autoestima, control extrem (anorèxia) o impulsivitat (bulímia).
• Trastorns psicòtics. Esquizofrènia, trastorn esquizotípic, trastorns delirants. Obertura extrema, pensament màgic, introversió social, afecte pla.
• Trastorns de la personalitat Clúster A. Esquizoide, esquizotípic, paranoide. Introversió extrema, fredor emocional, suspicàcia, pensament inusual.
• Trastorns de la personalitat Clúster B. Narcisista, límit (borderline), antisocial, histriònic. Extravertit alt, impulsivitat, cerca d’atenció, baixa empatia, inestabilitat emocional.
• Trastorns de la personalitat Clúster C. Evitant, dependent, obsessiu-compulsiu. Neuroticisme alt, inseguretat, consciència elevada, por al rebuig.
• Trastorn per ús de substàncies. Alcohòl, drogues, etc.. Impulsivitat, recerca de novetat, baixa consciència, bregues amb la regulació emocional.
• TDAH (infància/adults). Desatenció, hiperactivitat, impulsivitat. Baixa consciència, extravertit alt, dificultat per mantenir l’atenció i la regulació emocional.
• TEA (Trastorn de l’espectre Autista). Autisme, Asperger, etc.. Introversió extrema, dificultats socials, preferència per rutines, poca flexibilitat cognitiva.

Psicologia social

La teoria dels trets (com els Big Five) assumeix que la personalitat és relativament estable al llarg del temps, però que el comportament pot variar segons la situació.
[Una personalitat “laboral” de dilluns a divendres i de 9 a 17h, i una familiar i tendra a casa amb la dona i els fills, i una altra més desinhibida quan sortim de festa o al camp de futbol? Fins a quin punt la conducta ve donada per la personalitat o per la nostra conformitat al que s’espera de nosaltres? El cas extrem seria la dels oficials nazis que de dia torturaven jueus, i al vespre jugaven amb els seus fills i escoltaven Schubert). “The Decent One” (2014, Vanessa Lapa), documental basat en les cartes privades i el diari de Heinrich Himmler. Posa en marxa la maquinària genocida i alhora té cura de la família. “The Zone of Interest” (2023, Jonathan Glazer), retrata la vida de Rudolf Höss (comandant d’Auschwitz) i la seva família vivint còmodament just al costat del camp.
A l’altre extrem tindríem gent normal que en circumstàncies excepcionals té un comportament heroic. Hero (1992, Stephen Frears). Un petit delinqüent oportunista (Bernie LaPlante, interpretat per Hoffman), en circumstàncies normals és egoista i interessat però en un moment crític —quan hi ha un accident d’avió— acaba rescatant passatgers, quasi a contracor. “United 93” (2006, Paul Greengrass). “Hotel Rwanda” (2004).)
[La ficció “Lord of the flies” de William Golding seria com un cas extrem de l’experiment de Zimbardo on, sota determinades circumstàncies, desapareixen els trets de la personalitat, i el superego, i tornem a ser com bèsties].

Per exemple:

• Feina. Responsable, eficient, seriós. ↑ Consciència, ↓ Extraversió.
• Família nuclear. Protector, afectuós, pacient. ↑ Amabilitat, ↓ Neuroticisme.
• Amics. Divertit, relaxat, sociable. ↑ Extraversió, ↓ Consciència.
• Entorn formal. Respectuós, diplomàtic, contingut. ↑ Consciència, ↓ Espontaneïtat.

Si tenim en compte les situacions, trobarem l’anomenat self multiple o contextual. Erving Goffman va descriure la interacció social com una representació teatral (“The Presentation of Self in Everyday Life”, 1956), on cada persona interpreta rols diferents segons l’escenari (feina, família, amics…).

La conducta depèn de trets de la personalitat i alhora de la situació i context [i la tendència a seguir o ser independent de la pressió del context seria un tret estable]. La variabilitat és consistent dins de la mateixa persona. El fet de modular la personalitat segons l’entorn és normal i adaptatiu, diferent d’un trastorn de personalitat múltiple. La psicologia de la personalitat ho recull amb “Person-situation interaction”, “Trait activation theory” (els trets s’activen segons les demandes de l’entorn), i “Density distributions of states” (Fleeson, la personalitat es conceptualitza com una distribució de comportaments (estats) dins diferents contextos). La psicologia social estudia els rols, la conformitat i adaptació a les expectatives, la identitat social i com triem representar-nos a nosaltres mateixos.

No hi ha tests orientats a mesurar la personalitat en diferents contextos, ni a avaluar la tendència a seguir la majoria o mantenir una posició independent.

Psicologia social, debat situacionisme

Personalitats artificials

Psicologia de la personalitat i disseny d’agents conversacionals.

Als models de llenguatge com ChatGPT o Gemini se’ls pot demanar que simulin personalitats concretes, i fins i tot que adoptin perfils basats en els trets OCEAN (Big Five) de manera que l’estil i el to del llenguatge s’ajustin al que faria un humà amb aquests trets. Per exemple, un model amb alta extraversió pot escriure de manera entusiasta, amb moltes exclamacions i participació activa (“Quina gran idea! M’encanta parlar-ne!”). Un model amb alta responsabilitat (conscientiousness) usarà un estil més estructurat, precís i formal. Això s’ha aconseguit etiquetant prèviament corpus de text segons trets OCEAN. Mairesse et al. (2007) van demostrar que es poden predir trets de personalitat a partir d’estil lingüístic (ús de pronoms, emocions positives, longitud de frases, etc.). Shen et al. (2020) i Jiang et al. (2022) han desenvolupat sistemes que generen text amb “nivells controlats” de cada tret OCEAN.
També hi ha estudis que permeten identificar possibles trastorns psicològics a partir de l’anàlisi d’un text.

Personalitat de NPC en jocs

Molts jocs utilitzen sistemes interns de trets o valors que funcionen com una “mini personalitat” per a cada NPC.

• The Sims (EA). Trets (neat, outgoing, active, etc.) — inspirats en els Big Five. Determinen com reaccionen socialment i emocionalment.
• Skyrim / Oblivion (Bethesda). Paràmetres de moralitat, agressivitat, confiança, etc.. Defineixen si un NPC ataca, fuig o ajuda:
• Fallout: New Vegas. Variables de caràcter i “karma”. Afecten la resposta del diàleg i la reputació.
• Crusader Kings III. 30+ trets de personalitat amb efectes psicològics i socials. Els NPC prenen decisions segons la seva personalitat (p. ex. un personatge paranoic trairà més fàcilment).
• RimWorld. Trets com “kind”, “jealous”, “psychopath”. Modulen reaccions emocionals i conflictes de grup.

En recerca i desenvolupament de jocs més avançats, s’han implementat agents autònoms amb personalitats definides explícitament pels Big Five:

• Versu (Emily Short & Richard Evans): motor narratiu on cada NPC té valors socials i trets (similar a OCEAN), que determinen com percep i jutja les accions del jugador.
• Project NEON / AI Dungeon / Inworld.ai: usen models de llenguatge (LLMs) amb “perfils de personalitat” OCEAN per donar coherència al diàleg dels NPC.
• The Sims 4 + mods com “Personality Mod”: permet ajustar els trets OCEAN (obertura, extraversió, neuroticisme, etc.) amb efecte directe en el comportament i les relacions.

A partir del 2023–2025, alguns projectes han començat a fer servir models de llenguatge com ChatGPT o Inworld AI per donar veu i coherència als NPC, amb perfils de personalitat persistents. Es pot definir un NPC amb una biografia, objectius i trets OCEAN. El personatge recorda converses i manté una coherència de “caràcter”. Convai.ai / Replica Studios: integren perfils psicològics i tons emocionals per al diàleg. AI Town (Google DeepMind, 2023): petit entorn on agents amb perfils de personalitat (amables, extravertits, etc.) desenvolupen comportaments socials emergents.

Per exemple:

• {
  “name”: “Arden Vellar”,
  “role”: “bibliotecari del poble”,
  “background”: “Arden va créixer en un petit monestir on va aprendre a llegir i escriure. Té una gran passió pels llibres antics i la història local. Sovint ajuda els aventurers a trobar informació, però desconfia dels qui maltracten el coneixement.”,
  “personality_OCEAN”: {
  “openness”: 0.88,
  “conscientiousness”: 0.92,
  “extraversion”: 0.25,
  “agreeableness”: 0.78,
  “neuroticism”: 0.40
  },
  “dialogue_style”: {
  “tone”: “calmat i reflexiu”,
  “vocabulary”: “ric, formal, ple de referències culturals”,
  “preferred_topics”: [“història”, “filosofia”, “ètica”],
  “avoid_topics”: [“violència”, “gossip”, “béns materials”]
  },
  “behavioral_rules”: [
  “Ajuda els jugadors si mostren respecte o curiositat genuïna.”,
  “Evita donar informació a personatges que actuen amb arrogància.”,
  “Quan està sota pressió, dubta i repeteix fragments de textos coneguts per calmar-se.”,
  “No participa en conflictes físics, però pot convèncer altres amb arguments lògics.”
  ]
  }
• NPC aventurer carismàtic (alt en extraversió, baix en responsabilitat) Parla molt, s’arrisca massa, i sovint oblida detalls pràctics.:
  “personality_OCEAN”: {
  “openness”: 0.70,
  “conscientiousness”: 0.30,
  “extraversion”: 0.90,
  “agreeableness”: 0.60,
  “neuroticism”: 0.40
  }
• NPC ermità desconfiat (baix en extraversió i amabilitat, alt en neuroticisme) Respon amb recel, sospita de les intencions dels altres i prefereix el silenci:
  “personality_OCEAN”: {
  “openness”: 0.40,
  “conscientiousness”: 0.70,
  “extraversion”: 0.10,
  “agreeableness”: 0.25,
  “neuroticism”: 0.85
  }

[Es podria fer servir per generar 107.000M de biografies. D’alguna manera els escriptors quan creen els seus personatges, implícitament els assignen una personalitat]

Discussió

• Què explica una persona?
• La idea de subjecte
• Les dimensions Confiança/temor, gratitud/ressentiment

Què explica una persona?

Què voldria dir explicar una persona, poder predir la seva conducta? Si l’explicació fos possible, voldria dir que la llibertat realment no existeix? Aquest afirmació és la que intentava negar en el treball d‘antropologia determinista  ( Antropologia determinista. Complement, El jo, invariants i continuïtat (2022), llibertat i determinisme ).
És rellevant que a l’hora d’identificar el més característic de les persones, la dada rellevant no és tant una anàlisi de sang amb nivells de neurotransmissors, o el DNA, o mapes del connnectoma cerebral, sinó l’estudi de 4.500 termes del vocabulari que fem servir per descriure les persones. El que explica l’home és la narració.

La psicologia de la personalitat reconeix que la conducta humana no és determinada només pels estímuls, hi ha el que podríem anomenar “causalitat interior” (motivació). Els conductistes la veien com una suma de característiques, Allport com “organització dinàmica, interna a l’individu, dels sistemes psicofísics que determinen un ajust únic a la situació”. Més concretament i venint del camp dels tests, Cattell dirà que “la personalitat és el que ens permet predir el que farà una persona en una situació determinada [ciència mitjana de Molina].

Com es constitueix la personalitat? Es estudis mostren que hi ha trets heretats i alhora que les experiències biogràfiques també influeixen (Herència i medi). Fins a quin punt es tracta del “cablejat”, o de les proporcions de la recepta dels 4 humors que donen lloc a 4 temperaments,  o els somatotipus que heretem? Fins a quin punt es tracta de les experiències i traumes de la infància, la “backstory”? El predomini de la psicoanàlisi hauria influït en els guionistes que, a  l’hora de donar profunditat a un personatge recorren a algun trauma infantil, un conflicte amb el pare que potser no els va valorar (The case against the Trauma Plot (New Yorker). És la confluència de tendències biològiques heretades, l’educació moral i context social del moment [què s’espera de nosaltres, feina, tenir fills? ser un nòmada digital que col·lecciona experiències?], el nostre projecte de vida? (La psique com a conjunt de forces).

Què ens defineix? Hi ha una gradació des de les reaccions emocionals instantànies, a trets més estables que configuren el caràcter, les nostres experiències, les nostres interaccions amb els altres, la nostra situació socioeconòmica (casa, resident a, ocupació).

La condició humana té diferents dimensions: cos (transmissor de gens) i cervell (l’anatomista i fisiòleg, el neuròleg), conducta observable (psicòleg), l’experiència introspectiva (coneixement introspectiu) i l’experiència inconscient de la que tenim indicis indirectes, la narració autobiogràfica (McIntyre) i el projecte de vida (autorealització Maslow), ésser part d’una societat (relacions amb els altres, producció i consum Societats, grups, activitats) i una cultura (consum, propagació i creació d’idees o continguts).

Quines dades hauríem de recollir? Quina simulació podríem fer sobre els individus? (107mM vides humanes)

• Anàlisi genètica i estat de salut.
• Tests de capacitat intel·lectual
• Sobre el model del món: Educació (títols acadèmics), estadístiques sobre  percentatges de població que accedeix a ensenyament professional i superior,  percentatges de pràctica religiosa (però, per exemple, és pràcticament impossible mesurar el grau de reciprocitat).
• [enquestes de salut emocional]

Subjecte Pinillos

A l’estudi de la personalitat hi subjau la qüestió de si existeix un “subjecte”, tractada a la filosofia.

P.579: Que la psicologia sigui l’estudi de la conducta no vol dir que la conducta no tingui subjecte. Tradicionalment la biologia podia atribuir l’organisme [l’invariant] dels processos, mentre que la filosofia ho feia a l’ànima. Els conductistes van prescindir de la noció d’un subjecte de la conducta [l’histprial dels estímuls o explicaria tot, l’aprenentatge]. Això funciona prou bé amb aspectes com la percepció, l’aprenentatge o les emocions, però la personalitat no hi encaixa tant bé.
p.580 “Provisionalment podem entendre per subjecte el substrat dels processos i estats psicològics” amb el benentès que la idea sobre aquests substrat i els estats i activitats ha variat molt al llarg del temps. Però justament de la manera com s’entén se’n deriva la concepció de la personalitat. “En la mesura que la personalitat representa el propi de cada individu [invariant], no es pot dubtar que la conducta es pugui reduir a una relació funcional d’estímuls i respostes”. Històricament hi ha hagut:

• el subjecte com a substància, totes les activitats serien qualitats o aspectes d’un substrat permanent. Arristòtil i el hypokheimenon [dualisme Descartes, crítica de Hume i Kant].
• el subjecte com a consciència, l’experiència interior [però passen moltes coses de les quals no en som conscients. La psicologia fenomenològica hauria fracassat, “el subjecte humà no és el JO tot i que, per descomptat, es tracti d’un subjecte personal l’ego del qual exerceix una funció regulativa sobre la conducta”. Amb tot, l’accent sobre intencionalitat i llibertat han arribat a la psicologia humanística a través de Descartes, Dilthey, Bergson i Husserl.
• subjecte com a conducta. [com que diferents subjectes reaccionen de manera diferent als mateixos estímuls queda clar que entremig hi ha d’haver alguna mena d’estructura.
• subjecte com a sistema, Bertalanffy [molt general], descripció en termes d’intercanvi d’energia, matèria i informació.
• subjecte com a personalitat (influït per mètodes clínics i diferencials) [no recull la noció de projecte de vida]

[aquí es tractaria de veure si existeixen invariants que permetin parlar de subjecte, d’una identitat que perdura en el temps encara que vagi canviant. ( El jo, invariants i continuïtat). Tal com hem apuntat abans, hi ha diferents dimensions, el cervell, l’experiència conscient, la narració. No té una consistència simple sinó una identitat tipus vaixell de Teseu.

Confiança/temor, gratitud/ressentiment

[Se m’acudeixen dues dimensions més que caracteritzen la manera de viure. Una seria confiança/desconfiança respecte el futur, en el sentit d’experimentar la vida com una oportunitat de descobrir i tenir experiències interessants, com un viatge, que en general la gent és bona. L’altra seria viure amb el temor que passarà alguna desgràcia, que serem estafats. Això es projectaria en una combinació d’Openness i Neuroticisme.
Una altra dimensió, respecte del passat seria gratitud-satisfacció vs sensació d’injustícia. Podem reconèixer tot el bo que hem viscut i, si és el casm valorar la bona sort que hem tingut en algunes coses. O podem tenir la sensació que no hem estat tractats justament, no ens ha tocat el que mereixíem [potser per expectatives exagerades] i per tant podem cometre abusos per agafar allò que hauria d’haver estat nostre [incels?], atribuïm les desgràcies als altres dels quals som víctimes injustes. La gratitud ha estat trebalalda per la psicologia positiva:

Es projectaria així:

• Obertura a l’experiència (O): Afavoreix el sentit de meravella davant la vida, curiositat i capacitat d’admirar, contraposat a tancament.
• Responsabilitat (C): Podria modular la manera de viure dificultats: Alt → més perseverança, menys culpar els altres. Baix → més tendència a atribuir responsabilitats externes (“la vida m’ha tractat malament”).
• Extraversió (E): Alt → més predisposició a emocions positives, més expressió oberta de l’agraïment. Baix → més introspecció, però no necessàriament ressentiment (depèn del neuroticisme) [també pot ser ja me les apanyo sol]
• Amabilitat (A): És probablement el tret més relacionat amb l’agraïment. Alt → persones càlides, compassives, agraïdes. Baix → més cinisme, desconfiança i hostilitat, que es connecten amb ressentiment.
• Neuroticisme: Alt → més tendència a sentir-se víctima, ressentiment, comparació negativa amb els altres. Baix → més estabilitat emocional, més facilitat per sentir agraïment i serenor.

Museu

• Entrada
• Visions històriques
• La ment com a trobada de tendències
• Tests
• Aspectes
• Personalitats artificials
• Discussió

Entrada
Lloyd Price Personality
Idea popular: estat transitori, manera de ser permanent, tenir personalitat

Visions històriques
4 temperaments, caràcters de Teofrast i La Bruyère, Somatotipus
[T’identifiques amb algun dels 4 temperaments? Quin és el teu somatotipus? Quines mesures Heath Carter?]

Models, camps de forces
Freud: id, ego, superego. Precedents, Plató, la veu de la consciència.
[Identifiques conflictes? impuls de menjar, besar o tocar algú, descansar, evadir impostos o piratejar continguts vs  aspiració a completar una feina, tenir una vida més saludable, respectar els altres? sentiments de desconfiança a immigrants vs ideologia d’acolliment?]

Tests

• Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI) 1943: IDRI labs    psychtest. Tendències a depressió, conducta antisocial, paranoia o esquizofrènia.
• Raymond Cattell  16PF (Sixteen Personality Factor Questionnaire) 1946:  16PF test  a Openpsychometrics. Calidesa, raonament, Estabilitat emocional, dominància extraversió, vivacitat, Consciència de normes,  Atreviment social, Sensibilitat,  Vigilància, Abstracció, Privacitat, Ansietat, Obertura al canvi, Autosuficiència, Perfeccionisme, Tensions Neuroticisme.
• Eysenck. 1953:  psytests, IDRlabs, Psychological Scales . Tres dimensions  introversió/extraversió i neuroticism, psicoticisme.
• Myers-Briggs 1962 :  16personalities. Inspirat en Jung. Analysts (architext, logician, commander, debater), Diplomats (advocate, mediator, protagonist, campaigner), Sentinels (logistician, Defender, executive, Consul), Explorers (Virtuoso, Adventurer, Entrepreneur, Entertainer).
• OCEAN BIg Five, 1985. Openness, Consciousness, Extraversions, Agreability, Neuroticism. 123test, Truity, IDRlabs (només 10 preguntes), webly me   bigfively  120 preguntes opensource i verificat pel MIT, Test my persona, Openpsychometrics IPIP.  BIG FIVE
• PID-5 2013. (pdf). Indicadors de trastorns en el marc del DSM V.  Afectivitat negativa (oposat a estabilitat emocional), Distanciament (oposat a extraversió), Antagonisme (oposat a amabilitat), Desinhibició (oposat a consciència), Psicoticisme (oposat a pensament racional/adaptatiu)

Aspectes

• Herència i medi: és determinada per l’herència, estem cablejats així? depèn de la nostra biografia? de la cultura?
• Variació al llarg de la vida
• Emocions i caràcter, la personalitat revela predisposició a certs tipus d’emoció? I tendències a determinats Trastorns ?
• Quina personalitat s’adequa a cada lloc de treball ?
• Presentem diferents personalitats en diferents entorns? (Psicologia social)

Personalitats artificials: conversa amb chatbots configurats segons diferents personalitats. Interacció amb NPCs en jocs modelats segons diferents personalitats Ai town)

Discussió: Què explica una persona. la idea de subjecte. Dimensió confiança-gratitud/temor-enveja

Enllaços: Wikipedia, Human metrics, Article New Yorker

• READING 25: ARE YOU THE MASTER OF YOUR FATE? 192 Rotter, J. B. (1966). Generalized expectancies for internal versus external control of  reinforcement. Psychological Monographs, 80, 1-28.
• READING 26: MASCULINE OR FEMININE . . . OR BOTH? 199 Bem, S. L. (1974). The measurement of psychological androgyny. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 42, 155-162.
• READING 27: RACING AGAINST YOUR HEART 210 Friedman, M., & Rosenman, R. H. (1959). Association of specific overt behavior pattern with blood and cardiovascular findings. Journal of the American Medical Association, 169, 1286-1296.
• READING 28: THE ONE, THE MANY 217 Triandis, H., Bontempo, R., Villareal, M., Asai, M., & Lucca, N. (1988). Individualism and collectivism: Cross-cultural perspectives on self-ingroup relationships. Journal of Personality and Social Psychology, 54, 323-338.