Posted on

Suïssa

Arxius

Les meves expèriències    Arts   Menjar   Història     Geografia

Les meves experiències

[pare a Ginebra, alguna fondue?]navalla suïssa? xocolata? els llapis Caran d’Ache]

1997-2007 Nathalie, abans del Donauradweg vam visitar els seus oncles

2011 La Teresa se’n va a viure a Lausanne, Chemin du Levant 149
2014 Rue du Midi 10
2025 Quartier de la Violette 4.

2013  Rhône  en bicicleta

2015 Llac Léman en caiac,

2016   Suïssa NW,  Acabant el gran Tour

2018  Zermatt.

2021  Zürich Alps

2022: Sortides (Jura, Ter)

2025 Rheinradweg D’Andermatt a Worms

Arts

[A casa el pare tenia algun llibret de Paul Klee. Des de l’adolescència que admirava els dibuixos dels retrats de Holbein. Però no era conscient que fossin suissos. En el viatge a Leipzig vaig “descobrir” l’obra  TotenInsel de Böcklin. I ja en alguna visita a un museu de Ginebra o Lausanne, a Ferdinand Hodler.]

Hans Holbein Basilea (1497–1543)
[Admirava els seus dibuixos des que vaig descobrir-los a l’Institut Britànic als 16 anys. No vaig saber que havia crescut a Basilea fins el viatge de 2025]

Samuel Hieronymus Grimm (1733-1794) Carrera a Paris
Angelica Kauffman (1741-1807)

Segle XIX: Romanticisme i simbolisme, amb el naixement de l’estat federal (1848), es consolida una identitat cultural.

Johann Heinrich Füssli (Henry Fuseli) 1741-1825: Carrera a Gran Bretanya. El malson [el vaig conèixer a la Tate]

Arnold Böcklin (1827-1901) [Em va fascinar el TotenInsel que vaig veure a leipzig el 2012]

Ferdinand Hodler (1853-1918): [Vaig conèixer els seus paisatges a Ginebra i Lausanne quan la Teresa hi va començar a viure, com si fos el Van-Gogh suís. Després vaig conèixer la sèrie sobre la seva dona malalta i altres obres simbòliques com la contemplació de l’infinit] Galeria

Segle XX: avantguardes i art modern

Giovanni Giacometti (1868-1933): Retrats impressionistes [vist a Zurich i Basilea]
Augusto Giacometti (1877-1947): Cosí de l’anterior [em va fascinar l’Arc de St.Martí a Berna i més tard obres seves a Zurich]
Alberto Giacometti (1901-1966): L’escultor de les figures allargades, “existencialistes” [jo faria una exposició al costat de Botero]

Dadaisme. Zuric 1916. Hugo Ball, Tristan Tzara, Hans Arp

Paul Klee (1879-1940): [Ja me l’havia fet conèixer el pare] vinculat a la Bauhaus. Galeria

Tipografia: Als anys 50s es desenvolupen una sèrie de tipus  sans-serif com la Univers a partir de la qual Max Miedinger i Edouard Hoffman desenvoluparan la Neue Haas Grotesk que després es dirà Helvetica.

Jean Dubuffet (1901-1985) i l’Art en brut.

Jean Tinguely (1925-1991), [Ginebra, escultures mòbils]

H.R. Giger (1940-2024): Éssers fantàstics mig robots, creador del monstre d’Alien

Contemporani: Pipilotti Rist, vídeoart feminista i sensorial. Peter Fischli & David Weiss, art conceptual i humorístic. Urs Fischer, escultura i instal·lació contemporània

Museus

Arquitectura

Restes romanes a Nyon

Preromànic: Abadia de Sant Joan a Val Müstair, St.Gall i el plànol del monestir.

Romànic: Catedrals de Basel, Sion, Chur, Geneva, Zürich and Schaffhausen.

Gòtic: Catedrals de Lausanne i Berna.

Renaixement: catedrla de Lugano. Arquitectes originaris del Ticino van treballar a Itàlia, Antonio da Ponte i Antonio Contino a Venècia, Domenico Fontana a Nàpols. D’altres ho van fer a Rússia, com Giovanni Gilliardi, a Moscú.

Barroc: reconstrucció de l’abadia de ST.Gall, catedral de Luzern

Neoclàssic: Al s18, Suïssa va ser un refugi per a poetes, artistes i intelectuals. Voltaire i Rousseau exposaven la seva filosofia a Ginebra. El xalet suís, la cabana de fusta va simbolitzar l’ideal de la vida simple a la naturalesa [popularitzat per Rousseau] i e sva anar estenent entre l’aristocràcia Europea i destinacions turístiques de prestigi. Palau Eynard a Ginebra, catedral de Solothurn

Art Nouveau i Heimatstil: A principis del s20 Charles l’Eplattenier va desplegar l’anomenat estil Sapin [avets], una variació de l’Art Nouveau, a La Chaux-de-Fonds, al Jura.

Le Corbusier (Charles-Edouard Jeanneret 1887-1965), va ser estudiant de l’Eplattenier.
Villa Savoye https://en.wikipedia.org/wiki/Villa_Savoye Capella de Notre-Dame du Haut a Ronchamp. https://en.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_du_Haut Projectes de planificació urbanística racionals que van ser titllats Chandigarh de monumentals i més pensats pel plànol que per l’experiència del peató.
https://en.wikipedia.org/wiki/Unit%C3%A9_d%27habitation Unité d’habitation. 1952 [cases zurich]

A començaments del segle XX, l’arquitectura suïssa abraça estils modernistes, funcionalistes i de l’“objectivitat nova” (New Objectivity) amb línies netes, materials moderns, vidre i acer. (Biblioteca Nacional Suïssa a Berna, 1929-1931).

Contemporània: Mario Botta, Jacques Herzog i Pierre de Meuron, Peter Zumthor,Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal.

Lausanne va viure una important renovació urbanística durant l’època de l’entre-guerres, adoptant el funcionalisme i l’estil internacional. Aquest fenomen és molt visible en barris com Florissant, Mon-Repos o parts de La Sallaz, i especialment al llarg dels Grands Boulevards (Av. de la Harpe, Av. du Théâtre, etc.). Els edificis amb balcons corbs o arrodonits, façanes lleugerament curvilínies, finestres horitzontals (en cinta), terratges plans i elements de nàutica (baranes de tub, finestres rodones com a òculs) són el seu segell.
Hi havia molta demanda d’habitatge i a diferència de Berna o Ginebra, Lausanne no tenia un nucli medieval enorme que preservar a qualsevol preu. El seu centre era més petit i la topografia accidentada va fer que la ciutat es desenvolupés en els turons circumdants, on hi havia més llibertat per construir de nou. Els arquitectes principals van ser: Alberto Sartoris (italià, però actiu a la regió), teòric i promotor fervent del funcionalisme. Maurice & Pierre Braillard (pares del funcionalisme a Lausanne). Jean Tschumi. Eugène Beaudoin & Marcel Lods, van construir l’impactant Immeuble Clarté a Ginebra, que va influenciar tota la regió. No és un funcionalisme radical com el de Le Corbusier, sinó una versió més suau, domèstica i adaptada amb corbes elegants, materials càlids (sovint es combina l’arrebossat blanc o de colors clars amb elements de pissarra típica de la regió i fusta en les finestres, integració al terreny amb desnivells, i nàutica (Streamline Moderne), influència de l’estètica dels transatlàntics en les corbes, les baranes tubulars i les finestres rodones.
Lausanne és considerada la “capital suïssa del funcionalisme dels anys 30”. Immeuble Résidence du Théâtre (Av. du Théâtre). Edificis al llarg de l’Avenue de la Harpe. Villa de Mandrot a Le Pradoux (dissenyada per Le Corbusier, però una mica fora del centre) com a exemple més radical.

Música i dansa

No sabia res de música fins que vaig descobrir per casualitat Othmar Schoeck. La Teresa em va fer conèixer Maurice Béjart i em va convidar a veure el Bolero.

  • 2014Lausanne, la Teresa em convida a Ballet Béjart, Boléro amb Elisabet Ros, peces de Bach amb Gil Roman
  • 2025 Prix de Lausanne. Bejart a l’aire lliure

Maurice Béjart

Prix Lausanne

  • Edat Mitjana i Renaixement. Als monestirs (com els de Saint-Gall o Einsiedeln) es copiaven i conservaven manuscrits musicals molt antics. El Còdex de Sant Gall (s. IX) és un dels testimonis més importants del cant gregorià i de la notació musical primitiva. Durant el Renaixement, compositors com Ludwig Senfl (c.1490–1543), deixeble de Josquin Desprez, van desenvolupar una música polifònica refinada; és considerat el primer gran compositor suís.
  • La influència del calvinisme a la major part de Suïssa limita el desenvolupament de la música instrumental. Hi havia capelles musicals importants a ciutats com Zuric, Basilea o Lucerna.
  • Al romanticisme apareix una identitat musical suïssa pròpia, paral·lela a la consolidació del país com a nació federal (1848). Es desenvolupen societats corals i orquestres. A nivell popular neixen les corals alpines i les bandes de vent. Joachim Raff (1822–1882), deixeble i col·laborador de Liszt. Va escriure simfonies, obertures i música de cambra molt apreciades en el seu temps. Hans Huber (1852–1921).
  • Al sXX hi ha:
    Othmar Schoeck (1886–1957). Lieds, òperes i música orquestral. Combina romanticisme tardà (Strauss, Wolf) amb una sensibilitat molt personal i introspectiva.
    Frank Martin (1890–1974) – Un dels més grans compositors suïssos. Va combinar contrapunt barroc amb harmonia moderna. Ernest Bloch (1880–1959). Klaus Huber (1924–2017). Heinz Holliger (n. 1939). Beat Furrer, Michael Jarrell, Roland Moser, Thomas Kessler.
    Andreas Vollenweider.

musica popular

During the late 1990s, and especially in the 2000s from around 2008 to the present, the family band Oesch’s die Dritten, a yodeling family from the Bernese Oberland, have been enjoying success. Their format is a Schwyzerörgeli (small accordion) played by Hans Oesch, a guitar, an electric bass, and a large accordion. They are fronted by Melanie Oesch.

Folk music from Appenzell
The rural Appenzell region is a major center of folk music. While other parts of Switzerland adopted the accordion (Langnauerli and Schwyzerörgeli) in the 19th century, Appenzell kept the violin and hammered dulcimer. String music from Appenzell is popular throughout Switzerland. In its original arrangement (two violins, dulcimer, cello, contrabass) is of great importance, while the accordion and piano are also included in some formations.

Geografia, Menjar

El Jura (al nord-oest). Serralada de relleu suau i calcari que forma la frontera natural amb França. Territori de boscos, prats i valls industrials, històricament vinculat a rellotgeria (La Chaux-de-Fonds, Le Locle). Entre 400 i 1700m. Majoritàriament francòfon, cultura pròxima a la Borgonya i Franche-Comnté francès.
El “Plateau Suisse” o Planura Central, entre el Jura i els Alps, la zona més poblada i econòmicament dinàmica: conté Zuric, Berna, Basilea, Lausana i Ginebra. Entre 400 i 600m, camps, llacs, turons, ciutats i indústria. Entre 400 i 600m. El Vaud amb el llac Léman, Gènéve i Lausanne és francès. Zürich cxcxc, alemanys.
Els Alps (centre i sud), amb un 60 % de la superfície, amb alçada 1000-4600m.
– Berner alpen, del llac Leman al Thunersee, al nord del Rhône, amb l’Eiger, Jungfrau i Mönch (Interlaken, Lauterbrunnen) / Glarus alps (Tödi)
– Valais, al sud del Rhône, Dufourspitze (Monte Rosa), Dom, Matterhorn (Cervino), Weisshorn, Dent Blanche (Zermatt) / Alps Bernina, piz Bernina (Grisons) a l’est (Andermatt)

  • El Rhein que se’n va al nord passant pel Boden See.
    – L’Aare (Lungern) va cap el W Brienzersee, ThunerSee fins arribar al Bieler See que ve de l’est, amb el llac de Neuchatel i l’Orbe, als peus del Jura. Troba el Rhein a Koblenz.
    – El Zürichsee, de llacs alpins cap al W pel Limmnat → Aare → Rin.
    – Reuss (origen al Gotard, com el Rhein, Rhône i Ticino) cap al nord fins al Luzernersee, troba al Aare a Brugg.
  • El Rhône a l’oest amb el llac Léman.
  • El Ticino que desemboca el Po passant pel Lago Maggiore. El Lago Lugano és d’origen glaciar, es buida al Tresa que va a parar al Lago Maggiore.
  • Inn, que comença al Silsersee i va al Danubi.

qwe

fonduer

## 🇫🇷 **1. Suïssa francòfona (Romandia)**

📍 *Friburg, Vaud, Ginebra, Neuchâtel, Valais*

### 🍽️ Plats típics:

* **Fondue moitié-moitié** → Meitat Gruyère, meitat Vacherin Fribourgeois.
* **Raclette du Valais** → Formatge fos servit sobre patates i cogombrets.
* **Papet vaudois** → Puré de porros i patates amb *saucisson vaudois* (salsitxa fumada).
* **Malakoff** → Boletes fregides de formatge (Vaud).

### 🍰 Postres:

* **Meringues amb nata doble de Gruyère** 😋
* **Tarte à la raisinée** → Pastís dolç amb xarop de peres o pomes.

### 🍷 Begudes:

* **Vi blanc Fendant (Valais)**
* **Licor d’abricot d’Abricotine AOP**

—

## 🇩🇪 **2. Suïssa alemanya**

📍 *Zuric, Berna, Lucerna, Basilea, St. Gallen*

### 🍽️ Plats típics:

* **Rösti** → Patates fregides ratllades, sovint com a acompanyament.
* **Zürcher Geschnetzeltes** → Vedella amb salsa cremosa de vi blanc i bolets.
* **Berner Platte** → Assortit de carns fumades amb col i patates.
* **Älplermagronen** → Pasta, patates, formatge i ceba fregida (de muntanya).
* **St. Galler Bratwurst** → Salsitxa blanca suïssa, servida amb pa o mostassa.

### 🍰 Postres:

* **Basler Läckerli** → Galeta d’espècies, mel i fruita confitada.
* **Apfelwähe** → Coca de poma suïssa (semblant a una tarta).

### 🍺 Begudes:

* **Cerveses artesanes (Eichhof, Feldschlösschen…)**
* **Rivella** 🧃 (refresc fet amb sèrum de llet, únic a Suïssa)

—

## 🇮🇹 **3. Suïssa italiana (Ticino)**

📍 *Lugano, Locarno, Bellinzona*

### 🍽️ Plats típics:

* **Risotto al Merlot** → Risotto amb vi negre local.
* **Polenta e brasato** → Polenta (blat de moro) amb estofat de vedella.
* **Minestrone ticinese** → Sopa espessa de verdures i llegums.
* **Luganighe** → Salsitxes típiques de la regió.

### 🍰 Postres:

* **Torta di pane** → Pastís dolç de pa amb panses, poma i cacau.

### 🍷 Begudes:

* **Vi Merlot del Ticino** 🍷 (molt reconegut internacionalment)
* **Grappa suïssa**

—

## 🏞️ **4. Grisons (Graubünden / Grischun)**

📍 *Regió alpina oriental*

### 🍽️ Plats típics:

* **Capuns** → Fulles de bleda farcides amb carn i farina, cuites en nata.
* **Pizokel** → Pasta casolana semblant als spätzli, amb formatge i verdures.
* **Bündner Gerstensuppe** → Sopa d’ordi amb verdures i cansalada.

### 🍰 Postres:

* **Bündner Nusstorte** → Pastís de nous caramel·litzades.
* **Birnbrot** → Pa dolç amb fruita seca i peres.

### 🍷 Begudes:

* **Vi del Bündner Herrschaft** (Pinot Noir suís de muntanya)
* **Schnaps** (licor casolà d’herbes o fruita)

—

## 🍫 **No pot faltar…**

* **Xocolata suïssa** 🍫 (Lindt, Toblerone, Cailler, Sprüngli…)

Formatges suïssos
* **Formatges AOP** com Gruyère, Emmental, Appenzeller, Vacherin, Tête de Moine.
* **Pa de muntanya** (Zopf, pa trenant tradicional dels diumenges).

Història

Antecedents

The early history of the region is tied to that of Alpine culture. Switzerland was inhabited by the Helvetii, and it came under Roman rule in the 1st century BC. Gallo-Roman culture was amalgamated with Germanic influence during Late Antiquity, with the eastern part of Switzerland becoming Alemannic territory. The area of Switzerland was incorporated in the Frankish Empire in the 6th century. In the High Middle Ages, the eastern part became part of the Duchy of Swabia within the Holy Roman Empire, while the western part was part of Burgundy.

1353 – 1523 Confederació de Cantons

1291: Uri, Schwyz, Unterwalden. 1332 – Lucerne. 1351 – Zürich. 1352 – Glarus, Zug. 1353 – Bern.

1523 – 1648 Reforma I Independència

Expansió fins a 13 Cantons: 1481 – Fribourg, Solothurn. 1501 – Basel, Schaffhausen.  1513 – Appenzell

The Reformation in Switzerland began in 1523, led by Huldrych Zwingli, priest of the Great Minster church in Zürich since 1518. Zürich adopted the Protestant religion, joined by Berne, Basel, and Schaffhausen, while Lucerne, Uri, Schwyz, Nidwalden, Zug, Fribourg and Solothurn remained Catholic. Glarus and Appenzell were split. This led to multiple inter-cantonal religious wars (Kappeler Kriege) in 1529 and 1531, because each canton usually made the opposing religion illegal, and to the formation of two diets, the Protestant one meeting in Aarau and the Catholic one in Lucerne (as well as the formal full diet still meeting usually in Baden)[6][7] but the Confederation survived.

During the Thirty Years’ War, Switzerland was a relative “oasis of peace and prosperity” (Grimmelshausen) in war-torn Europe, mostly because all major powers in Europe depended on Swiss mercenaries, and would not let Switzerland fall into the hands of one of their rivals. Politically, they all tried to take influence, by way of mercenary commanders such as Jörg Jenatsch or Johann Rudolf Wettstein. The Drei Bünde of Grisons, at that point not yet a member of the Confederacy, were involved in the war from 1620, which led to their loss of the Valtellina in 1623.
At the Treaty of Westphalia in 1648, Switzerland attained legal independence from the Holy Roman Empire.

1648 – 1848 Napoleó i confederació moderna

Suïssa havia començat com una confederació de Cantons cap el 1300: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerne, Zürich, Glarus, Zug i Berna. El 1523 entra la reforma amb Zwingli a Zurich, Berne, Basel, mentre la resta segueix catòlica. Durant la guerra dels 30 anys Suïssa queda relativament en pau ja que la majoria dels poders depenien dels merenaris suïssos. Amb el tractat de Westfalia de 1648 Suïssa aconsegueix la independència del Sacre Imperi Germànic.<br>
El 1797 Napoleò envaeix Suïssa i funda la república Cisalpina amb un govern centralitzat. L’administració moderna xoca amb le stradicions i els cantons, sobretot els catòlics, es rebel·len. El 1803 s’afegeixen a la Confederació St. Gallen, Graubünden, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud i el 1815 el Valais, Neuchâtel, Geneva. El congrés de Viena de 1815 restableix la independència. El 1847 hi ha la Guerra civil del Sonderbund entre Protestants i catòlics que acaba amb l’expulsió dels jesuites.

The Valtellina became a dependency of the Drei Bünde again after the Treaty and remained so until the founding of the Cisalpine Republic by Napoleon Bonaparte in 1797.

1803 – St. Gallen, Graubünden, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud. 1815 – Valais, Neuchâtel, Geneva

During the French Revolutionary Wars, the French army invaded Switzerland and turned it into an ally known as the “Helvetic Republic” (1798–1803). It had a central government with little role for cantons. The interference with localism and traditional liberties was deeply resented, although some modernizing reforms took place.[8][9]

Resistance was strongest in the more traditional Catholic bastions, with armed uprisings breaking out in spring 1798 in the central part of Switzerland. The French Army suppressed the uprisings but support for revolutionary ideas steadily declined. The reform element was weak, and most Swiss resented their loss of local democracy, the centralization, the new taxes, the warfare, and the hostility to religion.

The Congress of Vienna of 1814–15 fully reestablished Swiss independence and the European powers agreed to recognize permanent Swiss neutrality. At this time, Valais, Neuchâtel and Geneva also joined Switzerland as new cantons, thereby extending Swiss territory to its current boundaries.

Guerra civil del Sonderbund entre Protestants i catòlics. Expulsió dels jesuites.

1848 – actualitat Suïssa moderna

As a consequence of the civil war, Switzerland adopted a federal constitution in 1848, amending it extensively in 1874 and establishing federal responsibility for defense, trade, and legal matters, leaving all other matters to the cantonal governments. From then, and over much of the 20th century, continuous political, economic, and social improvement has characterized Swiss history.

Neutralitat en les dues guerres mundials.

Industrialització i banca

Chaux-des-Fonds

Charles l’Eplattenier, mestre de Le Ciorbusier, cases de les corbusier,c rematori