Posted on

-2.58 Ma Quaternari

La Terra: Evolució de la terra  |   -4600 Precàmbric  |   -541 Paleozoic   |  -256 Mesozoic   |   -66 Cenozoic   | -2.58 Quaternari

Els continents “només” s’han mogut uns 100km. Els principals esdeveniments geològics van ser successives èpoques de gel  que s’explicarien pels cicles de Milankovitch.

  • Günz 1.2 a 0.7 Ma
    • interglacial
  • Mindel ?
    • interglacial
  • Riss: 300m a 130m
    • interglacial
  • Würm: 115m a 11700
    • Holocè

“Els canvis geogràfics més importants d’aquesta època inclouen l’emergència del Bòsfor i l’Skagerrak durant els períodes glacials, que han convertit respectivament el mar Negre i el mar Bàltic en masses d’aigua dolça; i la seva posterior inundació pel nivell del mar novament ascendent. També inclou el descens periòdic del mar al canal de la Mànega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el congelament periòdic de l’estret de Bering, formant un pont entre Àsia i Nord-amèrica. Els Grans Llacs, així com altres grans llacs del Canadà, i la badia de Hudson també són el resultat de l’últim cicle glacial, i són llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari, apareixia un nou esquema de llacs i badies.””Moltes espècies, incloent-hi els dents de sabre, mamuts, mastodonts i gliptodonts, s’extingiren. D’altres, com els cavalls, els camells i els guepards, s’extingiren a Nord-amèrica, on havien aparegut, però aconseguiren prosperar en altres continents.”

[Fins ara als jaciments hi trobàvem restes d’esquelets que permetien reconstruir els animals del passat. Ara comencem a trobar restes d’eines i pintures]

FAUNA:

Aus: Teratornis merriami, moas (estruç degant de 2.5 m que va sobreviure a Nova Zelanda)

Teris

  • T Euteris

    • T E Afroteris

      • T E A Proboscidis: Mammuthus primigenius
    • T E Xenartros,  Paramylodon , un peresós que arribava a fer 3m.
    • T  E Boreo:
      • T E B Euarcontoglires:
        • T E B E Glires

          • T E B E G lagomorfs
          • T E B E G Rosegadors
            • Miomorfes, 1.140 espècies de rates, ratolins i hàmsters, Neotoma
        • T E B E Euarcontos
      • T E Laurasiaterius

        • T E L Perissodactyla, Coelodonta antiquitatis (rinoceront), Equus caballus, Equus occidentalis
        • T E L Feres 290
          • T E L F Carnívors, Canis Lupus, Smilodon (dents de sabre), Panthera Leo, Canis dirus, Arctodus (ós)
        • T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
          • T E L C Tylopoda Camelops
          • T E L C Ruminantia, 200 espècies, Bison Priscus, Bison antiquus

Jaciments: Magadan Sibèria (Rússia), Rancho la Brea (USA), Papatowai (Nova Zelanda) només fa 700 anys a l’actual edat mitjana conservat separat del món

Olduvai gorge (Tanzània)

    • Paranthropus bosei: similar a l’austrolopitecus, 2.3 a 1Ma
    • Homo Habilis, amb evidències d’ús d’eines de pedra, 2.3 a 1Ma

Gran Dolina (España)

    • Homo antecessor, 780m eines

Zhoukoudian (Xina)

    • Sinanthropus pekinensis 400m
    • Homo erectus suggereix l’origen de l’home a Àsia, tal com pensava Haeckel)

Blombos (Sudàfrica)

    • Homo sapiens 75m, una barra d’ocre decorada, closques de cargols de mar perforades, eines d’os

Forbes (Gibraltar)

    • Neanderthals, 50m, que van coexistir 10m anys amb l’homo sàpiens fins que es van extingir

Willandra lakes (Austràlia)

    • Homo sàpiens , 40m indici de l’arribada a Austràlia, rituals d’enterrament

Cosquer (França)

    • Homo sàpiens, pintures rupestres, 18.5m

Flores (Indonésia)

    • Homo floreiensis, similar a l’homo sàpiens però de només un metre d’alçada, 18m

Monte Verde (Chile) 14.5m, Folsom (USA) 10.5m

    • Homo sàpiens amb restes de refugis de pells i armes 14.5m, humans a Amèrica

Quaternari a wikipedia    |    segueix a Prehistòria

Posted on

-541 Ma Explosió cambriana

El registre fòssil mostra una diversificació de la vida en què apareixen la majoria de tipus d’animals. “Aquest període mostra una marcada transició en el registre fòssil amb l’aparició dels membres més antics de molts embrancaments de metazous, incloent-hi el primer vertebrat (Myllokunmingia).”

El procés durà segurament 20Ma, i pot estar relacionat amb la fragmentació de Rodínia i l’augment d’oxígen a l’atmosfera.

wikipedia

 

Posted on

-120 Ma Orogènesi Alpina

S’inicia al cretàcic però els moviments principals són al Paleocè. S’allarga fins fa 55 Ma. És el resultat del tancament del mar de Tethys pel xoc d’Àfrica i la Índia amb Euràsia.

L’orogènesi alpina alçà les serralades del sistema de Tetis. Aquestes muntanyes inclouen (d’oest a est) l’Atles, els Pirineus, els Alps, els Alps Dinàrics, les Pindos, la serralada dels Balcans, les Muntanyes del Taure, el Caucas, els Monts Elburz, Zagros, l’Hindu Kush, el Pamir, el Karakoram i l’Himàlaia.

Posted on

-380 Orogènia Varisca/ Herniciana

L’orogènesi Varisca o Herniciana és el resultat de la col·lisió entre Laurussia i Gondwana en el procés de constituir Pangea. S’estén del -390 a 300Ma

Alleghenian a Nordamèrica (segona passada apalatxes, massís de l’Atlas a Àfrica). muntanyes de la península ibèrica i els Pirineus, Sud d’Irlanda i Gal·les, massís entral a França, massís del Rin, els Alps (que després seran modificats per l’orogènia alpina) iugoslàvia, Càucas i Àsia central.

Posted on

-490 Ma Orogènia Caledoniana

The Caledonian orogeny was a mountain-building era recorded in the northern parts of Ireland and Britain, the Scandinavian Mountains, Svalbard, eastern Greenland and parts of north-central Europe. The Caledonian orogeny encompasses events that occurred from the Ordovician to Early Devonian, roughly 490–390 million years ago (Ma). It was caused by the closure of the Iapetus Ocean when the continents and terranes of Laurentia, Baltica and Avalonia collided.

La trobada entre Laurussia i Sibèria forma els Urals cap 416 Ma

Posted on

-66 Extinció K – Pg

Cretaceous–Paleogene extinction event (End Cretaceous, K–Pg extinction, or formerly K–T extinction): 66 Ma at the Cretaceous (Maastrichtian) – Paleogene (Danian) transition interval. The event formerly called the Cretaceous-Tertiary or K–T extinction or K–T boundary is now officially named the Cretaceous–Paleogene (or K–Pg) extinction event. About 17% of all families, 50% of all genera and 75% of all species became extinct. In the seas all the ammonites, plesiosaurs and mosasaurs disappeared and the percentage of sessile animals (those unable to move about) was reduced to about 33%. All non-avian dinosaurs became extinct during that time. The boundary event was severe with a significant amount of variability in the rate of extinction between and among different clades. Mammals and birds, the latter descended from theropod dinosaurs, emerged as dominant large land animals.

Un estrat d’iridi seria l’indici que l’extinció va ser causada per l’impacte d’un meteorit.

https://www.bbc.com/future/article/20210713-the-dinosaurs-may-have-been-in-trouble-before-the-asteroid Podrien estar ja en declivi
Posted on

-201 Extinció Triàssic – Juràssic

asd   |   Cronologia Evolució

Triassic–Jurassic extinction event (End Triassic): 201.3 Ma at the Triassic–Jurassic transition. About 23% of all families, 48% of all genera (20% of marine families and 55% of marine genera) and 70% to 75% of all species became extinct. Most non-dinosaurian archosaurs, most therapsids, and most of the large amphibians were eliminated, leaving dinosaurs with little terrestrial competition. Non-dinosaurian archosaurs continued to dominate aquatic environments, while non-archosaurian diapsids continued to dominate marine environments. The Temnospondyl lineage of large amphibians also survived until the Cretaceous in Australia.

 

Posted on

-252 Extinció Permià – Triàssic

terra   |    Cronologia evolució

Permian–Triassic extinction event (End Permian): 252 Ma at the Permian–Triassic transition Earth’s largest extinction killed 57% of all families, 83% of all genera and 90% to 96% of all species (53% of marine families, 84% of marine genera, about 96% of all marine species and an estimated 70% of land species including insects). The highly successful marine arthropod, the trilobite, became extinct. The evidence regarding plants is less clear, but new taxa became dominant after the extinction. The “Great Dying” had enormous evolutionary significance: on land, it ended the primacy of mammal-like reptiles. The recovery of vertebrates took 30 million years, but the vacant niches created the opportunity for archosaurs to become ascendant. In the seas, the percentage of animals that were sessile dropped from 67% to 50%. The whole late Permian was a difficult time for at least marine life, even before the “Great Dying”.

Posted on

-66 Cenozoic

La Terra: Evolució de la terra  |   -4600 Precàmbric  |   -541 Paleozoic   |  -256 Mesozoic   |   -66 Cenozoic   | -2.58 Quaternari

Evolució dels mamífers, a Austràlia, que quedarà aïllada, es converven marsupials. Segueix l’orogènia alpina que anirà tancant el mar de Tethys fins la la Índia xoqui amb Laurasia i es formi l’Himalaia.

Paleogè:

  • 66 Paleocè
  • 56 Eocè.
  • 34 Oligocè.
  • lisamfibis: granotes i salamandres
    • Anuros, granotes i gripaus, Litoria
  • amniotas, (rèptils, ocells, mamífers)
  • Sinàpsides (mamífers), 17.000 esp, dos forats
    • Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), Montypythonoides, Python
  • Avials: Bullockornis, paradiseid,
  •  Marsupials: localitzats a Austràlia, Litokoala, Namilamadeta, Priscileo i Nimbacinus (carnívors), Ekaltadeta (cangur carnívor) Hypsiorymnodon (ratolí), Yalkaparidon, Burramys, Strigocuscus, Neohelos un herbívor gros com un hipopòtam.
  • T Euteris

    • T E Afroteris
      • T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, com Rhynchocyon , Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies, Orycteropus
      • T E A Embritròpodes X, Indricotherium herbívor gegant semblant als rinoceronts de 5 m d’alçada
      • T E A Proboscidis: Gomphotherium antecessor elefant, Platybelodon, Anancus, Loxocodonta
    • T  E Boreo:

      • T E B Euarcontoglires:
        • T E B E Glires [rosegadors]
          • T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
            • Lepòrids: conills i llebres, 50 espècies, Eocè 40Ma
            • Ochotona, Ochonta, semblants als hàmters però amb incisius com els conills, Oligocè 30Ma
          • T E B E G Rosegadors
        • T E B E Euarcontos
        • T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
            • T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma, Gymnurechinus
            • T E L Perissodactyla com cavalls, Chalicotherium, Hipparion, Diceros (rinoceront)
            • T E L Feres 290
              • T E L F Carnívors, 280 espècies, morses, ossos, hienes, gats, Paleocè 50Ma Hyaenodon Hyainailourus Percocruta Ictitherium  , Palaeoprionodon semblant a un gat, Plesictis mostela, Amphycinodon petit precursor dels óssos, Nimravus com un lleopard, Macharoidus, Homotherium
            • T E L Certiodàctils [ 300 ungulats] [Masritherium]
              • T E L C Suina, 20 espècies porcs, senglars, pecarís, Eocè 40Ma, Nyanzachoerus
              • T E L C Ruminantia, 200 espècies, bisons, cérvols, vaques amb estómac per digerir herba, Eocè 40Ma Protagocerus, Madoquagiraffokeryx (encara amb un coll curt), Kobus Sivatherium, Giraffa
              • T E L C Hippopotamidae, Hippopotamodon, Hexaprotodon

23 [Neogè]

  • 23 Miocè: evolució dels primats.
  • 5.3 Pliocè  Savannas, Austropitecus.
  • 2.58 Quaternari

Primats

PRIMATS p.284, inicis al Paleocè 50Ma i s’escampen al Miocè 20Ma

  • P Estrepsirins (es distingeixen per la forma de les dents de davant i membrana als narius)
  • P Haplorins:
  • P H S C Cercotipecoideus: o micos del vell món, babuins, macacos, 80 espècies, Miocè 20Ma, Papió
  • P H S C Hominoideus: 4 famílies extingides [Dendropithecus]

    • P H S C H Hylobatidae gibons, 9 espècies, llargs braços sense cua 7Ma
    • P H S C H Homínids: (Hominidae), els grans simis, ancestre més remot fa 14Ma al Miocè
      • P H S C H H pòngins, Miocè 14Ma, Sivapithecus
      • P H S C H H Homínids: simis africans, fa 10Ma darrer ancestre comú
        • P H S C H H Goriles, se separen fa us 7Ma, Chororapithecus
        • P H S C H H Homininos: 1 espècie extingides

          • P H S C H H H Pan troglodites Ximpanzé
          • P H S C H H H Homo, 20 espècies extingides Sahelanthropus, Austrolopithecus (Lucy)

 

 

Jaciments: Shand Gol (Mongòlia), Riversleigh (Austràlia), Illa Rusinga (Kenia), Muntanyes Siwalik (Índia), Djurab (Txad), Laetoli (Tanzània), Sterkfontein (Sudàfrica)

sdfsd

      1. 12X40 TERCIARI

        1. 12140 Terciari (Cenozoic). Evolució Geològica

C (U 70, U 1)(tra)

12141 Terciari. Eocè Ev Geol

(U 70, U 40)

12141.E1: Transgressions. Orogènia alpina (Pirineus).

12142 Terciari. Oligocè Ev Geol

(U 40, U 25)

12142.E1 Orogènia alpina (Alps i Amica del Sud)

12143 Terciari. Miocè Ev Geol

(U 25, U 10)

12143.E1: segueix orogènia alpina.

12144 Terciari. Pliocè Ev Geol

(U 10, U 1)

12144.E1 Estabilitat, Europa geològica tó uns 12 milions d’anys.

        1. 12240 Terciari (Cenozoic). Evolució Biològica

C (U 70, U 1)(terra)

12241 Terciari. Eocè Ev Biol

(U 70, U 40)

12241.P1: Es completa l’extinció dels dinosaures.

12242 Terciari. Oligocè Ev Biol

(U 40, U 25)

12242.E1 Desenvolupament dels mamífers des dels insectívors (plirrinos) (B6945.19)

12243 Terciari. Miocè Ev Biol

(U 25, U 10)

12243.E1: Driopitecus a partir del qual se separen els peròngids (ximpanzó orangutó i gorila) i els prehomínids (U 15).

12244 Terciari. Pliocè Ev Biol

(U 10, U 1)

12244.E1: Austrolopitecus i l’homo ectus, eines, representació simbòlica -> 21000 HA Paleolític.

Terciària (70-1). A l’Eocè (70-40) algún canvi climàtic acaba d’extingir els dinosaures, sembla que caus p la caiguda d’un meteorit a la península de Yucatán. Una transgressió dèbil ocupa les depressions (Ebre, Aquitània). L’orogènia alpina donó lloc als pirineus i més tard, a l’Oligocè (40-25) es formaran els Alps (i Amica del Sud) en onades successives que arribaran al Miocè (25-10). Aquesta orogènia causà fractures a la meseta castellana i massís central. Amb algunes transgressions, Europa no pateix variacions al Pliocè (10-1) i es peròt dir que en la forma actual té una edat de 12 milions d’anys.

Durant el període Terciari tenim una enorme diversitat d’insectes, peixos, rèptils i bratacis similars als actuals, i es desenvolupen les aus (B6944) i els mamífers (B6945). Aquests deuen la seva superioritat a un millor aprofitament de la dentadura, la protecció de les cries (placenta, alletament, sociabilitat [primer caràcter cultural?]) a la resistència a les condicions climàtiques (pel) i a un augment del cervell. peròc a peròc els placentaris (B6945.3-B6945.19) desplaçaran els marsupials (B6945.2). Al final tenim ja gairebé totes les espècies actuals.

Si els cordats han estructurat un sistema nerviós i un cervell amb tres parts, els mamífers desenvoluparan el córtex (BM144.1, H0000) que inicialment estava dedicat només a l’olfacte: paleocórtex. L’hiperòtàlem ja no peròdia gestionar tota la informació sensorial que arribava (vista, esquilibri) i aparegué una escorça dedicada a la motricitat, equilibri i vista, l’arquicórtex, encara una còpia de les terminals sensibles del tàlem. La necessitay d’integrar i estructurar aquesta enorme quantitat d’informació va fer aparèixer el neocórtex i l’àrea associativa lliure, sense terminals sensibles.

Evolució Geològica a Calunya. Terciari. A l’Eocè comença a emergir el pirineu i enfonsar-se el massís (Orogènia alpina). Així entraren en contacte les dues fosses i es crea un mar->llac on hi van a sedimentar-se molts conglomerats (Montserrat, St. Llorenç del Munt). A l’Oligocè es plega el Pirineu i la part meridional del sistema mediterrà (Garraf). El massís caltalà està molt forçat i es fractura donant lloc a la fosa del vallès i enfonsant-se el que en queda.

Ev.Humana (ABiol. 535)

Oligocè (40-25) Fa uns 35 m.anys apareixen des dels insectívors precursors dels prims i els homínids com els platirinos, catirinos i altres [es va escurçant el morro].

Miocè (25-10) Trobem Driopitecus a Europa, India i Africa (Kenia), que es desplaçava a quatre peròtes però també s’agafava pels arbres. Fa uns 17 m.anys comença una segregació morfològica que als 15 m.anys serà genètica. D’una banda hi haurà els pòngids d’on evolucionaran els simis (Gibó Ximpanzé Orangutà Gorila) i de l’altra els homínids.

Des dels inicis dels precursors dels primats a l’Oligocè fins als humans de mig Pliocè al llarg d’unes 500.000 generacions es va seleccionant l’habitant bípede de les estepes a partir del pool genètic dels subhumans dels boscos. El procés es basa en la marxa erecta que allibera les mans i el creixement del cervell. La percepció de l’espai s’hereta de la capacitat de saltar de branca en branca. La mà lliure podrà usar eines i les dents ja no hauran de ser tan grans per la caça i la defensa.

El Driopitecus i els pòngids tenien una capacitat cranial d’uns 100 cc. Pràcticament no hi ha ús d’instruments ni organització social.

Pliocè (10-1) L’inici de l’ús d’eines està relacionat amb la lògica i l’abstracció, la planificació del futur i la transmissió de la tècnica manual a les següents generacions. Aixó implica desenvolupar un llenguge simbòlic [viure en un món representat]. (Yves Coppens en entrevista a Vanguardia 01-05-93 sitúa l’inici del llenguge a finals del Pliocè fa 1.500.000 anys, mentre que la tecnologia del foc és més recent, cap als 500.000).

Fa uns 3.5 m.a. apareixen l’Austrolopitecus (B6945.19) i l’homo habilis (fòsils només a Africa). Tenen caractístiques dels pòngids però com a homínids tenen dents petites, caminaven erectes i usaven eines de pedra.

12244.P1 (C3XXX) Us d’eines de pedra sense tallar

L’H.habilis sembla que ja tenia capacitat pel llenguge. Es mantindran fins fa 0.9 m.anys i simpàtricament apareixen els euhomínids:

Primer els arcantropins amb l’homo erectus (2-0.15 m.a.) amb fòssils a Java, Xina, Africa i Europa. eren caçadors que s’alimentaven de carn (pedra tallada) i gràcies a que usaven el foc i les cavernes es van poder extendre més enllà del tròpic. Tenien encara el front aplanat i crestes supraorbitals grans però les dents ja eren com els de l’h.sapiens. (-> 21000 Ev. humana al Quaternari).

Posted on

-252 Mesozoic -66

La Terra: Evolució de la terra  |   -4600 Precàmbric  |   -541 Paleozoic   |  -256 Mesozoic   |   -66 Cenozoic   |

Pangea es comença a dividir, se separen Laurasia i Gondwana obrint el Mar de Thethys que s’acabrà tancant i formant el mediterrà. Al Cretàcic s’obre l’Atlàntic i se separen les amèriques d’Europa i Àfrica. Es formen els Andes i la serralada nordamericana.

-252 Triàssic -201

Les temperatures havien augmentat respecte del Pèrmic. Es va pasar d’una vegetació humida de pantans, amb fulles amples, a boscos de coníferes. Comencen a aparèixer els dinosaures.

  • falgueres:xx
  • Gimnospermes: Voltziopsis, cicadals, gingkos,
  • Insectes: Voltziaephemera, escorpins d’aspecte actual, Gigatitan com una cigarra de 40 cm
  • Quelicerats, aranyes
  • crustacis: limulitella (un cranc cuirassa)
  • Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
    • Ostíctis [ amb ossos]
      • Actinopterigis (peixos d’aletes radials): Dipteronotus
Tetràpodes: Dues menes de rèptils, els sinàpsids antecessors dels mamífers, i els sauròpsids.
    • Amfibis: Benthosucus, Brachyopoidea
    • Sinàpsid: thrapsid com el Lystrosaurus, Thrinaxodon
    • Diàpsids:Rincosaurus com el Hyperodapedon, herbívor amb un morro en forma de bec. [Prorotodactylus mesaxonichnus antecessor de rèptils i dinosaures al jaciment de Fumanya]
  • Cocodrilomorfs: Saurosuchus X , Ornitosuchus, aetosauris com el Typothorax, Postosuchus
  • Sauropterigis: sauris marins com Shastasaurus, Ceresiosauru, Askeptosaurus, Parapladocus
  • Pterosauris X,Dromomeron
  • Dinosaures
    • Ornitisquis X p.290 xx
      • Herrerasauri X, Pisanosauri X,  Chindesaurus X
      • Ornitopodes X, Scleromochlus, de 17cm
    • Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma
    • Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells, Coelophysis

Lystrosaurus

Ceresiosaurus

Typothorax

Coelophysis

Jaciments: conca del Moscowa (Rússia), graphite peak (Antàrtida), Voltzia (França), Sant Giorgio (Suïssa), Fergana (Kirguistan), Valle de la Luna (Argentina), Elgin (UK), Cantera Hayden (USA), Ghost ranch (USA). A Catalunya tenim Isona (Conca Dellà), Tremp (Epicentre), Àger, Camarasa, Coll de Nargó: mirador del Cretaci, Vilanova de Meià, Artesa de Segre: la vall d’Arlet, Fígols i Vallcebre (Fumanya), Sabadell (Museu Miquel Crusafont).

-201 JURÀSSIC -145

Pangea es comença a dividir entre Laurasia al nord i Gondwana al sud. Apareixen més costes i el clima continental sec es torna més humid, molts dels deserts del Triàssic es tornen boscos tropicals. Els dinosaures desplaçaran els cocodrilomorfs.

-201 Quarta Extinció: Triàssic Juràssic, desapareix bona part de la vida marina i comença el predomini dels dinosaures. -200 Orogènia Andina.

  • falgueres: Gleichenacea, Osmundacea
  • Gimnospermes: conífera cheirolpidàcia, cycaladea
  • Gingkos
  • mol·luscs: Harpoceras, Proteroctopus (el primer pop), Rhomboteuthis
  • crustacis: Dollocaris, Eryma, Aeger, Cycleryon
  • Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
    • Ostíctis [ amb ossos]
      • Actinopterigis (peixos d’aletes radials): Lepidotes
  • lisamfibis: granotes i salamandres, Chunerpeton (salamandra)
  • Cocodrilomorfs: Steneosaurus
  • Ictiosaures: Ichtyosaurus, Plesiosaurus com el Rhomaleosaurus, Aegirosaurus
  • Pterosauris X, voladors, Dimorphodon, Dorygnathus, Rhamphorhynchus, PterodactylusArchaopteryx [primer indici de l’origen de les aus]
  • Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
    • Ornitisquis X p.290 xx
      • Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m, Scelidosaurus
      • Stegoceras X Kentrosaurus, Stegosaurus
    • Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes, Brachiosaurus de 23 m, Dicraeosaurus, Diplodocus, Camarasaurus, Apatosaurus
    • Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells
      • Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Allosaurus
      • Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells), Juràssic,
        • Composognatus X , 1 a 2 m
  • Teràpsids:
    • Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
      • Mamaliformes
        • Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma []
        • Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
          • Teriformes:
            • Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous. Pseudotribos
  • Henkelotherium[ ]el teri més antic
  • T Euteris  que pareixen ja formades tot i que hauran de mamar durant un temps,  les  amb l’antecessor Juramaia   es remunten a mig Juràssic
    • T E Xenartros,  Fruitafosor semblant a l’Equidna
    • ? ? Castorocauda
    • T E B E Euarcontos
          • T E B E E ? Volaticotherium, planejador de 14 cm
      • T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
        • T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, [Haldanodon semblant a un talp] al juràssic 300 espècies, Paleocè 60Ma

Rhomaleosaurus

Dorygnathus

Brachiosaurus

Jaciments: Lyme regis (UK), Holzmaden (Alemanya), Daohugou (Xina), Voulte-sur-Rhône (França),  Tendaguru (Tanzania), Guimarota (Portugal), Solnhofen (Alemanya), Morrison (USA)

-145 Ma CRETÀCIC -66 Ma

Predomini dinosaures, apareixen els ocells i petits mamífers moderns. La diferència entre espècies d’Amèrica del sud i Àfrica reforça la hipòtesi de la separació dels continents, amb evolucions separades. Primeres plantes amb flor que evolucionen conjuntament amb els insectes que les polinitzen. El fet que les plantes superiors haguessin evolucionat en relativament poc temps costava d’explicar i en una carta de 1879 Darwin ho titllava de “misteri abominable“. (Why isn’t there a gradual evolution of the angiosperms? Why can’t we see intermediate forms between the gymnosperms – things like conifers – and the flowering plants? And why, when they appear, are they already so diverse?”. Darwin was deeply bothered by how flowering plants conquered the world seemingly in the blink of an eye, while other large groups, such as the mammals, evolved gradually.

  • falgueres, equisets Pterophyllum, Sphenopteridae
  • Gingkos, ginkos australis [Czekanowskia]
  • Gimnospermes, Araucaria, cicadals: Nilssoniopteris i Taeniopteris, gnetals: welwitschiostrobus i Ephedroid, conífera: Lindleycladus
  • Angiospermes, primeres plantes amb flors, Archaefructus , nimfàcees, Magnòlia
  • Metazous: Esponges
  • eumetazous
    • cnidaris i ctnetofors (meduses) P. Edicarià 635 Ma
    • bilaterals  P. Edicarià primers antecessors
      • protostomos: (l’embrió fa primer la boca i després l’anus), artròpodes, mol·luscs,  platelmintos, mol·luscs, artròpodes.
      • deuterostomos: (l’embrió primer fa l’anus i després la boca), Equinoderms i Cordats. Scaphites, Temnocidaris
  • Insectes: Ischnidium, Ephemeropsis, Santanmantis, Baeocossus, Tettagalma,Baisopardus una formiga amb ales de 10cm,
  • Aranyes: Cretaraneus, britopygus
  • mol·luscs: Belemnitella, Hyotissa, Plagiostoma
  • crustacis: Scaphites
  • miriàpode: Cratoraricus
  • Urocordats. 1.300 esp, Càmbric 500Ma
  • Cefalocordats (fòssil Pikaia), 12 esp, Càmbric 500Ma
  • Amb crani i esquelet amb columna vertebral
    • Agnatha lamprea (sense mandíbula) 40 esp, Càmbric 500Ma
    • amb mandíbula (Gnathostomata)
      • Placoderms X
      • Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) 850 esp. P. Silúric 430 Ma, Squalicorax
      • Ostíctis [ amb ossos]
        • Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats, rèptils i aus, amfibis, mamífers) 26.000 esp. Silúric  430 Ma
        • Actinopterigis (peixos d’aletes radials), Lycoptera, peix teleosti modern, cladocyclus
  • Tetràpodes
    • Extints: Tiktaalik, Ictiostega, Devònic tardà 370Ma
    • lisamfibis: granotes i salamandres, 5.000 espècies, Triàssic 240Ma, que van evolucionar a partir de formes més grans de 1 a 2 m. p.270
      • Gimnofiones sense potes 160 espècies,
      • Urodelos, salamandres Koolasuchus
      • Anuros, granotes i gripaus, Callobatrachus
    • amniotas, (rèptils, ocells, mamífers) (membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua),  21.000 espècies. Carbonífer 300Ma.
      • sinàpsides (mamífers), un sol forat rera l’ull, 4.500 espècies, predominaven al final del Pèrmic però després de l’extinció del Pèrmic els rèptils van passar a dominar. S’extenen al Cenozoic.
      • sauròpids (rèptils) Diàpsids, 17.000 esp, dos forats
        • Quelonis, (tortugues) , Manchurochelys, Solemys (cat)
        • Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), 7.000 espècies, Juràssic 170Ma, llargandaix Estesia, Mosasaurus aquàtic de 10m
        • Arcosauris (dinosaures extingits, 10.000 ocells, 25 cocodrils), Pèrmic 270Ma
  • Cocodrilomorfs: Sphenosuchia X Triàssic 230Ma, Cocodrils, 23 espècies actuals caçadors semiaquàtics, Cretàcic 130Ma
  • Ictiosaures: aquàtics, Platypterigius
  • [Sauropterigis] no surt al llibre, aquàtics, Triàssic 250Ma, Kronosaurus
  • Pterosauris X,  Ornithocheirus, Tapejara, Ludodactylus, Quetzelcoatlus
  • Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
    • Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
      • [Shamosaurus] [Hadrosaurus (cat) Edmontosaurus ] [Pinacosaurus] [Protoceratops] [Edmontonia]
      • Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m, Minmi
      • Ornitopodes X, com l’Iguanodon, hervívors, inicialment petits i després fins a 15m [Leaellynasaura], Muttaburrasaurus, Anabisetia, Lambeosaurus amb cresta
      • Ceratopsids: Psittacosauris, que cuidava de les cries quan sortien dels ous, Chasmosaurus, Triceratops
      • Stegoceras X
    • Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma, Titanosaures (Cat), Andesaurus, Argentinosaurus
    • Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells [Aucasaurus]
      • Ceratosaures X , carnívors bípedes de fins a 7m, Juràssic 170Ma
      • Megalosaures X, carnívors bípedes, Juràssic, 170Ma
      • Spinosaures X, carnívors bípedes fins a 7m, Juràssic, 170Ma, Irritator
      • Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Juràssic, 170Ma
      • Carcarodont X, carnívors bípedes fins a 14m, Cretàcic, 170Ma, Giganotosaurus
      • Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells)
        • Composognatus X , 1 a 2 m, Sinosauropters a 2m amb possibles plomes [Protarcheoptoryx] [ Caudipteryx]
        • Tiranosaures X, fins a 12m, Gorgosaurus, Tyranosaurus
        • Ornitomisaura X [que imiten els ocells], herbívors struthiomimus
        • Therizinosaures X, herbívors amb de fins a 10m, amb urpes de 60cm
        • Oviraptors X, crani amb bec, alguns petits i altres fins a 8m
        • Troodontids, bípedes fns a 2m Saurornithoides, Troodon
        • Dromeosauris X, microraptor de 7cm amb plomes a les quatre extremitats, (Cat), Bruitreraptor, Velociraptor
        • Avials, Confuciosornis, Sapeornis

Pinacosaurus

Protoceratops

Chasmosaurus

Gorgosaurus

Lambeosaurus

Triceratops

Tyranosaurus

  • Teràpsids:
    • Dinocèfals X, Dicincotonts X herbívors que van sobreviure fins al Mesozoic, Gorgonòpsids X carnívors de fins a 4m, Terocèfals X, van arribar fins a mig Triàssic
    • Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
      • Procinosúquids X Trinaxodontids X, Cinognatus X, Diademontids X, Traversodòntids X
      • Mamaliformes
        • Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma
        • Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
          • Sinocodontids X, Morganucodontids X, Docodòntids X
          • Teriformes:
            • Monotremes , Bishop
            • Eutriconodont X, Jehodolens, Multituberculats X com Demegbattar i Kryptobataar, Symetrodonts X, Driolestida X, [Simolestes]
            • Teris, 4.500 espècies de mamífers actuals, que crien sense ous, mig Juràsic, 170Ma

Teris

  • T Deltateris X Deltatheridium
  • T Marsupials: [Eomaia, el primer placentari que es coneix], Sinodelphys
  • T Euteris  [Zalambdalestes]

    • T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
    • T E Xenartros,  articulació amb la cua, apareixen al Paleocè 60Ma: Pilosos amb 10 espècies, entre els quals hi ha els Peresosos, que a l’Oligocè van arribar als 6m, i l’ós formiguer. Cingulats amb 20 espècies d’armadillos.
    • T  E Boreo: 4.500 espècies, Cretàcic 100Ma
      • T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes,  rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
        • T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
          • T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
          • T E B E G Rosegadors
          • T E B E Euarcontos
        • T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
          • T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma
          • T E L Quiròpters, 1.000 espècies de ratpenats, Eocè 40Ma
          • T E L Perissodactyla, 18 espècies, cavalls, zebres i rinoceronts, Paleocè 50Ma
          • T E L Feres 290
            • T E L F Carnívors, Repenomamus
          • T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]

Jaciments: Bernissart (Bèlgica), Liaoning (Xina), Khoovor (Mongòlia), Crato (Brasil), Dinosaur Cove (Australia), Hughenden (Austràlia), Conca Dellà: Gresos d’Areny i Tremp amb el jaciment d’icnites de la Posa i el jaciment d’ous de dinosaure de Basturs,(Catalunya), Neuquén (Argentina), Ukhaa Tolgod (Mongòlia), Judith River (Canadà), St.Peter Maastricht (Holanda), Hell Creek (USA)

-66 Ma 5a Extinció: Cretaci Paleogè

      1. 12X30 SECUNDARI

        1. 12130 Secundari (Mesozoic). Evolució Geològica

C (U 225- U 70)(tra)

12131 Secundari. Triàssic. Ev Geol

(U 225, U 190)

12132.E1: la transgressió liàsica ho cobreix gairebé tot, sedimentació

12133 Secundari. Cretàcic. Ev Geol

(U 135, U 70)

12133.E1: nova transgresió marina.

        1. 12230 Secundari (Mesozoic). Evolució Biològica

C (U 225, U 70)(tra)

12231 Secundari. Triàssic. Ev Biol

(U 225, U 190)

12231.E1: Predomini de conífes, dels rèptils apareixen els prims mamífs (B6945)

12232 Secundari. Juràssic. Ev Biol

(U 190, U 135)

12232.E1: inici angiospmes (B5430), ordres modns d’insectes (lepidòpts (B6732.16), himenòpts (B6732.30)), predomini de grans sauris entre els vtebrs, primes aus (B6944).

12233 Secundari. Cretàcic. Ev Biol

(U 135, U 70)

12233.E1: angiospmes, extinció dels dinosaures, evolució dels mamífs (B6945).

Triàssic (225-190) tots els actuals continents estaven units, Pangea (Time xxxi), seguint el clima sec.

Les Ptidòfites s cada vegada més substituides p Gimnospmes amb conífes com la Voltzia, cicadàcies i benetitals. En els rèptils apareixen els ordres de les tortugues (B6943.3) i cocodrils (B6943.4). A partir del Pelicosaure es desenvolupen els mamífs.

Juràssic (190-135) avança el mar (transgressió liàsica) deixant només les muntanyes més sortints, retirant-se al final del p卲de i recupant la plana centreuropea. Ara Europa tó la situació respecte als mars idèntica a l’actual.

La flora segueix més o menys igual amb inicis d’algunes Angiospmes. Els invtebrs, tot i mantenint els ammonites i helemnites, desenvolupen espècies d’insectes més modnes com els lepidòpts, himenòpts o dípts. Els vtebrs estan domins pels grans saures. Entre els aquàtics hi havia ictiosaures (com peixos) i plesiosaures. En llacs poc profunds hi havia els diplodocus (27m.) i brontosaures. Entre els voladors el Ptodàctil. Apareixen les aus (B6944).

Cretaci (135-70) una nova i gran transgressió deixa el continent reduó a una sie d’illes retornant cap al final a la situació inicial.

Les angiospmes, monocotiledònies i dicotiledònies, que van començar creixent a les muntanyes van baixant a les valls i supen els altres grups vegetals. Després d’una apoteosi amb noves espècies com el tyranosaure, s’extingeixen els dinosaures degut, segons sembla, a la caiguda d’un meteorit a la península de Yucan. Tambó s’extingeixen els ammonites i belemnites. Segueix l’evolució dels mamífs amb marsupials i placentaris.

Ev. Geològica a Calunya. Secundari

Tenim la fossa pirenenca (-3000 m.) i la meditrània que penetren en el massís caló i on es van dipositant argiles i calices.

Ev.Espècies (Mesozoic)

Arquebacties, Eubactèries

Algues, fongs,molses

Pteridòfites

Gimnospermes——————————————…

ｦ +- Monocotiledònies …

+- Angiospmes –ｦ (A.556)

+- Dicotiledònies …

Protozous
Parazoa, Mesozoa
Celentéreos (1,2)
Coel.Grastroneuralia (3-15) Artròpodes, Insectes—–…
Coel.Notoneuralia (16-20)
Cords, Vtebrs—Peixos
+-Amfibis +- Aus ——…
+-Rèptils ——–…
+- Mamífs —–…

Posted on

Protista. -2100 Ma

Arbre de la vida |  Llista espècies   |

Els eucariotes són cèl·lules amb una membrana que envolta el nucli, incorporen  mitocondries amb capacitat de descomposar sucre per obtenir energia, i cloroplastos que poden dur a terme la fotosíntesi. Una de les hipòtesis és que els van adquirir per endosimbiosi. S’originen en el precàmbric (més info).

Eucariotes unicel·lulars: 65.000 espècies.

Algues: Euglenòfits (algues flagel·lades), Cromòfits. Algues grogues o diatomees del fitoplàncton.

[Protozous en les agrupacions tradicionals que no reflecteixen el que sabem de l’evolució]

  • Flagellata, que tenen flagels. Es troben en tots els lllinatges indicant que l’ancestre comú de tots els eucariotes seria un flagelat heteròtrof. (A. 65, 561) Per la mobilitat s’inclouen a vegades flagelats “plantes” (autòtrofs) com els dinoflagelats. Els altres acostumen a ser paràsits intestinals com tripanosomes que viuen de la sang dels vertebrats, el tricomona o el Trichonympha que és un simbiont dels termites, tot vivint al seu estómac i transformant la fusta que s’empassen.
  • Amoebae, (A. 69, 561) sense flagels, es poden deformar per desplaçar-se formant com psudòpods. S’adapten al substrat (sarro de les dents, disenteria). Grups: Amebozoa, Rhizaria, Excavata, Heterokonta, alveolata (dinoflagelats paràsits), Ophistokonta, Heliozoa, micetozoa. Dins dels Rhizaria hi ha els foraminífers (nummulites) i els radiolaria que tenen un esquelet de SiO2. Els foraminífers són marins que van segregant closques calcàries fins a formar moltes capes. Entre ells hi ha els nummulits que van formar gruixudes capes de sediment durant l’era terciària. Els Heliozous suren a l’aigua.
  • Sporozoa. (A. 69, 158, 561) Són paràsits agents de greus epidèmies que es reprodueixen per espores. El Plasmodium és l’agent de la malària, reproduïnt-se a l’estómac del mosquit anòfeles i passant a l’home per picadura.
  • Cnidosporidia, Quistes, espores, paràsits
  • Ciliata. (A. 71, 152, 561) Evolucionaren a partir dels flagelats i tenen una estructura amb dos nuclis, reproducció per conjugació (2 o 3 al dia ->) i cilis que els donen mobilitat i poden conduir aliments fins a la boca. El parameci viu a l’aigua dolça, amida 0.3 mm, té forma de sabatilla i 2500 cilis que pot moure coordinadament (s.nerviós). La capacitat de dur-se aliments a la boca i de moure’s segons estímuls de rebuig, acolliment o l’estat intern de gana, el fan semblant als animals superiors. [Quina diferència tan enorme que hi ha entre aquest unicelular i un virus!]. Dins d’aquests hi hauria els Sessilida als quals pertanyeria la família dels Vorticellidae que vaig observar al microscopi.

Els radiolaria il·ustrats per Haeckel en la seva monografia (llibre Taschen p. 78)

foraminíferes (rhizaria, Haeckel KFN 2) dinoflagelats, diatomees, amebes, nummulits

Classificació moderna:

A partir d’aquí evolucionaran els eucariotes multicel·lulars.

Fongs: Paleozoic (Devònic) [ el metabolisme requereix parasitar o simbiosi amb altres organismes]

Plantes: Algues verdes i vermelles cap el 1600, evolucionaran a plantes terrestres al Paleozoic (Ordovicià),

Metazous: Al Edicarià, al final del Precàmbric apareixen esponges i cnidaris i Nephorozoa

Posted on

-541 Paleozoic -252

La Terra: Evolució , Cronologia |   -4600 Precàmbric  |   -541 Paleozoic   |  -256 Mesozoic   |   -66 Cenozoic   |
Geològicament els continents s’uneixen per formar Pangea i Panthalassa, xoquen Laurentia i bàltica amb l’orogènia Caledoniana, i Gondwana amb Lausàsia amb l’herniciana. (Orogènies i muntanyes). A Catalunya es forma el massís de l’Ebre i el catalano balear on ara hi ha la depressió Central.
541 Càmbric: explosió de vida marina amb registre fòssil de gairebé tots els tipus d’animals, protostomos exoesquelet, deuterostomos i cordats peixo. 485 Ordovicià + extinció. 443 Silúric: cordats i peixos. 419  Devonià: Vida terrestre i amfibis 359 Carbonifer gimnospermes 299 Permià + extinció per sequera.
[ adquisicions esquelet, mandíbula, amniotics ]
 541 – 485 Càmbric
Explosió de la vida, món cobert d’oceans, trilobites i algues, sediments calcaris.   [compartim 38% gens amb el cuc rodó]. Clima equatorial.

Saccorhytus coronarius, fòssil deuterostomo ancestre més antic dels humans.

Jaciments a Namíbia, Sibèria, Chenjiang a Xina, Burgess Shale  (E pp. 46-57)

485 – 443 Ordovicià

Es desenvolupen els esculls de coralls on hi haurà esponges i cnidaris . CLima marí tropical.
(arbre de la vida  protostomes)
  • Braquiòpodes
  • mol·luscs, és l’època dels  grans cefalòpodes, nautiloide.
  • artròpodes Trilobites Homotelus
(arbre de la vida 5 Deuterostomes
  • Equinoderms com el Salteraster, estrella de mar
  • Agnatha. peixos sense mandíbula com Sacambambis, o el Conodont Promissum
450 a 400 Orogènia Caledoniana en xocar els continents americà i europeu: es formen les Apalatxes (east USA), Escòcia i noruega (part del llarg procés per formar Pangea)
Jaciments: Trenton, Sacabambilla, Soom Shale
443 – 419 Silúric

Primers peixos, inici vida terrestre amb artròpodes i primeres plantes vasculars

  • molses
  • “Falgueres” com cooksonia i Steganotheca
(arbre de la vida  protostomes)
  • artròpodes Escorpins gegants de fins a 2 m, Pterygotus, ceratiocaris, trilobites Calymene
(arbre de la vida 5 Deuterostomes
  • Hemicordats: Cyrtograptus
  • Agnatha. peixos sense mandíbula loganellia

Jaciments: Lesmahagow, Dudley, Ludford Lane (UK)

[compartim 24% gens amb el raïm,44% abella, 47% mosca 73% amb el Zebra]

419 – 359 Devonià

És l’època que la vida surt del medi marí, les molses i les falgueres colonitzen la terra, i els amfibis hi pugen. Aparició de les arrels fa 407Ma BBC

(2 Plantes)

  • “Falgueres” com ASteroxylon, Aglaophyton, Rhynia
  • Licopodials: Drepanophycus
  • gimnospermes: Archaepteris una de les primeres plantes a tenir mida d’arbre, 18m
(arbre de la vida  protostomes)
  • artròpodes: petits àcars , miriàpodes Crussolum, Lepidocarus / Palaeoisopus aranya de mar de 18cm
arbre de la vida 5 Deuterostomes
  • Equinoderms: Furcaster
  • Agnatha: Drepanaspis que viu al fons
  • Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
    • Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) com Acadontia (tauró amb espines)
    • Placoderms com Gemuendina, Eastmanosteus, el gegant Dunkleosteus de 8m
    • Ostíctis [ amb ossos]
      • Sarcopterigis (antecessors dels tetrapodes, ), Gogonasus, Onychodus, Eusthenopteron d’aletes lobulades
      • actinopterigi Cheirolepis

Arbre de la vida 6 Tetràpodes

    • [precursors dels amfibis ] Tiktaalik, peix amb aletes que el permetien arrossegar-se, Ictiostega, Acantostega

Jaciments: Rhynie Chert (UK), Hunrück (DE), Gogo (AUS), Miguasha, Illa Ellesmere, Rocky River

[els mudskippers són peixos mig amfibis, amb potes]

Segona Extinció: Devonià-carbonífer

359 – 299 Carbonífer

amfibis i falgueres, gimnospermes, insectes gegants, rèptils, (Arbre de la vida: tetrapodes ). Pangea ja formada. Cap als 320Ma hi va haver una era glacial.

(2 Plantes)

  • Licopodials de 40m,  cua de cavall com Calamites o Sphenophyllum, Sigillaria
  • falgueres: neuropteris
(arbre de la vida  protostomes)
  • Insectes com gerarus, megasecoptera espiadimonis que amb les ales esteses feien 1m, paleoodictiptera com una efímera de 55cm.
  • miràpodes: arthropleura centpeus gegant que podia arribar als 2.5 metres
arbre de la vida 5 Deuterostomes
  • Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
    • Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) Falcatus, Stethacantus
    • Ostíctis [ amb ossos]
      • Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats) Celacants Allenypterus, Caridosuctor
      • Actinopterigis (peixos d’aletes radials) xx

Arbre de la vida 6 Tetràpodes

    • [precursors dels amfibis ] Westlothiana (petit), Ophiderpeton sense potes, Balanerpeton (encara no són amniotes), branquiosaure
    • precursor dels rèptils: Hylonomus, Plaeothyris, hyperpeton
    • pèptil sinàpsid precursor mamífers: Archaeothyris

Jaciments: East Kirkton (UK), Bear Gulch (USA), Mazon Creek (USA), Joggins (Canadà), Nyrany (Txèquia), Karoo

 

299 – 252 Permià
Es consolida la vida terrestre amb els rèptils sinàpsids (antecessors dels mamífers) i els sauròpsids. Es fan prou grans per competir amb els amfibis.  Amb l’extinció els sinàpsids deixen de ser predominants i entrem a l’era dels dinosaures.

(2 Plantes)

  • falgueres: Glossopteris, equiset Phylloteca, Sphenopteris (grans com arbres)
  • Gimnospermes
    • Insectes: meganeuropsis espiadimonis gegant
Tetràpodes: Dues menes de rèptils, els sinàpsids antecessors dels mamífers, i els sauròpsids.
    • Amfibis[precursor amfibis rèptils]: Eryops,Eedaphosaurus, Seymoura, Owenetta
    • Sinàpsid: Dimetrodon amb una cresta dorsal per regular la temperatura, Diadectes, Cyonosaurus i  Inostrancevia amb dents de sabre, Diictodon o Ducynodon amb un bec al morro, Cinodonts com el Procynosuchus
    • Diàpsis: Araeoscelus, Eudibamus, Scutosaurus
Jaciments: red Beds (USA), Bromacker (Alemanya), mines de carbó Austràlia, Karoo (Sudàfrica), Volga (Rússia)


Tercera extinció: Permià Triàssic que no s’explica per un meteorit, potser va ser per vulcanisme o sequera.

      1. 12X20 PRIMARI

        1. 12120 Primari (Paleozoic). Evolució geològica

(U 570-U 225)(tra)

S (T1100)

12121 Primari. Càmbric. Ev Geol

(U 570, U 480)

12121.E1 Invasió dels oceans, Trilobites que deixaran sediments calcaris.

12122 Primari. Ordovicià i Silúric. Ev Geol

(U 480, U 400)

12122.P1: orogènia caledoniana on xoquen Amèrica i Europa formant-se Apalaches i Caledoniana

12123 Primari. Devònic. Ev Geol

(U 400, U 345)

12123.E1: habitat pantanós.

12124 Primari. Carboníf. Ev Geol

(U 345, U 270)

12124.E1: gran vegetació que donarà lloc al carbó i el petroli. Orogènia herniciana (meseta central, massís francès)

12125 Primari. Pmic. Ev Geol

(U 270, U 225)

12125.E1: unió d’Europa amb els Urals, clima sec.

        1. 12220 Primari (Paleozoic). Evolució Biològica

(U 570, U 225)(terra)

S (T1100) (B3200)

12221 Primari. Càmbric. Ev Biol

(U 570, U 480)

12221.E1: invasió dels oceans, Trilobites (B6733) que deixaran sediments calcaris.

12222 Primari. Ordovició i Siúrc. Ev Biol

(U 480, U 400)

12222.E1: Prolifen invtebrats (B6300-B6800), apareixen cordats (B6900) amb sistema nerviós central (peixos B6941), fongs (B5200) i primes plantes terrestres (B5410).

12223 Primari. Devònic. Ev Biol

(U 400, U 345)

12223.E1: amfibis (B6942), falgueres (B5410).

12224 Primari. Carboníf. Ev Biol

(U 345, U 270)

12224.E1: gran vegetació de falgueres i gimnospmes (B5410), molses (B5300), insectes gegants, rèptils (B6943)

12225 Primari. Pèrmic. Ev Biol

(U 270, U 225)

12225.E1: clima sec que afavorirà coníferes, insectes i rèptils.

Càmbric (570-480) els oceans cobriran gran part dels continents. El més abundant (50% de les 2500 espècies animals) són els Trilobites (closca de quitina, B6733) dels quals en quedaran molts sediments i algues sifonals calcàries.

Ordovició i Siúrc (480-400) Té lloc l’orogènia caledoniana en xocar el continent americà i Europeu resultant les cadenes Apalaches, Noruega i Caledonia). Hàbitat principalment aquàtic amb avançaments i retrocessos.

Els invertebrats (19 troncs previs B6200-B6800) es desenvolupen molt arribant a les 26.000 espècies com lliris de mar, entre els mol.luscs hi ha els bivalves, caragols i els grans cefalòpodes, el graptolites. La flora marina segueix amb algues verdes, vermelles i blaves.

Apareixen els cordats (òrgan de suport dorsal ｸ vertebrats) amb 3 subtroncs poc importants i el quart de vertebrats: agnos (peix sense mandíbula), placodermos (peixos cuirassats). (B6941)

A partir de les algues apareixen els fongs (B5200) i les primes plantes terrestres, la Rhynia de les Psilophites (Ptidophyta) (B5411).

Devònic (400-345) No hi ha transgressions marines i l’hàbitat és principalment pantanós. Els peixos evolucionen cap a cartilaginosos, òseos i es comença la transició cap a l’animal trestre amb els amfibis (Ictiostega)(B6942) i invtebrats com l’insecte Rhyniella. Les Pteridòfites evolucionen cap a mides més grans que formen els boscos més antics (Archaoptis, Licopodiàcies, equisets).

Carbonífer (345-270) Hi ha un clima favorable que propicia una frondosa vegetació forestal, boscos (coníferes) i falgueres que donaran lloc a les regions hulleres. Al final hi ha una invasió marina i l’orogènia hniciana (260) p xoc d’Africa i Europa que emergeix al mig dels oceans (meseta castellana, massís central francès, Bretanya).

La terra s’omple de caragols amb pulmons (mol.luscs B6522), libèlules gegants de 75cm. (artròpodes) i apareixen els prims rèptils (B6943). La flora arriba a les 3.000 espècies, amb lepidodendron de 30m d’alçada i 2 de diàmetre, calamnites, en genal ptidòfites. Tambó surten les molses (B5300) i les primes gimnospermes (B5420), en realitat falguers amb llavor, que ja no depenen d’estar en una depressió humida, entre les gimnospermes tambó hi haurà les cicadals.

Pèrmic (270-225) Europa abans separada d’Asia per la fosa dels Urals, s’hi unirà Hi ha un clima molt més sec amb estacions molt marcades que representarà una crisi en la història de la vida. Aixó seleccionarà les espècies capaces de resistir la sequera i l’hivern, afavorint les gimnospermes que tenen vasos ben desenvolupats i llavors que passen una temporada de repòs. Els rèptils tenen els ous protegits de la dessecació mentre que els insectes “inventaran” la metamorfosi amb el repòs nimfal.

Evolució Geològica a Calunya. Primari

Inicialment tot està cobert de mar i es depositen fangs que al silúric es tornaran pissarres. Al Carbonífer l’orogènesi hniciana gena un massís català que s’estenia pel mar actual i del que en queden restes al prelitoral al N-E del Besòs amb materials granítics.

Ev.Espècies (Paleozoic)

La novetat dels cordats és l’aparició (amfioxe) de la notocorda (B6900) o corda dorsal, òrgan de sosteniment damunt del qual hi ha un tub neural (-> sistema nerviós central) i una aleta contínua. A partir d’aquí s’hi afegirà un esquelet axial amb un crani on s’allotjaran cervell i boca així com els ossos de les orelles (primer cartilaginós als taurons (B6941.2) i amb una progressiva ossificació i unes extremits (dos parells -> tetràpodes) derivades de les aletes inferiors dels peixos (A.138 B) on els radis de l’eix evolucionen fins a l’estructura d’húmer (fèmur), radio+cúbito (tibia+perone), carpo de nou ossos (tarso), metacarpo i cinc dits (extremitat pentadàctil). El s.circulori dels peixos té un cor que impulsa sang a 5 artéries branquials. Els arcs branquials van desapareixent, els amfibis en tenen 3, els rèptils 2 mentre que aus i mamífers només en conserven la meitat d’una. [-> Evolució regles d’ortoselecció].

Fins ara el sistema nerviós havia anat al llarg del sistema digestiu. Ara la medula quedarà encapsulada dins la columna vertebral i es començarà a desenvolupar un cervell amb tres protuberàncies inicials que acabaran donant lloc (BM144, H0000): cervell anterior -> telencèfal [olfacte] i diencèfal(hipotàlem), cervell mig -> mesencèfal [vista], cervell postior -> cerebel [Equilibri] i bulbe raquidi. L’evolució de cada part no és igual. Així els peixos necessitaven un bon sentit de la vista i l’oïda mentre que l’olfacte no es feu imprescindible si no és amb la vida terrestre (un medi gasós). Amb amfibis i rèptils es començarà a desenvolupar els bulbes olfactoris que acabaran donant lloc al córtex.

Arquebactia, Eubacteria

Algues
+Fongs +Molses
+-(Pteridòfites): Psilòfites, Licopodiae, Equisets, Filicae
+ -Gimnospermes: Cicadals , Pteridospermes

Protozous
Parazoa i Mesozoa Polyplacophora
Celentereos (1,2) +Aplacofora
Coeloma.Gastroneuralia (3-15) 8 Mol.luscs——+
+ Lamelibranquis
+ Scaphopoda
+ Monoplacophora
+ Gasteròpodes
+ Cefalòpodes

15 Artròpodes (A 570)

Notoneuralia (16-20) 20 Cordats——-+Tunicats
+- Copelats, Acr.
+- Vertebrats ->

+Cyclostoma
Vt.(Agnatha)–(Ostracodermos+)—————Sarc.- Tetrapodes ->
(A.580, 582) Placodermos+ +Actinoptygii
Cartilaginosos Teleostei,peixos
Ictiostegalia+
T.————(Cotylosauria+)—… (Ictidosauria+)– Mammalia ->
Amfibis | + Chelonia + Dinosaures+
+———-+———-+ Cocodrils
Squama—-Rhync. +——-Aus ->

Posted on

-3500 Origen de la vida. Primeres formes

La vida |   Evolució

Molècules → Polímers → Vida

És difícil  traçar la línia entre la matèria inerta i la vida, i això du a plantejar “què és la vida”, exactament el títol del llibre de Schrödinger.  [un sistema amb un conjunt de processos de replicació, relació amb el medi i intercanvi de matèria i energia per mantenir la complexitat]. A l’antiguitat s’explicava que els déus haurien creat les plantes i els animals (Gènesi), o que apareixia de manera espontània a partir de la matèria inerta. Això quedaria descartat per Pasteur. Tal com va dir Virchow,  Omnis cellula ex cellula. Però aleshores, com haurien arribat les primeres cèl·lules? O són d’origen extraterrestre (hipòtesi que només trasllada de lloc el problema), o van aparèixer per abiogènesi, és a dir, a partir de la metèria inerta en un moment donat.

La vida hauria pogut arrencar en condicions que molècules orgàniques estiguessin prou concentrades. (Oparin, Miller. Eigen).
Els estromatolits de Strelley Pool suggereixen l’existència de cianobactèries d’uns 3500 milions d’anys d’antiguetat. [EV p.36]

Formació de molècules bàsiques

La 2a Atmòsfera reductora (-4500) amb H2O, CH4, NH3, H2S alliberats pel vulcanisme després de la condensació del gas del sistema planetari. Per reaccions amb gasos va aparèixer 5M d’anys després N2, CO, CO2 i H2O, 3a atmòsfera també reductora.
L’energia dels llamps sobre aquests compostos formen precursors biològics. (1953 Miller):

i) 2CH4+N2 → 2HCN+3H2, CO+NH3 → HCN+H2O

A partir del cianur d’hidrogen es forma, primer cianoacetilè (agent condensant), i després aminoàcids (base de les proteïnes), purines i pirimidines (base dels àcids nucleics)(Lehninger p.1050)

ii) Del formaldehíd  HCHO+ la caliça CaCO3 es formen molts sucres [Precedents dels hidrats de carbó i els lípids].

Al cap de 1000M d’anys hi havia una determinada concentració de matèria orgànica als oceans primitius.

Formació de polímers

La formació de polímers a partir dels monòmers suposa la formació d’enllaços covalents entre els aminoàcids per deshidratació (pèrdua d’aigua). Aquesta reacció no és espontània i només és possible amb la intervenció d’agents condensants com la carbodiimida que absorbeixen aigua, o bé per adherència a minerals. En aquests van tenir un paper fonamental els polifosfats que deshidraten els aminoàcids amb un escalfament suau. Així es van obtenir les primeres cadenes de pèptids, els enzims. Els nucleòtids precursors dels àcids nucleics també es formen per escalfament de purines o pirimidines i polifosfats. Una cadena de polinucleòtids podia servir també fer formar-ne una de complementària [doble hèlix] unida per enllaços d’hidrogen.

Origen de la vida

  • Individualització (-4.000 m.anys).
    A partir de la “sopa orgànica” es formen entitats individuals per coacervació (separació d’un polímer en una fase diluïda i una altra concentrada) on compostos proteinoides quedarien en la part densa formant una gota que podria iniciar un metabolisme primitiu (hipòtesi d’Oparin). Una dissolució concentrada de protinoides, escalfada i deixada refredar en determinades condicions salines i de pH resulta en unes microesferes d’uns 2 ｵm de diàmetre amb un embolcall similar a una membrana (hipòtesi de Fox). Aquestes microesferes s’arriben a separar per gemmació i en elles s’ajunten aminoàcids formant cadenes de polipèptids. Se suposa que alguna d’aquestes cadenes podia generar la cadena de nucleòtids que la codificava. L’origen també podria haver estat en cadenes de DNA (Muller, virus). Una tercera possibilitat és que un fragment de RNA hagués originat una cadena de polipèptids i més endavant s’hagués trobat el DNA com una manera més permanent de codificar la informació.
  • Hipercicle.
    El problema és arribar al cicle DNA-proteina. La proteina necessita estar codificada en un DNA que, a la seva vegada, ha d’estar sintetitzat per una proteïna. Per assaig, és a dir, moltes fluctuacions diferents de les quals només sobreviuen les més favorables (l’amplificació de les fluctuacions exigeix una situació fora del domini lineal de la termodinàmica en que sempre tornen a l’equilibri), es pot donar un hipercicle on un DNA1 codifiqui unes proteines P1 que entre altres coses sintetitzin un DNA2 que codifiqui unes proteïnes … fins arribar a unes proteines Pn que tanquin la cadena sinetitzant DNA1 (Eigen 1971). Només que aparegués un tal hipercicle (de probabilitat petita peró no nul·la), tindria un enorme avantatge, tant com per suposar que seria l’origen de tot el viu. Aquesta hipòtesi Adam i Eva estaria recolzada pel fet que tots els organismes vius tinguin el mateix codi genètic i les seves molècules orgàniques presentin la mateixa asimetria (tots els aminoàcids són  L).
    Així arribem a un sistema patró amb els corresponents catalitzadors i individualitzat per una membrana. Es podia donar un protobiont d’aquest tipus, amb 40 proteïnes i 40 gens, per cada 10 km2 de superfície d’oceà (Kaplan)(Atlas p.517). Un cop es troba un hipercicle queda fixat el codi genètic. L’altra gran adquisició seria el codi ATP per la transferència d’energia.

(Varela) asenyala que la transició a l’individu és un pas net i tallant, discontinu. Suposa una xarxa de processos metabòlics que produeixen una membrana que els separi de la sopa de l’entorn. Alhora aquesta membrana ha d’englobar aquests processos i no més, i facilitar l’entrada i sortida necessària. Hi ha doncs una circularitat. Quan aquests processos s’autocontenen i el límit s’autofabrica, es parlaria d’autopoiesis.

(Boya “Pensar la Complexitat”) assenyala les etapes:

  1. Síntesi prebiòtica.
  2. RNA World Silbert ’86 mostra que tó propietats autocatalítiques i deuria ser el pas inicial. Es possible un inici de traducció genètica amb un alfabet de dos caràcters que podria codificar 16 aminoàcids.
  3. DNA storaged. El canvi respecte el RNA del H per OH i l’uracil enlloc de la timina d’una una molècula de gran estabilitat que permet perpetuar les troballes evolutives.
  4. El progenota que consistia en arquebacteries tipus metano o sulfo. Un virus té 103 caràcters, un bacteri com E.Choli 106 i l’home 109.

Hi ha la possibilitat que la vida o els seus components hagin arribat a la terra procedents d’un asteroide (BBC Bennu 2023).  [Després de tot, molts dels elements més pesants presents a la terra no s’hauren “cuit” al sol sinó que estarien en la pols interestelar, procedents d’alters etsrelles, en el moment de formació del sistema solar]. Això no elimina la pregunta sobre com va començar un procés tan complex com la vida, simplement el trasllada de lloc.

Posted on

-4600 Precàmbric -541 Ma

La Terra: Evolució de la terra  |    Cronologia evolució  |   -4600 Precàmbric  |   -541 Paleozoic   |  -256 Mesozoic   |   -66 Cenozoic   |

-4600 a 541, Precambrian

Es refreda l’esfera i es formen cratons sobre el mantell i els oceans. Els continents separats després de Rodinia s’agrupen en Lauràsia (orogènia Grenville) i Gondwana (orogènia pan africana).
Aparició de la vida amb entitats que s’alimenten i es reprodueixen. Fotosíntesi per les cianobactèries. [ Es defineix l’hipercicle de codificació proteïna DNA. Es defineix la “maquinària química de la vida: les mitocondries i els cloroplastos]. Eucariotes. Organismes plucelulars: les algues ( precursors de les plantes), esponges, meduses, simetria bilateral, protostomos i deuterostomos. Als 1100 Ma apareix la reproducció sexual, combinant material genètic.

-4600 Hadeà

Formació de la terra, refredament, formació dels oceans i de la crosta

Hadean rocks are exposed on the Earth’s surface in very few places, such as in the geologic shields of Canada, Australia and Africa.

c.4,404 Ma – First known mineral, found at Jack Hills in Western Australia. Detrital zircons show presence of a solid crust and liquid water. Latest possible date for a secondary atmosphere to form, produced by the Earth’s crust outgassing, reinforced by water and possibly organic molecules delivered by comet impacts and carbonaceous chondrites (including type CI shown to be high in a number of amino acids and polycyclic aromatic hydrocarbons (PAH)).

-4000 Arquea

Indicis d’estromatolits i organismes a Austràlia (E p.36)

-3500 Ma Primeres formes de vida  |    Procariotes  |    arbre de la vida

-2500 Proterozoic

  • Paleoproterozoic 2500, Comença la tectònica de plaques,

-2400 Ma Catàstrofe de l’oxígen

-2100 Eucariotes

  • Mesoproterozoic 1600
  • Neoproterozoic 1000

-1000 Ma Orogènia Greenville o Laurentiana

Ediacaran: -635 a 541 Apareixen esponges i celenterats, formacions d’esculls de corall, arbre de la vida: metazous, protostomes

[ la divisió entre invertebrats esquelet extern, i vertebrats ]

Article a Popular mechanics : antecessors humanscom Kimberella quadrata ) Ikaria, Dickinsonia costata i  Tribrachidium heraldicum.

-600 Orogènia Pan Africana

Mistaken Cape a Austràlia: fusos Charniodiscus, frondes, Dickinsonia (E p. 42) / Namíbia i Sibèria, chancelorid

Al final del precàmbric es forma el gran continent de Godwana

Evolució geològica

L’esfera gasosa es va anar refredant. Els elements més pesants van quedar al centre i els més lleugers a la superfície.

Evolució de l’atmosfera (Precàmbric). (Atlas Biologia) Les hipòtesis que reconstrueixen la formació de l’atmòsfera després d’una 1a atmòsfera inicial de H i He afirmen que un intens escalfament en causa la pèrdua, se solidifica la crosta i hi ha una intensa activitat volcànica que allibera H2O, CH4, NH3, H2S i H2. Aquests gasos formen la 2a atmòsfera que era reductora i duró del -4500 cap al -3700. En aquestes condicions es produeix la síntesi abiòtica de compostos orgànics (->).

La pèrdua d’hidrogen i les reaccions entre gasos d’una la 3a atmòsfera amb N2, CO, CO2 i H2O. Amb l’aparició de la fotosíntesi (->) cap al -2500 hi ha un enriquiment d’ox刕en fins que tenim l’actual 4a atmòsfera oxidant (-1000).

Evolució Geològica (Precàmbric) Etapa sense fòssils que permetin caracterització exacte. Etapa pregeològica (4600-3500) de formació de crosta (cristal.lització dels primers silicats) i aparició d’aigua.

Orogènesi laurentiana (1000) als Hurons i Groenlandia (Time 2), India xoca amb Asia formant l’Himalaia. Totes aquestes formacions s’aniran erosionant. [??]

Evolució biològica

Evolució Biològica (Precàmbric)

* Protobiontes heteròtrofs -> Procariotes autòtrofs: Arquebactèries (B4200), Bactèries (B4300), Algues blaves (B4320)

Els principals salts de l’evolució són les cianobactèries (fotosíntesi), eucariotes (endosimbiosi) al 1600, animals pluricelulars amb l’explosió càmbrica d’espècies.

(ｸ3000) Les primeres cèl.lules eren procariotes simples que vivien de la sopa circumdant. Aquests heteròtrofs anaeròbics [no sintetitzen sinó que aprofiten material orgànic que cremen sense ox刕en donat que no n’hi havia a l’atmosfera] aniran consumint el caldo orgànic fins que l’empobriment de material seleccionarà els primers autòtrofs capaços d’usar el CO2 com a font de C. Al cap de poc van aparèixer cèl.lules fotosintètiques, antecessores de les actuals algues cianofícees (que també sabien fixar nitrogen atmosfèric per donar els compostos nitrogenats que ja no es trobaven a la sopa). Així va començar a aparèixer oxígen a l’atmosfera. Les algues cianofícees són dels organismes més autosuficients, capaces d’obtenir energia de la llum solar, carboni del CO2, Nitrogen del N2 atmosfèric i els e- per reduir el CO2 de l’aigua (Lehninger p.374).

Les b.sulfo van dominar fins que les cyanobactèries van produir prou ozó per aturar la radiació ultravioleta que impedia estabilitzr genomes complexos.

* Procariotes -> Eucariotes (Orgànuls per simbiosi), Flagelats: Fitoflagelats (plantes) -> Algues (B5100), zooflagelats -> Protozous (B6100) (Rizòpodes, Esporozous, ciliats) (Atlas p.560) [Separació animals i plantes] (ｸ1500)

Després d’un llarg període d’enriquiment d’Oxígen van aparèixer els primers organismes amb respiració aerobia i fosforilació oxidativa. Aleshores apareixen les cèl.lules eucariotes per endosimbiosi: els diferents orgànuls com mitocondries i coroplastos foren procariotes com bacteris aeròbics (mitocondries) o algues blaves fotosintètiques (cloroplastos) absorbits per cèl.lules procariotes grans que ja tenien considerables necessitats metabòliques (Algues i fongs unicelulars, protozous ->). [Dels procariotes passem als primers eucariotes que són flagelats. A partir d’aquí se separen animals i plantes. Les plantes s’especialitzaran en transformar energia lluminosa, aigua i sals de la terra, autòtrofes peró depenents de tenir un entorn nutritiu fix. Els animals en canvi, seran heteròtrofs més independents del medi peró hauran de desenvolupar la capacitat d’anar a buscar l’aliment sintetitzat per les plantes.]

Aquests eucariotes són mitòtics (es reprodueixen per divisió sense unió de cèl. de diferents individus).

Sensibilitat i energia-informació En els protozous ja es troba una sensibilitat a la llum i a la direcció de la gravetat (Pinillos 129). Als celenterats comencen a aparèixer pigments fotosensibles especialitzats distribuïts sobre la pell. Aixó suposa un nou tipus de fet, l’energia-informació La interacció organisme-radiació és qualitativament diferent a la d’炙om-radiació ja que el resultat de la interacció depèn de l’adaptació de l’organisme a aquest tipus de senyal.

* Eucariotes Unicelulars -> Eucariotes pluricelulars (multinucleats, colònies), Algues Pluriceculars (Talòfites) (B5140, B5150) i Esponges (Mesozous B6200).

(A. 73) Desenvolupant varis nuclis dins de la mateixa membrana es formen algues pluricelulars, sense autèntics teixits encara, peró ja anticipant l’estructura d’arrels i tija. També ho fan alguns ciliats i foraminímers.

L’associació de vàries cèlul.les dins d’una mateixa membrana es dóna en les algues i els flagelats. En el volvox la colònia presenta cordinació de moviments dels flagels i certa divisió del treball que ja fan pensar en l’individu pluricelular tot superant el nivell de simple colònia. La reproducció pot ser per divisió de totes les cèl. o només algunes, fet que suposa un començament d’especialització (A. 143).

* Eucariotes Animals (mesozous, parazous) -> Metazous: celenterats (B6300) i celomats (moluscos i tentaculats (braquiòpodes) B6500, artròpodes B6700).

Especialització celular (A.81) Un organisme pluricelular pot especialitzar cèlules i tenir una divisió del treball (les plantes ho faran al devònic). Tindrem cèlules lliures com la de la sang i d’altres formant part de teixits de revestiment, conjuntius, muscular o nervi (->). (-> Desenvolupament embrió . L’especialització cèl. duró a la reproducció sexual que tó l’avantatge de mesclar diferents dotacions genètiques, apareixent doncs els eucariotes meiòtics (meiosi procés de reducció n伹. cromosomes) cap al 1000 106 anys. Inicialment només hi ha dotació doble (organisme diploide) després de la fecundació patint després la meiosi que els deixaró haploides durant la major part del cicle vital. Cap al 600 apareixeran els eucariotes diploide dominants que viuen la major part del temps com a diploides, amb una meiosi en la formació dels gàmetos (->). Més endavant l’evolució trobaró moltes maneres de dur a terme la rs, només cal pensar en la gran varietat de flors, l’adaptació externa (diferenciació morfològica) de mascles i femelles per facilitar la copulació l’aparició d’un comportament sexual.

Formació d’òrgans (A.103) Els diferents teixits formaran òrgans d’acord amb el principi d’inclusió (diversos feixos de cèl.lules es van unint de manera organitzada com en le fibres musculars o nervioses), P. de divisió (les cèl. es van dividint dicotòmicament forment ramificacions com en les glàndules, pulmons, membres dels vertebrats) i P. de concentració (cèl. aó lades es van posant en contacte fins a formar un sistema com el sist. nerviós central).

Desenvolupament Metazous (A.547) Les cèlules polienèrgides (teoria acelos) per celurarització [apareixen membranes] o les colònies de cèlules (teoria gastrea) per gastrulació [la divisió celular va procedint amb simetria bilateral, fins que es diferencia en dues capes una de les quals es torça cap endins -endodermo- (A.197) formant dues capes, amb un blastoporus (->)]

En els celenterats hi ha dues fulles embrionàries que generaran un tub amb endodermo de cèl. digestives, glangulars i musculars, ectodermo de cèl. sensorials, epitelials i nervioses. La simetria bilateral en lloc de la radial apareix degut a la locomoció orientada. Hi ha un pol locomotor, un pol sensorial i un pol nutritiu (orifici bucal). Tenen un sistema nerviós reticulat, una xarxa homogènea (Pinillos 24, At.Biol 102) on cada part manté encara la seva independència.

D’ara endavant hi hauró una tercera fulla embrionària, el mesoderm. En els cucs plans el mesoderm genera un mesènquima on hi ha els òrgans interns. En els cucs segmentats el cos es divideix en segments semblants d’on parteixen extremitats. Els artròpodes (crustacis, aràcnids i insectes) tindran una estructura semblant als cucs s. peró amb més especialització d’extremitats. Els mol.lucs tenen un cos massís amb quatre parts: cap, peu o tentacle, sac visceral i plec del mantell. Amb els cucs plans apareix una certa estructura del sistema nerviós amb agrupacions de neurones en ganglis i una topologia en forma d’escala (AB 102) que en mol.luscs i artròpodes arribarà a tenir una mena de cervell format a partir d’un gangli. El sistema nerviós va seguint el tub digestiu i cada segment (cos articulat de cucs i artròpodes) mantó encara certa independència respecte el cervell.

Protobiontes:

  • Arquebacteria
  • Eubacteria: bactèries i algues blaves (cianofíucees)
  • Flagelats
    • [futurs animals, sense cloroplatos?]
      • Parazous, Mesozous
      • Protistos: ciliats, rizopodes, esporozous
      • Eumatazous
    • Algues (verdes, rodofites)  -> plantes terrestres

Eumetazous:

  • Celenterats (simetria radial)
  • Celomats (simetria bilateral)

Aixó apareixen els celenterats de simetria radial (hidres i meduses) i els celomats de simetria bilateral, cucs, artròpodes (Trilobites), equinodermos i algún mol.lusc (cargol).[Han aparegut 19 troncs dels animals i només queda el dels cordats]

(Lehninger (ｸ1500) Eucariotes mitòtics (ｸ1000) Eucariotes meiòtics (ｸ700) E. Diploide Dominants]