I wandered lonely as a cloud
That floats on high o’er vales and hills,
When all at once I saw a crowd,
A host of golden daffodils;
Beside the lake, beneath the trees,
Fluttering and dancing in the breeze.
Continuous as the stars that shine
and twinkle on the Milky Way,
They stretched in never-ending line
along the margin of a bay:
Ten thousand saw I at a glance,
tossing their heads in sprightly dance.
The waves beside them danced; but they
Out-did the sparkling waves in glee:
A poet could not but be gay,
in such a jocund company:
I gazed—and gazed—but little thought
what wealth the show to me had brought:
For oft, when on my couch I lie
In vacant or in pensive mood,
They flash upon that inward eye
Which is the bliss of solitude;
And then my heart with pleasure fills,
And dances with the daffodils.
Narcisos (traducció al català chatGPT)
Vagava sol, com un núvol lleu
que flota alt damunt valls i turons,
quan de sobte vaig veure un estol,
una munió de narcisos daurats;
vora el llac, sota els arbres,
tremolant i dansant amb la brisa.
Continua com les estrelles que brillen
i centellegen a la Via Làctia,
s’estenien en línia infinita
al llarg de la riba d’una badia;
deu mil en vaig veure d’un cop,
sacsejant els caps en dansa viva.
Les ones al seu costat dansaven; però ells
superaven les ones brillants d’alegria:
cap poeta no podia sinó alegrar-se
en tan joiosa companyia;
mirava i mirava—però no pensava
quin tresor aquell espectacle m’havia donat.
Perquè sovint, quan al sofà jeia
en un estat buit o pensatiu,
apareixen a l’ull interior
que és la felicitat de la solitud;
i llavors el cor se m’omple de goig,
i dansa amb els narcisos.