El meu món. Contemplació. Vida. Notes
Antropologia Autoprogramació Buit Cansament Causalitat cel Compassió contemplació Cosmovisió destí Déu som nosaltres Efímer El sagrat Epistemologia Estètica Filosofia Formar part del tot Historia Hölderlin Moral Mort Místic Ona Ontologia Oníric Poesia Rafael Salvació silenci tcinema VidaLa naturalesa i la vida. Contemplació
La terra i la vida 44 la vida [esborrany] PERSONAL Quins llocs he conegut? Quins paisatges i animals he vist? Els cérvols a les excursions, els grans animals a Àfrica Què m’ha fascinat de la naturalesa [experiències filosòfiques, massa general]? les col·leccions d’insectes, herbari, els llibres, els musuets de Castellar i Ayma, estudi inventari, museus …
Continue reading “La naturalesa i la vida. Contemplació”
Llibertat i determinisme
Resum del que penso [esborrany] (1) Problema física i reduccionisme, llibertat, error indeterminisme quàntica, idea antropologia determinista (narració, imatges cervell, hormones) volem que les coses estiguin determinades per NOSALTREs, existeix un NOSALTRES? (layered ontology). Si en un sèrie d’experiments fem una llista de tots els factors que determinen el resultat, hi ha un conjunt de …
Continue reading “Llibertat i determinisme”
La imaginació, experiència de viure amfíbia i la base de la moral
Contacte amb el que no existeix en el present. En l’anàlisi de diferents tipus de sistema que feia a Layered Ontology, remarcava que la capacitat d’imaginar ens recordar el passat, preveure futurs possibles, imaginar futurs diferents. D’alguna manera vol dir estar en contacte amb un estat de coses que no existeix. Això té conseqüències fonamentals …
Continue reading “La imaginació, experiència de viure amfíbia i la base de la moral”
Una cosmovisió sense ordre ni sentit global
[ podem especular si tant Hölderlin com Hegel volen fundar una nova religió, en Hölderlin serà un anhel d’unir els ideals de la bellesa grega amb l’amor cristià, deixant enrera Moisès, en Hegel, l’anhel de llegir la història com a racional, incorporant com a estadis que se superen els episodis difícils d’entendre com a racionals …
Continue reading “Una cosmovisió sense ordre ni sentit global”
Administrar recursos: temps, diners, espai
Penso que el temps, com l’espai i els diners, es gaudeix amb més amplitud quan no està ple del tot. Si gasto una mica menys del que tinc disponible, si omplo l’habitació amb menys coses, no tinc la sensació d’estar apretat.
Els destins de les ànimes
maig 2019 Ens ha “tocat” viure una determinada vida, naixem a un lloc i temps determinats, en una família determinada, tenim una herència genètica, uns pares. Això determina una part de la nostra vida, alhora que el que ens va passant i ens conformant i anem decidint, fa que puguem dir que ens acabem autodeterminant. …
Continue reading “Els destins de les ànimes”
La illa dels morts
El quadre d’Arnod Blöcklin El poema simfònic de Rachmaninov Evoca la idea de viatjar a un lloc més enllà de la realitat habitual, una illa sagrada, potser en un lloc secret de Grècia, amb xiprers. El trajecte té alguna cosa de terrible però alhora l’esperança d’arribar a una pau permanent.
Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation
“Le lyrisme est le développement d’une exclamation” Vaig topar amb aquesta frase el 1998 i em va marcar, per tal com posava de manifest, de la manera més curta possible, que la poesia no és una “descripció”, sinó una exclamació, una emoció a partir de la qual es treballa una expressió poètica. Proust arriba a …
Continue reading “Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation”
The Martians are us
Els reis són els pares. O com deia Ray Bradbury, the martians are us [enllaç]. El mysterium tremens seria el del temor davant d’una presència. Aquí em separo de la majoria, per a mi el mysterium tremens és l’estremiment davant una absència, no hi ha el Déu que ens faria immortals o faria justícia. O …
Continue reading “The Martians are us”
Formar part d’una ona
Lynn Margulis va dir que la vida no és tant un nom com un verb, “It is a material process, surfing over matter like a strange slow wave. It is a controlled artistic chaos, a set of chemical reactions so staggeringly complex that more than 4 billion years ago it began a sojourn that now, …
Continue reading “Formar part d’una ona”
Haver estat com una pluja (Maria)
La Maria comentava aquest post de juliol de 2007 dient que l’empremta que podem deixar en morir podria ser com la pluja, que amara la terra i en deixa un rastre subtil. La idea em va agradar molt perquè evita voler trobar sentit a la vida buscant ser quelcom permanent, com els obeliscs i mausoleus …
Continue reading “Haver estat com una pluja (Maria)”
La vida finita i efímera
El que he viscut La nostra vida, és curta, com la de les efímeres, que viuran un sol dia volant al llarg del riu Tisza. El que Nabokov anomenava “un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra” i Saul Bellow “un interval de llum que s’ha fet esperar milennis“. Podem lamentar-nos que acabem …
Continue reading “La vida finita i efímera”