421 Escultura

• Escultura clàssica
• Relleu melancolia grec
• Els atletes corredors de la Villa dei Papyri
• Escultura Kei
• Crist Pensarós del Museu Nacional de Varsòvia
• F.X. Messerschmidt Köpfe
• Raoul Hausmann. Mechanischer Kopf
• El Pensador del passatge d’Olivé
• Transport. Antony Gormley
• Mar Arza. Letterscape Icarus

Art  |    Escultura   |   Grècia

S’han conservat molt poques obres, les integrades en l’arquitectura i tenim un coneixement indirecte a través de les còpies romanes. Galeria 

(en negreta les que he vist)

Art ciclàdic

3000-2000 BC Edat de bronze

A les illes cíclades hi ha una cultura pròspera, contemporània de la minoica, que fa unes escultures de formes simplificades, usualment deesses. (museu art ciclàdic)

[foto casa]

Grècia pre clàssica

900-800 BC Període geomètric

800-650 BC Període orientalitzant

650-480 BC Període Arcaic: sota la influència d’Egipte s’esculpeixen cossos de joves, kouroi homes, kore, dones, inicialment molt estàtics seguint un model teòric.

Grècia clàssica

480-330 S’aconsegueix una representació natural del cos.

Primer

• Mestre d’Olímpia. Pediments del temple de Zeus. Les mètopes il·lustren els 12 treballs d’Hèrcules.
• Miró (sV): El Discòbol (còpia romana al museu nacional de Roma). Va treballar sobretot en bronze.
• L’auriga de Delfos. Delfos.
• Poseidó. Museu arqueològic d’Atenes
• Guerrers de Riace

[afegir fotos o galeria]

Plenitud: la figura humana s’idealitza, sense mostrar trets representatius de l’edat, joventut o vellesa, ni les emocions. No es representa un individu sinó un ideal d’home. Acabades les guerres amb Persia el 449, els recursos es poden dedicar a reconstruir i embellir la ciutat d’Atenes, sota Pericles.

• Fídias: Se li atribueixen Atena en or i ivori pel Partenon, i Zeus assegut a Olímpia (337) (Obres perdudes). Disseny general de les figures del temple del Partenon (British Museum). Les mètopes il·lustren la batalla entre centaures i lapites.
• Policlet (480-410): Va escriure un canon sobre les proporcions ideals del cos masculí, perdut. A través de còpies romanes coneixem el Dorífor i el Diadumen.
• Escultures que mostren el cos femení de manera més natural, revelant les formes a través dels plecs del vestit. Fris del temple d’Atena victoriosa (Niké) de Paeonius a l’Acròpolis.

Dorífor de Policlet. Còpia romana del museu de Nàpols.

Tardà:

• Praxíteles: 395-330 Figures més naturals i relaxades.
  • Hermes portant Dionisos ( possible original, Olímpia),
  • Afrodita de Cnidos . Cap Kauffman al Louvre, suposadament una bona còpia. [7′ el tabic nasal ample i al mateix nivell que el front, l’expressió com de determinació, fermesa i interès i un esbós de somriure confiat). Venus Colonna al museu del vaticà. ). A Villa Hadriana hi ha una reproducció del temple circular i l’escultura. L’original s’hauria encarregat al sIV BCE per al temple de Venus a Cnidos i va ser una de les primeres representacions del cos femení nu, fins aleshores dominat per figures d’herois i atletes masculins. Se’n van fer molts còpies i que va establir un cànon pel cos femení.
  • Apol·ló Saurocton (còpia romana Louvre, postal).
  • Potser Hermes del Belvedere, o deixeble (Museu vaticà)
• Escopes de Paros: (395-350) Arquitecte dels temples d’Atena a Arcàdia, Àrtemis a Efes, Mausoleu Halicarnas. Tenia renom per l’expressió que donava a les escultures.  Pothos, el desig al museu arqueològic de Nàpols.
• Lisip:  (390-310) Les escultures es poden apreciar recorrent-les al voltant. Retrat d’Alexandre. Apoxiomenos als museus vaticans. Els Corredors de la Villa dei papiri a Herculanum (museu arqueològic de Nàpols). L’Hèrcules Farnese també s’atribueix a l’escola de Lísip.

Grècia hel·lenística

S’accentua l’expressivitat de les emocions, amb el gest i els plecs de la roba. És en aquesta època que es comencen a fer còpies de les escultures clàssiques.

• Altar de Pergamom (Berlin)
• Victòria (Nike) de samotràcia (Louvre)
• Tors de Belvedere (museu vaticà), que serà molt admirat al renaixement.
• El Laocoont (museu vaticà)
• Venus de Milo, nombroses còpies romanes (Louvre)

Els temes de l’escultura grega

[Si amb el cristianisme tindrem uns 1000 anys de representació de la vida de Jesús i Sants, els grecs organitzen la seva iconografia al voltant d’una oposició fonamental: ordre vs. caos, civilització vs. barbàrie, cosmos vs. forces primordials. Les batalles mitològiques no són simplement aventures heroiques sinó al·legories cosmològiques i polítiques. Els quatre grans cicles de batalla (“machiai”) que apareixen repetidament són:

• Gigantomaquia. Els déus olímpics contra els Gegants (ordre diví vs. forces ctòniques)
• Centauromaquia. Els Lapites contra els Centaures (civilització humana vs. bestialitat)
• Amazonomaquia. Els grecs (Teseu i atenencs) contra les Amazones (ordre patriarcal i hel·lènic vs. alteritat femenina i bàrbara)
• Iliupersis. La caiguda de Troia (grecs vs. bàrbars orientals)

Després de les Guerres Mèdiques (490-479 aC) aquests temes adquireixen una dimensió política explícita: els Perses són els nous bàrbars, els nous Gegants, els nous Centaures. L’art es converteix en propaganda ideològica sublim.

El Partenó (447-432 aC)

, Fídies com a director artístic) és l’equivalent grec de la Capella Sixtina. Els — un programa visual totalment integrat amb múltiples nivells de lectura:

• Frontó est (façana principal): El naixement d’Atena — sorgint completament armada del cap de Zeus. Al centre la figura de Zeus assegut, flanquejat per tots els déus olímpics en reacció d’estupefacció i meravella. Als extrems, els carros del Sol (Hèlios) i la Lluna (Selene) marcant l’alba còsmica. És l’origen de la deessa patrona de la ciutat, una teogonia en marbre. Mètopes, Gigantomaquia.
• Frontó oest: La disputa entre Atena i Posidó per la patronia d’Atenes — Atena ofereix l’olivera, Posidó una font d’aigua salada. Els jutges són els primers reis llegendaris d’Àtica. És la narració de la fundació mítica de la polis. Mètopes, Amazonomaquia.
• Mètopes sud: Centauromaquia (ara al British Museum).
• Mètopes nord: Iliupersis, escenes de la caiguda de Troia
• El fris jònic interior (160 metres de longitud): Les Panatenees — la gran processó que cada quatre anys pujava a l’Acròpolis per oferir el nou peple (vestit) a l’estàtua d’Atena. Cavallers, carros, animals per al sacrifici, joves portadors d’ofrenes, magistrats, déus asseguts esperant l’arribada de la processó. Per primera vegada en l’art grec monumental, els ciutadans d’Atenes mateixos — no herois ni déus — apareixen representats en un temple. La polis es representa a si mateixa com a protagonista del sagrat.
• L’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos. A l’interior, l’estàtua de dotze metres d’Atena en or i ivori (perduda, coneguda per còpies) tenia al seu torn un programa iconogràfic: al bouclier, la Gigantomaquia i l’Amazonomaquia; a les sandàlies, la Centauromaquia; a la base, el naixement de Pandora. El temple dins del temple.

L’Altar de Pèrgam (c. 180-160 aC)

L’altar de Pèrgam és potser l’obra més dramàtica i barroca de l’art grec — i el seu fris és el més gran que es conserva (113 metres de longitud, figures de prop de dos metres i mig d’alçada). L’estil és radicalment diferent del Partenó: on Fídies és serenitat i mesura, Pèrgam és pathos i moviment extrem — músculs contorsionats, rostres en agonia, drapejos agitats. És l’expressió del que Wölfflin anomenaria el barroc grec.. Ara al Pergamonmuseum de Berlín.

• El fris exterior: Gigantomaquia. Atena arrossega el Gegant Alcyoneus per als cabells mentre Nike vola a coronar-la. Zeus llança els seus llamps. Artemis i el seu gos. Els déus dels astres, del mar, de la terra… (El significat polític. Els reis de Pèrgam (Atàlides) s’havien enfrontat als Gàlates (celtes invasors) i presentaven la seva victòria com una nova Gigantomaquia — ells eren els nous Olímpics, els nous defensors de la civilització grega contra el caos bàrbar.
• El fris interior: el mite de Tèlef, fill d’Hèracles i fundador llegendari de Pèrgam — legitimació dinàstica mitjançant la mitologia.

El temple de Zeus a Olímpia (c. 460 aC)

Un dels conjunts escultòrics més importants, ara al Museu d’Olímpia.

• Frontó est: La preparació de la cursa de carros entre Pèlops i Enòmau — estàtica, tensa, els competidors i els déus immòbils abans de la tragèdia. Zeus al centre com a àrbitre còsmic. Una de les composicions més solemnes de l’art grec.
• Frontó oest: La Centauromaquia al casament de Pirítous — Apol·lo al centre, braç estès, imposant ordre mentre al voltant es desenvolupa el caos de la batalla. El contrast entre la serenitat divina i la violència humana és el tema.
• Les mètopes: Els dotze treballs d’Hèracles — el cicle heroic per excel·lència; l’heroi que purifica el món de monstres i estableix l’ordre civilitzat.

Altres temples i temes recurrents

El tresor dels Atenencs a Delfos. Mètopes amb les Amazonomaquia i els treballs de Teseu. Teseu com a heroi atenès equivalent a Hèracles, netejador de monstres de l’Àtica.
El temple d’Afaia a Egina. Dues versions dels frontoners (un arcaic, un clàssic primerenc) amb escenes de la guerra de Troia, guerrers en combat, ferits, moribunds; un dels primers intents de representar convincentment la mort.
El temple d’Apol·lo a Bassae (Fígalia). Fris interior amb Amazonomaquia i Centauromaquia — en un temple a l’interior del Peloponès, lluny dels centres, però amb un programa iconogràfic complet.

Els vasos (ceràmica àtica):

La ceràmica és el museu popular de la iconografia grega — accessible, abundant, temàticament riquíssima:

• Escenes dionisíaques — el thiase (processó de Dionís), sàtirs i mènades, simposis
• çEscenes de la vida quotidiana — atletes, escoles, tallers, noces, escenes domèstiques
• Cicles heroics — Hèracles, Teseu, Perseu, Odisseu
• Escenes de caça — el senglar de Calidó, caceres aristocràtiques
• Escenes eròtiques — amb una franquesa que l’art cristià no coneixerà fins al Renaixement

És significatiu el que no hi ha a l’art grec monumental contraposat a l’art cristià.

• Escenes de creació del món — la teogonia hesiòdica no es representa; els déus grecs no creen el món, simplement l’habiten
• Escenes de judici moral post-mortem — Minos, Radamant i Èac jutgen els morts però rarament apareixen en l’art monumental
• Representacions de la divinitat sola, sense narrativa — els déus grecs quasi sempre apareixen en acció, en relació, en context; no hi ha equivalent a la icona cristiana o la cal·ligrafia islàmica com a objecte de contemplació pura

L’art grec és fonamentalment narratiu i polític — explica una cosmologia (ordre vs. caos), legitima una comunitat (Atenes, Pèrgam) i estableix models de conducta heroica. L’art cristià és fonamentalment soteriològic i contemplatiu — cada imatge és una finestra a la realitat transcendent, un suport per a la pregària, una narració de la salvació. El grec vol situar l’home en el cosmos i en la polis. El cristià vol orientar l’ànima cap a Déu.

Roma

Accent en el retrat. Còpies d’originals grecs.

• Musei Capitolini. Marc Aureli, estàtua eqüestre. Cap de dona. Lo Spinario.
• Columna de Trajà
• Museu arqueològic de Nàpols.

2005  Museu arqueològic de Delfos. Museu arqueològic d’Olympia. Museu art ciclàdic. Museu arqueològic d’Atenes. (Arquitectura,  Escultura)

Nàpols 2018 [completar galeria]

Roma 2022 [completar galeria]

[No sé la data exacta. Estela d’un cementiri vista el 2005 a Grècia]

Napoli. Museo Archeologico Nazionale

The work portrays two nude young athletes on an irregular base in a similar and specular posture, completely similar in the facial features.
The statue shows the athlete with the left leg bent forward and the sole of the foot resting on the ground, while the right leg is set back with the heel raised; the trunk is leant forward; the right arm is bent, while the left one is lowered; the head is slightly turned towards the shoulders; the hair, with short tufts ruffled on the forehead, is arranged in two opposite pincers-shaped locks, the eyes are made of different materials (eyeballs of bone or ivory, irises and pupils of grey and black stone) and then inserted.
They are probably copies of Greek statues of the late fourth century or the early third century BC, celebrating a victorious athlete in one of the major Pan-hellenic games; they can be referred to the Augustan Age according to the context and a stylistic analysis.

Villa dei Papyri

A la mateixa sala s’hi exposen també les ballarines que estaven situades al peristil.

421 Escultura

Escultures de fusta al temple Kofuku-Ji a Nara. Postals. [fusta policromada amb un realisme expressionista que precedeix Miquel Àngel en 300 anys]

Unkei: Muchaku (MonjoAsanga, fundador de l’escola Yogachara), 1212

Koben, Tentoki, dimoni que protegeix del mal, 1215

Anònim Kongo Rikishi, Guerrer protector

Al Museu Nacional de Varsòvia, a la col·lecció medieval, hi ha una talla de fusta que representa Crist assegut, amb el cap recolzat a la mà, pensarós. Un crani gran, i la pell com coberta de llàgrimes. No se’n coneix l’autor, la data, 1502. La immensa majoria de les escultures de Crist el mostren crucificat i, algunes, les pietats, mort en braços de la mare de Déu. No n’havia vist mai cap que el representés assegut, cavil·lant, sense cap signe de divinitat o poder, profundament humà, potser afligit pel que l’espera, o pel dubte.

2023

Escultura moderna a la catedral de Sta. Maria a Gdansk, vista el 6/7/2023. Potser és un tema particular de l’escultura religiosa polonesa?

Franz Xaver Messerschmidt (Wiesensteig a Suàbia 1736 – Bratislava 1783) , escultor que treballà a la cort de Viena, començà a treballar en escultures que mostressin “64 ganyotes canòniques” (Ekman només n’identificava  6!) i hi va treballar fins al final de la seva vida, influït per idees hermètiques.

Gravat de Matthias Rudolph Toma, 1839

Galeria

Es conserven al Belvedere a Viena. Reportatge.

Raoul Hausman. Dada

Centre Pompidou. Paris

Al passatge d’Olivé hi ha una escultura que sembla el pensador de Rodin. Abans l’havia vist a una nau del passatge d’Olivé i Maristany, al costat. La deuen haver traslladat. Qui la deuria construir i posar dalt de la nau?

The body is less a thing than a place. Al location where things happen. Thought, feeling, memory and anticipation filter through it sometimes sticking but mostly passing on, like us in his Great Cathedral with its centuries of building, adaptation, extension and all the thoughts, feelings and prayers that people have had and transmitted here.

Mind and body, church and state are polarities evoked by the life and death of Thomas Becket.

We are all temporary inhabitants of a body, it is our house, instrument and Medium. Through it all come impressions of a wider world and all other bodies in space, palpable, perceivable and imaginable.

http://www.antonygormley.com

[Vist a Canterbury el setembre de 2018. Jo fa temps que concebia la identitat humana com una mena de filferro espantaocells on queden enganxats trossos de plàstic, papers que vénen flotant per l’aire, alguns dels quals s’hi adhereixen d’altres se’n van, i això conforma una forma, una identitat. No provenim d’uns plànols curosament dissenyats i preparats per a un destí sinó que som com una escultura o un androide fet de peces reciclades que a més es van renovant. Tenim la consistència d’un vaixell de Teseu. ]

Mar Arza

Can Framis