422 Poesia

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

Què és? Gèneres. Recursos, com sona i què evoca, expresió concentrada. Maneres de viure-la, recitat i lectura privada.

Entendre un poeta: què és l’important per ell o el públic? Quins recursos fa servir? Qui ho valora? Crítica literària

Formes: Oda, tannka, sonet

ITINERARIS: estudi, els temes de la poesia lírica, poesia per cultures, taller

Què és la poesia?

No és fàcil respondre-ho, perquè té moltes formes. Tampoc està establert què comunica, alguna mena d’informació? coneixement? emocions?  [nota]. Una possible manera de respondre ho és dir que tracta de comunicar alguna cosa especialment important fent servir certs recursos del llenguatge. Què és l’important pot variar, donant lloc a diferents gèneres. Els recursos són diversos.

(La versió anglesa de la wikipedia diu: a form of literature that uses aesthetic and rhythmic qualities of language—such as phonaesthetics, sound symbolism, and metre—to evoke meanings in addition to, or in place of, the prosaic ostensible meaning. La introducció de la EB diu “poetry is the other way of using language” i potser al començament era l’única manera de fer-lo servir, essent la prosa una derivació posterior.) [ A la bucòlica IX Virgili es demana “Qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant?”]

Les coses importants poden ser:

  • la història mítica d’un país, uns herois que encarnen certes virtuts: l’èpica
  • Els sentiments de la vida, l’emoció per la naturalesa, l’amor, la fragilitat de la vida: la lírica. Paul Valéry deia que “Le lyrisme est le développement d’une exclamation”.
  • la llengua en sí, el joc dels mots, com sonen, o què volen dir
  • narracions exemplars com la faula; la burla, sàtira

El principal recurs  és l’èmfasi amb què es recita i com s’imprimeix, separant els versos en línies. És el que en podríem anomenar “efecte marc“.  “Emmarquem” la poesia en el paper i amb la dicció, de la mateixa manera que la fotografia d’una escena banal o un traç de pinzell agafen categoria d’art quan són emmarcades. A la inversa, potser només emmarquem allò que creiem que val la pena. La EB diu poetry is the way it is because it looks that way, and it looks that way because it sounds that way and viceversa. [Si recitem una recepta de cuina com si fos poesia, o si l’imprimim com si fossin versos, “semblarà una poesia”]. [ en l’experiència oral, el ritme i la rima són recursos fonamentals. En l’experiència de la lectura silenciosa, no ho són tant, i en canvi, els efectes visuals guanyen pes ].

Els recursos tenen a veure amb com sonen els mots i què evoquen:

  • [com sona] la prosòdia: amb el ritme definit per síl·labes tòniques o àtones en les llengües occidentals, afinació en japonès o to en xinès (In music terms, pitch, as opposed to tone, is the actual value of the note sung while tone would be the thickness, or how full or shrill the note is). Es formen diferents patrons o  “peus”,  com el iambe (fluix-FORT), el troqueu (F-f), el dàctil (F f f), espondeu ( F F) pírric (f f), i aquests es combinen per formar estructures, com per exemple l’hexàmetre dactílic [serien 6 tresets], o els alexandrins, amb dos hemistiquis de sis síl·labes.
    La rima: consonant, assonant, patrons determinats com en els sonets.  Diccionari de rimes català. Amb figures retòriques que juguen amb la sonoritat. (Tenim l’exemple de la poesia purament sonora de Palau i Fabre Tra-li-ro-ló )
  • [significat i emocions] el significat més enllà de la denotació directa, amb ús de símbols i altres  figures retòriques com la metàfora. Això permet, a vegades, assolir una “condensació” del missatge, el que Batya Gur anomena “expressió concentrada” com a característica de la poesia.  [ el simbolisme també permet desencadenar o activar emocions que no sabríem explicar. En aquest sentit, la poesia diria el que no es pot dir. És el cas de la “Schwarze Milch” de la Todesfuge de Paul Celan].

Així, a l’hora d’intentar entendre un poeta o un moviment, les preguntes clau són:

  • què és l’important? per al poeta, per al públic? és compartir una emoció? cantar una gesta?
  • quins recursos fa servir? formes poètiques, imatges simbòliques
  • qui ho valora? el mateix poeta, el jurat d’un premi, l’editor, el públic que compra llibres o va a recitals, l’administració que dóna una subvenció? Crítica literària

[ La poesia es pot viure :]

  • oralment, escoltant algú que recita
  • lectura silenciosa privada (una manera diferent de llegir, més com passejar per un jardí que no pas fent una excursió cap a un cim. Valéry deia que la poesia és com la dansa i la prosa com el caminar.)
  • altres: els filacteris, els llibrets que es poden dur a la cartera

Pot tenir com a formes:

  • Oda. Una composició lírica en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea. Va néixer a Grècia (sV BCE) i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor. L’oda clàssica té tres parts: estrofa, antístrofa i conclusió o èpode. Píndar, Horaci.
  • Tanka. Forma japonesa que començà al segle VIII i es consolidà al X. 31 síl·labes en la forma 5-7-5-7-7 (5 versos de 26 síl·labes si l’última és tònica). En català, conreat per Carles Riba.
  • El sonet, establert per Petrarca, al s. XIV, 14 versos (11 síl·labes?), ABBA, ABBA, CDECDE. Dante. En català Carner. En anglès Spencer, Shakespeare, John Donne.
  • Haiku. Forma japonesa del s.XVII, 17 síl·labes, normalment escrites verticalment, en un patró 5-7-5.
  • Vilanelle is a nineteen-line poem made up of five triplets with a closing quatrain; the poem is characterized by having two refrains, initially used in the first and third lines of the first stanza, and then alternately used at the close of each subsequent stanza until the final quatrain, which is concluded by the two refrains. The remaining lines of the poem have an a-b alternating rhyme. The villanelle has been used regularly in the English language since the late 19th century by such poets as Dylan Thomas, W. H. Auden, and Elizabeth Bishop.

ITINERARIS

i) Itinerari d’estudi

ii) Itinerari per les emocions a la poesia lírica

  • Un intent de classificar la poesia lírica, en temes. Quina mena d’experiències o  emocions ens empenyen a voler expressar-ho amb poesia? l’amor, l’ansietat per la brevetat de la vida, la naturalesa, desesperació de trobar la vida sense sentit, l’alegria del moment.
    [PENDENT: temes de la poesia a part de la llista automàtica: el cant a la vida tranquil·la, Arcadia? Virgili?  Beatus Ille, Fray Luis de León, Oda a la vida retirada, diversos poesia xinesa, ]

iii) Itineraris per cultures

  • Poesia clàssica
  • Poesia Xinesa i japonesa
  • Medieval. Trobadors
  • Poesia Italiana. Petrarca. Dante
  • Poesia Anglesa. Sonets de Shakespeare. Keats.
  • Poesia Francesa
  • Poesia Alemanya. Novalis. Hölderlin. Rilke. Paul Celan
  • Poesia en español. Siglo de Oro. Machado. Neruda
  • Poesia Catalana: Maragall, Espriu, Salvat Papasseit, Màrius Torres, J.V. Foix, Pere IV, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre
  • Altres: PessoaPaul Celan, Auden, Yehuda Amichai
  • Poesia americana. Eliot, William Carlos Willliams. Wallace Stevens

iv) ITINERARI Taller:

  • Aprendre una poesia de memòria
  • Identificar moments, experiències, històries que voldríem “emmarcar” en poesia
  • Assajar “l’esbós” d’un moment en una forma curta com la Tannka o Haiku
  • Assajar la construcció d’un sonet

Un museu real tindria:

  • Planta baixa. Una sala llarga amb l’exposició general de la història de la poesia, exemples seleccionats, portes que condueixen a ales amb la biblioteca de cada poesia i la crítica literària corresponent. Un jardí amb un porxo i a l’altra banda, un teatre , un saló, i un cafè on es reciten poesies. (itinerari (iii)) Sillons comfortables, jardins, copiar les que ens han agradat més, mirar d’aprendre una poesia de memòria. (iv). Abans del jardí: Què és la poesia? ha de tenir un significat (i)?
  • Primer pis, esquerra: Una sala amb els temes de la poesia. La descoberta del que ha estat important per als altres, les virtuts dels herois, la tristesa per la brevetat de la vida, l’alegria davant la natura.  ( itinerari ii)
  • Primer pis, dreta: el museu dels recursos literaris, el ritme, les figures retòriques. Les metàfores.
  • Primer pis, balconada: Al final, unes habitacions amb un quadern, què ha estat important per  a nosaltres? Què voldríem emmarcar? (iv)

[el que he anat llegint cada any]

Materials per exposició:   fitxa  |  exemples   |   discussió   |    cronologia [ afegir foto ]

Edicions de butxaca

PENDENT: Auden, Poesia Catalana, la metàfora a partir de Lakoff i Johnson, història de la poesia en general, per cultures incorporant totes les meves cites, entendre el problema i solució de cada època

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |