43 Societats, civilitzacions, història

• Inici, El Projecte de museu
• Reconstruir la història , Antiguetat i Medieval, S19 i s20, Ciències humanes
• Models per pensar les societats antropologia, civilitzacions (Grècia) |  100mM de vides
• La Història: Recorregut de blocs al llarg del temps | Etapes : Prehistòria, antiga, postclàssica, moderna, contemporània | Les 5 “cases” : Europa i Rússia, Orient, Àsia, Àfrica, Amèrica.
• Història del territori i de la cultura  |   El món avui. Problemes actuals  |   Discussió: Veritat única o narratives possibles,  Direcció i causalitat humana en la història.
• Contemplació: La història en mi, la violència i el mal, la mirada a la història i l’efímer

INICI, un entorn social i un passat

Tinc família, veïns, amics, companys d’escola o de feina. Tinc un entorn amb cases, camins, objectes construïts per l’home. Alguns d’ells són meus; vaig a comprar al Sorli, a  la ferreteria i Amazon. Tinc un carnet d’identitat.

La idea que hi ha un passat: Tinc avantpassats, els pares i els avis, documents, cartes, llibres, fotos, arxius, objectes i edificis (post), els camins, carrers i carreteres que han traçat els nostres avantpassats. Estant a casa, penso què hi havia abans aquí: unes fàbriques, abans potser uns camps de conreu, a l’època dels romans, una llacuna? quina vegetació abans? i al cretàcic? He viatjat i vist altres cultures, monuments i museus:  la història que he explorat.

Aquest passat, com el reconstruïm?

• Quin és el passat que han reconstruït els historiadors? l’evolució de l’home i la colonització del món, els pobles agrícoles, les primeres civilitzacions, Grècia, Roma, l’europa cristiana, l’època moderna, la revolució industrial, Napoleó.
• Quines són les “cases” de la terra i qui les ha anat ocupant al llarg del temps? Orient, Europa i Rússia, Àsia, Àfrica, Amèrica.
• Quines “maneres” de viure hi ha hagut? Caçadors-recol·lectors, cacicats agrícoles,  regnes i imperis, civilitzacions, economia industrial en estats moderns, monarquies i democràcies, societat de la informació.
• Quines “civilitzacions” hi ha hagut? Egipte, Grècia i Roma, Cristianisme, Islam, Hinduisme, Budisme.

Com penso les societats?

• diferents grups socials amb pràctiques diverses per estructurar-se, aparellar-se i reproduir-se, crear i intercanviar béns i serveis, economia.
• hi ha costums i pràctiques acceptades no escrites, i lleis, que regulen com s’han de fer les coses i com s’actua quan algú no les complex. Sistemes polítics.
• Hi ha una visió del món i uns valors més o menys compartits. Que es transmeten per l’educació i comunicació.

El projecte de museu ¿Com hauria de ser un museu de la història i les societats humanes? Què espero del meu? Entendre com s’ha reconstruït la història al llarg del temps, entendre les estructures i processos dels grups socials i les “maneres” de sobreviure i formar una civilització. Poder tenir una idea de què passava a cada moment i cada lloc, poder recórrer tots els temps i territoris. Interrogar sobre què fa canviar i evolucionar les civilitzacions. Els problemes actuals. Contemplar les vides Plantejar les qüestions sobre com  evolucionen les civilitzacions. Una visió dels problemes. Contemplar el mal i el patiment. Identificar la història en mi.

RECONSTRUIR LA HISTÒRIA. ESTUDI de les SOCIETATS

¿Com hem passat d’un “univers humà” que en el temps s’estén d’unes poques generacions d’avantpassats, i en l’espai a uns quants pobles veïns, a tenir una visió d’altres cultures per tot el món que es remunten a la prehistòria i passen per una edat antiga, edat mitjana, edat moderna?

A l’antiguetat i edat mitjana, tenim algunes cròniques de guerres a Grècia i Roma.  A l’edat moderna s16 s17 s18 la filosofia comença a pensar les societats i neix l’anàlisi filològica per les traduccions de la Bíblia. S’identifica una “edat mitjana” que seguiria l'”antiguitat”.
Al S19 i s20 amb el colonialisme s’acaba d’explorar el món. es troben antigues civilitzacions amb  expedicions arqueològiques . Neix la història moderna basada en la interpretació de textos i jaciments ( ciències auxiliars de la història ).
Apareixen un seguit de ciències per pensar les societats: l’antropologia cultural, la sociologia, les ciències polítiques, el dret, l’economia. Amb el “descobriment” de la prehistòria i la Teoria de l’evolució de Darwin, aquest “univers humà” passa d’uns 6000 anys d’antiguetat, a milions.

(1) [ Reflexió sobre els fets de les societats i la història. Quin és l’objecte del nostre estudi? Què és un “fet social”, és diferent de l’experiència humana individual? el protagonitzen persones? grups? civilitzacions? Quins invariants tenen per justificar una entitat o un canvi? Identifiquem activitats d’infraestructura, estructura i superestructura. Es proposa fer un inventari de la història en termes de blocs i fets.]

(2) Societats, grups, activitats

A cada societat distingim:

• territori
• infraestructura: activitats de reproducció i producció
• estructura: formació i organització de grups, residència, aparellament, ciutadania
• superestructura: costums, visió del món compartida pels membres del grup

Aquí es fa inventari de tots els tipus de fet i activitats de les societats.

(3) Civilitzacions

Quines són les “maneres de viure”? Com agrupem o classifiquem les societats que s’han succeït al llarg de la història? Podem fer-ho:

• segons 4-5 tipus d’economia: caçador recol·lector, agricultor, pastor nòmada, economia industrial, economia de la societat de la informació.
• segons la geografia. Podem pensar el món com unes 5 “cases” o territoris que han anat tenint diferents ocupants. Les dues amèriques, Europa i el nord d’Àfrica, la immensa Rússia, Orient, Àsia amb Índia i Xina, Àfrica.
• segons el nivell de complexitat social: tribu, cacicat, regne, imperi, nació
• segons la idea del món i el sagrat: religions Abrahàmiques, Cristianisme i Islam, Grècia, religions dhàrmiques, hinduisme i budisme. Afegint potser comunisme, humanisme laic, i la inclassificable cultura africana.
  

  ---

Podem posar la mirada en les civilitzacions o podem posar la mirada en les 107.000 vides humanes que hi ha hagut i concebre un museu de les biografies. Podem imaginar un sorteig entre totes aquestes vides. Una galeria dels avantpassats. Unes estadístiques fictícies que ens diguin quants estan patint, quants són feliços.

Població abril 2023, 8.025.500.000 (worldpopulation clock), el patiment degut a les circumstàncies de la societat : guerres  malalties  fam Refugiats, el “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives. El cos, vestits

-100.000, -10000, -3000, -800,  1  ,  500, 1000, 1500, 1800, 1900, 1945, 1989 ,  més opcions

Un intent de recollir tota la història en 301 blocs (69 prehistòria i Ha antiga, 45 postclàssica, 35 moderna, 111 contemporània, 41 continuació), segons la reflexió d’invariants (Història, blocs, fets). Tenen informat:

• temps inici i fi
• població inicial, taxa de creixement i mortalitat estimada demografia
• mapa
• tipus de societat (civilitzacions)
• una breu descripció

Viatge en l’espai i temps .

Recursos: Worldhist.org (mapa els estats al llarg del temps com els meus blocs però deixa buits, no mostra les principals ciutats). Mapping past societies (molt detallat per Europa, mostrant ciutats, infraestructures, jaciment, però ignora Àsia). Oldmapsonline. [no hi ha però un recurs que em mostri, a cada moment, quines rutes i quines ciutats trobaria un viatger]

ETAPES

• Visió global: com hem “descobert” cada període, quins són els reptes de cada època.
• Prehistòria: Colonització del món per l’homo sàpiens a l’última era glacial. Edat de pedra. Neolític a Orient, Indus, Xina i Mesoamèrica.
• Història Antiga: Edat de bronze i edat de ferro, escriptura. Assíria, Egipte. Era axial: Grècia, Roma, Índia, Xina Han, Pèrsia. Buda, Confuci, Sòcrates, Jesús.
• Història Medieval: Inestabilitat a Occident, prosperitat a Àsia. Invasions i migracions, Cristianisme Occident i Orient, Islam. Sultanat de Delhi. Xina Tang, Song i Yuan. La impremta.
• Història moderna: Exploracions Europa Amèrica Colonial (1500-1783). Monarquies España, França, Anglaterra. 1521 Reforma i Contrareforma. Ciència i Il·lustració. Augment de població d’Europa a partir del 1700. Estancament a Àsia i Orient.
• Història contemporània: Les revolucions 1789. Napoleó. Els Estats Units. Processos d’independència a l’Amèrica llatina. La revolució industrial. Revolucions 1848 per democràcia i estats. Índia britànica. Xina dinasties Ming (1368-1644) i Qing (1644-1911). WWi Imperi Austrohúngar. La revolució Russa. L’imperi otomà (1805-1923). La gran depressió als USA (1929-1939) Guerra civil española.
  WWII 1939-1945. Guerra freda. Retirada del colonialisme a Àfrica. Guerra Vietnam. La caiguda del mur 1989. Revolució informació. Terrorisme islàmic. El precariat. Les generacions, baby boomers, X, 1k, Z,α . Actualitzacions generals.

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara  | (contenidor posts globals) | Cronologies

• Europa i Rússia: Grècia, Roma, Cristianisme, Il·lustració [França, Suïssa, Rússia,[ occident, considerar si integrar a blocs]
• Orient: Mesopotàmia, Pèrsia, Assiris, Hitites, Israel, Islam, Imperi otomà.
• Àsia (i Austràlia i Oceania): Índia, Xina,  ( Àsia central, està vinculada a Rússia tot i que Uzbekistan amb Samarcanda era un lloc de pas per la ruta de la seda).
• Àfrica
• Amèrica del nord, Amèrica del sud, Aztecas, Incas, Democràcia americana

Hem vist bàsicament el seguit de grups socials i civilitzacions que se succeeixen en el temps, el que correspon al que hem anomenat “fet social“, activitats o relacions de grups d’humans entre ells, el territori i les idees.  El recorregut per la història basat Societats, grups, activitats fa servir com a invariant el grup social i recull quins apareixen i quins desapareixen.

Hi ha dos recorreguts complementaris, el del paisatge humà i el de les idees.

La història del territori

Una part de l’estudi de la terra i de l’inventari dels tipus d’hàbitat que hi ha inclou el “paisatge humà‘. Des de l’aparició de l’agricultura al neolític aquest ha crescut fins arribar gairebé a la meitat de tota la superfície habitable. D’aquest un 77% són pastures i un 23% conreus. Així, els mapes de la història ens mostrarien:

• com talen arbres per dedicar-los a conreu i pastura, com s’obren extraccions de minerals.
• com apareixen pobles i ciutats i com desapareixen a vegades, abandonades després d’una crisi econòmica o una sequera, per convertir-se en runes i jaciments que estudiarem més endavant.
• com es consoliden senders i camins [alguns dels quals ressegueixo en excursions], xarxes viàries com les dels Incas o les dels romans, com es construeixen ponts i aqueductes, ports.

La història de les idees

Un altre recorregut és el que se centra en els continguts culturals, o mems. [esborrany pendent de justificar el FET CULTURAL]. Contenidor  42h Història de la cultura

• [museu de Tècnica ]: eines, procediments de cacera, conreu, foc .
• [museu de idees, continguts preculturals, com ha començat tot, què ens espera, religió, Filosofia, Ciència història de la cència  42c Els camins del saber. Aquí veiem com ha anat canviant la idea que tenim del món des d’una terra plana, a una esfera al centre de l’univers, a un planeta que dóna voltes al voltant del sol, a un sistema solar dins una galàxia. També, la història humana, que passa dels 4000 anys de la bíblia a 200m amb el descobriment de la prehistòria. presocràtics, Plató, Aristòtil, Jesús, F. medieval, Descartes, empirisme, racionalisme, Kant, Hegel, Existencialisme, f llenguatge.
• [museu de les històries ] literatura, teatre [evolució dels llenguatges i noves paraules]
• [museu de Art ] o museu dels objectes, el que hem volgut crear que no era una eina per subsistir.
• [museu de la música]

Ocupen les ments dels humans durant un temps i diferents pràctiques socials, galeries d’art, sales de concert, teatres, etc. Poden tenir diferents suports, parla oral, llibres, enregistraments, construccions i diferents. Podem veure l’aparició de continguts com a respostes a preguntes. [ podem concebre la possibilitat d’un “diccionari” complet de mems i per cada un d’ells, a quines ments està present (a favor o en contra), i quins estan latents. Per exemple, el mem “esclavitud-normal, abolicionista-estrany” era comú el 1750, però no ho és avui]

Com està el món avui? Planeta, població, indicadors.

Problemes:

• Desinformació. Programats per odiar
• Pobresa i desigualtat. Estats fallits i refugiats. Gent fallida
• Canvi climàtic

Altres:

• Odi, Populisme i autoritarisme
• Manca de sentit i projecte de futur
• Mal ús de la AI
• Infelicitat i droga
• La tecnologia no ha evitat l’estrès i dificultat d’habitatge.
• Discriminació de  raça o gènere

[ el mal ]

Veritat única o diverses narratives possibles? Dels fets, o les evidències als jaciments i documents no en resulta una única versió possible. Els historiadors proposen una narrativa compatible amb ells segons els seus interessos.

La història en mi
Del punt de vista de la biologia, el meu cos i les meves cèl·lules pertanyen a unel pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida desenvolupades al llarg de l’evolució de les espècies. Del punt de vista del que penso i el que sento, i de com estic integrat en una comunitat, incorporo també les solucions per a viure que s’han format al llarg de generacions en la història. Seria el meu pool “memètic”.  Si l’evolució biològica ha format el meu hardware, la història ha format el meu software, personalitzat segons la meva biografia, el relat que tinc més avall].
Les paraules que puc dir, les idees que puc pensar, la manera com em puc guanyar la vida, els objectes que m’envolten, tot s’ha anat formant al llarg dels 10.000 anys d’història.
I miro de saber “llegir-la” en l’urbanisme de les ciutats, els senders a les muntanyes, les restes que trobo quan viatjo (la història que he explorat).

Vida i violència a les cases del món, el mal i el patiment

El recorregut per la història ens revela un seguit de guerres i destrucció, provocat per les limitacions i el mal en nosaltres.  Si pensem el món com 5 blocs de pisos que han anat tenint diferents ocupants aleshores visualitzarem la història com un seguit d’episodis violents en què un veí assalta el pis d’un altre veí del replà, o el de sota, o potser creua el carrer i ataca un altre bloc de pisos. Es repinten les parets però les taques de sang s’endevinen rere la capa de pintura, testimoni de l’escena del crim. Quan anem per un camí o un carrer, només una prima capa de reconstrucció em separa de restes de runes i cadàvers, amb sang que s’ha assecat.

La mirada a la història i l’efímer

La mirada a la història ens presenta múltiples cultures que floreixen i es moren, edificis que es basteixen i acaben convertits en runa, literatura que entusiasma i després s’oblida. Tot passa i tot desapareix. La vida és finita i efímera. El sentiment que hauríem volgut viure altres coses, o conservar algunes que desapareixen és comú a totes les vides humanes.
Podem intentar abastar tot el que està passant ara? Tot el que ha passat?
Juntament amb el sentiment d’insignificància, podem tenir el de formar part de tot, com un dels components d’ una ona, o una veu d’un cor, que contribueix a l’harmonia total. Potser som insignificants i fins i tot redundants, però com la pluja (idea de la Maria), o els que contribueixen a fer pinya als castells, no per això deixem de tenir sentit.