Història, Contemplació
La mirada al cel ens fa adonar de la nostra petitesa en la immensitat de l’espai. La mirada a la història de l’univers, els canvis geològics i l’evolució biològica a la terra ens fa adonar de la nostra petitesa en el temps. Si ho representem en 137km, la història de la humanitat de 10.000 anys són 10 cm, i la nostra vida no arriba a 1 mm.
La mirada a la història ens presenta múltiples cultures que floreixen i es moren, edificis que es basteixen i acaben convertits en runa, literatura que entusiasma i després s’oblida, o la pintura, com deia Dante al Purgatori: “Oh vana gloria de l’umane posse! / com’poco verde in su la cima dura, /se non e` giunta da l’etati grosse! / Credette Cimabue ne la pittura / tener lo campo, e ora ha Giotto il grido, / si` che la fama di colui e` scura.”
Tot passa i tot desapareix. La vida és finita i efímera. El sentiment que hauríem volgut viure altres coses, o conservar algunes que desapareixen és comú a totes les vides humanes. El pas del temps és uns dels grans temes de la poesia.
Podem intentar abastar tot el que està passant ara? Tot el que ha passat?
A cada moment estan passant moltíssimes coses que no podem acabar de copsar. Què està passant ara a diferents llocs del món? Què podem veure? Podem imaginar que podem viatjar a qualsevol moment en l’espai i temps i veure quines civilitzacions hi havia al món, i en aquell punt, quin paisatge.
Hegel contempla “un quadre immens d’esdeveniments i fets de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. ” I observa que “La història ens arrabassa del més noble, del més bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; és caduc. Tot sembla que passa, i que res roman. Tot viatger ha sentit aquesta malenconia.” Ell voldrà veure en el canvi un desplegament necessari de la raó però sense aquesta fe, la història apareix sense sentit.
Juntament amb el sentiment d’insignificància, podem tenir el de formar part de tot, com un dels components d’ una ona, o una veu d’un cor, que contribueix a l’harmonia total. Potser som insignificants i fins i tot redundants, però com la pluja (idea de la Maria), o els que contribueixen a fer pinya als castells, no per això deixem de tenir sentit.
El calendari còsmic de Carl Sagan
Els primers mesos: Un univers deshabitat
- 1 de gener: Ocorre el Big Bang.
- Maig: Es comença a formar la nostra galàxia, la Via Làctia.
- Juny, juliol i agost: Altres sistemes estel·lars neixen i moren, però el nostre racó de l’espai continua buit.
La tardor: Arriba la Terra i la vida
- 9 de setembre: Es comença a condensar el Sistema Solar.
- 14 de setembre: Es forma finalment la Terra.
- 25 de setembre: Apareix la vida a la Terra en forma d’organismes unicel·lulars primitius.
- Novembre: Es diversifiquen els bacteris i apareixen les primeres cèl·lules amb nucli (eucariotes).
Desembre: L’explosió de la biologia
Tot el que ens resulta familiar com a éssers vius passa exclusivament en l’últim mes de l’any còsmic:
- 17 de desembre: Els mars s’omplen de peixos i invertebrats complexos.
- 20 de desembre: Les plantes i els primers animals comencen a colonitzar la terra ferma.
- 25 de desembre (Nadal): Apareixen els dinosaures.
- 30 de desembre: Un asteroide impacta contra la Terra i provoca l’extinció dels dinosaures. Els mamífers comencen a proliferar.
31 de desembre: L’últim dia de l’any
- 22:30 h: Apareixen els primers avantpassats humans (homínids).
- 23:59 h i 30 segons: L’Homo sapiens s’estén pel planeta.
- 23:59 h i 46 segons: La humanitat descobreix l’agricultura i domestica animals.
Els últims 14 segons
- 23:59:46 — La humanitat descobreix l’agricultura. Deixem de ser caçadors-recol·lectors i ens establim en els primers pobles.
- 23:59:47 — Es funden les primeres ciutats i neix la civilització a Mesopotàmia.
- 23:59:48 — S’inventa l’escriptura (cuneïforme i jeroglífics). S’inicia oficialment la Història. Regnen els primers faraons a Egipte.
- 23:59:49 — Es construeixen les grans Piràmides d’Egipte i es redacta el Codi de Hammurabi.
- 23:59:50 — Època d’esplendor de la cultura vèdica a l’Índia, la dinastia Shang a la Xina i el creixement de la civilització minoica a Creta.
- 23:59:51 — Ocorre la Guerra de Troia. S’inventa l’alfabet fonètic per part dels fenicis. L’Edat del Ferro s’estén.
- 23:59:52 — Neix l’Imperi Asiri. A Israel governen els reis David i Salomó.
- 23:59:53 — Època de la Grècia clàssica (Atenes, Pèricles, Sòcrates). Neix el Budisme a l’Índia, el Confucianisme a la Xina i es funda la República Romana.
- 23:59:54 — Expansió i conquestes d’Alexandre el Gran. S’introdueix la geometria d’Euclides i la ciència a la Biblioteca d’Alexandria.
- 23:59:55 — L’apogeu de l’Imperi Romà. Neix Jesucrist, fet que marca l’inici del nostre calendari actual.
- 23:59:56 — Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Expansió de l’Imperi de la Xina (dinastia Han) i neix l’Islam a la península Aràbiga.
- 23:59:57 — Període de l’Edat Mitjana a Europa. Es consoliden les grans rutes comercials a l’Àsia i floreix la cultura maia a Amèrica.
- 23:59:58 — Es produeix el Renaixement a Europa. Cristòfor Colom arriba a Amèrica. Es desenvolupa el mètode científic modern gràcies a Galileu i Newton.
- 23:59:59 — El present. Tota la història moderna i contemporània: la Revolució Industrial, les dues Guerres Mundials, l’arribada a la Lluna, la invenció d’Internet i el moment precís en què estàs llegint aquesta frase.