Saccorhytus coronarius, fòssil deuterostomo ancestre més antic dels humans.
Jaciments a Namíbia, Sibèria, Chenjiang a Xina, Burgess Shale (E pp. 46-57)
- Algues
- 3 Metazous : Esponges com la quadrominiela, cnidaris com la Archisaccophyllia,
- 4 Protostomes: artròpodes com el canadaspis, algues, braquiòpodes
- 5 Deuterostomes : Vertebrats com la Pikaia ( Avantpassats) i myllokumngia,
485 – 443 Ordovicià
- Braquiòpodes
- mol·luscs, és l’època dels grans cefalòpodes, nautiloide.
- artròpodes Trilobites Homotelus
- Equinoderms com el Salteraster, estrella de mar
- Agnatha. peixos sense mandíbula com Sacambambis, o el Conodont Promissum
Primers peixos, inici vida terrestre amb artròpodes i primeres plantes vasculars
- molses
- “Falgueres” com cooksonia i Steganotheca
- artròpodes Escorpins gegants de fins a 2 m, Pterygotus, ceratiocaris, trilobites Calymene
- Hemicordats: Cyrtograptus
- Agnatha. peixos sense mandíbula loganellia
Jaciments: Lesmahagow, Dudley, Ludford Lane (UK)
[compartim 24% gens amb el raïm,44% abella, 47% mosca 73% amb el Zebra]
És l’època que la vida surt del medi marí, les molses i les falgueres colonitzen la terra, i els amfibis hi pugen. Aparició de les arrels fa 407Ma BBC
- “Falgueres” com ASteroxylon, Aglaophyton, Rhynia
- Licopodials: Drepanophycus
- gimnospermes: Archaepteris una de les primeres plantes a tenir mida d’arbre, 18m
- artròpodes: petits àcars , miriàpodes Crussolum, Lepidocarus / Palaeoisopus aranya de mar de 18cm
- Equinoderms: Furcaster
- Agnatha: Drepanaspis que viu al fons
- Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) com Acadontia (tauró amb espines)
- Placoderms com Gemuendina, Eastmanosteus, el gegant Dunkleosteus de 8m
- Ostíctis [ amb ossos]
- Sarcopterigis (antecessors dels tetrapodes, ), Gogonasus, Onychodus, Eusthenopteron d’aletes lobulades
- actinopterigi Cheirolepis
Arbre de la vida 6 Tetràpodes
-
- [precursors dels amfibis ] Tiktaalik, peix amb aletes que el permetien arrossegar-se, Ictiostega, Acantostega
Jaciments: Rhynie Chert (UK), Hunrück (DE), Gogo (AUS), Miguasha, Illa Ellesmere, Rocky River
[els mudskippers són peixos mig amfibis, amb potes] 
Segona Extinció: Devonià-carbonífer
amfibis i falgueres, gimnospermes, insectes gegants, rèptils, (Arbre de la vida: tetrapodes ). Pangea ja formada. Cap als 320Ma hi va haver una era glacial.
- Licopodials de 40m, cua de cavall com Calamites o Sphenophyllum, Sigillaria
- falgueres: neuropteris
- Insectes com gerarus, megasecoptera espiadimonis que amb les ales esteses feien 1m, paleoodictiptera com una efímera de 55cm.
- miràpodes: arthropleura centpeus gegant que podia arribar als 2.5 metres
- Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) Falcatus, Stethacantus
- Ostíctis [ amb ossos]
- Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats) Celacants Allenypterus, Caridosuctor
- Actinopterigis (peixos d’aletes radials) xx
Arbre de la vida 6 Tetràpodes
-
- [precursors dels amfibis ] Westlothiana (petit), Ophiderpeton sense potes, Balanerpeton (encara no són amniotes), branquiosaure
- precursor dels rèptils: Hylonomus, Plaeothyris, hyperpeton
- pèptil sinàpsid precursor mamífers: Archaeothyris
Jaciments: East Kirkton (UK), Bear Gulch (USA), Mazon Creek (USA), Joggins (Canadà), Nyrany (Txèquia), Karoo
- falgueres: Glossopteris, equiset Phylloteca, Sphenopteris (grans com arbres)
- Gimnospermes
-
- Insectes: meganeuropsis espiadimonis gegant
-
- Amfibis[precursor amfibis rèptils]: Eryops,Eedaphosaurus, Seymoura, Owenetta
- Sinàpsid: Dimetrodon amb una cresta dorsal per regular la temperatura, Diadectes, Cyonosaurus i Inostrancevia amb dents de sabre, Diictodon o Ducynodon amb un bec al morro, Cinodonts com el Procynosuchus
- Diàpsis: Araeoscelus, Eudibamus, Scutosaurus
-
-
-
12X20 PRIMARI
-
-
-
-
-
-
12120 Primari (Paleozoic). Evolució geològica
-
-
-
(U 570-U 225)(tra)
S (T1100)
12121 Primari. Càmbric. Ev Geol
(U 570, U 480)
12121.E1 Invasió dels oceans, Trilobites que deixaran sediments calcaris.
12122 Primari. Ordovicià i Silúric. Ev Geol
(U 480, U 400)
12122.P1: orogènia caledoniana on xoquen Amèrica i Europa formant-se Apalaches i Caledoniana
12123 Primari. Devònic. Ev Geol
(U 400, U 345)
12123.E1: habitat pantanós.
12124 Primari. Carboníf. Ev Geol
(U 345, U 270)
12124.E1: gran vegetació que donarà lloc al carbó i el petroli. Orogènia herniciana (meseta central, massís francès)
12125 Primari. Pmic. Ev Geol
(U 270, U 225)
12125.E1: unió d’Europa amb els Urals, clima sec.
-
-
-
-
12220 Primari (Paleozoic). Evolució Biològica
-
-
-
(U 570, U 225)(terra)
S (T1100) (B3200)
12221 Primari. Càmbric. Ev Biol
(U 570, U 480)
12221.E1: invasió dels oceans, Trilobites (B6733) que deixaran sediments calcaris.
12222 Primari. Ordovició i Siúrc. Ev Biol
(U 480, U 400)
12222.E1: Prolifen invtebrats (B6300-B6800), apareixen cordats (B6900) amb sistema nerviós central (peixos B6941), fongs (B5200) i primes plantes terrestres (B5410).
12223 Primari. Devònic. Ev Biol
(U 400, U 345)
12223.E1: amfibis (B6942), falgueres (B5410).
12224 Primari. Carboníf. Ev Biol
(U 345, U 270)
12224.E1: gran vegetació de falgueres i gimnospmes (B5410), molses (B5300), insectes gegants, rèptils (B6943)
12225 Primari. Pèrmic. Ev Biol
(U 270, U 225)
12225.E1: clima sec que afavorirà coníferes, insectes i rèptils.
Càmbric (570-480) els oceans cobriran gran part dels continents. El més abundant (50% de les 2500 espècies animals) són els Trilobites (closca de quitina, B6733) dels quals en quedaran molts sediments i algues sifonals calcàries.
Ordovició i Siúrc (480-400) Té lloc l’orogènia caledoniana en xocar el continent americà i Europeu resultant les cadenes Apalaches, Noruega i Caledonia). Hàbitat principalment aquàtic amb avançaments i retrocessos.
Els invertebrats (19 troncs previs B6200-B6800) es desenvolupen molt arribant a les 26.000 espècies com lliris de mar, entre els mol.luscs hi ha els bivalves, caragols i els grans cefalòpodes, el graptolites. La flora marina segueix amb algues verdes, vermelles i blaves.
Apareixen els cordats (òrgan de suport dorsal ｸ vertebrats) amb 3 subtroncs poc importants i el quart de vertebrats: agnos (peix sense mandíbula), placodermos (peixos cuirassats). (B6941)
A partir de les algues apareixen els fongs (B5200) i les primes plantes terrestres, la Rhynia de les Psilophites (Ptidophyta) (B5411).
Devònic (400-345) No hi ha transgressions marines i l’hàbitat és principalment pantanós. Els peixos evolucionen cap a cartilaginosos, òseos i es comença la transició cap a l’animal trestre amb els amfibis (Ictiostega)(B6942) i invtebrats com l’insecte Rhyniella. Les Pteridòfites evolucionen cap a mides més grans que formen els boscos més antics (Archaoptis, Licopodiàcies, equisets).
Carbonífer (345-270) Hi ha un clima favorable que propicia una frondosa vegetació forestal, boscos (coníferes) i falgueres que donaran lloc a les regions hulleres. Al final hi ha una invasió marina i l’orogènia hniciana (260) p xoc d’Africa i Europa que emergeix al mig dels oceans (meseta castellana, massís central francès, Bretanya).
La terra s’omple de caragols amb pulmons (mol.luscs B6522), libèlules gegants de 75cm. (artròpodes) i apareixen els prims rèptils (B6943). La flora arriba a les 3.000 espècies, amb lepidodendron de 30m d’alçada i 2 de diàmetre, calamnites, en genal ptidòfites. Tambó surten les molses (B5300) i les primes gimnospermes (B5420), en realitat falguers amb llavor, que ja no depenen d’estar en una depressió humida, entre les gimnospermes tambó hi haurà les cicadals.
Pèrmic (270-225) Europa abans separada d’Asia per la fosa dels Urals, s’hi unirà Hi ha un clima molt més sec amb estacions molt marcades que representarà una crisi en la història de la vida. Aixó seleccionarà les espècies capaces de resistir la sequera i l’hivern, afavorint les gimnospermes que tenen vasos ben desenvolupats i llavors que passen una temporada de repòs. Els rèptils tenen els ous protegits de la dessecació mentre que els insectes “inventaran” la metamorfosi amb el repòs nimfal.
Evolució Geològica a Calunya. Primari
Inicialment tot està cobert de mar i es depositen fangs que al silúric es tornaran pissarres. Al Carbonífer l’orogènesi hniciana gena un massís català que s’estenia pel mar actual i del que en queden restes al prelitoral al N-E del Besòs amb materials granítics.
Ev.Espècies (Paleozoic)
La novetat dels cordats és l’aparició (amfioxe) de la notocorda (B6900) o corda dorsal, òrgan de sosteniment damunt del qual hi ha un tub neural (-> sistema nerviós central) i una aleta contínua. A partir d’aquí s’hi afegirà un esquelet axial amb un crani on s’allotjaran cervell i boca així com els ossos de les orelles (primer cartilaginós als taurons (B6941.2) i amb una progressiva ossificació i unes extremits (dos parells -> tetràpodes) derivades de les aletes inferiors dels peixos (A.138 B) on els radis de l’eix evolucionen fins a l’estructura d’húmer (fèmur), radio+cúbito (tibia+perone), carpo de nou ossos (tarso), metacarpo i cinc dits (extremitat pentadàctil). El s.circulori dels peixos té un cor que impulsa sang a 5 artéries branquials. Els arcs branquials van desapareixent, els amfibis en tenen 3, els rèptils 2 mentre que aus i mamífers només en conserven la meitat d’una. [-> Evolució regles d’ortoselecció].
Fins ara el sistema nerviós havia anat al llarg del sistema digestiu. Ara la medula quedarà encapsulada dins la columna vertebral i es començarà a desenvolupar un cervell amb tres protuberàncies inicials que acabaran donant lloc (BM144, H0000): cervell anterior -> telencèfal [olfacte] i diencèfal(hipotàlem), cervell mig -> mesencèfal [vista], cervell postior -> cerebel [Equilibri] i bulbe raquidi. L’evolució de cada part no és igual. Així els peixos necessitaven un bon sentit de la vista i l’oïda mentre que l’olfacte no es feu imprescindible si no és amb la vida terrestre (un medi gasós). Amb amfibis i rèptils es començarà a desenvolupar els bulbes olfactoris que acabaran donant lloc al córtex.
Arquebactia, Eubacteria
Algues
+Fongs +Molses
+-(Pteridòfites): Psilòfites, Licopodiae, Equisets, Filicae
+ -Gimnospermes: Cicadals , Pteridospermes
Protozous
Parazoa i Mesozoa Polyplacophora
Celentereos (1,2) +Aplacofora
Coeloma.Gastroneuralia (3-15) 8 Mol.luscs——+
+ Lamelibranquis
+ Scaphopoda
+ Monoplacophora
+ Gasteròpodes
+ Cefalòpodes
15 Artròpodes (A 570)
Notoneuralia (16-20) 20 Cordats——-+Tunicats
+- Copelats, Acr.
+- Vertebrats ->
+Cyclostoma
Vt.(Agnatha)–(Ostracodermos+)—————Sarc.- Tetrapodes ->
(A.580, 582) Placodermos+ +Actinoptygii
Cartilaginosos Teleostei,peixos
Ictiostegalia+
T.————(Cotylosauria+)—… (Ictidosauria+)– Mammalia ->
Amfibis | + Chelonia + Dinosaures+
+———-+———-+ Cocodrils
Squama—-Rhync. +——-Aus ->