-66 Cenozoic – Museu ?!

Evolució dels mamífers, a Austràlia, que quedarà aïllada, es converven marsupials. Segueix l’orogènia alpina que anirà tancant el mar de Tethys fins la la Índia xoqui amb Laurasia i es formi l’Himalaia.

Paleogè:

66 Paleocè
56 Eocè.
34 Oligocè.

Tetrapodes

lisamfibis: granotes i salamandres
- Anuros, granotes i gripaus, Litoria
amniotas, (rèptils, ocells, mamífers)
Sinàpsides (mamífers), 17.000 esp, dos forats
- Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), Montypythonoides, Python

Sauris

Avials: Bullockornis, paradiseid,

Teris

Marsupials: localitzats a Austràlia, Litokoala, Namilamadeta, Priscileo i Nimbacinus (carnívors), Ekaltadeta (cangur carnívor) Hypsiorymnodon (ratolí), Yalkaparidon, Burramys, Strigocuscus, Neohelos un herbívor gros com un hipopòtam.
T Euteris
- T E Afroteris
  - T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, com Rhynchocyon , Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies, Orycteropus
  - T E A Embritròpodes X, Indricotherium herbívor gegant semblant als rinoceronts de 5 m d’alçada
  - T E A Proboscidis: Gomphotherium antecessor elefant, Platybelodon, Anancus, Loxocodonta
- T E Boreo:
  - T E B Euarcontoglires:
    - T E B E Glires [rosegadors]
      - T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
        
        Lepòrids: conills i llebres, 50 espècies, Eocè 40Ma
        
        Ochotona, Ochonta, semblants als hàmters però amb incisius com els conills, Oligocè 30Ma
      - T E B E G Rosegadors
    - T E B E Euarcontos
    - T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
      - T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma, Gymnurechinus
        
        T E L Perissodactyla com cavalls, Chalicotherium, Hipparion, Diceros (rinoceront)
        
        T E L Feres 290
        
        T E L F Carnívors, 280 espècies, morses, ossos, hienes, gats, Paleocè 50Ma Hyaenodon Hyainailourus Percocruta Ictitherium , Palaeoprionodon semblant a un gat, Plesictis mostela, Amphycinodon petit precursor dels óssos, Nimravus com un lleopard, Macharoidus, Homotherium
        
        T E L Certiodàctils [ 300 ungulats] [Masritherium]
        
        T E L C Suina, 20 espècies porcs, senglars, pecarís, Eocè 40Ma, Nyanzachoerus
        
        T E L C Ruminantia, 200 espècies, bisons, cérvols, vaques amb estómac per digerir herba, Eocè 40Ma Protagocerus, Madoquagiraffokeryx (encara amb un coll curt), Kobus Sivatherium, Giraffa
        
        T E L C Hippopotamidae, Hippopotamodon, Hexaprotodon

23 [Neogè]

23 Miocè: evolució dels primats.
5.3 Pliocè Savannas, Austropitecus.
2.58 Quaternari

Primats

PRIMATS p.284, inicis al Paleocè 50Ma i s’escampen al Miocè 20Ma

P Estrepsirins (es distingeixen per la forma de les dents de davant i membrana als narius)
P Haplorins:
- P H Tarsis,
- P H Simiformes,
  - P H S Platirins
  - P H S Catirrinos , narius que apunten cap avall, 20Ma 34Ma, 5 famílies extingides. [Proconsul]

P H S C Cercotipecoideus: o micos del vell món, babuins, macacos, 80 espècies, Miocè 20Ma, Papió
P H S C Hominoideus: 4 famílies extingides [Dendropithecus]
- P H S C H Hylobatidae gibons, 9 espècies, llargs braços sense cua 7Ma
- P H S C H Homínids: (Hominidae), els grans simis, ancestre més remot fa 14Ma al Miocè
  - P H S C H H pòngins, Miocè 14Ma, Sivapithecus
  - P H S C H H Homínids: simis africans, fa 10Ma darrer ancestre comú
    - P H S C H H Goriles, se separen fa us 7Ma, Chororapithecus
    - P H S C H H Homininos: 1 espècie extingides
      - P H S C H H H Pan troglodites Ximpanzé
      - P H S C H H H Homo, 20 espècies extingides Sahelanthropus, Austrolopithecus (Lucy)

Jaciments: Shand Gol (Mongòlia), Riversleigh (Austràlia), Illa Rusinga (Kenia), Muntanyes Siwalik (Índia), Djurab (Txad), Laetoli (Tanzània), Sterkfontein (Sudàfrica)

sdfsd

1. 1. 12X40 TERCIARI

1. 1. 1. 12140 Terciari (Cenozoic). Evolució Geològica

C (U 70, U 1)(tra)

12141 Terciari. Eocè Ev Geol

(U 70, U 40)

12141.E1: Transgressions. Orogènia alpina (Pirineus).

12142 Terciari. Oligocè Ev Geol

(U 40, U 25)

12142.E1 Orogènia alpina (Alps i Amica del Sud)

12143 Terciari. Miocè Ev Geol

(U 25, U 10)

12143.E1: segueix orogènia alpina.

12144 Terciari. Pliocè Ev Geol

(U 10, U 1)

12144.E1 Estabilitat, Europa geològica tó uns 12 milions d’anys.

1. 1. 1. 12240 Terciari (Cenozoic). Evolució Biològica

C (U 70, U 1)(terra)

12241 Terciari. Eocè Ev Biol

(U 70, U 40)

12241.P1: Es completa l’extinció dels dinosaures.

12242 Terciari. Oligocè Ev Biol

(U 40, U 25)

12242.E1 Desenvolupament dels mamífers des dels insectívors (plirrinos) (B6945.19)

12243 Terciari. Miocè Ev Biol

(U 25, U 10)

12243.E1: Driopitecus a partir del qual se separen els peròngids (ximpanzó orangutó i gorila) i els prehomínids (U 15).

12244 Terciari. Pliocè Ev Biol

(U 10, U 1)

12244.E1: Austrolopitecus i l’homo ectus, eines, representació simbòlica -> 21000 HA Paleolític.

Terciària (70-1). A l’Eocè (70-40) algún canvi climàtic acaba d’extingir els dinosaures, sembla que caus p la caiguda d’un meteorit a la península de Yucatán. Una transgressió dèbil ocupa les depressions (Ebre, Aquitània). L’orogènia alpina donó lloc als pirineus i més tard, a l’Oligocè (40-25) es formaran els Alps (i Amica del Sud) en onades successives que arribaran al Miocè (25-10). Aquesta orogènia causà fractures a la meseta castellana i massís central. Amb algunes transgressions, Europa no pateix variacions al Pliocè (10-1) i es peròt dir que en la forma actual té una edat de 12 milions d’anys.

Durant el període Terciari tenim una enorme diversitat d’insectes, peixos, rèptils i bratacis similars als actuals, i es desenvolupen les aus (B6944) i els mamífers (B6945). Aquests deuen la seva superioritat a un millor aprofitament de la dentadura, la protecció de les cries (placenta, alletament, sociabilitat [primer caràcter cultural?]) a la resistència a les condicions climàtiques (pel) i a un augment del cervell. peròc a peròc els placentaris (B6945.3-B6945.19) desplaçaran els marsupials (B6945.2). Al final tenim ja gairebé totes les espècies actuals.

Si els cordats han estructurat un sistema nerviós i un cervell amb tres parts, els mamífers desenvoluparan el córtex (BM144.1, H0000) que inicialment estava dedicat només a l’olfacte: paleocórtex. L’hiperòtàlem ja no peròdia gestionar tota la informació sensorial que arribava (vista, esquilibri) i aparegué una escorça dedicada a la motricitat, equilibri i vista, l’arquicórtex, encara una còpia de les terminals sensibles del tàlem. La necessitay d’integrar i estructurar aquesta enorme quantitat d’informació va fer aparèixer el neocórtex i l’àrea associativa lliure, sense terminals sensibles.

Evolució Geològica a Calunya. Terciari. A l’Eocè comença a emergir el pirineu i enfonsar-se el massís (Orogènia alpina). Així entraren en contacte les dues fosses i es crea un mar->llac on hi van a sedimentar-se molts conglomerats (Montserrat, St. Llorenç del Munt). A l’Oligocè es plega el Pirineu i la part meridional del sistema mediterrà (Garraf). El massís caltalà està molt forçat i es fractura donant lloc a la fosa del vallès i enfonsant-se el que en queda.

Ev.Humana (ABiol. 535)

Oligocè (40-25) Fa uns 35 m.anys apareixen des dels insectívors precursors dels prims i els homínids com els platirinos, catirinos i altres [es va escurçant el morro].

Miocè (25-10) Trobem Driopitecus a Europa, India i Africa (Kenia), que es desplaçava a quatre peròtes però també s’agafava pels arbres. Fa uns 17 m.anys comença una segregació morfològica que als 15 m.anys serà genètica. D’una banda hi haurà els pòngids d’on evolucionaran els simis (Gibó Ximpanzé Orangutà Gorila) i de l’altra els homínids.

Des dels inicis dels precursors dels primats a l’Oligocè fins als humans de mig Pliocè al llarg d’unes 500.000 generacions es va seleccionant l’habitant bípede de les estepes a partir del pool genètic dels subhumans dels boscos. El procés es basa en la marxa erecta que allibera les mans i el creixement del cervell. La percepció de l’espai s’hereta de la capacitat de saltar de branca en branca. La mà lliure podrà usar eines i les dents ja no hauran de ser tan grans per la caça i la defensa.

El Driopitecus i els pòngids tenien una capacitat cranial d’uns 100 cc. Pràcticament no hi ha ús d’instruments ni organització social.

Pliocè (10-1) L’inici de l’ús d’eines està relacionat amb la lògica i l’abstracció, la planificació del futur i la transmissió de la tècnica manual a les següents generacions. Aixó implica desenvolupar un llenguge simbòlic [viure en un món representat]. (Yves Coppens en entrevista a Vanguardia 01-05-93 sitúa l’inici del llenguge a finals del Pliocè fa 1.500.000 anys, mentre que la tecnologia del foc és més recent, cap als 500.000).

Fa uns 3.5 m.a. apareixen l’Austrolopitecus (B6945.19) i l’homo habilis (fòsils només a Africa). Tenen caractístiques dels pòngids però com a homínids tenen dents petites, caminaven erectes i usaven eines de pedra.

12244.P1 (C3XXX) Us d’eines de pedra sense tallar

L’H.habilis sembla que ja tenia capacitat pel llenguge. Es mantindran fins fa 0.9 m.anys i simpàtricament apareixen els euhomínids:

Primer els arcantropins amb l’homo erectus (2-0.15 m.a.) amb fòssils a Java, Xina, Africa i Europa. eren caçadors que s’alimentaven de carn (pedra tallada) i gràcies a que usaven el foc i les cavernes es van poder extendre més enllà del tròpic. Tenien encara el front aplanat i crestes supraorbitals grans però les dents ja eren com els de l’h.sapiens. (-> 21000 Ev. humana al Quaternari).