Zionisme
[Si els jueus no representaven una amenaça per al sistema, si estaven totalment integrats en la indústria, les universitats, les arts, les finances, d’on va venir l’antisemitisme?
- A finals del segle XIX, l’hostilitat religiosa tradicional cap als jueus va evolucionar cap a un antisemitisme polític modern. Aquesta nova forma no es basava tant en la religió, sinó que associava els jueus amb les forces de la modernitat, el liberalisme econòmic, la industrialització i el canvi social, que molts grups conservadors percebien com una amenaça al seu món .
- La identificació amb la República de Weimar: Després de la Gran Guerra, la nova república democràtica (la República de Weimar) era vista pels seus enemics com el símbol de la derrota, la humiliació i el canvi. Els jueus, que estaven fortament integrats i eren part activa de la vida política, cultural i econòmica d’aquesta república , van ser fàcilment identificats amb el nou règim. Així, l’odi a la república es va convertir en odi als jueus, que en van esdevenir el cap de turc perfecte .
- Els jueus com a boc expiatori universal: Els jueus van ser culpabilitzats de totes les desgràcies alemanyes: la derrota a la guerra (“la punyalada per l’esquena”), les dures condicions del Tractat de Versalles, la hiperinflació que va arruïnar a la classe mitjana, la inestabilitat política i, finalment, la Gran Depressió. Se’ls va acusar de ser alhora “Jueus bolxevics” (comunistes) i “Jueus capitalistes”, unificant així dues pors oposades en un mateix enemic imaginari .
- El poder de la propaganda i les elits: L’antisemitisme va ser fomentat activament per partits ultranacionalistes i, sobretot, pel partit nazi. Obres de ficció com Els Protocols dels Savis de Sió van estendre la teoria d’una conspiració jueva mundial. A més, aquestes idees van calar en sectors influents com la classe mitjana, funcionaris, comerciants i intel·lectuals que veien els jueus com a competidors en la seva professió.
Holocaust