Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
El budisme afirma quatre nobles veritats:
- Tota existència està impregnada de patiment, de pena i de frustració per la caducitat d’un món en constant canvi.
- L’origen del patiment es troba a l’afany de viure, al desig d’actuació, de plaer, de possessió.
- El patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- El camí que condueix al nirvana és el noble camí de les vuit passes.
Les vuit passes són (el del Noble camí òctuple ) són:
[Saviesa, Pali]
- Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
- Actitud recta: allunyar-se d’odis i enveges.
[conducta recta, Sila]
- Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment.
- Acció recta: bona conducta moral.
- Ocupació recta: guanyar-se la vida sense fer mal.
[Samadhi, entrenament de la ment]
- Esforç recte: fomentar tendències bones.
- Pensament recte: no cedir als desigs.
- Concentració recta: meditació.
Esforç recte
The unwholesome states (akusala) are described in the Buddhist texts, as those relating to thoughts, emotions, intentions, and these include pancanivarana (five hindrances) – sensual thoughts, doubts about the path, restlessness, drowsiness, and ill will of any kind.
Els cinc obstacles descrits al Cànon Pali: desig, mal voler hostilitat, peresa, estrés, dubte o confusió.
El pensament recte o mindulness
(Descrit al Satipatthana Sutta) ( cites )
Atenció, estar present en el que s’està fent. Originalment tenir persent elñs ensenyaments que ens eviten l’ànsia del desig.
Es proposa la contemplació del:
- cos
- sentiments
- la ment
- els fenòmens
( es contemplen els quatre elements, els colors)
Recta concentració: La meditació
El terme Samadhi, voldria dir “recollir, aplegar” en el sentit d’unificar la ment, i també té a veure amb samatha, que vindria a ser “pau interior”.
Hi ha quatre estadis de dhyana, apartament, joia resultat de la concentració, estar present amb la ment i el cos, ni plaer ni dolor.
Per defugir el desig es proposa contemplar la lletgesa:
- els cadàvers i la descomposició dels cossos, abans en visites als cementiris
- els processos del cos
Quatre contemplacions ( Now, sir, I usually spend my time with my mind well grounded in the four foundations of mindfulness. What four? Here, sir, I practise contemplating body in the body. . . feeling in feelings. . . mind in mind . . . dhamma in dhammas, ardent, clearly comprehending, mindful, having removed longing and discontent with regard to the world.)
- la mort, la brevetat de la vida (Nadika el bellíssim text sobre que valdria la pena viure ni que fos per un instant)
- el cos, menjar, dormir, caminar (quan s’ordenava un monjo se li donaven els 5 primers cabells del cap, ungles, etc com a objecte de meditació)
- la respiració ( anapanasati ), fent llargues respirades. Amb tècniques com: The first, the counting (ganant), ‘suppresses uncertainty. It causes the abandoning of uncertainty’. The second, the pursuing or following (anubandhant), involves following the flow of the breath as it moves in and out of the body continuously; this ‘removes gross discursive thinking and causes unbroken mindfulness of respiration’. The third, the contacting or the touching (phusant) involves allowing attention to rest at the nose-tip or the point of the mouth where the air passes in and out of the body; it ‘removes distraction and makes for steady perception. One attains to distinction through bliss’. The fourth is the establishing or settling (th4pana), which prepares the mind for the attainment of jhtna.
- contemplació de la pau
L’estadi final seria el nirvana, com quan el foc de l’ànsia deixa de cremar perquè ja no té més llenya.