Meditació a l’islam

Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal


  • La professió de fe (xahada )
  • La pregària ritual (salat): cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s’han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten sures de l’Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lahu àkbar» («Déu és el més gran!»), coneguda com a takbir.
  • L’almoina (zakat)
  • El dejuni durant el mes de ramadà (sawm)
  • El pelegrinatge (hajj)

Sufisme

La pràctica contemplativa dins de l’islam correspon a la branca del sufisme o tassàwwuf, que va aparèixer al s.XI. Va elaborar tècniques de meditació detallades insistint en la respiració i repetició de certes frases. L’erudit persa Al-Ghazalí va aconseguir introduir el moviment en l’àmbit de l’ortodòxia Sunnita.

En lloc de voler arribar a Déu a través de la reflexió teològica i l’especulació filosòfica , treballa més l’experiència intuitiva per arribar a les realitats espirituals (tahqiq) mitjançant el desvetllament (kaixf) i la inspiració (ilham). Així es treballa la proximitat a Déu (qurba) o la santedat (walaya). Es diu que el tassàwwuf és ‘cortesia amb cada instant, en tota circumstància i en tot moment.’ [ que ve a ser una manera d’estar present, com el budisme ].


Muraqaba

La meditació sufí s’anomena Muraqaba que voldria dir “observar, estar alerta, atent”.  Deriva de l’observació del cel estrellat per detectar qualsevol canvi.  El que contempla està atent al que passa en ell, al seu voltant i alhora és  conscient que Déu està també atent i mirant, creant una relació recíproca.
Es proposen diferents tipus:
  • Inicials: que es centren en la llum i els diferents colors, el so (l’inaudible so del cosmos), els noms de ¨Déu.
  • Mitjans: familiarització amb la vida després de la mort, la unitat dels cosmos i Déu, el no-res.
  • Superiors: identificació amb el mestre, amb el profeta, amb Déu
Hi ha sis etapes
  • Somnolència: (ghanood غنود) inicialment quedem en una estat entre el son i la vetlla.
  • ʾIdrāk: (Arabic: إدراك – coneixement) baixa la somnolència ens arriba coneixement espiritual de la ment inconscient.
  • Wurūd: (Arabic: ورود  inici) quan es consolida l’anterior desapareix la son i s’activa la visió espiritual. La ment es va acostumant a les visions fins sent que forma part de l’experiència.
  • Gnosi de l’univers, en que es pot arriba a veure, oir, olorar, tocar, qualsevol part de l’univers.
  • Gnosi d’Allah. desapareix el jo (fana) , el que ens limita per la nostra auto-imatge i el nostre paper social, esdevenim insanul-kamil, l’home perfecte; com una gota d’aigua en l’oceà. Aquí comença el el Sair illallah, el viatge cap a Déu i la realitat última de l’univers.
  • Baqaa Bilah: l’home torna a la seva existència normal al món, per guiar els altres però indiferent a les recompenses o seu lloc en el món.

Rumi els dervitxos giròvags

A Turquia en va ser un exponent destacat ” Jalal-ad-Din Rumi (1207 –  1273). La seva escola, coneguda per ser la dels dervixos giròvags (mevlevi), és ben coneguda a Occident, i els textos de Rumi continuen suscitant gran interès”.  (De Mircea Eliade): tots els esperits havien format part d’una mateixa unitat, en un paradís diví “tots hem format part del cos d’Adam i tots hem escoltat aquestes melodies en el paradís. Encara que l’aigua i l’argila hagin vessat el dubte en nosaltres, encara recordem una mica tot allò”. [se suposa que l’estat pur de les ànimes es va perdre i vam entrar en els nostres cossos] gràcies a la música i la dansa, l’esprit es pot despertar, recordar la seva pàtria de debó i prendre consciència del seu fi últim] . Els derviches van vestits de blanc, com el sudari dels morts, i es cobreixen amb un mantell negre que simbolitza la tomba, coberts per un barret que simbolitza l’estela funerària. Hi ha un sheik que fa de mediador entre el cel i la terra. Els músics toquen la flauta de canya, acompanyats de timbals. La sala on giren els derviches representa l’univers, “el gir dels planetes al voltant del sol i a si mateixos. Els tambors evoquen les trompetes del judici final. El cercle dels dansants està dividit en dos semicercles, dels quals un representa l’arc del descens , o la baixada de les ànimes a la matèria, i l’altre l’arc d’ascens de les ànimes cap a Déu. Quan el ritme es torna molt ràpid, el sheik entra a la dansa i gira el centre del cercle; representa el sol. Rûmî deia: “dins de les cadències de la música hi ha un secret amagat; si el revelés, tot el món trontollaria”.

[sufi.odt. dervitxos turquia, flauta]

| PDF text