.jpg)
Berlin
La primera versió va ser un encàrrec però l’artista de la va quedar per ell, (ara a Basel, juntament Die Lebeninsel). La segona un encàrrec de Marie Berna després de veure l’obra al seu estudi. (ara a New York). La tercera per encàrrec del marxant Fritz Gurlitt. Adquirida per Hitler i ara a Berlin. La quarta, adquirida per l’industrial Thyssen es va perdre en un bombardeig a la WWII. I la cinquena, un encàrrec del Museum der bildenden Künste de Leipzig el 1886, on està exposada des d’aleshores.
Una possible inspiració pot ser el cementiri anglès de Roma (any 2022). Recordo també la illa a Sulzano al Lago Iseo.
Böcklin mai no va explicar el significat i el títol “Die Toteninsel” li va posar el seu marxant. La figura de la barca suggereix el personatge de la mitologia grega que conduïa les ànimes al món dels morts.
Suposo que la pintura fascina perquè ens fa imaginar la mort, no tant com un final, sinó com un viatge a un lloc ple de bellesa i serenitat. I pels qui tenen una vida complicada i amb patiment, un viatge així resulta atractiu. Potser per això la gent diu “descansi en pau”.
Però millor “descansar en pau” en vida! Tenir una illa així, o alguna cosa que se li assembli, per refugiar-nos quan calgui. I també una “illa” amb club de jazz per anar a ballar.