F
fàbrica f Instal.lació industrial. Una fàbrica de plàstics.
fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.
fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.
fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.
fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.
façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.
fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.
facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.
facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.
fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.
factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.
factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.
facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.
fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.
faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.
faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.
faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.
falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. “Bon cop de falç!”
falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.
falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.
falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.
faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.
falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.
fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.
fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.
fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.
falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.
faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.
faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.
fam f Situació d’alimentació escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.
fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.
família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.
familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.
famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.
fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.
fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.
fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.
fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.
fang m Pasta que fa la terra quan és molla.
fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.
fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.
fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.
far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.
farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. “Costarà més el farciment que el gall.”
farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.
fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.
farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.
farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.
faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.
farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.
farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.
farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.
farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.
fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.
fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!
fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.
fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.
fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.
fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.
fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!
fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.
fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.
fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.
fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.
fatiga f Cansament.
fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.
fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.
fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.
faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.
fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.
fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.
favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?
favorable adj Que va a favor. Vent favorable.
fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.
fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.
feble adj Dèbil.
feblesa f Debilitat.
febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.
febrer m Segon mes de l’any.
fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.
fecundar v tr Produir la unió de dues cèl.lules que formaran l’embrió.
federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.
feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.
feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.
feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.
feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.
feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.
feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.
feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.
felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.
feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.
felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.
felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.
felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.
feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. “Feliçment, jo sóc una dona.” Tot va acabar feliçment.
fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.
femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.
femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.
femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. ‘Taula’ és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de ‘calent’ és ‘calenta’.
feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.
feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.
fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.
fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.
fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?
fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.
ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.
ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç
ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.
ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.
fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.
fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.
ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.
ferradura f Peça metàl.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.
ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.
ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.
ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.
ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.
ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.
ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.
ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.
fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.
fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.
fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.
festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.
fester* m Pila de llenya que crema: foguera.
festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.
festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.
fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.
fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.
fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió .
fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.
fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intelligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.
fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.
fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.
fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.
fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.
ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!
ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.
ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.
fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.
fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.
fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.
figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.
figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.
figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.
figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.
fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.
fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.
filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.
filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. “La Balenguera fila, fila.”
filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.
filet m Tall de carn polit.
filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.
fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.
fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.
filmadora f Càmera de filmar.
filmar v tr Fer una pel.lícula. Han filmat escenes de carrer.
filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.
filosofia f Ciència que estudia el pensament.
filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.
filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.
final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.
finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?
finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.
financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.
finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.
finca f Casa o terreny de propietat.
finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.
finestral m Finestra gran.
finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.
finestró m Porticó.
fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.
fins 1 prep [loc prep ‘fins a’ i loc conj ‘fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv ‘fins i tot’] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.
fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.
fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.
firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.
firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.
fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.
físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.
física f Ciència que estudia les lleis de la natura.
fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.
fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.
fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.
fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?
flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.
flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.
flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.
flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.
flassada f Manta de llit.
flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.
flautista m i f Persona que toca la flauta.
fleca f Forn de pa.
flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.
fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (➝) que indica direcció. “Seguiu la fletxa.”
flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.
flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.
flexo m Llum de taula, de braç flexible.
floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.
flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.
flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.
florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.
floridura f Verdet.
florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.
florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.
floristeria f Botiga de flors.
flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.
flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.
flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.
fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.
fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.
fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.
foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.
foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.
focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.
fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.
fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.
fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.
foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.
foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.
foli m Full de paper de mida gran.
folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular
follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.
folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.
folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.
fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.
fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.
fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.
fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.
fondària f Qualitat de fondo.
fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.
fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.
fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.
fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.
font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.
fora 1 adv [loc adv ‘a fora’, ‘per fora’… i loc prep ‘fora de’…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.
foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.
foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.
forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.
forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.
força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.
forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.
forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.
forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.
forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.
forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.
forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.
forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.
formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.
formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.
formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.
formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.
formatge m Aliment obtingut de la llet.
formatget m Tipus de formatge en porcions.
forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.
formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.
formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.
formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.
formiguer m Niu de formigues.
fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.
forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.
forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.
forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.
forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.
fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!
fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.
fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.
fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. “Per l’agost, a les set ja és fosc.” 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.
foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.
fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.
fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.
fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.
foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.
fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.
fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.
fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.
fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.
fotografiar v tr Fer fotos.
fotre(‘s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!
fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.
fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.
fracció f Part. Fracció decimal.
fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.
fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.
fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.
franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.
franc m Moneda de França i d’altres països europeus.
francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.
francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.
franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.
franja f Banda. La zebra té franges a la pell.
frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.
franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.
frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.
fraternitat f Germanor.
fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.
fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.
fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.
fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.
fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.
fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.
fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.
fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.
fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.
fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.
frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.
freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.
freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.
freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.
fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.
fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.
frigorífic m Nevera.
front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.
frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.
frontissa f Peça formada per dues plaques metàl.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.
frontó m Lloc on es juga a pilota.
fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.
fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.
fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.
fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.
fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.
fruitera f Recipient per a la fruita.
fruiteria f Botiga de fruita.
frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.
fuel m Combustible pesant extret del petroli.
fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.
fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.
fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.
fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.
full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.
fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.
fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.
fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.
fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.
fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.
fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.
fumeral* m Xemeneia.
fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.
funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.
funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.
funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.
funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.
funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.
funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.
fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.
fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.
funeral m Ritual en honor d’un difunt.
funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.
furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.
furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.
furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.
fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.
furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.
furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.
furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.
fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.
fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.
fusta f Primera matèria extreta dels arbres.
fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.
fusteria f Obrador de fuster.
futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.
futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.
futbolista m i f Esportista que juga a futbol.
fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.
futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.
5
G
gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.
gai m Home homosexual.
gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.
gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.
gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.
galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.
galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel.les.
galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.
gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.
gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.
galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.
gallina f Femella del gall.
galliner m Corral de gallines.
galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.
galta f Cada un dels costats de la cara.
galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.
gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.
gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.
gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.
gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.
gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.
ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.
ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.
ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.
ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.
ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.
ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.
garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.
garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.
garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.
gargamella f Gola.
gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.
gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.
gargotejar v intr Fer gargots.
garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.
garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.
garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.
garró m Turmell. Duia les mitges al garró.
garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.
garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.
gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.
gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.
gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.
gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.
gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.
gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.
gasosa f Beguda amb gas ensucrada.
gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.
gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.
gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.
gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.
gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.
gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.
gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.
gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.
gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.
gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.
gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.
gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.
geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.
gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.
gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.
gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.
gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.
gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.
gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.
gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.
gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.
gendre m Marit de la filla.
gener m Primer mes de l’any.
generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.
generador m Nom genèric de tot allò que produix electricitat, com una pila.
general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.
general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.
generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.
generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.
gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. ‘Dia’ és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.
genèric, -a adj No específic. ‘Ovípar’ és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.
generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.
generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.
genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.
genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.
geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.
genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.
genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.
geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.
genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.
genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.
gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?
gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] “Què volen aquesta gent?” Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.
gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.
genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.
geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.
geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.
geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.
geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.
gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: “Quantes gepes té el camell?”
geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. “El geperut de Nostra Senyora.”
gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.
gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.
germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.
germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.
gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.
gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.
gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.
gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.
gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.
gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.
gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.
gimnàs m Local on es fa gimnàstica.
gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.
gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.
gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.
ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.
ginesta f Mata que fa unes flors grogues.
gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.
girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.
girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.
gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.
girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.
giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.
gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.
gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(´s).
glaç m Gel.
glaçada f Gelada.
glaçar v intr Gelar.
glàndula f 1 Òrgan format per cèl.lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.
global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.
glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.
globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.
glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.
glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.
glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.
gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.
gobelet m Recipient per tirar els daus.
goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.
gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.
gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.
golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.
golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.
1golf m Esport que es juga en camps de gespa.
2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.
golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.
goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.
goril.la m El més gran dels simis, de pèl fosc.
gorra f Barret pla, generalment amb visera.
gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.
gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.
got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.
gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.
gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.
gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.
gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.
govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.
governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.
governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.
governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.
gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.
gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.
graciós, -osa adj Que té gràcia. “Més val caure en gràcia que ser graciós.”
grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.
graduable adj Que es pot graduar.
graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.
gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.
graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.
graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.
graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.
gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.
gram m Unitat de pes que equival a la mil.lèsima part d’un quilo.
gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.
gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.
gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.
granat m Color vermell fosc.
grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.
grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.
graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.
granera* f Estri d’agranar: escombra.
granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.
granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.
granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.
grapa f 1 Peça metàl.lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.
grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.
grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.
grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.
gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.
grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.
gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.
gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.
gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.
gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.
gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.
gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.
grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.
grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.
gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.
gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.
gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.
gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.
gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.
grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.
greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.
greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.
greixós, -osa adj Que conté greix.
gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.
greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.
grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.
grill m Insecte que fa un so agut, anomenat ‘cant’, fregant-se les ales.
grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.
grip m o f Malaltia infecciosa.
gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.
gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.
groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.
groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.
groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.
grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.
gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.
gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(‘s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.
gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.
gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.
grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.
grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.
gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.
gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.
grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.
guaitar [pron. hab. ‘goitar’] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!
guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.
guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.
guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.
guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.
guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.
guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat
guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.
guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda´m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!
guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.
guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.
guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.
guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.
guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.
guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.
guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.
guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.
guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.
guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.
guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.
guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.
guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.
guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.
guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.lícula.
guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.
guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.
guitarra f Instrument musical de corda.
guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.
guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.
guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcció.
gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensació del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] Té bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!
gustós, -osa adj Que té molt bon sabor. La carn feta a la brasa és més gustosa.
4
H
hàbil adj Que se’n sap sortir. És molt hàbil amb el io-io.
habilitat f Qualitat d’hàbil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.
hàbit m Costum. Ho fa per hàbit.
habitació f Peça d’una casa, especialment dormitori. L’habitació dels pares.
habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.
habitar v règ Viure (en). Les zebres habiten al tròpic.
hàbitat m Medi propi d’un ésser viu.
habitatge m Construcció destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.
habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.
habitualment adv Generalment. Habitualment és així.
haixix m Droga obtinguda del cànem, que se sol fumar.
ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.
hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.
hamburguesa f Bistec de carn picada.
hampa f El món de la delinqüència.
hàmster m Rosegador domèstic de cos arrodonit.
handbol m Esport de competició en què juguen dos equips de set persones, consistent a llançar la pilota amb les mans contra la porteria contrària.
harmonia f Combinació adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.
harmònica f Instrument musical de vent.
haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligació. Hem de fer-ho com més aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron Ús impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.
hectàrea f Mesura de superfície equivalent a cent àrees.
helicòpter m Vehicle aeri amb una o més hèlixs al capdamunt.
hèlix [pl. -xs] [var.: hèlice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’hèlix d’un helicòpter, d’un vaixell.
hemorràgia f El fet de rajar sang. Una hemorràgia interna.
herba f Planta de tija flexible. Herbes aromàtiques.
herbívor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants són herbívors.
herència f Allò que algú rep en propietat d’algú altre que li ho ha deixat en morir. L’àvia ens ha deixat una bona herència.
heretar v tr Rebre en herència. Han heretat totes les propietats de l’oncle.
hereu, hereva m i f Persona que hereta.
hèrnia f Sortida d’un òrgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.
heroi, heroïna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narració.
heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pròpia de llocs humits.
hexàgon m Polígon de sis costats.
hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposició o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introduït per qualsevol preposició llevat de la preposició de. Demà anirem al parc: hi anirem demà. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Glòria: s’hi ha casat. Després passaré per casa: hi passaré després. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinació amb un altre substitut d’objecte directe. Porta´ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria només una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurrència amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esforços. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, però hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introduïts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Està malalt: hi està. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Això ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepció. No sé si hi haurà prou diners a la caixa. No hi veu gaire bé. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, però no us hi adormiu.
hidroavió [var. fam.: hidro] m Avió que es pot posar damunt de l’aigua.
hidrogen m Element que entra en la composició de l’aigua.
hiena f Mamífer carnisser africà d’hàbits nocturns.
higiene f Conjunt de normes i pràctiques per conservar la salut.
higiènic, -a adj Que fa referència a la cura del cos i de la salut. Paper higiènic. Mesures higièniques.
himne m Composició de caràcter més o menys solemne, per ser cantada. Un himne patriòtic. Un himne religiós.
hipermercat [var. fam.: híper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb pàrquing propi, generalment situat als afores d’una població.
hípica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.
hipocresia f Condició d’hipòcrita. Sempre actua amb hipocresia.
hipòcrita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no té. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hipòcrita.
hipopòtam m Mamífer africà molt voluminós que viu en llocs pantanosos.
hipòtesi f Suposició per treure’n una conseqüència. El detectiu va fer diverses hipòtesis sobre els fets.
hisenda f 1 Propietat agrícola. 2 Ministeri de finances.
histèric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa histèric.
història f 1 Relació ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la història de la família. 2 Ciència que estudia els fets del passat. Història política, econòmica, social. 3 històries f pl Embolics. Deixa’t estar d’històries i anem per feina.
històric, -a adj Referent a la història. Recerques històriques.
historieta f Còmic.
hivern m Estació freda de l’any.
hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.
hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.
ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Això, ho dius de debò? 2 Substitut de complements atributius introduïts per ser, semblar i, sovint, estar. És espavilat: ho és. Sembla interessant: ho sembla. Està preocupat: ho està. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.
hola exp Fórmula de salutació. Hola, com estàs?
home m Persona adulta de sexe masculí. A la presidència del congrés, tot eren homes.
homenatge m Acte en honor d’algú. Van fer un homenatge al poeta en ocasió del seu aniversari.
homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.
homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.
homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracció per altres persones del seu mateix sexe.
honor m 1 Dignitat en la conducta. Complirà els pactes perquè és una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostració d’una valoració. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.
honradesa f Qualitat d’honrat. Un polític conegut per la seva honradesa.
honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.
honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.
hoquei m Esport de competició que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.
hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens ficàvem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Canàries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se també d’hora.
horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.
horari m Relació on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenció al públic.
horitzó m Línia corba que limita la part visible de la superfície terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitzó.
horitzontal adj Que és paral.lel a l’horitzó. Línia horitzontal.
horòscop m Predicció del destí d’una persona a partir dels astres.
horrible adj Horrorós.
horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la tragèdia.
horrorós, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horrorós. És horrorós, no es pot aguantar més tanta ximpleria.
hort m Petita extensió de terra cultivada. L’hort dels tarongers.
horta f Gran extensió de terra de regadiu. L’horta de València.
hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Albergínies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.
hortènsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.
hortolà, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.
hospital m Establiment sanitari d’atenció completa als malalts. Hospital general.
hospitalari, -ària adj Referent a l’hospital. Assistència hospitalària.
hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.
hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.
hostaler, hostalera m i f Persona que té un hostal.
hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. “Hostes vindran que de casa et trauran.” 2 Empleat o empleada de serveis en un mitjà de transport, un congrés, etc. Treballa d’hostessa en una companyia aèria.
hòstia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’hòsties. S’ha fotut una hòstia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala hòstia. 3 f pl Històries. No estic per hòsties. No em vinguis amb hòsties. 4 ser l’hòstia loc verb Ser un cas. Ets l’hòstia, nano! 5 a tota hòstia loc adv Embalat. Va passar a tota hòstia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. Hòstia, estigues quiet!
hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un públic hostil.
hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.
hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.
humà, -ana adj Referent a les persones. L’espècie humana.
humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del món. La història de la humanitat.
humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de debò són humils.
humiliació f Acció i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliació.
humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’algú, especialment en públic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.
humilitat f Condició d’humil. Plantejava sempre les qüestions amb gran humilitat.
humit, -ida adj Que té humitat. Un clima humit.
humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.
humor m Estat d’ànim. Estar de bon humor, de mal humor.
humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.
huracà m Vent violent, cicló.