U
u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.
udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.
udolar v intr Fer udols.
ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.
ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!
uís* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.
úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.
ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.
ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.
ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.
ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.
fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.
últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.
últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.
un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.
ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.
unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.
únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.
únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.
unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.
uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.
unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.
unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.
unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.
univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.
universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.
universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.
universitat f Institució d’ensenyament superior.
untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.
untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.
uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.
urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.
urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.
urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.
urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.
urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.
urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.
urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.
urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.
urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.
us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.
ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.
usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.
usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.
usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.
utensili m Estri. Els utensilis de cuina.
útil adj Que fa servei. Uns consells útils.
utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.
utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.
utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.
V
va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.
vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.
vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.
vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.
vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.
vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.
vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.
vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.
vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.
vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.
vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.
vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.
vaguista m i f Persona que fa vaga.
vaixell m Embarcació gran.
vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.
vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?
val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.
valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.
valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.
valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.
valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!
vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.
vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.
valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.
valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?
valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.
vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.
valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.
valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.
vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.
vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.
vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.
vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.
vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.
vara f Bastó prim i flexible.
variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.
variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.
variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.
variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.
varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.
varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.
vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.
vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.
vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.
vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.
vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.
vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.
vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.
vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.
veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.
veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.
vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?
vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.
vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.
veler m Embarcació de vela.
vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.
vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.
vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.
veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.
velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.
vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.
vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”
vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”
venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.
vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.
venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.
venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?
venjança f Acció de tornar mal per mal.
venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.
vent m Moviment de l’aire.
ventada f Vent fort.
ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.
ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!
ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.
ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.
per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?
ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.
veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.
verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.
verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.
verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.
verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.
verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.
verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.
verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.
verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.
verema f Collita del raïm.
verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…
vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.
vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.
verí m Substància tòxica.
verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.
verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.
veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.
veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.
vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.
vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.
vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.
vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.
verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.
vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.
versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.
vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.
vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.
vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.
vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.
vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.
vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.
vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.
vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.
vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.
vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.
vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.
vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.
vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.
vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.
vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.
vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.
veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.
veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.
vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.
vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.
vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.
veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?
veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?
vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.
via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.
vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.
vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.
viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.
viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!
viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.
viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.
vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.
vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.
vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.
viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.
vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.
víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.
victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.
victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.
vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.
vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.
vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.
vidriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.
vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.
vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.
vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.
vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.
vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.
vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.
vil adj Menyspreable. Una conducta vil.
vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.
vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.
vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.
vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.
vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.
vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.
vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.
violació f Acció de violar.
violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.
violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.
violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.
violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.
violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.
violinista m i f Persona que toca el violí.
virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.
virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.
visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.
visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!
visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.
visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.
visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.
visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.
visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.
visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.
visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.
vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.
vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.
visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.
vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.
vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.
vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.
viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.
viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.
viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?
vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.
vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.
vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.
vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.
vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.
volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.
volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.
volantí* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.
volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.
volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.
voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”
voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.
voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?
volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.
voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.
voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.
voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.
volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.
voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.
voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.
voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.
voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.
voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.
volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.
vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.
vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.
vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.
vorada f Caire d’una vorera.
voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.
vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.
vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.
vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.
vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.
vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?
vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.
vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.
votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.
votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.
vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.
vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.
vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).
vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.
vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.
vulva f Part externa dels genitals femenins.
W
waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.
whisky m Beguda alcohòlica.
X
xafada* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.
xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.
xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.
xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.
xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.
xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.
xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.
xamfrà m Cantonada tallada de biaix.
xampany m Vi escumós.
xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits
xampú m Producte per rentar el cap.
xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.
xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.
xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.
xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.
xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.
xarampió m Malaltia eruptiva.
xarcuteria f Botiga on venen embotit.
xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.
xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.
xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.
xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.
xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.
xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!
xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.
xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.
xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.
xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.
xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.
xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.
xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.
xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.
xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.
xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.
xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.
xicot, xicota m i f Persona jove.
xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.
xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.
ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.
ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.
ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.
xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.
xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.
xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.
xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.
xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.
xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.
xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.
xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.
xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.
xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.
xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.
xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?
xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.
xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.
xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.
xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.
xocolatina f Dolç de xocolata.
xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.
xop* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.
xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.
xoriço m Embotit vermellós de gust picant.
xot* m 1 Cabrit. 2 Xai.
xota* f Ovella.
xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.
xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.
xulla* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.
xurreria f Botiga o parada de xurros.
xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.
xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.
xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.
Y
Z
zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.
zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.
zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.
zing-zing m Joguina sonora per a nadons.
zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.
zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.
zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.