Música | Història de la música
“El raga (en sànscrit राग rāga, “color, matís”, però també “bellesa, harmonia, melodia”) a vegades també s’escriu raag i en tàmil (per exemple) இராகம irākam en música carnàtica és un sistema tonal usat en la música clàssica hindú. Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l’octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals són menors que el semitò. En general, la música hindú es basa en una melodia única d’un instrument acompanyat de percussió. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmòniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. És per això que la divisió de l’octava en més intervals possibilita que les melodies hindús tinguin una riquesa especial.
Malgrat això, de forma similar a la música occidental, la majoria d’obres utilitzen només set de les 22 notes possibles. La principal diferència entre aquestes dues músiques rau en el fet que la música occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La música hindú, en canvi, gràcies a l’abundància de notes pot prendre molts més matisos diferents. Les ragues, que són composicions regides per esquemes melòdics d’improvisació, es fonamenten en alguna d’aquestes sonoritats.
Cada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un mínim de 5 i un màxim de 7 notes, podent ser l’escala ascendent diferent de la descendent.”
Una octava occidental té 7 notes, 12 semitons o 24 quarts de to. Per exemple : do ”” re ”” mi ” fa ”” sol ”” la ”” si ”do. L’escala hindú és també heptatònica però es divideix en 22 terços de to, o xrutis. [ Però molta música hindú s’interpreta amb un harmònium que sembla afinat temperat, com els pianos occidentals] Conferència sobre els xrutis.
Les notes “naturals” s’anomenen shudda, les bemolls, komal, i els sostinguts tivra. 1 i 5 sempre són naturals. En primera aproximació de semitons tenim 12 notes possibles (en minúscula els bemolls):
S r R g G M m’ P d D n N S
Però excepte S i P, cada nota té dues afinacions possibles fins a un total de 22:
S r1 r2 R1 R2 g1 g2 G1 G2 M1 M2 m’1 m’2 P d1 d2 D1 D2 n1 n2 N1 N2 S
[La música en principi s’escriu en semitons però els intèrprets trien el baix o l’alt a l’hora d’interpretar, per trobar la consonància perfecta que no trobem en el temperament igual. Si la frase és ascendent, es tria el xruti inferior, i descendent, el superior.] [Hi ha centenars de raga que s’agrupen en Thaats que vindria a ser l’equivalent de les escales occidentals. Entenc que un raga és com un tema sobre el qual s’improvisa fent variacions]
Els 10 Thaat més comuns [sense precisar a nivell de xrutis]:
Thaat, raga corresponent, escala, escala occidental similar, nomenclatura carnatica, alteracions característiques (bemolls en minúscula, sostinguts ‘)
- Bilaval (Bilaval) | S R G M P D N S | Ionian | 29th, Sankarabharanam | All Shuddha Svaras
- Kalyan (Yaman, abans Kalyan) | S R G M’ P D N S | Lydian | 65th, (Mecha) Kalyani | Teevra M
- Khamaj (Khamaj) | S R G M P D n S | Mixolydian | 28th, Harikambhoji| Komal n
- Bhairav (Bhairav) | S r G M P d N S | Double Harmonic | 15th, Mayamalavagowla | Komal r, Komal d
- Kafi (Kafi) | S R g M P D n S | Dorian | 22nd, Kharaharapriya Komal | n, Komal g
- Asavari (Asavari) | S R g M P d n S | Aeolian | 20th, Natabhairavi | Komal n, Komal g, Komal d
- Bhairavi (Bhairavi) | S r g M P d n S | Phrygian | 8th, Hanumatodi | Komal n, Komal g, Komal d, Komal r
- Poorvi (Poorvi) | S r G M’ P d N S| – 51st, Kamavardhani Teevra M, Komal r, Komal d
- Marva Marva S r G M’ P D N S Lydian b2 53rd, Gamanashrama Teevra M, Komal r
- Todi Miyan ki Todi S r g M’ P d N S – 45th, Shubhapantuvarali Teevra M, Komal r, Komal g, Komal