Posted on by amomuseu

Anatomia

El cos humà

Introducció. Esquelet (211 ossos). Sistema muscular (>600). Sistema circulatori. Sistema nerviós.  Òrgans cavitat toràcica i abdominal.  Òrgans del cap (sentits i digestius). Epidermis.

Introducció

L’home pertany a l’ordre dels primats  dins de la classe mamífers dels vertebrats. Hi trobem els deu (onze si posem a part l’immune) sistemes d’òrgans localitzats en diverses parts d’un cos sostingut per un esquelet. Aquest esquelet ha desenvolupat un cap i quatre extremitats a partir de la columna vertebral, amb les parts mòbils gràcies a un conjunt de músculs controlats pel sistema nerviós. Els òrgans s’allotgen en quatre cavitats, toràcica, abdominal (cavitat ventral), craneal i espinal (cavitat dorsal).

Percentatges de pes: pell i músculs (56%), Vísceres (34%), Cervell (2%), esquelet (8%). Un nadó té un 75% d’aigua, percentatge que baixa a 63% al jove varó (53% dona) i un 53% i 46% en els madurs. La sang és un 8% del pes total.


(Howard Shatz)

(WK) El cos humà té de l’ordre de 30 1012 cèl·lules humanes i un nombre semblant de no humanes. Les cèl·lules resideixen en un espai format per col·lagen i fluids.  n un cos d’uns 70kg, 45 correspondrien a cèl·lules humanes i 25 a no humanes i no cel·lular.

El Human Cell Atlas ha estudiat 67M de cèl·lules de 10m individus, identificat milers de tipus  classificats en 18 grups (Adipós, pit, desemvolupament, ull, diversitat genètica, intestins, cor, sistema immune, ronyó, fetge, pulmó, múscul i esquelet, sistema nerviós, oral i craneofacial, organoid, pàncrees, reproducció, pell).

Esquelet

Hi ha 211 ossos: 22 al crani, 33 vértebres a la columna, 12 parells de costelles i esternó (25), extremitats superiors (68) i inferiors (63).

Teixit
L’os està envoltat pel teixit compacte disposat en estructures cilíndriques (sistema de Havers) travessat per vasos sanguinis i canals per on circulen els productes metabòlics. Les capes externa i interna (periosti i endosti) generen noves cèl.lules pel creixement en diàmetre. Dins hi ha el teixit esponjós amb la medula òssia que genera els glòbuls rojos.
En un os llarg hi ha dos caps als extrems (epífisis) entre els quals hi ha la diàfisi. Uns cartílags de conjunció permeten el creixement longitudinal. Els cartílags de l’epífisi permeten l’articulació lubrificats pel líquid sinovial.
La substància orgànica (osteïna) arriba a un 30% del pes mentre que la resta és aigua i sals minerals, principalment fosfat de calç.
A més dels ossos llargs hi ha els curts (vértebres, mans i peus) i els plans (crani, omoplat, esternó). Tenim l’esquelet axial i l’apendicular (extremitats).

Esquelet axial (80): crani (29), Columna (26), Tòrax (25)

Crani
Frontal, Occipital, parietals, temporals, esfenoide, etnoide (8). Os malar, maxilars superiors (2), maxilar inferior (1), zigomàtic [pòmul] i altres: cartíleg nasal (2) i lacrimals (2), orella (6), iode al coll

Columna
Vértebres cervicals (7), dorsals (12), lumbars (5), sacro  i coxis.
Les cervicals formen el coll. La que sosté el cap s’anomena atlas, la segona és l’axis. Estan articulades. Les dorsals estan connectades a les costelles. Tenen un sortint enrera (apòfisi espinosa) i dos als costats (apòfisis transverses). Estan connectades per cartílags. Les vértebres del sacro i coxis estan soldades.

Tórax
12 parelles de costelles i l’estèrnum.
Els primers set parells són costelles de debó, unides a l’esternó per un cartílag propi, els tres següents són costelles falses unides a l’esternó pel cartílag de la setena. Els dos darrers parells són costelles flotants que no s’uneixen a l’esternó i es dilaten en la inspiració.

Esquelet apendicular [extremitats] (126): clavícula i omòplat (4), braços (60), pelvis (2) cames (60)

Extremitats superiors 64 (4+30+30)
Clavícula, omoplat (4). Braç, húmer, radio, cúbito (3). Mans (27), carp(8), metacarp (5), falanges(14, 3 als quatre dits i dos al polze).
La clavícula està unida a l’esternó d’una banda i es recolza en l’omoplat que conecta amb les costelles per uns músculs. Junts formen la cintura escapular. A l’articulació del braç, el cúbito, extern i més llarg, s’uneix a l’húmer (del colze al dit petit). El radi pot girar al voltant quan ho fa el canell (carp) passant de supinació (mà palmell) a creuar-se en la pronació. La mà té 27 ossos, tars, metatars i els dits amb tres falanges cada un llevat del polze.

Extremitats inferiors (62) pelvis 2, cames 4 peu 26
Osos coxals o ilíac (2), fèmur, ròtula, tíbia, peroné (4), tars (7), metatars (5), falanges(14) (3+2×30).
Els ossos ilíacs estan soldats formant la pelvis on s’allotja el cap del fèmur que s’articula al genoll amb la tíbia. El peroné, més petit, està unit a la tíbia i no pot girar com el radi.

Articulacions

  • Ossos sense moviment a la unió (sinartrosi) com les sutures del crani i la tíbia i el peroné.
  • Articulacions cartilaginoses (ossos del pubis)
    • Articulacions sinovials amb cavitat articular. Aquestes darreres es classifiquen així (AF 9)
    • 1. Troclear, tipus frontissa, monoaxial, flexió i extensió (colze i dits).
    • 2. Trocoide, pivot, rotació, monoaxial (ràdio i cúbito).
    • 3. Artrodia, lliscant (carpo, tarso, costelles i vértebres).
    • 4. Condílea, elíptica permetent flexió i rotació, biaxial (Occipital sobre atlas, radi i carpo). També el polze.
    • 5. Enartrosi, en allotjament esfèric, triaxial (genoll, espatlla).

Sistema muscular

Els músculs són feixos de fibres musculars formades per cèl·lules miofibril·les  suportades per teixit conjuntiu fibrós. Propioceptors.
Músculs estriats o vermells (cor i esquelet), i llisos o blancs. Tendó i ventre.  (Cada feix de fibres té unes 25 fibres, cada una d’elles amb 1000 miofibrilles de 1µm. En la miofibril·la es distingeixen segments o discos, els sarcòmers, formats per filaments gruixuts i prims). Les fibres dels músculs vermells (esquelètics) tenen un diàmetre d’unes 100 micres i una longitud d’uns 5 cm. Les dels músculs blancs només arriben a 150 micres (per això no es distingeixen les estries i s’anomenen blancs, llisos). Els esquelétics, són inervats per neurones motores somàtiques i produeixen els moviments voluntaris mentre que el cor i els músculs llisos, presents a les vísceres, ho són pel sistema nerviós autònom.
Hi ha més de 600 músculs i constitueixen de l’ordre del 40% del pes de l’home.
Els esquelètics estan fixats als ossos per tendons. Es classifiquen pel nombre d’insercions (bíceps o tríceps), per l’os sobre el que actuen, per la direcció dels feixos (recte, oblic, transversal), la mida i forma, o el tipus de moviment (flexor, extensor, pronador, supinador).

El tríceps té tres caps que s’uneixen al colze, el llarg a l’escàpula, el lateral o extern a l’húmer, i el medial o intern a l’húmer. El bíceps té dos caps, el curt de l’escàpula més prop del pit, i el llarg a l’escàpula més amunt.

Músculs del cap
Frontal, temporal, orbicular parpelles i llavis, elevador llavi superior, masseter (baixar mandíbula), esterno-clido-mastoidal.

Músculs del tòrax
Deltoide, pectoral major, serrat (costelles), oblic major (costat), recte abdominal (amb tres interseccions tendinoses). Trapezi, dorsal. Diafragma.

Músculs del braç
Bíceps, tríceps. Avantbraç interior: supinador, palmars (flexor dels dits). Avantbraç extern: radial (pronador), extensors dels dits.

Músculs de la cama
Darrera: Gluti, vast extern (cuixa exterior), bíceps crual i femoral (flexió cuixa), [isquiotibials] adductors (obrir cuixa), bessons amb tendó d’Aquiles, flexors dels dits. Davant: Banda iliotibial amb tensor de la fascia lata(del maluc al genoll), quàdriceps, tibial anterior, extensors dels peus.

Sistema circulatori

Xarxa de conductes, artèries, venes i vasos, teixit epitelial per on circula la sang i el plasma format per proteïnes i fibrinogen, impulsat pel cor.

[Les cèl·lules dels organismes primitius han de viure en un entorn líquid ric en nutrients i on s’aboquen els residus. En els vertebrats el sistema circulatori duu aquest entorn a cada cèl.lula a través d’una xarxa circulatòria. És el mateix organisme que fa el manteniment d’aquest entorn, aportant oxígen i eliminant CO2 (ruta pulmonar), recollint i distribuïnt els nutrients dels teixits i distribuint i reciclant els limfocits del sistema immune (sistema limfàtic).]
F 145, a cada interstici del cos hi arriben capil·lars connectats a arterioles, vènules i vasos limfàtics. Es filtren 20l al dia dels vasos capil·lars cap als intersticis, dels quals se’n reabsorbeixen 18 per les vènules i 2 tornen a través de la xarxa de vasos limfàtics.
La circulació es reparteix així: encèfal 15%, cor 10%, fetge i intestí 20%, ronyons 25%, altres òrgans 30% (Atlas Biol 108).

Sang
Per cada mm3 5.106 eritrocits, 4-10.000 leucocits i 2.106 Trombocits. (Indico els valors a l’analítica de 2022).

  • Eritròcits o glòbuls rojos fixen i transporten el O2 i el CO2. Es produeixen a la medul·la òssia. Duren uns 120 dies. (Hematies per mm3 4.44M, Hematòcrit % en volum 40%, hemoglobina, la proteïna que transporten els glòbuls rojos, 14g/dl).
  • Els leucòcits o glòbuls blancs fan funcions de defensa. Es produeixen al tim, ganglis limfàtics o la melsa. Hi ha un 67% de granulòcits, un 27% de limfòcits i un 6% de monòcits. (4.2m/mm3, limfòcits 32%, monòcits 14%))
  • Els trombocits o plaquetes tenen el paper de tapar els vasos lesionats mitjantçant la coagulació. (162m/mm3)
  • Líquid que conté els elements anteriors, amb una osmolaritat de 290 mosm/lamb 72g de proteïnes (albúmina i globulina) i fibrinogen usat en la coagulació.

Tots els components

  • Cèl·lules i derivats: Glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes.
  • Proteïnes plasmàtiques (albúmina, globulines, fibrinogen) — que tenen funcions pròpies (transport, defensa, coagulació), però no són la font d’aminoàcids per a les cèl·lules.
  • Nutrients energètics i estructurals:
    • Lípids (colesterol, triglicèrids, àcids grassos lliures, fosfolípids) transportats per lipoproteïnes.
    • Sucres (principalment glucosa, també fructosa i galactosa).
    • Aminoàcids lliures — aquests són els que realment utilitzen les cèl·lules per sintetitzar les seves pròpies proteïnes.
  • Altres substàncies: vitamines, sals minerals, hormones
  • Productes de rebuig a eliminar
    • Nitrogenats (provinents del metabolisme de proteïnes i àcids nucleics)
      • Urea: El més abundant. Es forma al fetge a partir de l’amoníac (tòxic) procedent del catabolisme d’aminoàcids. S’elimina pels ronyons.
      • Àcid úric: Producte final del metabolisme de les purines (bases nitrogenades de l’ADN i ARN). S’elimina pels ronyons (i en petita part per l’intestí).
      • Creatinina: Producte de rebuig de la degradació de la creatina del múscul. És un bon indicador de la funció renal.
      • Amoníac (NH₃) : Molt tòxic, normalment es troba en concentracions molt baixes perquè el fetge el converteix ràpidament en urea.
    • Productes del metabolisme dels glòbuls vermells. Bilirrubina: Prové de la degradació de l’hemoglobina. Es transporta unida a l’albúmina fins al fetge, on és conjugada i excretada per la bilis (i després a la femta).
    • Gasos i productes respiratoris: Diòxid de carboni (CO₂) : Principal producte de rebuig del metabolisme cel·lular. Es transporta dissolt, com a bicarbonat (HCO₃⁻) o unit a l’hemoglobina. S’elimina pels pulmons.
    • Altres: Lactat: Producte de la fermentació làctica en situacions d’hipòxia o exercici intens. Normalment el fetge el recicla (cicle de Cori). Cossos cetònics (acetoacetat, β-hidroxibutirat): En dejuni o diabetis descontrolada, poden acumular-se i ser considerats productes de rebuig.

Indicadors

  • Glucèmia: nivells de sucre (76 mgr/dL)
  • Indicadors del funcionament del ronyó: Urèmia (residus que queden a la sang no eliminats pel ronyó) (14 mgr/dL), Creatinina (residus del treball muscular) (0.8 mgr)/dL. Uricèmia (àcids úric) (5mgr/dL)
  • Colesterol, component important en les membranes cel·lulars, precursor de certes vitamines i hormones. Un nivell alt pot donar lloc a malalties cardiovasculars.  Colesterol total (146 mg/dL<200), HDL “bo” transport lipoproteïnes  cap al fetge (62 mg/dL>60),  colesterol LDL “dolent” per embussar artèries (71mg/dL<130).
    Triglicèrids (64mgr/dL < 150).
  • Indicadors del funcionament del fetge. Transaminases que enzims que descomponen aminoàcids i sintetitzen els no essencials. Transaminasa SGOT-AST (24 U/L < 40). Transaminasa SGPT-ALT (15 U/L < 40). Gamma GT, enzim al cicle hamma-glutamil, indicador de la salut del fetge (13 U/L<50).
  • Antígen específic prostàtic (PSA), indicador de càncer de pròstata. (1.27 ng/mL < 4).
  • Hemoglobina Glic HbA1c, indicador diabetis (4.4< 5.6% < 6.4)
  • Ferritina, nivell de ferro (13.92 ng /mL < 22 a 275) molt baix
  • LDH (Lactat deshidrogenasa) indicador de lesions, malaltia del fetge, càncer (125 < 201 U/L < 243).
  • 25 Hidroxicalciferol, vitamina D, calci als ossos (30 < 30.4 mg/mL< 100 )

Una història de la sang, medecina i cultura (NewYorker)

Limfa
Líquid grogós i transparent que banya tots els teixits i constitueix una quarta part del pes del cos (15l. per 65 kg.). No tot està en els vasos linfàtics, gran part es troba als intersticis. Com que no té fibrinògen [trombocits] no coagula tant fàcilment com la sang.

Artèries
Aorta. Cap: caròtides i vertebral. Braç: humeral, radial i cubital. Cama: femoral, tibial i peroneal. Tronc: pulmonar, renals, mesentèrica (intestins). Vasos capil·lars. Passem d’un diàmetre 2.6 cm a l’aorta, 0.8 cm a les grans artèries, 0.1 a les branques arterials, 0.002 a les arterioles i 0.0009 als capil·lars. L’artèria coronària regula l’activitat del cor.

Venes
Vena cava superior. Cap: iugular i cervical. Profundes com les artèries i superficials. Vena cava inferior. Vena porta (intestí al fetge), Vena hepàtica (fetge a cava). El volum que circula per les venes és superior al de les artèries. Dels capil·lars de 0.0009 cm de diàmetre es passa als 3.2 de les dues venes cava. Així com les artèries circulen profundament, les venes van per dins i també superficialment.

Vasos limfàtics
Els leucòcits fabricats pel tim, ganglis limfàtics i la melsa passen per vies limfàtiques a la sang per on circulen exercint funcions de defensa. [No em queda clar per on es connecta la xarxa linfàtica al circuit d’artèries i venes de la sang. (AF 67) i bé ho han de fer si són impulsats pel cor. O bé és que no hi ha circulació i el contacte és a nivell de teixits, passant els leucòcits i els residus a la sang per concentració? Els ganglis serien centres de processament. Quin líquid de base hi ha als vasos?] (F145) La limfa sembla ser una xarxa independent estàtica i l’intercanvi seria als intersticis. Al cap del dia 20l hi arriben, se’n tornen 18 per les vènules i 2 donen la volta per la limfa fins que s’afegeixen a la vena cava. Per això es parla de “drenatge” limfàtic. (AF 95 Ganglis i vasos limfàtics del cap).

Cor
Aurícula, Ventricle, Miocardi, Nòdul sinusal.
Múscul format per per quatre cavitats, aurícules (dalt) i ventricles esquerre i dret que es contrauen alternativament juntament amb tancament de vàlvules. La sang bruta arriba per les venes cava a l’aurícula dreta en el moment de la diàstole, passen al ventrìcle dret d’on són impulsades per l’artèria pulmonar cap als pulmons on té lloc l’intercanvi de CO2 i oxígen. Tornen a l’aurícula esquerra per la vena pulmonar i passen al ventricle esquerre on són impulsades per a l’aorta cap als teixits. El múscul del cor s’anomena miocardi.

1. Endocardi, 2: Miocardi, 3. Epicardi, 4. Pericardi.
5. Cambres: Aurícules (6. Dreta i 7. Esquerra) i Ventricles (8. Dret i 9. Esquerre).
10. Vàlvules: 11. Mitral, 12. Aòrtica, 13. Pulmonar, 14. Tricúspide.
Vasos: 15. Aorta, 16. Artèria pulmonar dreta, 17. Venes pulmonars (superior i inferior dretes). 18. Vena cava superior, 19. Vena cava inferior, 20. Vasos coronaris

Sistema nerviós

Teixit nerviós, neurones formant nervis, ganglis, medul·la i encèfal. ( Sistema nerviós als animals, tipus de  teixit). Els cossos de les neurones es troben al cervell, medul·la i ganglis. mentre que els àxons ho connecten tot agrupats en nervis.

  • Sistema nerviós central, amb l’encèfal i la medul·la espinal, protegit per ossos [integració]
  • Sistema nerviós perifèric
    • Sistema nerviós somàtic [motoneurones i receptors]
    • Sistema nerviós autònom [òrgans interns]

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL, encèfal i medul·la espinal

Encèfal

    • cervell anterior (telèncefal): Ganglis Basals, Escorça cerebral (substància gris amb unes 16 109 cèl·lules., medul·la o substància blanca connexions. [2] [neocórtex, processos racionals]
    • cervell Intermig o diencèfal: tàlem  (conex. vies sensibles), Hipotàlem (metabolisme i SN autònom), Hipòfisi i glàndula pineal. [3] [sistema límbic] [paleocórtex o paleomamífer, emocions] [inclou el gyrus, còrtex cingulat]

Tronc cerebral [4][complex reptilià, conducta instintiva]

    • C.Mig o Mesencèfal [5]
    • Protuberància [6]
    • Bulb raquidi, connexió encèfal i medul·la espinal [7]
  • C.Posterior o cerebel, orientació en l’espai, coordinació de moviment [8]

Medul·la espinal [9]

Tenim 12 parells de nervis cranials i 31 espinals. En aquests van barrejats vies del S.N.Autònom i del somàtic.

Neurones
(Gràcies a la neurocientífica brasilera Suzana Herculano-Houzel)

  • Sistema nerviós central 89 109[El hardware de computar]
    • Cerebel 69 109, coordinació motora i equilibri
    • Telencèfal (escorça) 16 109, funcions executives, el llenguatge, la consciència i el pensament abstracte. Tot i ser minoritària en nombre, la seva complexitat de connectivitat és immensament superior a la del cerebel.
    • Diencèfal 1 109. Aquestes relativament poques neurones controlen les funcions autònomes bàsiques (respiració, ritme cardíac, son i vigília). Són regions molt antigues evolutivament i amb una densitat de connexions enorme.
    • Medul·la espinal  1 109. No són només un “cable” de transmissió; la medul·la conté circuits complexos capaços de generar patrons motors (com la marxa) i reflexes sense intervenció cerebral .
  • Sistema nerviós perifèric 0.5 109 [el cablejat] (aquí no hi ha procés, el SNP està format principalment per ganglis (agrupacions de cossos neuronals fora del SNC) i nervis (feixos d’axons). Els nervis són, essencialment, vies de comunicació.

(Sistema nerviós Cordats i cervell trino. Fisiologia: Sistema nerviós central. Cervell i xarxa neuronal

Encèfal
16mM de neurones
El cervell està envoltat del líquid cerebroespinal o cefaloraquidi i conté quatre ventricles interiors connectats entre sí i amb el canal de la medul·la espinal. Al centre de l’encèfal hi ha el plexe coroideu que produeix 0.65 l de líquid al dia que es torna a absorbir. L’intercanvi de substàncies entre el líquid cfr i la sang està impedit a excepció de CO2, O2 i H2O. Quan el líquid no pot sortir es produeix una compressió cerebral.

Telencèfal

  • L’escorça cerebral. (lòbuls). Substància grisa externa | Percepció, pensament, llenguatge, planificació, memòria (els directius i treballadors processant la informació i prenent decisions)
  • La substància blanca. Axons mielinitzats (el sistema de telefonia i xarxes internes)
  • Els nuclis basals. Substància grisa subcortical, nucli caudat, putamen, control i modulació del moviment voluntari
  • El sistema límbic (hipocamp, amígdala, àrea septal, gir del cíngol…). Substància grisa subcortical. Emocions, memòria, motivació (el departament de recursos humans i gestió emocional)

Telencèfal Escorça
Camps de projecció sensorial, motora, memòria i llenguatge. Hemisferi esquerre (llenguatge), hemisferi dret (espai). Dividit en dos hemisferis i amb nombrosos plecs que permeten una superfície de 2200 cm2 té a l’exterior la substància gris formada per 15 109 neurones (cossos) interconnectades amb un gruix d’uns 4mm i sis capes de neurones interconnectades. El cos callós connecta els dos hemisferis.
Els hemisferis estan dividits per la cesura central que separa el lòbul frontal dels parietals. Aquests són seguits per l’occipital. Lateralment una altra cesura separa els parietals dels temporals. L’hemisferi esquerre està especialitzat en el llenguatge i el dret en el reconeixement de formes espacials. [Si separem els hemisferis, els objectes vistos amb la meitat esquerra són projectats a la banda dreta del cervell i no poden ser anomenats. En canvi els percebuts amb la meitat dreta sí. Això situaria la consciència a l’hemisferi esquerre (AB 385).

  • Lòbul frontal:
    Controla el moviment voluntari, el raonament, la planificació, la personalitat i part del llenguatge (àrea de Broca).
    S’hi localitza el pensament productiu, la formació i emissió de frases (Neocórtex H0110), una petita àrea de projecció sensorial olfactiva (Paleocórtex H0110) i prop d’ella un neocórtex afectiu, i l’àrea del moviment voluntari amb moviments aïllats al llarg de la cisura central i seqüències de moviments davant (Paleocórtex H0110). A part de l’àrea de projecció olfactiva la resta és totalment àrea lliure per a l’associació [la recepció sensorial es troba als parietals pel que fa el cos, als temporals per l’acústica i a l’occipital per a l’oïda].
  • Lòbuls parietals:
    Processa la informació sensorial (tacte, pressió, dolor, temperatura) i integra la percepció espacial.
    S’hi localitzen els camps de projecció sensorial (AB 378) (paleocórtex): Cames, maluc, tronc, coll, cap, espatlla, braç, Peu i dits (mans> Dits de la mà), ll, nas, rostre, Genitals, llavis, llengua i coll. Noti’s la major extensió relativa de les àrees de sensibilitat fina dels dits de mans i peus i els llavis. Recordi’s que els receptors de la meitat dreta són projectats a l’hemisferi esquerre i viceversa. Als lòbuls parietals també hi ha unes àrees motores (per exemple, s’hi localitzen accions constructives com escriure [i tocar el piano?]. També hi ha un camp de memòria tàctil.
  • Lòbuls temporals: S’hi localitzen la percepció acústica (si falta tenim sordesa cortical) i els camps de memòria pel reconeixement de paraules i sons musicals (si falta tenim sordesa psíquica). Es interessant remarcar que les àrees de fonemes i de música són diferents [Així la comprensió d’una cançó cantada té a veure amb les dues].  La comprensió del llenguatge (àrea de Wernicke), aspectes de la memòria i l’emoció.
  • Lòbul occipital: S’hi localitza la percepció visual (associada a ceguera cortical) i els camps de memòria visual (memòria de llocs, reconeixement de números, càlcul, lectura, identificació d’objectes, reconeixement dels colors) associats a la ceguera psíquica. (A.Biol 111, 382, AF 99, F 263).

Frontal blau, Parietal groc/temporal verd, Occipital rosa

Telencèfal, substància blanca. Axons mielinitzats

  • Fibres de projecció: escorça → estructures subcorticals (tàlem, tronc, medul·la). Porten ordres del cervell al cos (moviment) i sensacions del cos al cervell
  • Fibres comissurals: coordinen els dos hemisferis (que la mà esquerra sàpiga què fa la dreta) [veure experimentsd e Gazzaniga] hemisferis
  • Fibres d’associació : connecvten diferents àrees d’un mateix hemisferi, integració d’informació per exemple connectar l’àrea visual amb l’àrea del llenguatge).

Telencèfal Nuclis basals
Substància grisa subcortical, nucli caudat, putamen, control i modulació del moviment voluntari.
Modulen i regulen el moviment voluntari [iniciat al córtex]. Inhibeixen els moviments no compatibles (com tancar el puny o estendre els dits incorrectament quan volem agafar un got). Controlen el to muscular i la postura incorporant. Incorporen moviments apresos com conduir, lligar-se les sabates, tocar un instrument. Component de circuit de recompensa (al Nucli accumbens, que és part de l’estriat ventral) → relacionat amb la motivació i l’addicció. Si fallen tenim les malalties de Parkinson (degeneració de la substància negra, moviments lents, rigidesa, tremolor (perquè els nuclis basals queden desinhibits) o Huntington (degeneració de l’estriat, moviments involuntaris i espasmòdics)

Telencèfal Sistema Límbic
(anell d’estructures profundes que envolten el cos callós)

  • Hipocamp. Formació de nous records (memòria declarativa a llarg termini). Relacionat amb l’aprenentatge i la navegació espacial.
  • Amígdala (cos amigdalià). Processa les emocions bàsiques (por, ira, plaer, ansietat). Important per a les respostes emocionals i l’agressivitat. Una amígdala a cada hemisferi, tractant informació abans d’enviar-la a l’hipotàlem.
  • Cingulate Girus (i gir parahipocamp) . Integra emocions amb memòries i sensacions viscerals. Regula l’empatia, la motivació i l’atenció emocional.
  • Cos mamil·lar (part de l’hipotàlem). Implicat en la memòria (amb l’hipocamp a través del fòrnix).
  • Àrea septal (zona de plaer), nucli accumbens (gratificació, addicció) i fòrnix. Centres de recompensa, plaer i addiccions. Connecten l’hipocamp, l’hipotàlem i l’amígdala.
  • Àrees corticals: lòbul límbic, còrtex orbitofrontal (presa de decisions), còrtex piriforme (olfacte), còrtex Entorinal (memòria), fòrnix (matèria blanca connectant l’hipocamp amb altres estructures),

[mostra el sistema límbic embolicant el diancèfal]

Diencèfal
Situat entre el tronc cerebral i els hemisferis cerebrals-

  • Tàlem: Relé sensorial: processa i transmet gairebé tota la informació sensorial (excepte l’olfacte) cap a l’escorça cerebral. Regula l’estat de consciència, l’atenció i el son.
  • Hipotàlem: Centre de control homeostàtic: regula la fam, la set, la temperatura corporal, el son i l’activitat sexual. Controla la hipòfisi (sistema endocrí) i respostes automàtiques com la lluita o fugida.
  • Epitàlem (inclou la glàndula pineal). Regula els ritmes circadians (cicle son-vetlla) mitjançant la melatonina.
  • Subtàlem. Participa en el control del moviment (relacionat amb els ganglis basals).

Cerebel o cervell posterior.
Sota del telencèfal a l’occipital, és el centre de l’orientació i la coordinació motora. 69mM de neurones.

Tronc cerebral

  • Mesencèfal o cervell mig. [Atrofiat en l’home, en els animals inferiors connecta òrgans sensibles i musculars, funció que en els mamífers fa el diencèfal). Processa reflexos visuals i auditius (moviment dels ulls en seguir un objecte, sobresalt per un soroll). Regula el to muscular i el moviment (via substància negra i nucli vermell). Intervé en l’estat d’alerta i en el control del dolor.
  • Protuberància (o pont de Varoli)
    Connecta el cervell amb el cerebel i la medul·la. Coordina els moviments facials i la sensibilitat de la cara (amb parells cranials V a VIII). Participa en la regulació de la son i el control respiratori bàsic.
  • Bulb raquidi. Connexió entre l’encèfal i la medul·la. Centre autònom vital: controla el ritme cardíac, la pressió arterial, la respiració (ritme i profunditat), la deglució, el vòmit, la tos i el reflex del esternut. Conté nuclis de parells cranials (IX, X, XI, XII) per a llengua, faringe i coll.

Medul·la espinal (substància gris interna) [9]

Neurones formant substància gris (cossos que reben arrels nervis) envoltat de substància blanca (nervis cap a l’encèfal). Els cossos de les neurones motores són a la substància gris. Aquí es reben també les terminals de les neurones sensibles dels ganglis espinals repartits pel cos. La medul·la té forma de trebol. D’ella surten 31 parells de nervis raquidis (hi ha 33 vèrtebres, un per cada interstici llevat d’un), amb vies eferents (motores) amb una arrel ventral i aferents (sensibles) amb arrel dorsal. Veure AF 24-27.
La substància blanca o medul·la formada per fibres nervioses (500.000 km) (els axons de la substància gris) amb vies d’associació que connecten diferents camps corticals, vies d’unió entre els dos hemisferis (cos callós), i vies de projecció que connecten amb la medul·la espinal i d’altres parts de l’encèfal. En forma reduïda hi ha també l’arquipallium i el paleopallium que reben el nervi olfactiu [? a d’altres llocs sembla que aquests siguin parts antigues del còrtex, i no parts subcorticals]. També hi ha els ganglis basals.
D’aquesta part primitiva del cervell (el telencèfal es desenvolupà més tard a partir dels lòbuls olfactoris) en surten 12 parells de nervis cerebrals que van cap als sentits. Olfacte, ulls auditius, el nervi vague (nervus vagus) innerva  la faringe, l’esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l’estómac i el fetge. Neix del bulb raquidi. i ?, el desè és el nervi vague].

SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC

Nervis les neurones s’uneixen formant uns cordons, sobretot àxons i cèl·lules glials. Un sol àxon recorre tot el nervi (ChatGPT). Connecten els diversos ganglis amb la medul·la.
Glanglis [nusos de comunicacions] hi ha grups de neurones
Motoneurones, neuroreceptors. Format per vies aferents i eferents que recorren el cos amb un esquema similar al circulatori, controlant el moviment voluntari i la recepció d’informació [tàctil, temperatura, dolor] de tot el cos. (Veure diferents capítols d’Af).
Camí sensació (3 neurones),exemple del tacte o la propiocepció. Neurona1: perifèria a gangli de la medul·la (o al tronc cerebral pels nervis del cervell). Neurona2: medul·la/tronc al tàlem. Neurona3: tàlem-còrtex sensorial.
Camí motor (2 neurones). Neurona1: còrtex motor (gyrus precentral del lòbul frontal) o tronc cerebral a la matèria gris de la medul·la (ventral horn of the spinal cord) o nuclis motors del tronc cerebral. Neurona2: de la medul·la al múscul.

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM

(F 49) (AF 107)
Sistema simpàtic. Cadena de ganglis d’uns 4mm interconnectats amb els n.raquidis de les vértebres del tórax i lumbars que en situacions d’emergència dilata l’ull, activa glàndules del sistema endocrí, el cor, dilata els vasos circulatoris, el metabolisme del sucre, etc. Es parla de neurones preganglionars (medula-gangli) i postganglionars (gangli-òrgan).
Sistema parasimpàtic. Restableix la situació de repòs oposant-se al sistema simpàtic, [després d’una activació d’alerta, no és que sigui l’oposat al simpàtic; el actua separadament a cada organ]  amb connexions a les vèrtebres cervicals i de la pelvis. Té origen al mesencèfal. Paper del nervi vague.
Sistema entèric.  Controla l’aparell digestiu, integrat als teixits de l’esòfag, estómac, intestí prim i el còlon. Regula la secreció, moviments dels intestins, vòmits i diarrees. (AB 111) Xarxes perifèriques controlades pel SN autònom.

ALTRES

Connexió entre el sistema nerviós i el sistema immune.
El control de l’organisme no es duu a terme exclusivament amb la xarxa de neurones. Candace Pert (NG, juny 1995, p.26) afirma que “the mind is not only in the brain. It is also in the flow of neurocommunicators throughout the brain, glands, and immune system”. La teoria és que pel cos circulen també cadenes d’aminoàcids, neuropèptids, que s’enganxen allà on troben un receptor [on es generen?]. Aquests neuropèptids permeten la comunicació entre el cervell i el sistema immune. Es poden considerar com uns activadors d’emocions. Fins ara se n’han descobert uns 60.
El control del cos mitjantçant una xarxa ocupada per neuropèptids que enllacen el cervell amb d’altres òrgans, recuperaria la noció de la medecina xinesa, (4.000 anys), segons la qual el cervell és influenciat pel cor, els pulmons, etc, a través de canals d’energia que són intervinguts en l’acupuntura.
La relació entre processos mentals i la salut, una noció tradicional que ja es troba en l’antic testament (“un cor alegre ajuda com una medecina, però un esperit desfet asseca els ossos”, llibre dels proverbis), també la retrobaríem aquí. L’explicació física estaria en els neuropèptids alliberats per un estat d’ànim determinat.

ÒRGANS DEL TÒRAX i l’ABDOMEN

Òrgans de la cavitat toràcica
Tub: (larinx, cordes vocals), esòfag, tràquea. Pulmons. Glàndula Tiroides, tim. [Teixit epitelial (membranes òrgans) i conjuntiu] El que està entre parèntesi es tracta a part. Entre el cap i l’abdomen del que queda separat pel múscul del diafragma. AF 68-72.

  • Esòfag
  • Tràquea, bronquis. Envoltat per anells cartilaginosos i en contacte amb la tràquea, es divideix en dos bronquis que penetren en els pulmons. Els bronquis es ramifiquen en bronquiols cada vegada més petits.
  • Pulmons, alvèols, pleura. Recoberts per la pleura contenen els bronquiols que acaben en uns sacs anomenats vesícules pulmonars. La paret d’aquests sacs és rugosa, amb petits bonys, els alvèols, d’un diàmetre de 0.2 mm, on té lloc l’intercanvi de gasos amb les vènules i arterioles.
  • Glàndula tiroides. [Com una papallona a la base del coll] (AF 125). Hormona tiroxina.
  • Tim. Glàndula a l’esternó, damunt del cor, d’uns 5 cm (AF 125).

Òrgans abdominals

  • Estómac. Cavitat amb teixit muscular extern i capa interna de teixit epitelial amb glàndules secretores. La sortida passa pel pílor i el duodè.
  • Intestí prim. Conducte (t.epitelial) de 3 cm de diàmetre i 8m de llarg que comença al duodè, segueix com a jejú i íleum fins que desemboca a l’intestí gruixut. Té nombrosos plecs (vellositats, 3000 per cm2) amb glàndules intestinals que segreguen sucs.
  • Pàncreas. Glàndula (teixit epitelial) Hormona Glucagó i insulina. Segrega cada dia uns 2l de suc pancreàtic (ions bicarbonat i enzims per a la digestió) que van a parar al duodè.
  • Fetge. Glàndula (t.epitelial), vesícula biliar. Hormona Somatomedina. Funció metabòlica i excretora. Amb uns 2 kg, és la víscera més gran del cos. Segrega bilis cap a l’intestí pel conducte hepàtic i colédoc (f. metabòlica). La bilis està formada per bilirubina, esteroides, àcids biliars i colesterina, a més d’aigua i electròlits (serveix per la digestió dels greixos). Les secrecions internes regulen el sucre de la sang, dipòsit de ferro, sintetitza urea i transforma àcids grassos.
  • Intestí gruixut, Còlon. Conducte (t.epitelial) amb colon ascendent, transvers, descendent i anus.
  • Melsa. Teixit epitelial. Sistema limfàtic. Massa ovalada de color vermell fosc, d’uns 200 gr sota el diafragma rera l’estómac.

Òrgans urogenitals

(AF 80-88)

  • Ronyons. (t.epitelial), conducte urinari, veixiga. 1 milió de nefrones (F 108) Hormona Eritropoyetina.
  • Aparell reproductor masculí. Testicles (glàndules), vesícula seminal, penis, gland, espermatozous. Hormona Testosterona.
  • Aparell reproductor femení. Ovaris, Fons uterí, vagina, llavis, clítoris, orifici vaginal, orifici urinari. Òvuls. Placenta. Hormona Estrogen.
  • Glàndula suprarenal. Hormona Corticoesteroides.
  • Medula renal. Adrenalina.

1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal) 7. Glàndula suprarenal Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis

Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina. 3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18.

Òrgans al cap

Òrgans dels sentits

  • Ull. Parpella, llàgrimes, globus ocular, còrnia, humor vitri, iris, cristal·lí, retina, bastons, cons, nervi òptic. Exterior amb parpelles, glàndula lacrimal [entre cella i ull] que rega la còrnia i desemboca al sac lacrimal al nas. Aparell òptic amb globus ocular, escleròtica, còrnia, humor vitri, iris, cristal·lí tensat pel múscul ciliar.
    Receptors: retina que cobreix la major part de l’interior del globus llevat de la sortida del nervi òptic. La part oposada al cristal·lí és la fòvea central. Està formada per cèl·lules receptores (20 106 per mm2 segons l’AB i 130 106 segons F), bastons al centre i cons a la perifèria. Les receptores estan connectades entre sí per una capa de cèl.lules horitzontals i, passant per unes capes de cèl. bipolars i amacrines, a les cèl. ganglionars del nervi òptic [Hi ha un terminal del nervi per cada receptor? Això té tota la pinta d’una xarxa neuronal (F281). F 290 ens diu que per 130 M de receptors hi ha 1 M d’àxons al nervi òptic. A la perifèria la relació és més gran >1000:1 mentre que al centre la correspondència és menys directe [xarxa neuronal].
  • Oïda. Orella externa, timpà, oïda mitjana, martell, mall, estrep, oïda interna, còclea, òrgan equilibri, ductus coclearis, endolinfa. L’orella externa acaba al timpà que connecta amb l’oïda mitjana, cavitat amb accés a la larinx amb els ossos martell, mall i estrep. Aquest que connecta amb l’oïda interna per una membrana a la finestra oval traspassant la vibració a l’orella interna formada per una espiral, còclea o caragol i l’òrgan de l’equilibri format per tres canalículs. Tot el recinte està ple d’un líquid, la perilinfa dins del qual sura un conducte (que recorre l’espiral i els tres canalículs), el ductus coclearis ple de l’endolinfa. La vibració va de la membrana de la finestra oval cap a dins seguint la rampa vestibular fins que al centre de l’espiral es troba amb el camí de retorn, la rampa timpànica que torna a l’oïda mitjana per la finestra rodona. Enmig de les dues rampes hi ha el ductus coclearis amb la rampa mitjana. F 299.
  • Nas. Embà nasal, bulb olfactori.

Òrgans digestius del cap

  • Cavitat oral. LLavis, dents, llengua, glàndules salivars, paladar, faringe oral, epiglotis, glàndula paròtida, amígdala.
  • Larinx. Faringe de la laringe [!], glotis, cordes vocals, músculs vocals. [Què separa l’aire cap a la tràquea i el menjar cap a l’esòfag, els músculs de la larinx?].

Epidermis

Pell, pèls, ungles. Sentits dèrmics. Estrat germinatiu, estrat dèrmic [ com saben les cèl·lules de tornar a generar la mateixa empremta digital?]

La superfície de la pell es pot calcular amb la fórmula de Mosteller:

Superfície (en m2) = (pes(kg) x alçada(cm))/3600)1/2

  • PDFs Vesalius, Bourgerie, Gray, PernKopf
| PDF text