[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280
societats primitives
el foc
primera agricultura
Grècia Roma Medieval
Amèrica: patata i tomàquet
França, Brillat Savarin Escoffier
la refrigeració, les conserves
https://foodtimeline.org/
Plats i coberts
Menjar cap el 1650. Com a coberts només una cullera, normalment cadascu duia el seu ganivet.
El 1750 ja es fa servir la forquilla.
La forquilla arriba a Europa va arribar d’Orient al segle XI, va ser un luxe de l’aristocràcia durant més de 500 anys, i no es va generalitzar fins a la Revolució Industrial del segle XIX, quan va passar de ser un símbol d’estatus a un objecte domèstic comú.
Al S.XI la princesa romana d’Orient, Teodora Anna Ducaina es va casar amb el Dux de Venècia, Domenico Selvo. Ella va portar el costum d’utilitzar una forquilla d’or de dos dents a la taula, causant escàndol i rebent crítiques ferotges del clergat, que ho considerava un instrument de luxuria i un insult a Déu que ens havia donat els dits. Als sXIV-XV la forquilla va començar a aparèixer de manera molt esporàdica i excèntrica entre l’aristocràcia italiana, especialment a ciutats riques com Venècia i Florència. Encara era un objecte de curiositat i, sovint, de burla en altres parts d’Europa. Era un article de luxe pels nobles, de dues punxes com una forca, fabricat en materials preciosos com or, plata, marfil o cristall. Tenia a veure amb l’elegància a taula, i no tacar-se les mans i la roba, especialment quan la moda va incorporar encaixos costosos i colls alts amb gorgueres al segle XVI. Va arribar a França a través de Caterina de Mèdici [com el ballet] quan es va casar amb el futur rei Enric II el 1533. El seu ús va començar a estendre’s lentament entre la noblesa francesa.
Al sXVII es va popularitzar entre la noblesa i la burgesia adinerada de països com França, Anglaterra i els Països Baixos. A finals del sXVII ja es comencen a veure forquilles de tres i quatre dents, més pràctiques per subjectar talls petits. S’estandaritzen els coberts, culelra, forquilla i ganivet. Al sXVIII s’extén a entre les classes mithanes urbanes per les noves idees sobre civilitat i higiene.
Al sXIX la revolució industrial permet la producció en sèrie d’estris de metall, ferro, alpaca i a finals de segle acer inoxidable. La forquilla arriba a trotes les famílies. Va tardar tant a generalitzar-se perquè de fet, amb una cullera, un ganivet i tros de pa [per gestionar el plat], ja n’hi havia prou; i durant un temps es va considerar poc masculí.
Menjar amb forquilla i ganivet, bastonets, o les mans
A grans trets, a Europa i Pròxim Orient es menja amb ganivet i cullera, la forquilla es generalitza al sXIX. A l’Àsia oriental, (Xina, Japó, Corea, Vietnam) es fan servir bastonets (cullera per la sopa). A la Índia, parts d’Àfrica i Orient Mitjà es menja amb els dits i pa (naan, injera).
A Europa el menjar arriba a taula en peces grans (carns, pans), calia un ganivet tallar-lo [i en general tothom duia el seu]. Amb el ganivet i els dits ja n’hi havia prou.
A l’Àsia es menjaria amb bastonets perquè [degut a l’escassedat de combustible] es practica una cuina ràpida, al wok o bullit. EL menjar ha estat prèviament tallat a trossets i a taula ja no cal tallar-lo ni punxar; per això és fàcil agafar-lo amb bastonets.
A la Índia i parts d’Àfrica, amb guisats tous (curris, llenties), no cal tallar res, les làmines de pa fan de cullera i pinça. A la índia sempre s’ha de menjar mab la mà dreta, l’esquerra és la que es fa servir per netejar-se.