[esborrany]
Nascut a Zwickau (Alemanya), va ser un dels compositors romàntics més profunds i originals, la vida del qual va estar marcada per una intensa lluita entre la creativitat i la malaltia mental.
Inicialment va estudiar Dret per desig matern, però la seva veritable passió era la música i la literatura. Es va instal·lar a Leipzig per estudiar piano amb Friedrich Wieck, on va conèixer la seva filla, Clara, una prodigiosa pianista. Una lesió a la mà va truncar la seva carrera com a virtuós, i va centrar-se en la composició i la crítica musical. Va fundar la influent *Neue Zeitschrift für Musik*, des d’on va defensar els nous genis com Chopin o Brahms.
El 1840, després d’una dura batalla legal contra Wieck, es va casar amb Clara, iniciant una de les col·laboracions artístiques més fructíferes de la història. Aquest any, anomenat “l’any de la cançó”, va compondre cicles com *Dichterliebe* i *Frauenliebe und -leben*, elevant el *lied* a noves profunditats psicològiques.
La seva obra pianística és imaginativa i literàri. En la seva maduresa, va abordar gèneres simfònics i de cambra amb gran originalitat.
Des de jove va patir greus episodis depressius i al·lucinacions. El 1854, en un acte de desesperació, es va llançar al Rin. Va ser ingressat en un sanatori a prop de Bonn, on va morir dos anys després, probablement a causa de la sífilis terciària. La seva tragèdia personal i la seva música, d’una bellesa íntima i turbulenta, romanen com un testimoni commovedor del geni romàntic enfrontat als abismes de la ment.
Schumann començar a signar articles de la “Neue Zeitschrift für Musik” i algunes obres d epiano com a Florestan o Eusebius. Florestan tenia un caràcter impulsiu i apassionat, i Eusebius més introspectiu i líric. En parlava com a parts complementàries del seu jo, no es tractava d’un trastorn dissociatiu d’identitat. Però donat que sembla clar que patia trastorn bipolar, aquestes figures encarnaven els extrems emocionals.
Al “Carnaval” (1834-35) hi ha dues peces titulades “Florestan” i “Eusebius”. al “Davidsbündlertänze” OP.6 (1837) que descrivia com a “pensaments i estats d’ànim expressats musicalment” tenim: E (1,3,5,6,7,11, 13, 16, 18) F (2,4,8,9, 12, 14, 15, 17) EF (10). “Kreisleriana”, inspirada en el personatge esquizofrènic de Hoffmann, és una obra de fractura mental explícita.
Salut mental: Geni i bogeria . La bogeria a les arts
El jo, invariants i continuïtat