Van ser creats a partir de 1684 per ordre del príncep Guillem III d’Orange (qui poc després es convertiria també en rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda) i la seva esposa, la princesa Maria II Stuart. La parella reial volia disposar d’una residència de cacera i d’estiu que pogués rivalitzar en bellesa i prestigi amb el Versalles de Lluís XIV de França, però adaptada al caràcter i la hidrografia dels Països Baixos.
Com passaria anys més tard amb el castell de Rosendael, el disseny dels jardins de Het Loo es va confiar principalment a Daniel Marot (un arquitecte i dissenyador hugonot francès que havia fugit a Holanda) en col·laboració amb l’arquitecte holandès Jacob Roman.
Marot va agafar les línies clàssiques del jardí formal francès (simetria axial estricta, parterres brodats i perspectives infinites) però introduint elements típicament holandesos: espais més compactes, tancats per murs i orientats cap a la intimitat. A diferència de Versalles, on l’aigua s’havia de bombar amb grans dificultats, la zona de Het Loo disposava de fonts naturals als turons propers. Això va permetre crear brolladors i fonts que funcionaven de forma natural per pressió de gravetat, incloent-hi la cèlebre Font del Rei, el doll de la qual assolia els 13 metres d’alçada, el més alt d’Europa en la seva època.
Maria II Stuart era una gran apassionada de la botànica. Va fer construir un espai exclusiu (el Koninginnetuin) destinat a col·leccionar plantes exòtiques i tarongers portats de les colònies a través de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC). També hi havia camins coberts de fullatge (berceaux) per poder passejar a l’ombra. Quan es traslladin a Anglaterra encarregaran al mateix Daniel Marot la reforma dels jardins de Hampton Court.
Durant el segle XIX, la moda dels jardins va canviar radicalment. El 1807, sota el regnat de Lluís Bonaparte (germà de Napoleó), els espectaculars jardins barrocs van ser completament enterrats sota tones de sorra per construir-hi a sobre un parc de paisatge a l’estil anglès. No va ser fins a la dècada de 1970, quan el palau va deixar de ser residència reial activa, que es va decidir retornar Het Loo a la seva esplendor original. Gràcies a excavacions arqueològiques minucioses i al descobriment dels plànols originals del segle XVII de Daniel Marot, els jardins es van reconstruir des de zero de forma idèntica. Es van inaugurar de nou l’any 1984, exactament 300 anys després de la seva fundació, convertint-se avui en l’únic jardí barroc genuí i complet dels Països Baixos.
[A les cotxeres s’hi exposa un remolc que es va fer construir la reina Wihelmina per sortir a pintar a l’exterior, amb una petita estufa de llenya que li encenia un servent que li preparava el te.]
