A733 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Des del 10 de març de 2002 visc al tercer tercera del número 7 del passatge d’Aymà. Un pis que vam comprar el 2001 quan encara estava en construcció. Construcciones Marrero no ens va donar plànols. Es va adaptar força a canvis que vam demanar.
Està entre la rambla i el cementiri. 41.39755 2.20464 (41° 23′ 51.18″N 2° 12′ 16.7″ E). Dades del cadastre.
El passatge Aymà o Aymar segons el nomenclàtor era “el cognom del propietari dels terrenys, Agustí Aymar i Gelabert (? – 1871). Cordoner de Barcelona. A partir de 1847 féu una sèrie d’establiments, vint-i-cinc dels quals per a matalassers, en una part del seu terreny amb ús d’aigües de la sèquia de la Llacuna.” En un treball sobre l’època Isabelina es descriu el “capitost progressista i benestant advocat barceloní Agustí Aymar i Gelabert, advocat, propietari i gran contribuent barceloní, Aymar seria vocal de la Junta Definitiva
de Barcelona a la Revolució de 1868.”
És al barri del Poblenou, on havia nascut la mare, al districte de Sant Martí i que vaig recórrer el 2020 i 2021 durant la pandèmia de la Covid.
Mirant per la finestra penso què hi havia abans aquí: unes fàbriques, abans potser uns camps de conreu, a l’època dels romans, una llacuna? quina vegetació abans? i al cretàcic? I què vindrà després? qui viurà en aquest pis? quines converses? quin sexe? com redecoraran? pujarà el nivell del mar i tot serà engolit? si un dia el tiren a terra, quina mena d’edifici el substituirà? Algunes coses duren més que altres, però aquest pis que ara m’acull, no crec que perduri com el panteó de Roma. Jo mateix, al lavabo, penso en la renovació del meu cos, respiro, menjo, bec. On van a parar les meves deixalles, el CO2 que exhalo? On eren els àtoms que em formen fa una setmana, i fa 100 anys?
Inspirat pel relat de Xavier de Maistre que va fer un viatge per la seva cambra, començo un viatge pel meu pis.
A vegades quan passo un dia sencer sense sortir-ne sembla que visqui en una estació espacial, com una nau que solca l’espai. (escena twin peaks ].
En aquesta “nau” , què hi entra i què surt? quins fluxos hi ha? ( aigua, gas, llum, benzina).