A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Possiblement en aquesta cambra és on hauré passat més hores. En aquest llit em desperto cada dia al matí. L’armari conté la roba pels diferents papers que puc fer. Ara cada dia, abans només a les tardes, començo l’estudi contemplatiu assegut a la taula amb la vista del cementiri i les torres davant, esmorzo, el cel amb els núvols que canvien, la finestra al món digital de l’ordinador, llibres i papers. A l’esquerra el faristol on m’escarrasso a fer música com puc.
- El llit, dormir i somniar
- L’armari de roba, els calaixos, roba de taula, instruments musicals
- L’estudi
EL LLIT: DORMIR i SOMNIAR
Al llit hi dormo, sol, en alguna època acompanyat. Hi dormo de nit i sempre que puc, havent dinat. Què li dic al coixí al matí quan faig el llit? “fins després, ens retrobem a la migdiada”. Abans i després de la migdiada llegeixo; alguna època també al vespre. Alguna vegada escolto música. Tal com diu Xavier de Maistre, “c’est dans ce meuble délicieux que nous oublions, pendant une moitié de la vie, les chagrins de l’autre moitié.”
Quan dormim el cervell es recupera, els records es consoliden i somniem. És un plaer, a l’hivern, entrar al llit, posar l’edredó al voltant del coll, arraulint-me en posició fetal ( no “fatal”, que deia algú), com a punt de començar un viatge al món dels somnis. Les migdiades a l’hivern, cobert amb la manta amb el sol baix que m’escalfa embolicant-me. A l’estiu, amb les persianes baixades i la finestra oberta, la brisa que em refresca. La migdiada comença amb una lectura fins que, com si m’anestesiessin, noto que perdo la consciència, deixo el llibre i les ulleres al costat i, panxa enlaire, em submergeixo en un altre món. Alguna vegada n’he fet a mig matí, sobretot si em quedava son pendent després de fer esport seguit d’un bon esmorzar.
Quan somniem vivim experiències que a penes recordem. Com si en el moment de perdre la consciència comencéssim un viatge en el que no podem fer fotografies ni prendre notes i rarament recordem res del que ha passat. És com si tinguéssim dues vides, i d’una d’elles no en sabem gaire res. A vegades en despertar-me tinc ganes de tornar a aquest món que he deixat. He volat,he ballat, he escoltat músiques que no existien al món de la vetlla.
Quan ens despertem, és com si ens retrobéssim. Alguna vegada potser no sabem quin dia de la setmana som, ni on som, si a casa al llit habitual, o de viatge. Proust diu que per un moment hom no sap qui és, només hi ha el sentiment de l’existència, com un home primitiu i que, al cap de poc, els records fan que recorri segles fins a retrobar-se. Auden diu que “els gentils portals del cos s’obren de bat a bat al món d’enllà, els portals de la ment, el portal de corn i el de vori, es tanquen d’una revolada”, “el món és present, circumstant, i sé que no sóc sol, aquí, ans amb un món i m’alegro”.
I si en despertar-nos ens trobéssim en un lloc que no reconeixem? I més encara, amb un rostre i una identitat diferent? Quant al lloc, això és el que passa en els viatges nocturns en tren, adormir-se amb el sotragueig rítmic de les vies sabent que estic creuant camps i pobles, i que demà em despertaré a un lloc diferent. És una de les experiències més apassionants. Quan estic a punt d’adormir-me segons com també penso que el son nocturn serà també un viatge en el temps, ja que no en l’espai; demà em despertaré en un nou dia, amb nous plans i noves expectatives.
Quins han estat els llits de la meva vida? Un bressol (1957), un llit amb els meus germans a Vilafranca 40 (1960-1975), Solius, amb l’olor dels pins (1970-2015), després un llit per a mi sol a Vilafranca 40 (1975-1981), Balmes 40 a Castellar del Vallès (1982-1999), Ciudad Real 24 (2000-2001), i des de 2002, Aymà 7. I un seguit de llits en hotels, lliteres d’albergs, matalassos en una tenda, la furgo i fins i tot un parell de bivacs. ¿I si un atzar joganer fes que en adormir-me saltés en el temps i em despertés en un dels llits que he tingut, en un altre moment de la vida?.
Damunt del llit hi tinc un cel pintat, al sudest, un homenatge al cel real que tinc davant al sudoest. Somniant mig despert, a vegades em sembla que el llit pugui volar, transportant-me entre núvols, i contemplant els camps i pobles a sota.
[ obrir ]
- Roba interior: 40 parells de mitjons, 9 calçotets, 11 samarretes, 1 barnús, 4 pijames, gorro de dormir.
- Estiu: 3 pantalons de lli. 3 camises ( hawaiana), americana de lli, 2 bermudes i 3 polos, 4 colors de bermudes, polos i samarretes.
- Tot temps: 4 pantalons i 4 camises (2 habituals que alterno cada setmana), 2 pantalons de pinça + 2 camises. Americana marró. 4 calors pantalons i camises.
- Hivern: 2 pantalons, 2 camises, abric llarg, americanes de pana i tweed, caçadora, blocktech, 4 colors pantalons de pana i jerseis sense mànigues, 2 jerseis, 4 jerseis gruixuts (2 fets per la mare fa 50 anys), 3 polos, 2 samarretes tècniques.
- Esport i treball: 2 trajos de bany i gorros, dessuadora i tallavents caiac, 2 pantalons i 6 samarretes de córrer, equip ciclisme, excusió: 2 pantalons, 2 folres polars, goretex, plumífer, armilla. bata de pintar, granota de treball
- 19 gorres o barrets, 6 bufandes, 7 corbates de llacet, 7 tirants, 13 corbates.
- Ocasions: trajo de mudar, americana de ballar, kurta pajama, brusa russa, samarreta amb leds.
Tinc massa roba [obrir]
ELS CALAIXOS
M’he esforçat a no ocupar tot l’espai disponible. Hi ha sis calaixos sota el llit, 3 buits.
Dos dedicats als néts, amb roba per canviar i joguines.
Roba de taula
Els camins de taula que vaig dibuixar i la mare va brodar:
Hivern
Primavera
Tardor
Estiu
LA MÚSICA
Amb moltes limitacions, tota la vida he volgut fer música. La coral l’Esquitx, un parell d’anys de classe de guitarra que no van seguir, la flauta dolça a l’Arc, el piano, la trompeta, la coral de grans, l’harmònica al servei militar, els festivals de música antiga, el cornetto, un teclat per provar d’acompanyar-me, un saxo casio, una prova de tocar la bateria … Ara tinc a l’habitació el faristol que hi havia a Solius, heretat dels avis. I als calaixos i altres llocs, instruments diversos. He tocat la flauta, el cornetto, sempre amb dificultat, i ara fa dos cursos que he reprès la trompeta amb la Natsuko i en Pol. Els vídeos d’aquest museu han estat una oportunitat per intentar muntar una peça de trompeta i acompanyament.
Música antiga: la flauta dolça i el cornetto
Els metalls
Percussió
Museu d’instruments, citarina de la tieta Maria, flautes d’Orient, xistu,
Harmònica i acordió
Faristol, afinador, metrònom
micròfon i teclat midi per fer música amb l’ordinador
ESTUDI, EL QUE M’ENVOLTA:
Què m’envolta? Darrera tinc l’armari de roba, a l’esquerra el mural dels núvols.
A la dreta, un marc on miro d’anar canviant el contingut, ja sia una postal, o un dibuix meu. És una idea que es remunta a la lectura del llibre del te (la casa del buit), i la pràctica del pare de tenir un petit marc de fusta per exposar postals d’art.
El gravat Melencolia I de Dürer que m’acompanya des de 1984.
Els altaveus i les escultures de la Teresa i la Maria
El moble amb arxius diversos i un llum de color variable [obrir]
LA TAULA i LA FINESTRA
Tota la vida que he estudiat, amb la curiositat i ganes de saber i conèixer-ho tot. I això volia dir dues mirades, una als papers i llibres, i més tard la pantalla de l’ordinador, i l’altra, enfora, al que podia veure i viure directament. La mirada a la taula i la mirada a la finestra. El 1996 vaig dibuixar un ex-libris, influit per un dibuix d’Escher que pretenia mostrar el món, la taula, la finestra i a mi mateix.
La taula i la finestra serien el títol del blog que vaig començar el 2007 i que vaig acabar fent privat el 2016, amb una nova versió:
Vol mostrar com en mi hi ha les partícules de l’univers, les idees de la història, possibles móns imaginaris, la història de la terra a l’esquerra, els homínids i la història a la taula.
La majoria del meu temps lliure l’he passat a una taula, llegint, escrivint, i mirant per la finestra. De la que tenia a Vilafranca 40 no en tinc cap foto, només un dibuix inacabat.
A Castellar del Vallès (1981-2000) m’acompanyava la vista dels camps que anaven a Can Sant Pere.
Dos anys al carrer Ciudad Real 24.
I des de 2002, al passatge Aymà:
La taula, és d’estil Lluís XVI?
Una de les coses que més m’agrada d’on estic instal·lat és que el cel queda reflectit a la taula i veig els núvols moure’s entre els papers.
A la taula hi tinc una caixa de Ward que vaig fer adaptant un expositor d’Ikea, fent la base amb formigó. I una pedra que vaig recollir a la platja de Steingammen, prop del Cap Nord, arrodonida per l’erosió. Així tinc un resum de la natura a la taula.
Els calaixos [obrir]
I la vista que tinc davant, amb el cementiri i les torres del poblenou. M’hi passo moltes hores. Veig com canvia la llum al llarg del dia, els núvols que es mouen. Durant anys davant hi havia un pàrquing d’autobusos. Des que van marxar hi ha un solar amb alguns grafitti subvencionats, i els matolls de la natura que recupera espai. M’ha sorprès una flor vermella d’un baladre, un conill i un agrò blanc. [obrir]
I gairebé sempre, també esmorzo a la taula , mirant les notícies de la BBC
EL MÓN DIGITAL
La pantalla de l’ordinador és com una segona finestra, amb vistes a tot el món, un accés a una mediateca amb llibres (youtube, webcams, canals de notícies), música i films; una porta a una plaça on veig gent i sóc vist, segons com, un aparador on m’exhibeixo; una plaça on es ven, es crida, s’elogia, s’insulta (Facebook, Instagram, twitter, TikTok); una porta d’accés a altres móns on puc adoptar altres identitats (avatars en jocs).
A quins “llocs” he estat? Cap el 1995, era el directori de Yahoo, i els primers correus, alguna sala de xat. És com una ciutat, amb biblioteques com la Wikipedia, manuals d’instruccions, cinemes i teatres a Youtube, galeries d’art amb la cerca d’imatges, mapes recorreguts a Googlemaps i wikiloc, música a youtube i Spotify, quiosc de notícies amb la BBC i el nacionat.cat, el sensacionalisme de facebook amb notícies i cartellera d’anuncis, botigues amazon i aliexpress, el banc on gestiono els diners, un mercat on a vegades robo a l’emule, algun barri inconfessable, un locutori per amics i coneguts al whatsapp. No visito els aparadors de twitter o Instagram.
in the internet nobody knows you’re a dog
CALAIXOS i ARXIUS
En un moble que vaig dibuixar per que em fes un fuster i que originalment tenia un teclat Roland a sota, hi ha dos calaixos i un munt d’arxivadors.