Posted on by amomuseu

Afectivitat. Emocions. Sentiments

La vida humana    El cos humà  Cervell i xarxa neuronal  Psicologia   L’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció  |   Filosofia   |  Teories psicologia   |   Neurologia, plaer i dolor  Dolor, Plaer, homeostasi |  Aspectes i funcions  |  Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament  |  Classificació   riure, ansietat  |   Regulació  |  Emocions al món   |    Qüestions    |

Introducció

Vivim diferents emocions, joia, tristesa, ira, disgust, desencadenats per algun estímul; sentiments com vergonya, il·lusió, orgull; estats d’ànim (mood) positiu o negatiu.

[Què són? què ho causa, quan duren? per a què serveixen? s’han de reprimir o gestionar? els nens]

(EB) Revelen el significat personal que té un fet [la percepció no és neutra] i tenen gran importància per l’adaptació i la supervivència. Motiven la conducta moral, per exemple induint a l’altruisme des de l’empatia. Tenen també un paper important en la creativitat. La filosofia ho va estudiar en relació a la raó i la moral. Els neuròlegs i fisiòlegs miren de trobar la correspondència entre el fet biològic i la seva expressió. [Els psicòlegs, el seu paper en la conducta, i aprenentatge] . Els sociòlegs i antropòlegs estudien què és comú i què varia en diferents cultures. Els novel·listes i dramaturgs, per definir els motius dels seus personatges [les emocions són la causalitat humana].

[No és remarcable que tractant-se d’un tema tan important per al nostre benestar, hagi estat relativament poc estudiat? un capítol petit als llibres de Psicologia]

[En definitiva, som uns sistema que constantment va reaccionant a l’entorn, un entorn que és exterior (el que ens arriba dels sentits) i interior (el nostre cos, reocrds i oensaments). I la resposta, a banda d’un repertori instintiu, après o entrenat, o pensat i meditat, té un “color” emocional:

  • normal o inesperat: sorpresa
  • atacar o fugir, ira, por
  • satisfacció, goig, felicitat, disgust, tristesa]

[Pribram: motivació quant a quer suposa una desviació de la conducta motivada normal [ja sia perquè ens excita una possibilitat millor o perquè ens furstra no poder-ho aconseguir.][les teories no són incompatibles, el repertori, les reaccions possibles poden ser de base biològica, però  què ho desencadena davant un estímul determinat, pot ser personal i cognitiu].

[totes les emocionals són alhora variables de motivació? busquem oi volem que durin les agradables, evitem les desagradables?]

Filosofia

(CGPT). Els filòsofs antics i medievals parlaven en termes de passions de l’ànima (de pathos, passio, patir), i no d’emocions.  Les passions eren sobretot desigs o por que podien afectar la conducta racional i moral i que calia controlar i, de ser possible, eliminar. [Al Fedre (246-254) Plató tenim metàfora del carro de dos cavalls, el blanc que representa la virtut i la raó, i el negre que representa les passions. Els estoics també entenien les passions com una afecció de la qual alliberar-se, buscant l’apatheia (com en el budisme). Aristòtil advoca per la moderació, admetent el paper que poden tenir en la conducta (Retòrica)].

[És de remarcar que els set pecats capitals estan relacionats amb el desig i les emocions. Gola, luxúria i peresa són els excessos dels estímuls homeostàtics bàsics, de satisfer la gana, el descans i la reproducció. L’avarícia derivaria de l’ansietat, la supèrbia de la satisfacció, l’enveja amb la ira. Són contrarestats per les virtuts temprança, castedat, diligència, caritat, humilitat, benevolència i paciència.]

A Les passions de l’ame, Descartes pretén estudiar el cos com una màquina independent de l’ànima, totes les passions són legítimes.
Hume a A Treatise of Human Nature (1773) ho capgirava dient que “Reason alone can never be a motive to any action of the will… it can never oppose passion in the direction of the will… The reason is, and ought to be, the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them”. L’home actua per pors i desigs. [Igual que la moral no es deriva de la raó]. Així anticipa la visió de la psicologia que veurà les emocions, no com quelcom a eliminar, sinó formant part de l’experiència humana, una manera d’adaptar-se a les situacions, per exemple, la por fa reaccionar davant d’una amenaça, l’amor contribueix a la cohesió social. I en tot cas, si s’han de controlar, és per al benestar [la vida bona vs la vida justa]. Tenen també un aspecte cognitiu mentre que pels antics, en la seva visió dualista, les passions pertanyien al cos, i la raó i la virtut, a l’ànima.

[Plató, Aristòtil, Sant Agustí, Sant Tomàs, Hobbes, Descartes, Hume]

Teories psicologia

“Emoció”, “emotion” ve del francès “émotion” (sXVI Coromines), “émouvoir”, del llatí emovere, moure, remenar i es va començar afer servir cap el 1830. [ningú tenia “emocions” abans de1830]

Darwin
A “The Expression of the Emotions in Man and Animals”  (1872) va argumentar que l’expressió de les emocions (expressió facial, llenguatge corporal i vocalitzacions) era rellevant per l’evolució [però no ens diu què és una emoció]. Tracta la joia, tristesa, por, ira, disgust, sorpresa, astorament (awe, diferent de por), menyspreu, vergonya, i orgull. (Frontera animals-humans). Algunes expressions, com mostrar les dents en el cas d’ira, es podrien explicar com vestigis d’una resposta agressiva a punt per mossegar. Ara serveixen per amenaçar l’adversari sense haver de començar la lluita [com un gat o un gos]

James-Lange
William James a “What is an Emotion?” (1884) proposa que quan un fet o un record poden desencadenar una reacció fisiològica, una conducta i una expressió [inconscient] i que  i una conducta i que l’emoció és l’experiència de sentir aquesta reacció. Així, ens sentim feliços perquè somriem, tristos perquè plorem, enfadats perquè frown, i amb por perquè fugim.  De manera independent el 1885 Carl Lange publica el 1885 “On Emotions: A Psycho-Physiological Study” on afirma que les emocions consisteixen en les percepcions d’òrgans viscerals. És a dir: percepció estímul → reacció fisiològica → experiència afectiva.

Biologia i evolució.
Els 1960s Silvan Tomkins va aportar la Affect Theory. Hi hauria 9 afectes bàsics, i no pas derivats d’impulsos biològics tals com la gana o el sexe. Positius: Interés-excitació, joia. Neutres: Sorpresa. Negatius: Terror, angoixa, ira, disgust, reacció a mala olor, vergonya. Al llarg de la vida es van fixant certs guions, maneres de reaccionar a les emocions (Script Theory). Tomkins tenia experiència en teatre.  Aquests guions acaben definint la personalitat. Entendre el funcionament d’aquests guions ens ajudaria a evitar les situacions que condueixen a emocions negatives. El seu tractament de l’emoció desafiava tant el conductisme com la psicoanàlisi. Precedeix Ekman en l’estudi de les expressions. Influirà Segdwick (als 90s) i Berlant (2011) a l’hora d’analitzar l’estat emocional de la població i la política (NewYorker . Affect Theory and the new age of anxiety), com a punt de vista alternatiu als arguments ideològics.
Als 1970s Paul Ekman va establir que les expressions facials corresponents a sis emocions bàsiques, felicitat, tristesa, ira, por, sorpresa i disgust, eren les mateixes a totes les cultures. (Pictures of Facial Affect, POFA) Això implicaria que les emocions tenen una base biològica. (Atlas of emotions)
Robert Plutchik (1980s) reconeix la funció adaptativa de les funcions que s’hauria anat fixant al llarg de l’evolució. Identifica 8 emocions que contribueixen a la resposta adequada a cada estímul [de la mateixa manera que el dolor serveix per evitar la destrucció d’un teixit]:

Estímul – Avaluació cognitiva – Emoció/sentiment – conducta -efecte

  • Amenaça – “perill” – Por/terror  – fugir
  • Obstacle -“enemic” – ira -atacar
  • Parella potencial – “possessió” – joia – ritual d’aparellament
  • Pèrdua d’algú estimat – “solitud” – tristesa – plor/ajuda per reintegrar-se
  • Membre del grup – “amic” – acceptació/confiança –  Grooming, sharing Affiliation
  • Objecte desagradable – “verí” – Disgust/fàstic – rebutjar
  • Nou territori – “què hi ha aquí?” – anticipació – explorar
  • Objecte nou de sobte – “Què és això?” – Sorpresa – Alto, m’oriento

 

Constructivista
En els 1960s Richard Lazarus i Magda Arnold van proposar que els humans fem una avaluació cognitiva (cognitive appraisal) d’una situació [però inconscient?] i que reaccionem [fisiològicament i experiencialment] a aquesta avaluació i no directament a l’estímul. La reacció emocional ve mediatitzada per la nostra manera de veure-ho. Així, persones diferents poden reaccionar de manera diferent als diferents estímuls. Schachter i Singer parlen de Two-Factor Theory, les emocions es donen quan interpretem una reacció fisiològica d’acord amb el context. (WK) Mandler, Two process Theory distingeix entre una primera avaluació de la situació, segons si és beneficiosa, perjudicial o indiferent, una segona valoració sobre què podem fer, i finalment, la generació de l’emoció [frustració o fugida si no podem fer res, satisfacció o atac si podem]. (Brit). Les causes que atribuïm als fets que ens afecten intervenen en les reaccions emocionals. Per exemple, sentim llàstima per algú que té una malaltia genètica o ha patit un accident, una causa no controlable. Culpa per un fet que nosaltres podríem haver evitat. Ira per un fet que un altre podria haver evitat.
(P) Pribram (1969) accentua el paper de la memòria, avalua l’impacte de l’estímul en termes de la incongruència respecte la línia de base, vincula l’emoció amb la motivació quant a que suposa una desviació de la conducta motivada normal [ja sia perquè ens excita una possibilitat millor o perquè ens furstra no poder-ho aconseguir.]
Lisa Feldman Barrett, (2017 How emotions are made) qúestiona que les emocions estiguin fixades biològicament. Hi hauria una reacció afectiva bàsica (core affect) amb dues dimensions plaer/disgust i intensitat alta/baixa. Els records d’experiències passades i l’aprenentatge cultural es combinen per l’experiència afectiva d’un nou estímul situació. Concretament l’ansietat seria una construcció social, no una reacció innata a un perill.
El constructivisme social assenyala que les emocions estan condicionades pel context social i cultural. La resposta emocional s’aniria definint a partir de la interacció amb els altres d’acord amb el que s’espera de cada rol [Però sembla que hi pot haver resistència a acceptar la norma social. Per exemple, que una mare no pot sentir depressió postpart, o que un home no ha d’exterioritzar sentiments. Suposo que aquí Freud indicaria que les expectatives social s’interioritzen al superego].
Batja Mesquita, 2003, proposa que les emocions [les repostes] es construeixen a través de les relacions interpersonals (newyorker). I aquestes relacions varien en les diferents cultures [Això explicaria la importància de les experiències afectives els primers mesos de vida. També és cert que hi ha cultures que afavoreixen una contenció en l’expressió de les emocions, com la britànica, o la japonesa, i altres que la fomenten, com les tradicions d’arrencar-se els cabells i cobrir-se el cap amb cendra].

[les teories no són incompatibles, el repertori, les reaccions possibles poden ser de base biològica, però  què ho desencadena davant un estímul determinat, pot ser personal i cognitiu].

Neurologia, plaer, dolor

Neurologia
(Brit) Es distingeixen entre respostes emocionals, ràpids i instintives, en què els estímuls són processats pel sistema límbic sense intervenció del neocórtex  (Anatomia: Sistema nerviós), i respostes emocionals que responen a records o una avaluació racional que impliquen una connexió del tàlem al neocórtex. Els infants començarien amb respostes automàtiques i poc a poc anirien intervenint processos més cognitius.
(WK [redactat millorable]) Els estats mentals de les emocions, agradables o desagradables, es correspondrien a processos del sistema límbic,  l’anomenat cervell mamífer, que allibera neurotransmissors com la dopamina, noradrenalina, serotonina. [entenc que el cervell reptilià també,  cervell trino]. Així per exemple l’emoció de l’amor es correspondria a processos dels circuits del còrtex cingulat (Gyrus) que faciliten tenir cura dels fills. L’emoció de la por seria una reacció instintiva del tàlem, cervell reptilià [en l’ansietat hi intervindria el còrtex prefrontal] i de l’amígdala al sistema límbic.

(veure Anatomia, Sistema nerviós)

Dolor
(CGPT) Hi ha evidències de connexió entre els receptors de dolor i les emocions negatives. Comparteixen circuits neuronals com el còrtex anterior cingulat (ACC) que té un paper en la tristesa i l’ansietat. L’amígdala és present en la percepció del dolor i també en la por i l’ansietat. Els neurotransmissors com la serotonina, norpinefrina i dopamina intervenen tant en el color crònic com en la depressió i l’ansietat. El “dolor” psicològic, com la pena o el rebuig social, activa les mateixes regions del cervell que el dolor físic.
(CGPT) Els nociceptors (receptors) recullen estímuls perjudicials com un tall, calor i agressió química i transmeten el senyal per fibres aferents A-delta, ràpid, dolor agut; i fibres C, més lentes, dolor persistent. Arriben a la medul·la espinal i pugen pel tracte espinotalàmic fins al tàlem des d’on es distribueixen a diferents parts del cervell . Al còrtex somatosensorial  es processa la ubicació, intesitat i tipus de dolor. Al còrtex anterior cingulat (ACC) i la Insula [es valora el dolor emocionalment] i es prepara una resposta. Al còrtex prefrontal es valora cognitivament i es reacciona. El cervell pot modular el dolor amplificant o atenuant els senyals, o bé alliberant opioides endògens com endorfines o encefalines. En el cas del dolor crònic, certes neurones de la medul·la espinal es tornen hipersensitives i envien senyals de dolor en absència d’una ferida.
Té un paper fonamental per la supervivència. L’evolució hauria anat consolidant mecanismes de detecció i evitació de destrucció de teixits.

Homeostasi i plaer

Plaer
Quan s’activa el centre de gratificació del cervell s’allibera dopamina i altres neurotransmissors donant lloc a sentiments de plaer i motivació. El centre pot ser activat per [ el sentit de la vida] :

  • Estímuls biològics: Consum d’aliment , especialment ric en sucre. Activitat sexual. Confort físic, descans, calor, fresca, alleujament del dolor.
  • Estímuls socials: Passar temps amb família i amics, Estimar, estar enamorat.. Quan hom estima, s’allibera oxitocina que du a sentir felicitat i satisfacció. ésser valorat [likes].
  • Fites: Aprendre, adquirir habilitats. Assolir objectius, completar tasques. Activitats creatives.
  • Estímuls externs: escoltar música, contemplar la natura o l’art. Consum de substàncies, alcohol, tabac, opioides.
  • Activitat física: Córrer (“runner’s high”) allibera endorfines i dopamina, contribuint a sentiments d’eufòria [ballar té aquest component més el social].
  • Noves experiències, conductes de risc com el joc o esports extrems.

El centre de gratificació genera l’experiència de plaer, motiva i reforça conductes Està estretament relacionat amb les emocions positives. El Nucleus  Accumbens (NAc), i l’àrea tegmental ventral  (VTA)  intervenen en l’alliberament de dopamina que produeix sensació de plaer. El còrtex prefrontal (PFC) pren part en la presa de decisions i l’anticipació de recompenses [l’esperança a la capsa de Pandora] d’una acció (integra informació del sistema de gratificació) (wk  parabrachial nucleus, orbitofrontal cortex (OFC), and insular cortex.) . En ratolins, s’experimenta amnb microinjeccions de dopamina a la zona. Quan s’activen tots els punts tindríem una experiència d’eufòria.

Seria la base de la motivació. El sistema de gratificació contribueix a la supervivència reforçant conductes com trobar menjar o establir connexions socials. Té un paper fonamental en l’aprenentatge. El mal funcionament de la gratificació pot dur a la depressió, quan el cervell és incapaç d’experimentar plaer. En els casos d’addicció de substàncies s’activa la gratificació sense que hi hagi hagut les conductes naturals que l’haurien hagut de desencadenar (Experiment de Olds i Milne).

Teoria homeostàtica
Quan el cos perd l’equilibri perquè necessita restaurar nivells de sucre, per exemple, es desencadena un impuls (drive, desig) per satisfer-lo. I quan es restaura l’equilibri experimentem plaer alhora que l’impuls desapareix.  [El cicle en què s’alterna necessitat i satisfacció, és el que funciona per a mi. Esforç/cansament/repòs, gana/menjar, aïllament/companyia, embrutar-se/netejar, en el ball intens i reposat. El difícil és trobar el període adequat d’alternança. No passar massa gana, ni tampoc quedar massa tip] (la vida bona). Homer, El ventre avorrible.
En aquest sentit Bud Craig (2003) distingeix entre les emocions tradicionals que serien resultat dels estímuls de l’entorn, de les que es podrien anomenar “emocions homeostàtiques”, resultat de demandes del nostre estat corporal tals com la gana o la fatiga.
Desig i satisfacció
Incentive-Salience Theory: assenyala la la diferència entre el desig i l’experiència de satisfacció, que serien dos mecanismes cerebrals diferents. La dopamina estaria relacionada amb el desig [motivació] mentre que els opiodes ho estarien amb el gaudi. En els casos d’addicció l’ànsia i el desig acaben dissociats del gaudi [Pugem el cim per una vista que no gaudirem, fem una conquesta romàntica sense gaudir dels sentits, reservem taula a un restaurant car sense aturar-nos a assaborir el plat. Té a veure amb el treadmill de l’hedonisme]. [Alternança de desig i satisfacció en la teoria de l’homeostasi].

Hedonisme i Eudaimonia
Hedonisme: Atribuït a Epicur. El plaer seria l’impuls bàsic de motivació humana. Busquem maximitzar el plaer i minimitzar el dolor. Desitgem, assolim i gaudim, ens habituem, i tornem a desitjar, condemnats a la insatisfacció per sempre.(cercle inacabable, treadmill,) . L’Eudaimonia, associat amb Aristòtil, relaciona el plaer amb realitzar fites que tinguin sentit, autorealització. [trobar gust en una vida virtuosa. Però això no exclou el gaudi d’una truita de patates] [Epicur s’associa amb l’hedonisme però és inexacte que defensi que el màxim bé per a l’home sigui el plaer sensorial. Cal recordar la noció d’ataràxia, d’estar satisfet amb el que és té. No són tan diferents. Els dos advoquen pel benestar. És diferent de cristianisme i islam que demanen patiment actual per guanyar una felicitat transcendent. O del budisme i potser estoicisme, amb la indiferència. (la vida bona)]

Altres
Expectatives (Reward Prediction Error Theory). Tenim expectatives sobre el que passarà. Quan el resultat les excedeix, sentim plaer, i decepció en cas contrari. Regulat per la dopamina.
Flow Theory (Mihaly Csikszentmihalyi). Plaer quan estem executant una tasca d’acord amb les nostres habilitats, totalment concentrats, absorbits en l’activitat,  amb sensació de control, perdent una mica l’autoconsciència. [esport, bricolatge; Aristòtil deia en algun lloc que la felicitat és executar una tasca sense trobar obstacles].
No hi ha un equivalent a l’ecala McGill per descriure el plaer. L’escala SHAPS avalua la capacitat de ser feliç amb diferents experiències. El qüestionari PANAS, pregunta sobre com s’ha sentit el subjecte els darrers dies. La Subjective Happiness Scale pregunta per l’autopercepció del subjecte sobre si és feliç o no. Oxford Happiness Questionaire.

Qualitat/Actitud
(WK) Qualitat: Atribuïm el plaer amb la sensació, el sabor del menjar, la carícia o l’orgasme, l’experiència fenomenològica. (Alguns objecten que aquesta teoria no pot trobar una qualitat o sensació comuna a totes les experiències plaents).
Actitud: L’experiència de plaer depèn de l’actitud del subjecte (intencionalisme). En diferents persones la mateixa sensació pot donar diferents experiències de plaer. [Sembla trivial, la percepció sempre va acompanyada de l’expectativa i  de l’aprenentatge perceptiu previ].

Glück, Welches Glück, exposició del DHMD. El sentit de la vida

Aspectes i funcions

Component fisiològic i neuronal
Seguint James-Lange, hi hauria una activitat al sistema nerviós autònom i òrgans viscerals. [es tractaria de respostes automàtiques a diferents estímuls]. La neurologia indicaria que en alguns casos, com records, intervé el còrtex. (Brit) sembla que l’hemisferi dret intervé més a l’hora de processar emotions negatives, i l’esquerre per les positives. (Cervell i xarxa neuronal)
[en què consisteixen? acceleració del pols, adrenalina, preparació per l’acció ] Tenen una funció adaptativa. Segons el Component Process Model de Scherer hi ha un component d’avaluació cognitiva de la situació.

Component expressiu
Les emocions s’expressen a través de l’expressió facial, postura i sons. Intervé el 7è nervi cranial, eferent, que des del cervell activa els músculs facials. El 5è nervi o trigèmin, aferent, recull el que està passant a la pell. La informació que aporta al cervell desencadenaria l’experiència [resposta facial inconscient i després en adonar-nos de la ganyota o que ens enrojolem, experimentem l’emoció].(“Smile when you feel blue”, “qui canta els mals espanta”, “whistle a happy tune”)
[Com atribuïm emocions als altres? Expressió facial, accions d’atac o fugida. La sèrie de TV “Lie to Me” (2009-2011) presenta un expert en detectar mentides interpretant les expressions facials, llenguatge corporal. Estaria inspirat en Paul Ekman.
(CGPT). Quan els actors representen emocions, les neurones mirall, poden desencadenar l’experiència de les emocions que es simulen. (Cervell i Xarxa neuronal). Sense necessitat que evoquin experiències pròpies similars, com en el mètode Stanislavski, tal com s’esmentava a propòsit del nervi trigèmin, l’expressió pot desencadenar l’emoció, somriure pot fer sentir-se més feliç [fake it until you make it]. A l’hora d’entrar en el paper, pot ser que s’hi fusionin, barrejant les pròpies emocions amb les del personatge.  Si senten la diferència entre el seu estat emocional real i el que pretenen representar, el que s’anomena dissonància cognitiva, pot ser que de manera inconscient , comencin a sentir l’emoció que representen [si som la narració que ens expliquem, quan substituïm aquesta narració autobiogràfica per una altra, canviem].
L’expressió de les emocions té una triple funció: activa l’experiència pròpia, comunica el nostre estat interior i activa emocions en els altres [si somric quan ballo genero confiança a l’altre]. Els infants, molt abans d’adquirir el llenguatge, ja tenen un repertori d’expressió emocional.  Nens de dies reaccionen plorant si senten plorar altres nens. Capten també l’emoció que expressen les mares. Per exemple travessen un forat si veuen la mare somrient a l’altre costat, però no si fa cara de por.

Component experiencial
Certa activitat fisiològica, amb la intervenció o no de processos cognitius (segons les teories constructivistes), donen lloc a una sèrie d’experiències subjectives [que només es pot estudiar amb informes verbals dels subjectes. I que de fet constitueixen bona part del que narra la literatura].
(Brit) Els conductistes estrictes rebutgen que les emocions es puguin estudiar científicament. D’altra banda alguns estudis indiquen que les emocions afecten la percepció, l’empatia, o la creativitat.

Emocions i adaptació
[Partint del més bàsic.  Estem programats amb el dolor per evitar el que ens pot destruir teixits, i motivats pel cicle desig/plaer per assolir el manteniment de l’organisme, gana, set, repòs i reproducció de l’espècie.
Entorn: la sorpresa ens fa estar alerta a les novetats. Davant d’una amenaça o un competir, la por o la ira ens faran respondre segons si ens supera o no. La joia o disgust ens indiquen què hem de perseguir, com el plaer en restablir l’equilibri, o evitar, com en el cas d’un aliment perjudicial. La tristesa seria resultat de la frustració d’una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d’ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc. Un mecanisme semblant explica la tristesa com a resposta per superar la pèrdua d’algú estimat [teníem l’expectativa que seria amb nosaltres i haurem d’aprendre a viure sense.][L’esperança que hi havia a la capsa de Pandora ]. [A mesura que apareixen necessitats diferents de les bàsiques, com la piràmide de Maslow, apareixen desigs o aspiracions com ser estimat i valorat pels altres, gaudir de la bona cuina i l’art, i autorealitzar-se. I apareixen els sentiments positius i negatius relacionats].

Emocions, sentiments, estat d’ànim, temperament, personalitat

Segons la seva durada o estabilitat al llarg del temps, podem distingir diferents tipus d’experiència o caracterització emocional.

Emocions
(CGPT) són estats psicològics complexos que tenen tres components, l’experiència subjectiva, la resposta fisiològica i la resposta de conducta o expressiva. Serien respostes primàries i instintives que es formen al sistema límbic reaccionant a un estímul exterior o pensaments i memòries. Les bàsiques serien universals a totes les cultures: ira, por, tristesa, joia, sorpresa i disgust. Durada de segons a minuts.
(wk: predisposició a un cert tipus d’acció responent a certs estímuls que desencadenen una sèrie de canvis fisiològics i cognitius [mala definició, l’emoció no és la predisposició, això seria el temperament.) L’emoció és la reacció fisiològica acompanyada de l’experiència].

Sentiments (feelings)
(CGPT) serien la interpretació conscient i subjectiva de les emocions. Són la representació mental del que està passant en la ment i el cos. Hi ha una avaluació cognitiva i personal influïa per percepcions i records. Per exemple, sentir-se content, satisfet, preocupat, frustrat. Durarien de minuts a hores.
[ Una resposta emocional dilatada, com una ona de longitud llarga que és modulada per ones petites de plaer dolor i emocions]. (P). Young (P. 549) parla “d’estats d’ànim d’una certa persistència, com l’alegria, la tristesa, l’ansietat”. El seu estudi és difícil, donat que a vegades presenten una forta correlació amb una dada externa, “sentiments intencionals” [alegria en retrobar un amic, quan em surt un problema, frustració per no haver acabat d’estudiar el que volia], mentre que d’altres no som conscients del seu origen. A part dels estats d’ànim d’alegria i tristesa s’ha parlat (P.550) de “sentiments formals” com èxit, esperança, desengany, dubte, “sentiments personals” com l’honor, la vanitat, la confiança o l’amor, i “sentiments objectius” determinats per valors lògics, estètics, ètics, religiosos, etc.

Estats d’ànim (mood)
Estats afectius menys intensos i que duren més que les emocions, que no semblen respondre a un estímul determinat. Se’ls pot assignar una “valència” positiva o negativa. Poden estar influïts pel son [i cansament], per l’entorn (naturalesa vs ciutat), [soroll], la nutrició [el mal humor de la Laia quan necessitava menjar], o les hormones. Poden durar des d’hores [mal humor meu i no voler parlar] a dies i fins i tot setmanes.

Trets (traits)
Serien disposicions permanents a certes respostes emocionals i s’integrarien en la personalitat, per exemple, optimisme vs neuroticisme [ho veig tot bé, tot malament].

Temperament
La constància en les respostes emocionals contribuirien a definir el temperament, ja sia les emocions negatives, o la tendència a l’agressivitat. (CGPT) Tindrien una base genètica i serien presents ja a la primera infantesa. (A l’antiguitat, la doctrina dels quatre humors relacionava la proporció dels fluids amb els temperaments colèric, sanguini, flegmàtic i melancòlic). Els seus aspectes més comuns serien: Nivell d’activitat (energia). Reactivitat emocional (com reaccionem a estímuls emocionals). Autoregulació, com gestionem els impulsos i emocions. Sociabilitat: fins a quin punt cerquem interaccions socials.

Personalitat
Incorpora els trets innats del temperament i també els adquirits a través de l’experiència i la socialització. Hi ha els valors, creences, hàbits i estratègies psicològiques per fer front a les decepcions. [enllaç a personalitat]

Classificació

Darwin (1874). 10 emocions
Joia, tristesa, por, ira, disgust, sorpresa, astorament (awe, diferent de por), menyspreu, vergonya, i orgull.

Silvan Tomkins (1960s). 9 emocions
Positius: Interés-excitació, joia. Neutres: Sorpresa. Negatius: Terror, angoixa, ira, disgust, reacció a mala olor, vergonya.

Paul Ekman (1972). 6 emocions
Ira, disgust, por, felicitat, tristesa i sorpresa.
Ampliades a 11 més als 1990s: diversió, menyspreu, contentament, vergonya, il·lusió, culpa, orgull d’èxits, alleujament, satisfacció, plaer sensorial i vergonya

Pluchnik (1980). 8 emocions en 4 parelles
Joia/tristesa. Anticipació/sorpresa. Admiració/disgust. Ira/por

James Russell (1980). Dimensió contínua.
En lloc de categories discretes les emocions es podrien situar en un espai de dues dimensions segons la “valència” (plaer/desagradable) i o l’excitació (alta/baixa). [Ira i terror tindrien el mateix component de ‘alta excitació i desagradable]

Model PAD

Albert Mehrabian i James A. Russell (1974). Situa les emocions en un espai de tres dimensions: plear/desagradable, arousal(excitació) i dominància (si dominem o ens deixem dominar).

 

Classificació segons el tipus d’estímul (Robinson)

(2009). ( WK )

  • Propietats d’un objecte
    • (+) Interès, curiositat, entusiasme / (-) Indiferència, avorriment
    • (+) Atracció, desig / (-) Aversió, disgust
    • (+) Sorpresa / (-) alarma, pànic
  • Anticipació del futur
    • (+) Esperança, excitació / (-) Por, ansietat
  • Relacionat amb un fet
    • (+) Gratitud / (-) ràbia
    • (+) Joia, triomf / (-) pena
    • (+) Paciència / (-) frustració
    • (+) Contentament, satisfacció / (-)decepció
  • Autoavaluació
    • (+) Humilitat, modèstia / (-) orgull, arrogància
    • [(+) Autoestima alta / (-) baixa
  • Social
    • (+) Caritat, [empatia] / (-) enveja, gelosia
    • (+) Simpatia / (-) Crueltat
  • Catexi [sobre una altra persona]
    • (+) Amor / (-) odi

Arbre de Parrot  6 tipus amb tres nivells, emoció primària, secundària i terciàries. Comparat amb Ekman afegeix “amor” que correspondria a desig, i inclou el disgust en tristesa en general. En [ ] el que hi afegeixo jo.

Carlson i Hatfield
(Cultura Inquieta):  classifiquen emocions i sentiments  atenent a les dimensions (les 16 principals després de //)

  • València
    positiva: felicitat, amor, joia [només felicitat a Ekman]
    negativa: tristesa, ira, por [disgust, tristesa, ira, por a Ekman]
  • Intensitat alta o baixa

i distingint tres nivells:

  • Emocions primàries, universals i innates: felicitat, tristesa, ira, por, sorpresa i disgust. [Ekman]. Gust (agrado) – tristesa
  • Emocions secundàries, influïdes per la cultura i història personal: vergonya, culpa, orgull, gelosia//. Eufòria, Admiració, Afecte, Satisfacció – Enfadat, Odi, indignació, impaciència, Enveja, venjança, gelosia
  • Emocions terciàries, més personals i que poden dependre del context. Optimisme, Gratitud

Riure
(CGPT) No es tracta d’una emoció sinó d’una resposta complexa que es pot estar associada a emocions de diversió (amusement), felicitat, alleujament després d’una tensió, sorpresa [per un doble sentit inesperat?], afecte i connexió social, playfulness, eufòria, nerviosisme, Schadenfreude. [una mateixa resposta fisiològica associada a diferents experiències subjectives].

Ansietat
[Afegit per la importància que li dedica Pinillos, sembla una barreja de tristesa i por] Hi conflueixen emocions i motivació, pot ser un estat de curta durada o un tret de la personalitat. Mentre que la resposta al dolor correspon a un dany real que s’ha patit, l’ansietat és una resposta a una anticipació del perill.  Miller, el 1951 va assenyalar que la resposta es pot convertir en patològica perdent la seva funció adaptativa. Des de la psicologia humanística, Rollo May (1950) i Rogers (1951) indiquen que quan un subjecte percep alguna cosa que amenaça el seu “ego-concepte”, el resultat és una catàstrofe psicològica. Semblant quan percebem que els nostres plans no es podran realitzar (Mandler i Watson) [per tant, els que no fan plans són una mica més feliços. També, els que fan plans són els que tenen expectatives. Així que hauríem d’entrenar-nos a fer plans però ser flexibles si no surten. Al cap i a la fi, el que ens diuen els poetes lírics grecs ]. L’estat d’ansietat es pot considerar com un impuls, una motivació a actuar d’una certa manera. [Entenc que el perill que es percep pot ser definit clarament com “perdré la feina”, “vindrà a casa i em destorbarà”, o indefinit mig inconscient]. EL 1953 Janet Taylor elabora un test per reportar l’ansietat, el Manifest Anxiety Scale.
Les característiques que destaquen més o menys tots els autors (Epstein) són; sobre-estimulació primària [donem més importància de la que cal a un fet], incongruència cognoscitiva [expectatives exagerades?] i la manca de respostes apropiades disponibles.

Regulació

(Brit) L’experiència de les emocions pot servir per adaptar-se millor a una situació [fight or flight], conviure millor gràcies a comunicar el nostre estat i saber llegir el dels altres.  En alguns casos però la ira o por extrema poden dur a conductes perjudicials. Quan s’excita repetidament el sistema nerviós simpàtic i les hormones de l’adrenalina, hi poden haver efectes perjudicials.

Què s’ha de fer amb les emocions?
A l’antiguitat, com hem vist, es tractava de contenir-les [potser es confon l’emoció amb l’impuls de la motivació, el drive.] (Brit)El cristianisme  acceptava [i fins i tot animava] l’emoció negativa de la culpa.  Des de Freud, els psicòlegs i psiquiatres intenten alleujar les emocions negatives com la depressió i l’ansietat.
Els infants de 2-7 mesos comencen expressant el neguit amb un plor desesperat. Cap als 20 mesos són capaços d’inhibir-lo. Aleshores apareixen episodis d’ira, amb conductes d’atac o fugida.

Intel·ligència emocional
El terme va aparèixer el 1964 i es va fer popular amb el llibre “Emotional intelligence” de Daniel Goleman. Indicaria la capacitat de:

  • percebre les emocions
  • saber fer-les servir. Per exemple crear el clima emocional adequat per transmetre un missatge com quan ens ofereixen cafè i pastes en una reunió.
  • entendre. Poder predir les emocions dels altres identificant què les causa.
  • gestionar les emocions pròpies i les dels altres

La tesi és que aquesta habilitat es pot aprendre i millorar. El test Mayer–Salovey–Caruso Emotional Intelligence (MSCEIT). El terme ha esdevingut molt popular però ha estat criticat per mancar de base científica. [amb algú que està furiós no es pot raonar, cal detectar aquesta fúria i gestionar-la. És obvi que la capacitat per detectar les emocions dels altres és clau per adaptar-se a les situacions.].

 

Patologies

(CGPT) Emocions que poden dur a patologies.

  • Ansietat. Preocupació excessiva (Generalized Anxiety Disorder (GAD), Panic Disorder, Social Anxiety Disorder, Post-Traumatic Stress Disorder (PTSD).
  • Depressió. Tristesa persistent, sense esperança, manca d’interès. Idees de suïcidi.
  • Ira, atacs d’ira amb conducta agressiva.
  • Culpa, vergonya.  Pensaments obsessius.
  • Disgust, rebuig del propi cos, anorèxia, bulímia
  • Solitud, relacionat amb depressió i ansietat
  • Gelosia, enveja. Personalitat Borderline. Paranoia.
  • Eufòria, deliris de grandesa. (pot ser induït per consum de substàncies)Trastorn bipolar. Personalitat narcisística.
  • Optimisme excessiu [oposat a l’ansietat]

La incapacitat de sentir emocions (emotional numbness) pot dur a comportaments psicòtics, esquizofrènia, paranoia [manca d’empatia]

Les emocions al món

Enquesta Gallup sobre la temperatura emocional del món: Anger, Sadness, Stress, Worry, Physical Pain, Enjoyment,  Well-rested, Learn Something, Smile or Laugh, Treated with respect. Amèrica llatina reporta més emocions positives. Els països amb conflictes tenen més emocions d’ira i estrès.

World Happiness Report: enquesta sobre felicitat, factors edat, ingressos, esperança de vida. Els països escandinaus, amb més nivell de vida i més igualtat reporten més felicitat i satisfacció.

Pew Research Center’s Global Attitudes Survey: enquesta sobre benestar emocional, estrès i ansietat. A les nacions desenvolupades  hi ha més ansietat i estrès relacionaty amb la feina i incertesa econòmica, mentre que als països més pobres hi ha més esperança i resiliència.

Better Life Index OECD. Satisfacció amb la vida (i Habitatge, ingressos, feina, medi ambient , educació). Puntuen alt països com Austràlia, Canadà o Suècia.

European Social Survey (ESS)  [web burocràtica, explicant què fan enlloc de mostrar en primer lloc una gràfica amb els resultats]. Els països del sud tenen més ansietat degut a factors econòmics.

Els països escandinaus reporten més satisfacció i felicitat. Països pròspers econòmicament com Japó o Corea pateixen ansietat i estrès. Orient i nord d’Àfrica reporten més ira, por i estrès. [relació amb islam?]. Amèrica llatina diu riure més i estar més feliç.
[O bé patim per pobresa i conflictes, o bé patim per estrès i ansietat]

Lauren Berlant recupera l’Affect Theory de Silvan Tomkins com a eina per analitzar l’estat emocional de la població en relació a la política, un punt de vista alternatiu a l’anàlisi d’arguments ideològics o econòmics. A “Cruel Optimism” (New Yorker) descriu com els polítics generen unes expectatives que no es poden complir, per exemple a l’era Obama, i com això acaba portant a un descontent que troba en Trump una resposta. Impulsora del “Feel Tank Chicago” i creadora del blog Super valent Thought.

Culturalment hi ha diferents tradicions segons la cultura. Els britànics (Keep Calm and Carry on) i els japonesos contenen l’expressió de les emocions mentre que els països del sud, orient i africans, les exterioritzen. [Això seria explicat per la teoria dels guions de Silvan Tomkins].

Article Big Think

Qüestions

Desig, emocions, eliminar? gestionar? valor principal?
Fins a finals del s19, tant a la filosofia antiga com en la teologia cristiana, les passions, ja que encara no es parlava d’emocions, eren quelcom a eliminar o controlar. En una visió dualista de la condició humana, les passions eren agitacions del cos que pertorbaven la vida espiritual (Homer, El ventre avorrible). Al s20, passem a valorar el benestar, els humans, s’han de sentir bé. Fins i tot al s21, potser es pretén eliminar tota emoció negativa, com si el principal criteri per orientar la vida humana hagués de ser la satisfacció permanent. A Grècia teníem la idea de buscar una vida equilibrada, gaudint el moment quan es podia, amb moderació (Aristòtil i Epicur) i aguantant les adversitats, i per tant gestionant les emocions negatives (estoicisme). Els humans s’han d’educar, física i espiritualment. Amb el cristianisme s’estimula l’emoció de culpa pel pecat,  es valora el patiment com a prova d’obediència a déu i s’exhorta a evitar els plaers (i emocions positives). Els humans han de ser salvats per la vida eterna, i les emocions presents no compten. Ara s’intenta “gestionar” les emocions, mirant d’eliminar les negatives i s’espera que estiguem positius i eufòrics tota l’estona. Els humans han de ser dopats? En tot cas, sempre hi ha hagut una indústria de la salvació, ja sia transcendent, ja sia immanent.
La contenció o exteriorització també varia segons les cultures (Emocions al món).

Excés i moderació
[Els desigs semblen resultat de l’evolució per ajudar a sobreviure l’espècie, generar respostes de conducta que satisfacin les necessitats d’alimentar-nos, refugiar-nos i reproduir-nos. Però es poden tornar-se perjudicials en excés. El consum de pastes i begudes amb gas amb excés de sucre condueix a obesitat. A l’altre extrem, la necessitat de ser acceptat per la resta de la societat du  a voler ser esvelt i a trastorns alimentaris. Una espècie indiferent quant a la reproducció desapareixeria però deslligat de l’objectiu d’establir relacions sanes amb descendència sana, degenera en violència sexual.

Les emocions positives són un fi en si mateix?
S’ha parlat de les funcions de les emocions per ajudar a sobreviure, per fugir del perill, per conviure millor, i si s’han de regular per evitar conductes perjudicials. El dolor serveix per avisar-nos d’una lesió als teixits. El gestionem eliminant la causa, retirant el dit de la flama, apartant l’objecte que ens talla o punxa. Per a què serveix la tristesa, que comparteix circuits neuronals amb el dolor? Per apartar expectatives excessives, el que no podrem realitzar? En aquest sentit, totes les filosofies han tingut la seva proposta, en la línia d’acceptar el destí, com els grecs, eliminar el desig en el budisme, acceptar la voluntat divina en el cristianisme.
L’experiència emocional, serveix per a una altra cosa, o les emocions positives són un fi en si mateix? Per a què vivim? Per a propagar gens? Per a propagar mems? O la vida és un fi en si mateix? I si és un fi en si mateix, ha de consistir en experiències positives, o això ens duria a la conducta de buscar la gratificació constant com en l’experiment d’Olds i Milner? (Identitat i bucle). Ens endollaríem a una màquina de simular experiències (Nozick Experience machine)? Hem d’evitar el patiment al cost que sigui, a través del consum de substàncies ( drogues i medicaments ). O maximitzar les experiència (sentit de la vida, fe de vida). Si poguéssim eliminar el dolor i la tristesa tot i conservant el seu valor informatiu, ho faríem? Quina és la “vida bona“?

Les emocions com a valor, humans, animals, AI
[L’antropologia filosòfica ha privilegiat les facultats intel·lectuals per damunt de les experiències afectives. Tampoc ha estat el principal objecte d’estudi de la filosofia, en part perquè l’experiència subjectiva és difícil de mesurar des de fora. I no obstant, la capacitat de sentir emocions és considerat com un tret inequívocament humà! Quan es debat sobre la dignitat i drets dels animals, un dels arguments és el fet que tinguin emocions (Frontera animals i éssers humans, Drets. Biodiversitat). Ara que les màquines tenen habilitats molt superior a les humanes, el que valorem que ens fa diferents i més valuosos són les emocions, tal com imaginava Philip. K. Dick amb el test Voigt-Kampf per detectar els androides amb aspecte humà (Consciència en màquines).

Emocions, xarxes, algoritmes
[L’entorn de l’home del paleolític era la naturalesa, el segle passat, la ciutat i la premsa, la ràdio i la televisió. Avui la major part del nostre entorn, són les xarxes socials. Els continguts que rebem ens afecten tant com el bon temps o mal temps podien afectar els pagesos segles abans. El 2012 FB va fer un experiment amb 600.000 usuaris filtrant els continguts que rebien, més positiu o negatiu, i avaluant el seu estat d’ànim  (Wired, Atlantic). L’estat d’ànim s’avaluava per les paraules usades als posts. Spotify etiqueta els temes segons el tempo, si animen a ballar, si relaxen. Happy Hits, Mood Booster, Rage Beats, Life Sucks, Coping Lost. (The Baffler, Identitat i bucle). Així, saben l’estat d’ànim dels seus 200M d’usuaris i poden ajustar la publicitat a partir d’aquesta dada. També poden suggerir canviar l’estat d’ànim, per exemple proposant cançons alegres a usuaris deprimits.
Aquest darrer exemple és benigne. El problema és que quan es cedeix el control a algoritmes que maximitzin el temps que els usuaris estan al lloc, els continguts que generen reaccions irades, o que fascinen per la violència, són els que reben més atenció. Es privilegien doncs, missatges d’odi.  Fox News explota l’atracció per l’odi (New Yorker). Els algoritmes de Facebook (Nieman lab) i Youtube (Bloomberg) realimenten la tendència a propagar continguts tòxics. Si hi afegim la capacitat de generar contingut fals ( Desinformació  i   Mal ús de la AI ), els continguts tòxics predominen sobre la informació i l’opinió.  Els adolescents reben més contingut incitant a la misogínia, i en pornografia, s’apunta a comportaments violents ( BBC ). La tendència és tan gran que fins i tot fent servir moderadors de contingut, aquest contingut predomina. I l’anonimat permet vessar tot l’odi (el mal) innat que ja tenim fins al punt que els moderadors pateixen traumes (The Verge, NewYorker i online content, NewYorker i destoxificació d’internet).
Així, Facebook, twitter i TikTok es converteixen en plataformes d’incitació a l’odi afavorint el populisme i l’autoritarisme .  Tenim un món cada cop més enfadat.

Les expectatives
La tristesa i la decepció depenen de les expectatives. Algunes d’aquestes expectatives les hem fabricat nosaltres, amb esperances de ser correspostos de qui estem enamorats, de triomfar professionalment ( l’esperança de  Pandora). Però d’altres vénen donades pel missatge públic. Si per guanyar la nostra confiança els polítics ens presenten un futur perfecte, i es culpen els adversaris de no arribar-hi, si les xarxes socials ens presenten tot de vides fàcils i perfectes, als les quals no arribem, inevitablement aquestes expectatives ens duen a la decepció i a la tristesa.
(Assenyalat per Berlant a propòsit de les expectatives generades per Obama, cruel optimism, 2011. (Affect Theory a Supervalentthought, NewYorker). Al final ja no tenim utopies ni esperança d’un futur millor. (  Manca de sentit i projecte de futur ).

 

  • ta1: 13700001890
| PDF text