Aigua dolça

La terra, geografiaEl cicle hidrològic


El 97% de l’aigua és als oceans, menys del 3% restant seria aigua dolça, un 2.75% [llacs salats]. El criteri per definir l’aigua dolça és que tingui menys de 500 ppm (parts per milió) de sals dissoltes.

L’aigua dolça, que la majoria d’éssers vius terrestres necessita per créixer i desenvolupar-se, representa només el 2,75% de tota l’aigua del nostre planeta, i a més està desigualment distribuïda. D’aquest 2,75% d’aigua continental (ja que n’hi ha que tenen més concentració de sal que l’aigua marina), el 2,05% es troba en forma de gel, el 0,68% són subterrànies i només el 0,0111% són superficials, de les quals el 0,01% són llacs i estanys, el 0,001% són humitat en el sol i només el 0,0001% és als rius.

Els llacs doncs, contenen un 87% de l’aigua dolça disponibles en superfície, un 29% els grans llacs d’Àfrica,   22% al llac Baikal, 21% als grans llacs americans i 14% a la resta.

Glaceres: El 70% de l’aigua dolça està en forma de gel, un 99% als casquets polars. A latituds inferiorses troba a    [Aneto, Islàndia, Perito Moreno]. Louis Agassiz.


Geodinàmica externa: Els rius formen torrents, valls en V, i meandres fins arribar al delta on es sedimenten els materials que arrosseguen i van arrodonint formant els còdols. [ veure How to read Water per un detall exquisit].

L’aigua que es filtra a les escletxes de les roques augmenta de volum en glaçar-se i les trenca. També els arrels de les plantes.

Una vall en forma de U revela que hi havia hagut una glacera.

Juntament amb els vents donen forma al relleu resultat de les orogènies.


Usos de l’aigua (Recursos hídrics )

  • agricultura: 70%
  • indústria: 22%
  • ús domèstic: 8%

 

| PDF text