Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant
6000 espècies. 1600 Ma. Precàmbric.
El verdet de la bassa a la terrassa. Les llargues que trobo a les platges més sanes a la costa brava, amb la seva olor. El verdet de les roques a l’aigua. Les de l’estany de Banyoles. Algues seques que faig servir per cuinar .
[ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera.
Haeckel. algues marrons
Haeckel. Algues vermelles
Haeckel, algues verdes
2014. Algues Laguna Negra Sória
2017. Algues Noruega Atlàntic
Inclou diferents tipus i la classificació va canviant. S’haurien originat a partir de les cianobactèries. A vegades es prefereix el terme arqueaplàstida. Totes les cèl·lules són iguals, sense formar teixits. S’uneixen en un tal·lus. Potser són més pròximes als protozous que a les plantes. (protists)
Apareixen al Precàmbric. Duen a terme la fotosíntesi i es classifiquen segons el pigment.
Reproducció per espores, asexual i sexual alternadament. Els més primitius són els fitoflagelats, cromatòfers (fotosíntesi) amb flagel (mòbils) com l’euglena, les volvovocals i els dinoflagelats. D’ells deriven les algues que no tindran flagel i seran immòbils amb forma esfèrica. Es classifiquen pel pigment de la fotosíntesi? Reproducció asexual per despreniment d’una part (A.145).
- Algues flagel·lades. Euglenophyta. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades. Unicel·lulars.
- Algues verdes. Chlorophyta (GC3) 11.000 espècies, aigua dolça. Algunes són unicelulars i d’altres formen colònies. (A. 65, 549). Charophyta/Streptophyta de les quals apareixeran les plantes terrestres.
- Dinophyta. (GC-) 1000 espècies de dinoflagelats, part important del fitoplancton marí (A. 65, 549)
- Cromophyta o Cromista. Algues grogues o diatomees. (GC2) 13.000 espècies amb pigments [fotosíntesi emmascarats per xantòfiles] Entre elles hi ha les diatomees, unicel.lulars amb closca de sílex.
- Algues brunes. Phaeophyceace, les algues pardes són algues marines amb un talo que pot arribar als 70 m. (A. 161, 551).
- Algues vermelles. Rhodophyta. (GC1) 4000 esp., marines, pigment vermell (algues vermelles). Des dels organismes polienèrgides (varis nuclis) s’arriba a talos pluricelulars filamentosos amb uns substància intercelular.
Les que s’havien anomenat “algues blaves” o cianofícees, que duen a terme fotosíntesi es classifiquen com a Protists. Elles van canviar la composició de l’atomesfera: -2400 Ma. Catàstrofe de l’oxígen
* La guia de camp (p. 2) parla de 7 grups: cianofícees (algues blaves), clorofícees (algues verdes, volvox, ¯ Clorophyta), conjugades (sense cèl. repro. flagelades, filamentoses, ¯ Clorophyta), Carofícees (talo semblant als cormòfits, complexe ¯ Clorophyta), Diatomees (Unicelulars, closca de sílex, ¯ Cromòfites, la terra de diatomees té importants aplicacions), Feofícees (Cromòfites) i Rodòfites. Ampliació a GC p.6.