Arbre de la vida

La Terra  |   Evolució geològica   | Vida |   Llista d’Espècies  |  Taxonomia i Clades  |   Els avantpassats  |    Arbre javascript   |   Haeckel Kunstformen der Natur

1 Eucariotes |  2 Plantes  |   3 Metazous  |   4 Protostomes   |   5 Deuterostomes
| 6 Tetrapodes |  7 Sauris    Avials |  8 Mamifers  |  9 Teris  |  10 Primats

cronologia de la vida

[ (0) vida bactèries |  (1) 2100 Eucariotes cloroplastos i mitocondries |  (2) milticelulars animals i  plantes  |  (P1)  400mA pas a terra, molsa, falgueres, 330 Ma coníferes , 250Ma llavors | (A1) Edicaria 635 Simetria radial i bilateral, protostomos i deuterostomos

p.252 Aparició de la vida amb entitats que s’alimenten i es reprodueixen. Fotosíntesi per les cianobactèries. [ Es defineix l’hipercicle de codificació proteïna DNA. Es defineix la “maquinària química de la vida: les mitocondries i els cloroplastos]. Eucariotes. Organismes plucel·lulars: les algues ( precursors de les plantes), esponges, meduses, simetria bilateral, protostomos i deuterostomos. Als 1100 Ma apareix la reproducció sexual, combinant material genètic.

S’estima que el last universal common ancestor hauria existit 3.500 o 3800 Ma.

• briofites (molses) P. Devònic, 400 Ma, 15.000 espècies i Hepàtiques (Marchantiofita) sense estomes, Devònic 400mA
• plantes vasculars
  • Esfenòpsides (cua de cavall) Devònic 400mA, al carbonífer van arribar a 20 metres d’alçada
  • Licopsides Devònic 400mA, 1200 espècies actuals però al carbonifer van arribar a 40m. Devònic.
  • Falgueres (Flicòpsides) P.Devònic 400mA, 9.500 espècies
  • Espermatòfites (plantes amb llavor)
    • Gimnospermes: Coníferes P. Carbonífer 330Ma, Cicadals P. Pèrmic  270mA, Gingkoidals P.Pèrmic 270mA, Gnetals P.Pèrmic. 270mA
    • Angiospermes M. Cretàcic 100mA, 233.000 espècies.

p.254. Les plantes arriben a terra al Devònic, desenvolupen estomes, per intercanviar aire,  reproducció per espores en les briofites i briofites i plantes vasculars. Reproducció per llavors.  Al Mesozoic apareixen les plantes amb flor. Aparició de les arrels fa 407Ma BBC

Angiospermes

• Nenúfars
• g
  • Liliòpsides (monocotiledònies)
    • Aràcees 3.700 espècies
    • Arecàcees, palmeres [com el meu margalló] 2.600 espècies
    • Tifàcies
    • gramínees 9.000 espècies, el blat, l’arròs, el bambú
  • Magnoliòpsides (dicotiledònies)
    • Lauràcies.2.000
    • Magnoliàcies
    • Rosàcees
    • Moràcees
    • Anacardiàcies

p.256 plantes en flor [en lloc de tenir els gametos nus en una part de l’esporofit, en distribució més o menys irregular com en les gimnospermes, els òvuls són al centre amb un receptor que és l’estigma, els estams que fabriquen el polen, els gametros masculins, són al voltant] [ la fecundació depèn molt de la col·laboració dels insectes que haurien evolucionat en paral·lel] Haurien començat al final del Paleozoic, al Pèrmic, fa 250Ma, es desenvolupen al llag del mesozoic i al Cenozoic colonitzen tot el món, amb 234.000 espècies. [ jo tinc 40 famílies de dicotiledònies i 13 de monocotiledònies ]

Darwin deia que el cas de les angiospermes eren un “misteri abominable” perquè semblaven aparèixer del no res, sense registre fòssil previ. Una investigadora a Suècia a trobat petits fragments (New Yorker). ”

Benton has argued, along with the botanists Hervé Sauquet and Peter Wilf, that the Cretaceous was the start of an “Angiosperm Terrestrial Revolution.” For the first time in history, plants and animals on land started to outnumber aquatic life-forms. Angiosperms suffered with the rest of life during the end-Cretaceous mass extinction, but they bounced back quickly. / The relationship between plants and animals that evolved in the past sixty million years is unique, and more interdependent than anything that existed in the past,” Tiffney told me. More than eighty-five per cent of animal and plant species now live on land, even though the oceans cover seventy per cent of the Earth. “Angiosperms never ceased to revolutionize ecosystems,” Sauquet said.

p.258 Al Edicarià, 635 mA enrera, la vida s’organitza en formes multicel·lulars, metazous, primer en simetria radial, les esponges i després les meduses. Al final del període apareixerien els essers amb simetria bilateral com la Kimberella (que surt als avantpassats) i els dos tipus de desenvolupament de l’embrió, protostomes i deuterostomes.

• lofotrocos [tous]
  • Rotífers
  • Platelmintos (14.000) ordovicià
  • Mol·luscs (120.000 espècies) Càmbric, al  Paleozoic (Devònic i Carbonífer) s’adapten a l’aigua dolça i els hàbitats terrestres. p.262
    • Caudofoveats, Poliplacofòrs, Monoplacofors
    • Gasteròpodes, 103.000 espècies de cargols
    • Cefalòpodes: 900 espècies, calamars, pops
    • Bivalves: 12.000 espècies de petxines
    • Escafopodes
  • Anèlids (14.000)  apareixen al càmbric 450Ma cuc de terra Olligocarta al 230Ma Triàssic.
  • Braquiòpodes (350)
• Ecdisozous (amb coberta de quitina)
  • Onicofors 80 espècies
  •  nematodes (20.000 espècies Precàmbric), Piriapúlids (26 espècies)
  • euartròpodes p.265 escorpins, aranyes, miriàpodes, hexàpodes o insectes (900.000 espècies)-Euartròpodes. p. 265. (5 famílies extingides com els artiopoda dels trilobites, càmbric, Permià)
    • Quelicerats (sadd ), Aracnida 75.000 espècies, P.Silúric 430mA,
    • Miriàpodes 16.000 espècies, Silúric 430 Ma
    • Crustacis 67.000 espècies, Càmbric 541 Ma
    • Hexapoda Insectes 900.000 espècies, Devonià 400Ma [ són els primers animals que volen]

-Equinoderms – 6.000 espècies (estrelles i eriçons de mar) P. Câmbric 500Ma i Hemicordats

-cordats 52.000 espècies:

• Urocordats. 1.300 esp, Càmbric 500Ma
• Cefalocordats (fòssil Pikaia), 12 esp, Càmbric 500Ma
• Amb crani i esquelet amb columna vertebral
  • Agnatha lamprea (sense mandíbula) 40 esp, Càmbric 500Ma
  • amb mandíbula (Gnathostomata)
    • Placoderms X (mig Sil·lúric a finals Devonià)
    • Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) 850 esp. P. Silúric 430 Ma
    • Ostíctis [ amb ossos]
      • Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats, rèptils i aus, amfibis, mamífers) 26.000 esp. Silúric  430 Ma
      • Actinopterigis (peixos d’aletes radials) 24.000 esp. Silúric 430 Ma

Adquisició d’un eix de suport o notocorda, un crani per acollir el cervell i un esquelet amb columna vertebral, mandíbula

• Celacanto, fòssil vivent, Devonià 400Ma
• Dipnoos, 6 esp de peixos pulmonats, 2 metres, Devonià 400Ma
• Tetràpodes
  • Extints: Tiktaalik, Ictiostega, Devònic tardà 370Ma
  • lisamfibis: granotes i salamandres, 5.000 espècies, Triàssic 240Ma, que van evolucionar a partir de formes més grans de 1 a 2 m. p.270
    • Gimnofiones sense potes 160 espècies,
    • Urodelos, salamandres 400 espècies, fins a 2m, Juràssic 170Ma
    • Anuros, granotes i gripaus, 4.300 espècies, Juràssic 170 Ma
  • amniotas, (rèptils, ocells, mamífers) (membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua),  21.000 espècies. Carbonífer 300Ma.
    • sinàpsides (mamífers), un sol forat rera l’ull per múscul mandíbula, 4.500 espècies, predominaven al final del Pèrmic però després de l’extinció del Pèrmic els rèptils van passar a dominar. S’extenen al Cenozoic.
    • sauròpids (rèptils) Diàpsids, 17.000 esp, dos forats
      • Quelonis, (tortugues) , 300 espècies, Triàssic, 240Ma
      • Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), 7.000 espècies, Juràssic 170Ma
      • Arcosauris (dinosaures extingits, 10.000 ocells, 25 cocodrils), Pèrmic 270Ma

[pas a la vida terrestre] A partir de les aletes es formen extremitats que serviran per passar a la vida terrestre. La membrana dels amniotes al voltant de l’embrió. [en passar a terra es desenvolupa l’olfacte][inicialment no es veu més diferència entre sinàpsids i Arcosauris que el forat al crani?]

[els mudskippers són peixos mig amfibis, amb potes]

• Grups reduits: Prolacertaris X, Euparkeria X
• Cocodrilomorfs: Sphenosuchia X Triàssic 230Ma, Cocodrils, 23 espècies actuals caçadors semiaquàtics, Cretàcic 130Ma
• Ictiosaures: aquàtics
• [Sauropterigis] no surt al llibre, aquàtics, Triàssic 250Ma
• Pterosauris X, 100 espècies de rèptils voladors, Juràssic 200Ma
• Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
  • Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
    • Herrerasauri X, Pisanosauri X, Heterodontosauris X
    • Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m
    • Ornitopodes X, com l’Iguanodon, hervívors, inicialment petits i després fins a 15m
    • Ceratopsids com Triceratops X, herbívors de fins a 9m, amb bec i banyes complicades, Juràssic tardà 150Ma
    • Stegoceras X
  • Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma
  • Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells
    • Ceratosaures X , varnívors bípedes de fins a 7m, Juràssic 170Ma
    • Megalosaures X, carnívors bípedes, Juràssic, 170Ma
    • Spinosaures X, carnívors bípedes fins a 7m, Juràssic, 170Ma
    • Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Juràssic, 170Ma
    • Carcarodont X, carnívors bípedes fins a 14m, Cretàcic, 170Ma
    • Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells), Juràssic, 170Ma p. 294 (les extremoitats
      • • Composognatus X , 1 a 2 m, Sinosauropters a 2m amb possibles plomes
        • Tiranosaures X, fins a 12m
        • Ornitomisaura X [que imiten els ocells], herbívors
        • Therizinosaures X, herbívors amb de fins a 10m, amb urpes de 60cm
        • Oviraptors X, crani amb bec, alguns petits i altres fins a 8m
        • Alvarezsauris X, petits raptors
        • Troodontids, bípedes fns a 2m
        • Dromeosauris X, entre ells el Velociraptor, amb extremitats amb plomes, petits i fins a 5m
        • Avials, 9.700 espècies, apareixen al Cretàcic, 120Ma, Archaopterix, l’au més antiga

[Les extremitats superiors es van convertint en ales i apareixen plomes. Per què sobreviuen els ocells a l’extinció?]

• Caseasauris X, Varanòpsids X , Ofiacodonts X, Edafosauris X herbívors amb una creta dorsal, Esfenacodonts X desapareixen al Pèrmic.
• Teràpsids:
  • Dinocèfals X, Dicincotonts X herbívors que van sobreviure fins al Mesozoic, Gorgonòpsids X carnívors de fins a 4m, Terocèfals X, van arribar fins a mig Triàssic
  • Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, finals del Pèrmic,  252Ma
    • Procinosúquids X Trinaxodontids X, Cinognatus X, Diademontids X, Traversodòntids X
    • Mamaliformes
      • Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma
      • Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
        • Sinocodontids X, Morganucodontids X, Docodòntids X
        • Teriformes:
          • Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous.
          • Eutriconodont X, Multituberculats X, Symetrodonts X, Driolestida X,
          • Teris, 4.500 espècies de mamífers actuals, que crien sense ous, mig Juràsic, 170Ma

Especialització de les dents per a hervíbors i carnívors, sang calenta o endotèrmia, que permet viure a entorns amb  (però obliga a consumir més calories), cervell més gran per processar sentits de la vista i olfacte. teris pareixen les cries sense estar protegides dins d’un ou [hauran de mamar un temps abans de poder alilmentar-se soles]

• T Deltateris X
• T Marsupials: les cries acaben de madurar en una bossa, Ameridelfs Opòssums o sarigues, 100 esp a Amèrica, i Australidelfs (cangurs), apareixen al Paleocè
• T Euteris  que pareixen ja formades tot i que hauran de mamar durant un temps,  les  amb l’antecessor Juramaia   es remunten a mig Juràssic
  • T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
    • T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies,
    • T E A Embritròpodes X, herbívor semblant als rinoceronts
    • T E A Proboscidis: Elefant africà, elefant asiàtic
    • T E A Sirènids, manatí [“Els manatís són animals afables i lents. La major part del seu temps es dediquen a menjar, descansar i viatjar”]fins a 4m de llargada.
  • T E Xenartros,  articulació amb la cua, apareixen al Paleocè 60Ma: Pilosos amb 10 espècies, entre els quals hi ha els Peresosos, que a l’Oligocè van arribar als 6m, i l’ós formiguer. Cingulats amb 20 espècies d’armadillos.
  • T  E Boreo: 4.500 espècies, Cretàcic 100Ma
    • T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes,  rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
      • T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
        • T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
          • Lepòrids: conills i llebres, 50 espècies, Eocè 40Ma
          • Ochotona, Picas, 40 espècies, semblants als hàmters però amb incisius com els conills, Oligocè 30Ma
        • T E B E G Rosegadors
          • Esciuromorfes, 300 espècies d’esquirols i marmotes, Eocè 40Ma
          • Castoriformes, Castors (van arribar a fer 2.5 m), Eocè 40Ma
          • Miomorfes, 1.140 espècies de rates, ratolins i hàmsters, Paleocè 50Ma
          • Hystricomorfa, 200 espècies, porcespins, conills d’índies i capibares, apaeixen a Amèrica del sud, Oligocè 30Ma
      • T E B E Euarcontos
        • T E B E E Dermòpters, 2 espècies de lèmurs voladors Paleocè 50Ma
        • T E B E E Scadentia 20 espècies de tupaies, semblants als esquirols eocè 40Ma
        • T E B E E Primats, 201 espècies Paleocè 50Ma, cervell més gran, polze oposat
    • T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
      • T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma
      • T E L Quiròpters, 1.000 espècies de ratpenats, Eocè 40Ma
      • T E L Perissodactyla, 18 espècies, cavalls, zebres i rinoceronts, Paleocè 50Ma
      • T E L Feres 290
        • T E L F Carnívors, 280 espècies, morses, ossos, hienes, gats, Paleocè 50Ma
        • T E L F Pholidota 10 espècies de Pangolins, Eocè 40Ma
      • T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
        • T E L C Tylopoda 10 espècies camells, llames, eocè 40Ma
        • T E L C Suina, 20 espècies porcs, senglars, pecarís, Eocè 40Ma
        • T E L C Ruminantia, 200 espècies, bisons, cérvols, vaques amb estómac per digerir herba, Eocè 40Ma
        • T E L C Hippopotamidae, 2 espècies, Eocè 40Ma
        • T E L C Cetacis, 80 espècies , Paleocè 50Ma [ com van tornar al mar?]

[ diversificació dels mamífers al llarg del Paleogen després de sobreviure a l’extinció]

• P Estrepsirins (es distingeixen per la forma de les dents de davant i membrana als narius)
  • P E Lorisifomes: 10 espècies de loris i potos, animals nocturns amb grans ulls, Eocè, 40Ma
  • P E Lemuriformes, 20 espècies localitzades a Madagascar, abans més extens, Eocè, 40Ma.
• P Haplorins:
  • P H Tarsis, 3 espècies al suedst asiàtic, Paleocè 50Ma, Tarsius, petits d’ulls rodons.
  • P H Simiformes, els simis se separen dels Tarsis al Paleocè, 60Ma
    • P H S Platirins, els simis del Nou Món, narius que apunten al costat, que van evolucionar a partir dels Africans fa 40Ma, registre fòssil Oligocè, 50 espècies.
    • P H S Catirrinos , narius que apunten cap avall,  Aegyptopithecus p.202 20Ma 34Ma, 5 famílies extingides.
      • P H S C Cercotipecoideus: o micos del vell món, babuins, macacos, 80 espècies, Miocè 20Ma
      • P H S C Hominoideus: 4 famílies extingides (20.4 Ma)
        • P H S C H Hylobatidae gibons, 9 espècies, llargs braços sense cua 7Ma
        • P H S C H Homínids: (Hominidae), els grans simis, ancestre més remot fa 14Ma al Miocè
          • P H S C H H pòngids, Orangutans, Miocè 15.7Ma
          • P H S C H H Homininae: simis africans, fa 10Ma darrer ancestre comú
            • P H S C H H Goriles, se separen fa uns 8.8Ma
            • P H S C H H Homininos: 1 espècie extingides
              • P H S C H H H Pan troglodites Ximpanzé (separats fa 6.3 Ma)
              • P H S C H H H Homo, 20 espècies extingides

[ desenvolupen habitat a les mans en enfilar-se als arbres, i quan tornen a terra seran capaços de fer servir eines]

El resum del llibre de Ciència de DK dóna:

• Bacteris: 5000 (incloent 209 Arquebacteris)
  Protistes: 65.000 (Amebes, ciliats, fongs, algues vermelles i marrons)
• Bolets: 100.000
• Plantes: 350.000
  • Algues 6m, molses 25m, falgueres i equisets 13m
  • Coníferes: 550
  • Angiospermes: 275.000
• Animals
  • Invertebrats no articulats: 150.000
    • Cnidaria i Porifera 14.5m
    • Platelmintos, anèlids, nematodes altres 40m
    • Mol·luscs: 90m
    • Equinoderms 6m
  • Artròpodes: 1120.000
    • Insectes 1000m
    • Crustacis 40m
    • Aràcnids 70m
    • Miràpodes i centípedes 9m
  • Vertebrats 49.000
    • Peixos: 26m
    • amfibis: 4m
    • rèptils: 6m
    • aus: 9m
    • mamífers: 4m

[Recollint la mirada general de Cuvier de 4 grans tipus d’animals: 49m vertebrats, 150m mol·luscs i similars, 1120m articulats i 70m zoòfits.

Arbre de la vida simplificat (esborrany)

Nou arbre de la vida (wikipedia) basat en els ribosomes de les proteines assenyalant la diversitat en la mecànica de la vida, les bactèries vs els eucariotes.

Arbre filogenètic    |     Cladograma    |      ITOL, eina per crear arbres de la vida

Sobre l’aparició dels sons a la terra: David George Haskell, Sounds Wild and Broken: Sonic Marvels, Evolution’s Creativity, and the Crisis of Sensory Extinction. Durant un temps a la terra només se sentien pedres que rodolaven, aigua, llamps i vent. Durant 3000 anys la vida va ser silenciosa. Problement el primer animal a emetre sons va ser un grill. En els vertebrats, les granotes, capaces de fugir amb un salt de le seves potents cames, les salamandres són silencioses.  [ L’univers, una exposició sonora ]