babau, -a adj i m i f Confiat. Ja t’han enredat, babaua!
bac* m Cop molt fort com a conseqüència d’una caiguda: patacada. Va patinar i va caure un bac.
baca f Portaequipatge de dalt d’un cotxe.
bacallà m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: *abadejo. Bacallà a la llauna.
badall m 1 Espasme que provoca obertura de la boca. Va obrir la boca amb un badall prolongat. *2 Escletxa. Guaitava pel badall de la porta.
badallar v intr Fer badalls. La son el feia badallar.
badada f El fet de badar; distracció. Quina badada, no avisar-lo!
badar v intr No estar atent, distreure’s. Has badat i s’ha vessat tot l’oli.
badia f Entrada de mar, més petita que un golf. La badia de Palma.
badoc, -a 1 m i f Que s’encanta mirant. Al voltant dels músics de carrer hi havia uns quants badocs. 2 adj Que no té prou llestesa. Au, badoc, afanya’t!
badomia* [gen. en pl.] f Ximpleria. No pares de fer badomies!
baf m [pl. bafs; var. fam: bafos] Vapor. Els vidres s’entelaven del baf de la cuina.
bafarada f Espai per al text del diàleg en un còmic.
bagul m Caixa gran amb tapa de volta, generalment per a roba. El bagul de les disfresses.
baieta f Drap especial per fregar. Passa la baieta pel corredor, que és brut.
baix, -a 1 adj D’una alçada per sota del que és corrent. Una casa baixa. 2 baix adv [i loc adv ‘a baix’, ‘de baix’, ‘per baix’, allà baix’] En un lloc inferior. Ja són baix. Porta’l fins allà baix. Passa per baix. A baix, a la porta, hi ha algú. 3 Amb poc volum, a poca altura. Parleu més baix. Sí que volen baix. 4 m [sovint en pl] Planta baixa. Viuen en un baix. Els baixos d’un edifici. 5 Cantant masculí, el que té la veu més greu. 6 El més greu dins cada família d’instruments musicals. Un baix elèctric. 7 baixos m pl La part baixa. Li han de cosir els baixos del vestit. 8 [fig.] Els alts i baixos de la fortuna.
baixa f 1 El fet d’abandonar una entitat, de ser-ne exclòs. A l’associació hi ha hagut unes quantes baixes. 2 Autorització mèdica per no anar a treballar. El metge li ha fet la baixa per quinze dies.
baixada f 1 Pendent vist des de dalt. Corrien per la baixada. 2 El fet de baixar. La baixada va ser més ràpida que la pujada.
baixar 1 v intr i règ Anar de dalt a baix (de). Va baixar rodolant. Baixa de l’escala, que cauràs! 2 v tr Portar de dalt a baix. Baixa’m la maleta. 2 v règ Minvar. La febre no li baixa.
bajoqueta* [gen. en pl.] f Fruit tendre de la mongetera: mongeta tendra. Un plat de bajoquetes bullides.
bala f 1 Projectil d’arma de foc. Tiraven amb bala. 2 Paquet premsat de palla. 3 Bola de jugar. Els xiquets jugaven a bales.
balanç m Operació per conèixer l’estat d’un negoci. La setmana vinent tancarem per balanç.
balança [sovint en pl.] f Aparell per pesar. Una balança digital. Unes balances de plats.
balancejar(-se) v pron Fer (fer) un moviment d’un costat a l’altre. La barca es balancejava.
balancí m Seient amb arcs en lloc de potes, que es pot balancejar.
balbucejar v tr Articular de manera confusa les paraules. Estava tan trasbalsat, que a penes si balbucejava mitja explicació.
balcó m Plataforma amb barana, a la façana d’un edifici. Té el balcó ple de geranis.
balda f Barreta metàl.lica que es deixa caure per fer de tanca en una porta o una finestra.
baldufa f Joguina de forma cònica que es fa girar a terra: *trompa.
balena f Mamífer marí molt gros, amb unes barbes a la boca que li fan de filtre.
ball m 1 Reunió per ballar. Han organitzat un ball al carrer. 2 Art de ballar. Està aprenent balls de saló.
ballar v tr i intr Combinar el moviment corporal amb una música. No balla gaire bé. Només ballen rock .
ballarí, ballarina m i f Persona que balla de manera professional.
ballet m Espectacle de dansa amb orquestra, dalt d’un escenari.
balma f Cavitat no gaire fonda de la roca.
banal adj De poca importància. Va fer unes observacions banals.
banc m 1 Seient llarg per a unes quantes persones. Els bancs del parc. 2 Entitat bancària. Cobra la nòmina a través del banc.
banca f Conjunt de les entitats bancàries. En època de crisi, la banca sempre sura.
bancari, -ària adj Referent a la banca. Oficina bancària.
1banda 1 f Tros llarg de certa amplada; cinta ampla. Banda sonora. 2 Costat. Passa per l’altra banda. 3 d’una banda, d’altra banda loc adv D’una banda, ja li agrada així, però li fa una mica de recança. D’altra banda, convindria avisar-los. 4 a banda, de banda loc adv A part. Està ressentit amb ells, perquè sempre el deixen de banda. Arròs a banda. 5 per la meva (teva…) banda loc adv Per la meva banda, no ho sabrà ningú.
2banda f Grup de persones organitzades amb vista a alguna activitat. Una banda de música. Una banda de malfactors.
bandejar v tr Deixar de banda. Tots els companys de la feina el bandejaven.
bandera f Ensenya que simbolitza una entitat, un país. Cada país desfilava amb la seva bandera.
bandit, bandida m i f Malfactor.
banquer, banquera m i f Propietari o director de banca.
banquet m Gran àpat en ocasió d’una celebració. Un banquet de bodes.
banqueta f Banc de l’entrenador i dels reserves en una competició esportiva. Ja fa tres partits que no es mou de la banqueta.
bany m 1 Acció de banyar(-se). És l’hora del bany. M’agradaria prendre un bany. Els banys de mar. 2 Cambra de bany. Em pot dir on és el bany?
banya f Punta dura (generalment al cap i en nombre parell) de certs animals. Les banyes d’un bou, d’una cabra. Les banyes d’un rinoceront.
banyador m Vestit de bany. Aquesta temporada es duen els banyadors ajustats.
banyar(-se) v tr i pron 1 Ficar(-se) dins l’aigua i estar-hi un temps. És l’hora de banyar-se. Encara no he banyat el menut. *2 Mullar-se. Si no t’enduus el paraigua, et banyaràs.
banyat, -ada* adj Mullat, xop. S’ha ficat en un bassal i porta els peus banyats.
banyera f Recipient gran per prendre un bany.
banyista m i f Persona que es banya, especialment al mar, a un estany o un riu. La platja era plena de banyistes.
baqueta f Vareta per picar certs instruments musicals. Les baquetes d’una bateria.
bar m Establiment on despatxen begudes i menjar.
baralla f Discussió violenta. La discussió va degenerar en una baralla.
barallar-se v rec Discutir amb violència. Per qualsevol cosa es barallen.
barana f Barrera en un lloc elevat. La barana del terrat, del balcó.
barandat* m Paret prima interior: envà.
barat, -a adj Que està bé de preu. Una camisa barata.
barba f 1 Part inferior de la cara, barbeta. Té la barba sortida. 2 Conjunt de pèls de la cara. S’ha afaitat la barba.
barbacoa f Fogó amb graelles per cuinar a l’aire lliure.
barber, barbera m i f Persona que treballa en una barberia. El barber de la cantonada talla molt bé els cabells.
barberia f Perruqueria d’homes.
barbeta [var.: barbó] f Part inferior de la cara.
barca f Embarcació petita que va amb rems o a la vela. Una barca de pesca.
barnilla f Vareta, tira, os allargat, que forma part d’una estructura. Les barnilles d’un ventall, d’un paraigua. Les barnilles de les costelles.
barnús [pl. -ussos] m Bata feta de roba de tovallola. Per sortir del bany es posa el barnús.
barra f 1 Peça rígida i recta, d’una certa llargada. Una barra de ferro. 2 [gen. en pl.] Mandíbula. Li feien mal les barres de tant riure. 3 [fig.] Defecte del qui només mira per ell. Vas tenir molta barra de fer-me esperar més d’una hora.
barraca f Caseta, construcció feta de materials aprofitats o funcionals. Una barraca de fira. Un barri de barraques. Una barraca de pastors.
barranc m Excavació fonda feta per la pluja: *torrent.
barrar v tr Impedir. Li han barrat el pas.
barreja f Conjunt de coses barrejades, mescla. Has fet una barreja amb totes les llanes.
barrejar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, mesclar. Has de barrejar la terra amb la sorra.
barrera f Tanca que impedeix el pas. La barrera del pas a nivell.
barret m Peça de vestir que cobreix el cap: *capell. Un barret de copa.
barreta f Barra de pa. Una barreta de quart.
barri m Conjunt de cases i carrers que formen una unitat. Visc al barri de Sants.
barriada f Barri popular d’una certa extensió. La barriada de la Torrassa.
barroer, -a adj i m i f Que fa les coses amb poca delicadesa. És molt barroer en el tracte. La informàtica no és cosa de barroers.
barrot m Barra gruixuda i curta. Els barrots de la barana.
basar-se v pron i règ Tenir la base (en). Aquella teoria es basava en dades incorrectes.
basc, -a 1 adj i m i f Del País Basc. 2 basc m Llengua basca.
bàscula f Balança amb plataforma per a grans pesos.
base f Pla on s’aguanta un cos. La base d’una estàtua, d’un mur, d’una muntanya, d’un triangle.
bàsic, -a adj Que és estrictament necessari, elemental. Té coneixements bàsics d’anglès.
basques f pl Mareig, ganes de vomitar: *agonia. Aquella olor de peix passat li feia venir basques.
bàsquet 1 m Esport de competició entre dos equips de cinc en què cal fer passar la pilota per dins d’una cistella. 2 fer bàsquet loc verb Fer entrar la pilota a la cistella. Ha fet bàsquet des del mig de la pista.
bassa f Dipòsit d’aigua sense cobrir: *safareig. Al costat del mas hi havia una bassa per poder regar.
bassal m Estesa d’aigua que es forma quan plou. Li agradava ficar-se als bassals.
bast, -a adj Gens fi. Una roba basta. Unes maneres bastes.
bastant 1 det [pl. bastants; f. fam. bastanta, bastantes] Ni poc ni molt. Tinc bastant de temps per dedicar-te. Hi ha bastant de gent enganxada als serials de la tele. Me’n queden bastants. 2 adv [inv.] Força, prou. M’agrada bastant. Són bastant forts.
bastar* v règ Tenir-ne prou. Una mica de pa amb formatge ja li bastava.
bastida [var.: *bastiment m] f Estructura auxiliar en una construcció. Treballaven a la façana bo i enfilats a la bastida.
bastiment m Marc d’una porta, d’una finestra, etc. Bastiments metàl.lics.
bastó m Pal que ajuda a caminar. Lluïa un bastó amb el puny de plata.
bastonejar v tr Pegar amb un bastó. El van denunciar per bastonejar el gos.
bat m Bastó del beisbol.
bata f Peça de vestir llarga amb mànigues. Una bata d’estar per casa. Una bata de dependenta. La bata d’anar a col.legi.
batalla f Lluita armada entre exèrcits.
batec m Cada un dels moviments del cor.
batedora f Aparell electrodomèstic per triturar i batre.
bategar v intr i règ Fer moviments el cor; [p. ext.] el seu efecte en els polsos. El pols a penes si li batega.
bateig m [pl. -jos o -igs] Celebració del baptisme. Demà anirem a bateig.
batejar [var.: *batiar] v tr Administrar el sagrament cristià anomenat baptisme. Diumenge el bategen.
bateria f 1 Conjunt d’acumuladors elèctrics. La bateria del cotxe. 2 Conjunt d’instruments musicals. La bateria d’un conjunt de rock. 3 Conjunt d’atuells. Una bateria de cuina.
batlle, batllessa [var.: *batle] m i f Persona que presideix un ajuntament, alcalde.
batre v tr 1 Picar repetidament. Batre el blat, les olives. Batre el tambor. La pluja batia la finestra. 2 Remenar a cops, debatre. Batre els ous. 3 v intr i règ Bategar. El cor li batia amb força.
batussa f Baralla molt forta. Van tenir una batussa que els van haver de separar.
batut m Refresc fet a base de fruita i llet, tot passat per la batedora.
batuta f Bastonet de la persona que dirigeix una orquestra.
batzegada f Moviment brusc. Li sortien les paraules a batzegades.
bava f Saliva que cau de la boca. L’infant anava ple de baves.
baverall* [var.: *bavosall] m Tovalló lligat darrere el coll que es posa als infants: pitet.
be m Mamífer domèstic recobert de llana, especialment el mascle. Un ramat de bens.
bé (ben) 1 adv Del punt de vista de la qualitat o de la quantitat: beneficiós, que expressa acord. Deixa-ho així, ja m’està bé. Així està més bé. Així és ben fet, és més ben fet. Això va bé. Has fet ben fet de dir-li tota la veritat. 2 ben bé loc adv Almenys. Hi havia ben bé mitja població. 3 bé que loc conj Encara que. El resultat va ser adequat, bé que no tant com ell volia. 4 bé m Benefici, avantatge. El canvi de domicili ha estat un bé per a tots. 5 béns m pl Propietats. Tots els béns van quedar repartits entre els hereus. 6 bé exp D’acord, entesos. Ara te n’has sortit; molt bé! Bé, què espereu per començar!
bec m Mandíbula dels ocells. El bec d’una oreneta i el d’un lloro són ben diferents.
beca f Diners assignats per ajudar als estudis.
becaina [var.: *becada] f Dormida curta. Quan escolta música, sempre acaba fent becaines.
beceroles f pl 1 Les primeres lletres; llibre de les primeres lletres. 2 [fig.] Inicis, bases, d’un coneixement. És a les beceroles de la informàtica.
beguda f Substància líquida per ser consumida. Begudes refrescants. Begudes alcohòliques.
beina [var.: baina] f Funda d’una arma blanca, d’un projectil. La beina d’una espasa.
beisbol m Esport de competició entre dos equips de nou persones en què es pica la pilota amb un bat i cal recórrer unes bases mentrestant.
beix m Color entre el gris i l’ocre.
beixamel f Salsa feta de llet, farina i mantega. Espinacs amb beixamel.
belar v intr Fer el seu crit les ovelles i les cabres.
bell, -a adj Bonic.
bellesa f Qualitat de bell. La bellesa d’una melodia.
bèl.lic, -a adj Referent a la guerra. Conflicte bèl.lic.
bellugar(-se) v intr i pron Agitar(-se), moure’s: *menejar. Au, compreu sardina, que belluga! Aquest nen no para de bellugar-se. Se’m belluga una dent.
bena f Banda per a cures. Li ha embolicat el braç ferit amb una bena.
benedicció f Acció de beneir. Els fidels esperaven el moment de la benedicció.
benefactor, benefactora m i f Persona que fa el bé als altres. Els benefactors de la humanitat.
benefici m Profit. De tot aquest afer, no en traurà cap benefici.
beneficiar(-se) v tr, pron i règ Tenir, treure(‘n) un benefici. Aquests antecedents no el beneficien gens. Tothom es beneficiarà de les millores al barri.
beneficiós, -osa adj Que comporta un benefici. Una pluja beneficiosa per als camps.
beneir v tr Invocar la protecció divina. “El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.”
beneit, -a adj i m i f 1 Curt d’enteniment. 2 Babau. Que ets beneit!, i ara per què li ho has dit?
benestant adj De bona posició econòmica. Un lloc d’estiueig per a gent benestant.
benestar m Absència de necessitat. Frueixen de benestar econòmic.
benzina f Gasolina.
berenar 1 v intr Fer l’àpat de la tarda. Vosaltres no bereneu? *2 Fer l’àpat del matí. 3 [var.: berena f, *bereneta f] m Allò que es menja per berenar. Els van servir un berenar abundant.
berruga f Petit bony de la pell. Li han sortit tot de berrugues a l’esquena.
bes [var.: besada f] m Acció de besar, petó.
besar v tr i règ Tocar amb els llavis una superfície alhora que se’ls fa fer un moviment cap enfora, fer un petó. Besar el front d’un infant. Besar a la boca. Besar a terra.
besavi 1 m Pare dels avis. 2 besàvia f Mare dels avis. 3 besavis m pl Els besavis són els pares dels avis.
bescoll* m Part de darrere el coll: clatell, *tos. Duus el bescoll pelut.
bescuit m Pasta flonja feta de farina, ous i sucre, que és la base de molts pastissos.
besnét 1 m Fill d’un nét o d’una néta. 2 besnéta f Filla d’un nét o d’una néta.
bessó, -ona adj i m i f Nascut del mateix part que un altre germà. L’Àlex i la Susanna són bessons. Són germans bessons.
bèstia 1 f Animal, especialment animal de càrrega. Vivia enmig de les bèsties. 2 adj [hip.] Quina gent més bèstia, ves quines empentes! Ho trobaven una mica bèstia no regalar-li res.
bestial adj 1 Propi d’una bèstia. Instints bestials. 2 [hip.] Una festa bestial.
bestiar [var.: *bestiam] m Conjunt dels animals que es crien per a l’explotació. Tot el bestiar el tancaven en un mateix corral.
bestiesa f Ximpleria. Calmeu-vos i no digueu més bestieses!
bestiola f Nom genèric d’animalets petits, generalment invertebrats.
betum m Producte per enllustrar el calçat.
beure v tr i intr Prendre beguda. Estem sense menjar ni beure res.
bevedor, -a adj i m i f Que beu molt, especialment alcohol. És un bevedor incorregible.
biberó m Recipient per alletar nadons.
Bíblia f Llibre sagrat de jueus i cristians.
bibliografia f Relació de les obres (llibres, articles, etc.) que han estat consultades, o que es prenen com a referència, en certs treballs.
biblioteca f Sala, local, institució amb tot de llibres ordenats; col.lecció de llibres. Té una bona biblioteca al seu despatx. La biblioteca de l’escola, del barri.
bibliotecari, bibliotecària m i f Persona que té al seu càrrec una biblioteca.
bicarbonat m Medicament en forma de pols blanca per a les afeccions d’estómac.
bicicleta [var. fam.: bici] f Vehicle de dues rodes que s’impulsa amb pedals. Una bicicleta de muntanya.
bidell, bidella m i f Empleat d’un centre d’ensenyament.
bidet m Banyereta per a la higiene dels genitals.
bidó m Recipient per al transport de líquids. Un bidó d’oli, de benzina.
bifurcació f Divisió en dues direccions. Va seguir el camí fins a la bifurcació.
biga f Peça travessera de sosteniment en una construcció. Les bigues del sostre.
bigarrat, -ada adj De colors barrejats i mal combinats. Duia un conjunt bigarrat.
bigoti [sovint en pl.] [var.: *bigot] m Conjunt dels pèls de damunt del llavi superior. S’ha deixat bigot. Duia uns bigotis molt llargs.
bilis f Líquid amargant produït pel fetge.
billar m Joc de competició que es juga damunt d’una taula entapissada; les jugades es fan donant impuls a unes boles de marfil amb uns bastons llargs, o tacs.
biografia f Història de la vida d’una persona.
biologia f Ciència que estudia els éssers vius.
biològic, -a adj Relatiu a la biologia o a la vida.
biquini m 1 Banyador femení de dues peces. 2 Entrepà calent de pa de motllo, pernil dolç i formatge.
bisbat m 1 Divisió administrativa en moltes esglésies cristianes, diòcesi. 2 Edifici on resideix un bisbe.
bisbe, bisbessa m i f Cap d’un bisbat a moltes esglésies cristianes.
bistec m Tall de carn. Un bistec de vedella.
bisturí [pl. -ís] m Instrument quirúrgic per tallar.
bitlla [var.: *bitla] f Cada una de les peces del joc de bitlles.
bitllet m Paper imprès de diferents valors i finalitats. Un bitllet de tren. Un bitllet de loteria. Un bitllet de deu mil pessetes.
bitxo [var.: *vitet, vitxo] m Pebrotet, generalment picant, emprat com a condiment: *pebre coent.
bla, blana* [var.: *blan] adj Poc resistent a la pressió: tou.
blanc, -a 1 adj Del color de la neu verge. Un detergent que fa la roba més blanca que cap. Es va posar blanc de la impressió. 2 blanc m Color blanc. 3 Punt o objecte sobre el qual es dispara. Tir al blanc.
blancor f Qualitat de blanc. La blancor de la calç.
blanquinós, -osa adj Tirant a blanc. Duia una taca blanquinosa.
blat m 1 Cereal amb els grans del qual es fa la farina per fer el pa: *forment. 2 blat de moro [var.: *blat de les Índies, *blat dindi] Cereal que fa panotxes: *dacsa.
blau, blava 1 adj Del color del cel. Un vestit blau. 2 blau m Color blau. Blau cel. Blau elèctric. Blau marí. 3 Senyal deixat per un cop: *blaüra. Duu les cames plenes de blaus.
blaüra* [var.: *blavura] f Taca a la pell que deixa un cop: blau.
blavós, -osa [var.: blavenc] adj De color tirant a blau. Tenia unes taques blavoses a la pell.
bleda f 1 [gen. en pl.] Planta d’horta que es menja com a verdura. Per sopar, bledes amb patates. 2 adj i m i f [fig.] De temperament poc viu. A tot diu que sí, la molt bleda!
blindar v tr Recobrir amb material resistent als projectils. Han blindat el cotxe del president.
blindatge m Conjunt del material amb què es blinda.
bloc m 1 Quadern. Un bloc de dibuix. 2 Edifici gran d’habitatges. Aquell barri, tot eren de blocs de pisos.
bloqueig [var.: blocatge] m Acció i efecte de bloquejar. L’ONU va debatre l’alçament del bloqueig als països en guerra.
bloquejar [var.: blocar] v tr 1 Barrar el pas. Les barques bloquejaven l’entrada del port. 2 Impedir les comunicacions, les relacions comercials, etc. Van acordar de bloquejar Sèrbia per aturar la guerra.
bo (bon), bona 1 adj 1 De qualitat, que satisfà. És un bon regal. Ha estat un dia molt bo. Aquest nou model de cotxe és més bo. Estava una mica refredat, però ara estic més bo. 2 Amb prou quantitat, intensitat. Es va clavar una bona patacada. 3 Sense malícia. Un bon home. 4 de bo de bo loc adv De debò. S’estimaven de bo de bo. 5 fer bo loc verb Fer bon temps. Avui plou, però demà diuen que farà bo. 6 bo exp Expressa acord. Bo, què hem de fer! 7 tant de bo exp Expressa desig. Dius que en dos dies ho podrem acabar?; tant de bo! 8 estigues bo exp Salutació. Apa, adéu, estigues bo!
boa f Gran serp que viu a la selva.
bobina f Rodet de diverses mides i usos per a fil, cassets, pel.lícules, etc.
boca f 1 Obertura del cos d’un animal per on entren els aliments. 2 Obertura que recorda una boca. Una boca de metro. La boca d’un túnel, d’una cova.
boçar* v intr Vomitar.
bocí m Tros. Un bocí de pa.
boda [sovint en pl.] f Casament. “A bodes em convides!”
bòfega* f Bossa plena de líquid que es fa a la pell: butllofa.
bogeria f Acte de boig. Deixar el pis vell ha estat una bogeria.
boia f Element flotant que serveix d’indicador o que forma part del tancament mecànic d’un dipòsit. La boia del dipòsit del vàter s’ha encallat.
boig, boja [m. pl. bojos o boigs] adj i m i f Que ha perdut l’enteniment. No va poder resistir tanta desgràcia i va parar boig. Estan bojos d’alegria. És ben boja de no aprofitar l’ocasió.
boina f Gorra rodona d’una sola peça.
boira f Massa d’aire prop de terra amb partícules d’aigua en suspensió. Boires baixes.
boix m Arbust de fulles petites i dures i fusta molt apreciada.
bol m Recipient còncau. Es prenia les sopes de llet en un bol.
bola [var.: *bolla] f 1 Cos esfèric. La bola del món. 2 [fam.] Mentida.
bolcar v intr Tombar-se un vehicle, un recipient. No van repartir prou bé el pes i la barca va bolcar.
bolet m Part reproductora de certs fongs. Si plou, hi haurà bolets.
bolígraf [var. fam.: boli] m Estri d’escriure, amb una bola a la punta i un dipòsit de tinta.
bolquer [gen. en pl.] [var.: *bolquims] m Peça absorbent en forma de calcetes per a nadons.
bomba f Artefacte explosiu que es pot llançar, bé amb canons, bé des d’un avió, etc. Hi havia una bomba sense explotar al mig de la carretera.
bombardeig m [pl. -jos o -igs] Acció de bombardejar. Els bombardejos de Sarajevo van durar molts mesos.
bombardejar v tr Tirar bombes. Van rebre ordre de bombardejar les posicions enemigues.
bomber, bombera m i f Persona que té per ofici apagar incendis i fer altres tasques de salvament.
bombeta f Llum en forma de globet de vidre. S’ha fos una bombeta del menjador.
bombo m 1 Tambor gros que es toca amb una maça. 2 Nom de diferents recipients que recorden un bombo. El bombo de la loteria, d’una màquina.
bombó m Dolç de xocolata. Una capsa de bombons.
bombolla [var.: *bambolla] f Forma esfèrica formada per l’aire que queda dins de l’aigua o d’una altra substància. Fan bombolles de sabó.
bombona f Recipient metàl.lic per a gasos. Una bombona de butà.
bondadós, -osa adj Que tendeix a fer el bé. És bondadós amb tothom.
bondat f 1 Qualitat de bondadós. Té una bondat molt poc corrent per a aquesta època. 2 Qualitat de bo. Li explicava la bondat dels productes que li oferia.
bonic, -a 1 adj Plaent als sentits. Una música bonica. Un paisatge bonic. 2 fer bonic loc verb Guarnir. Aquest moble posat aquí farà més bonic.
bony m Sortint a la superfície d’un cos. Té la carrosseria plena de bonys.
bonyegut, -uda adj Ple de bonys. Un matalàs bonyegut.
bord [gen. en la loc adv ‘a bord’] m Part superior d’una embarcació. Els mariners van pujar a bord de la llanxa.
bordar v intr Lladrar. S’ha sentit bordar un gos tota la nit.
borinot [var.: *borino] 1 m Insecte volador, gros i pelut, que brunz quan vola. 2 [fig.] adj i m i f Que empipa contínuament. Para de fer el borinot al meu voltant!
borra f Porcions de fils agrupats. Es fa borra a terra de les estufes.
borrasca f Tempestat acompanyada de vent.
borratxera f Intoxicació per causa de l’alcohol. Duu una borratxera que no s’aguanta.
borratxo, -a adj i m i f Que va begut. Tant barrejar begudes, va acabar més borratxo que el beure.
borrissol m Conjunt de pèls fins. El borrissol d’un préssec, del cotó, de la llana. El borrissol de la barba d’un adolescent.
borrós, -osa adj i adv Dit d’allò que presenta els contorns poc clars. Hi veig borrós.
borsa f Mercat on es fa negoci amb els valors en cotització. La borsa de Nova York.
borumballes* [var.: *burballes] f pl Tiretes caragolades que queden de rebaixar la fusta: encenalls.
bosc m Massa d’arbres. Un bosc de ribera. Un bosc mediterrani.
boscà, -ana adj No cultivat, salvatge Maduixes boscanes. Ocells boscans.
bossa f 1 Saquet de paper, de plàstic. Li han posat la fruita en bosses. 2 Moneder. A dins la bossa, hi duia de tot.
1bot m Acció i efecte de botar; de saltar. La pilota va fer tres bots i es va penjar. Va fer un bot per damunt de la tanca.
2bot Embarcació petita. Un bot pneumàtic.
bota f Calçat que cobreix per damunt del turmell. Unes botes de muntanya. Unes botes d’aigua.
bóta f Recipient gran de fusta per al vi. Vi de la bóta del racó.
botànica f Ciència que estudia els vegetals.
botar [var.: botre] v intr i tr Anar amunt des de terra en sentit vertical; passar per damunt (de), saltar. No sap fer botar bé la pilota. Va botar la barrera.
botella f Ampolla. Una botella d’anís.
boterut, -uda adj Mal fet, ple de bonys. Un nas boterut.
botí m Coses preses com a fruit d’una victòria. Els pirates van repartir-se el botí.
botifarra f Embotit de carn de porc, de diverses formes i ingredients. Botifarra crua. Botifarra d’ou.
botifarró m Embotit fet de sang de porc, carn magra i altres ingredients. Botifarró d’arròs, de ceba.
botiga f Establiment de comerç. Una botiga de roba, de joguines, de calçat.
botiguer, botiguera m i f Persona que té una botiga i hi ven.
botija* f Recipient de terrissa per beure aigua: càntir.
1botó m Peça petita, generalment rodona, cosida a un vestit per cordar-se’l. Duia una brusa amb botons de roba.
2botó* m Enrabiada.
botxí m Funcionari encarregat d’executar les penes de mort. Abans de l’execució, el botxí va demanar perdó al condemnat.
botzina f Instrument d’un vehicle que fa un so per avisar.
bou m 1 Mascle de la vaca. Una arada tirada per bous. La plaça de bous. 2 [esp.] El mascle de la vaca castrat.
boxa f Esport de lluita en què dos adversaris s’hi fan a cops de puny.
boxejador, boxejadora [var.: boxador] m i f Persona que practica la boxa.
braç m 1 Cada una de les extremitats superiors de les persones, especialment la part que va de l’espatlla al colze. 2 Nom de certes coses que recorden un braç. Un llum de braços. Una cadira de braços. Un braç de mar.
braçal m Banda que es duu al braç. Els del servei d’ordre duien un braçal com a distintiu.
braçalet m Objecte d’adorn que es duu al braç. Un braçalet d’or.
bragues* f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: calces.
bramar v intr Fer el seu crit l’ase, i per extensió altres animals, com el lleó.
bramul m Crit propi del bou i de la vaca o animals similars
bramular v intr Fer bramuls.
branca f Cada una de les bifurcacions principals del tronc d’un arbre o arbust.
brancam [var.: brancatge] m Conjunt de les branques d’un arbre o arbust.
brànquia f Òrgan per on respiren els peixos i els amfibis.
brasa f Carbó encès. Hi ha prou brasa per coure la carn.
brau m Toro.
bravo exp Expressa acord entusiasta. Acabada l’actuació de la cantant, el públic cridava “Bravo, bravo!”
bresquilla* f Fruit comestible del bresquiller: préssec.
bresquiller* m Arbre fruiter de fulla caduca: presseguer.
bressar [var.: bressolar] v tr Gronxar, especialment un bressol. Bressa el menut, a vejam si s’adorm.
bressol [var.: *bres] m Llitet d’un nadó, especialment el que es pot balancejar.
breu adj De poca durada. Un discurs breu.
brillant adj Que brilla. Un estel brillant.
brillantor f Qualitat de brillant. Un producte per donar brillantor als mobles.
brillar v intr Fer resplendor o lluentor. La Lluna brilla molt quan fa el ple.
brindar v règ Alçar la copa a la salut d’algú. Van brindar per la felicitat de tots els presents.
brindis m Acció de brindar. Van fer un brindis pels campions.
brioix m Mena de pasta lleugera, en forma de panet allargat i torrat per damunt.
brisa f Vent suau propi de les costes coincident amb l’alba i amb la posta de sol.
broc m Part (sovint en forma de canó) per on es buida o s’omple un recipient. Els dos brocs d’un porró. Una font de sis brocs.
broca f Peça per foradar que s’afegeix a certes eines. S’ha comprat un trepant elèctric amb un joc de broques.
brodar v tr Fer adorns amb fil en una peça de roba. Brodava unes inicials en el llençol.
brodat m Obra resultant de brodar. Duia una brusa amb brodats.
brollar v intr Néixer aigua de terra. Al costat de l’om brollava una font.
broma f Acció, dita per fer riure. És molt poc seriós, de tot fa broma. Són molt de la broma.
bromista adj i m i f Que fa bromes. Una persona molt bromista. Són una colla de bromistes divertits.
bronqui m Conducte que duu l’aire a dins dels pulmons. Té els bronquis una mica carregats de tant fumar.
bronquitis f Inflamació dels bronquis. Té bronquitis aguda.
bronze m Aliatge de coure i estany. Unes campanes de bronze.
bronzejar v intr Fer tornar la pell morena. Hi ha un producte nou que bronzeja molt bé.
bròquil m Planta d’horta de la qual s’aprofiten les flors, morades o verdoses, com a verdura.
brossa f Escombraries.
brossat* m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brull, mató.
brot m Naixement recent d’una branca.
brotar v intr Treure brots una planta. A la primavera, tot brota.
brotxa f Estri amb un manat gros de pèls lligats ben fort a un mànec. Una brotxa de pintar parets. Una brotxa d’afaitar.
brou m Caldo.
bru, bruna adj De color gris fosc. Un ós bru.
bruixa f 1 Màgica. La bruixa de la Blancaneus. 2 [fig.] Amb aquests cabells, sembles una bruixa.
brúixola f Instrument de guia amb una agulla imantada que assenyala el nord.
bruixot m Màgic. El bruixot va començar una dansa al voltant del foc.
brull* m Brossat, mató.
brunzir v intr Fer una remor com de vibració. L’ordinador brunz.
brusa f Peça de vestir, amb mànigues o sense, que cobreix el tronc.
brusc, -a adj Sobtat i violent, poc delicat. Un canvi brusc.
bruscament adv D’una manera brusca.
brut, -a adj 1 Mancat de netedat. El terra és brut. Va brut com una guilla. 2 [fig.] Es va ficar en negocis bruts.
brutal adj Violent i irracional. El van fer fora d’una manera brutal.
brutícia f Merda, deixalles, escombraries. Tens el coll ple de brutícia. Escombreu tota aquesta brutícia.
bub-bub m El crit del gos. Se sentia un bub-bub seguit.
budell m Intestí. Deus tenir gana, perquè se’t senten els budells.
budisme m Sistema filosòfic i religiós fundat per Buda.
budista adj i m i f Referent al budisme. Un temple budista. Un monjo budista.
buf m Cop d’aire que fem quan bufem. Va apagar el misto d’un buf
bufa* f Globus. Inflaven bufes per deixar-les anar.
búfal [var.: *brúfol] m Mamífer semblant al bou, molt corrent a l’Àfrica i a l’Índia.
bufanda f Peça llarga d’abric per al coll. Una bufanda de llana.
bufar v tr i intr Treure amb força aire per la boca. Para de bufar!Va bufar les espelmes del pastís.
bufet m Moble del menjador, on es guarda el parament de taula: aparador. Desa els coberts als calaixos del bufet.
bufeta f Òrgan en forma de sac. La bufeta de l’orina. La bufeta del fel.
bufetada [var. fam.: bufa] f Cop donat a la cara amb la mà plana. Li va deixar una galta ben vermella, de la bufetada que li va clavar.
bufetejar v tr Pegar bufetades. El va bufetejar amb ganes.
bufó, -ona adj Bonic i graciós. Una nina molt bufona.
bugada f Operació de rentar la roba. A casa fem bugada dia per altre.
bugaderia f Establiment amb màquines grans per rentar la roba.
bugia f Peça d’un motor per encendre el combustible.
buidar v tr Deixar un recipient sense el contingut. Acaba de buidar la garrafa.
buit, buida 1 adj Que no té res a dins, que ha estat buidat. Els barrots de la barana són buits. Tincs les butxaques buides. 2 buit m Espai no ocupat. Es veien molts buits a la graderia.
bulb m Tija grossa subterrània d’algunes plantes, com la ceba.
bullir v intr 1 Desprendre un líquid tot de bombolles per efecte de l’escalfament. La llet ja bull. 2 Coure amb aigua. Posa la pasta a bullir.
bullit, -ida 1 adj Que ha estat bullit. Patates bullides. 2 bullit m Plat fet amb verdures o bé amb carn i verdures, tot bullit.
bunyol m Petita massa arrodonida feta de farina, sovint amb altres ingredients. Bunyols de bacallà.
burgès, -esa 1 adj Referent a la burgesia. Costums burgesos. 2 m i f Persona pertanyent a la burgesia. Duu una vida de burgès.
burgesia f Classe social que deté els mitjans de producció. El govern ha pactat amb la burgesia.
burilla f 1 Punta de cigarret apagada. El terra del bar era ple de burilles. 2 Piloteta de moc sec. Sempre està amb el dit al nas fent burilles.
burla f Acció, dita per riure´s d’algú. Havia d’aguantar les burles dels companys.
burlar-se v pron i règ Fer burla (de). Es burlen d’ell per la manera com vesteix.
burocràcia f Conjunt de les feines administratives; el col.lectiu dels administratius. La burocràcia del país.
burocràtic, -a adj Referent a la burocràcia. Tràmits burocràtics.
burot* m Traç mal fet: gargot.
burro 1 m Ase. 2 burra f Somera. 3 burro, -a [fig.] adj i m i f Ignorant, totxo, animal. Ets burro, no entens mai res! És molt burra treballant.
bus [pl. bussos] m i f Persona que treballa per sota l’aigua. Els bussos rastrejaven el pantà buscant un cotxe.
buscar v tr Provar de trobar, cercar. Buscava per terra una agulla que li havia caigut.
bussejador, bussejadora m i f Persona que es dedica a bussejar, submarinista.
bussejar v intr Nedar per sota l’aigua. Quan aprengueu de bussejar, us podreu tirar del trampolí.
bust m Escultura que representa una persona del tòrax en amunt. Un bust de l’emperador Antoní.
bústia f Caixa o piló per a la correspondència. Les bústies de l’escala són plenes de propaganda.
butà m Gas per al consum domèstic. Se sent el camió del butà.
butaca f Seient de braços i amb respatller inclinat.
butaner, -a 1 adj Que duu butà. Un vaixell butaner. 2 m i f Persona que reparteix el butà.
butlletí [var.: *bolletí] m Publicació d’una entitat. El butlletí del Col.legi de Doctors i Llicenciats.
butllofa f Bosseta plena de líquid que es fa a la pell: *bòfega. De la caminada té els peus plens de butllofes.
butxaca f Bossa d’algunes peces exteriors de vestir. Les butxaques dels pantalons.
15