[esborrany] [‘és possible que li agradés ballar?]
cronologia vida
Infància 1685-1702
1685 Neix a Eisenach (100 km W de Leipzig) en una família amb 200 anys d’antecedents musicals. El seu pare tocava el violí i després va tenir el càrrec de trompetista de la ciutat [encara avui a Polònia un trompetista toca des de la torre de l’ajuntament]
La casa on va néixer i actualment museu
Horari d’escola, catecisme, gramàtica i caligrafia. Els dies de la setmana amb els símbols dels planetes. Educació obligatòria entre els 5 i els 15 anys. Podien triar entre escola alemanya o la llatina, més prestigiosa, on va anar Bach. Classe de 6-9, o 7-10 a l’hivern, i a la tarda, de 1 a 3. Es registren moltes absències, 96 mitges classes; o estava malalt, o ajudava al seu pare. Va saltar la sexta i va entrar directament a quinta, amb 7 anys.
Plaça i església.
El 1694 mor la seva mare i el 1695 el seu pare. Es trasllada a Ohrdruf, a casa del seu germà Johann Christoph, 14 anys més gran, organista a l’església de Sant Miquel. Aprèn a tocar l’orgue. Obté una beca per estudiar a la prestigiosa Escola de sant Miquel a Lüneburg prop de Hamburg, 340km al nord. Canta al cor, estudia les obres de Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude. Estudia amb l’organista Georg Böhm.
D’Arnstadt a Weimar (1703-08)
Set mesos com a violinista a l’orquestra de la cort ducal de Joan Ernest III a Weimar . El prestigi com a teclista fa que el cridin a Arnstadt a inspeccionar i inaugurar l’orgue de la St. Bonifatius-Kirche a Arnstadt. 14/08/1703 nés nomenat organista. Compon les primeres obres. Viatge a Lübeck per conèixer i estudiar amb Buxtehude.
L’escultura de la plaça evoca un Bach de 18 anys
[Són d’aquesta època alguns corals per orgue, els BWV 541 750 582 562 i 565, i notablement BWV992 Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo potser amb motiu de l’allistament del seu germà Johann Jacob.]
El 1707 agafa el lloc d’organista a l’església de Sant Blai de Mühlhausen. Es casa Maria Barbara, la seva cosina en segon grau que cantava al cor, amb qui tindrà 7 fills dels que en sobreviuran 4, entre ells Wilhelm Friedemann i Carl Philipp Emanuel que arribaran a ser importants compositors.
Un Bach de 22 anys a Muhlhausen, a l’església de Sant Divi-Blasi
Escriu la cantata inaugural Gott ist mein König, BWV 71, i també les primeres cantates religioses de Bach: BWV 4, 106, 131, 150.
1698: orgue BWV 570
1699: orgue BWV 551, 700, 724
1700: orgue BWV 568, 750, 766
1701: orgue BWV 741
1703: orgue BWV 531, 569
1704 orgue BWV 533, 563, 565, 588, 589, 719, 721, 723, 725, 737, 739, 742, 770, Clave Capriccio per la marxa d’un germà estimat BWV 992
1706: Orgue BWV 765
1707 orgue BWV 582, 722, clave Toccatas BWV 911-916, Quodlibet BWV524 [que recorda una òpera de Mozart]
Weimar 1708-1717
Càrrec d’organista de la cort del duc Guillem Ernest de Saxònia-Weimar. El duc és un coneixedor de la música italiana i Bach podrà estudiar obres de Vivaldi, Corelli, Albinoni, Couperin i Händel. Comença a compondre alguns dels preludis i fugues del clave ben temperat BWV 846-893 i l’Orgelbüchlein BWV599-644 per que estudii el seu fill gran Wilhelm Friedemann. El 1714 ascendeix a konzertmeister de la cort. Comença un cicle de cantates, una cada mes: BWV 182, 12, 172, 18, 21, 54 i 185. En morir el mestre de capella Drese, Bach aspirava a succeir-lo però el duc nomenarà el fill de Drese. Bach, descontent, accepta una oferta a Köthen. (El duc s’hi oposa i empresona Bach durant tres setmanes). En un viatge a Dresde havia de competir amb Louis Marchand, un famós organista francès. Diuen que la nit abans, quan Marchand el va sentir assajar, va marxar a correcuita per no quedar en ridícul.
1708: orgue BWV 532, 536, 545, 546, 549, 550, 566, 572, 579, 712, 722, 726, 727, 729-734, 738, 743, 744, 747, 749, 762-768, 772
1709: orgue BWV 711, 714, 715, 716, 717, 718, 720
1710: clave Preludi i fuga BWV 894, Aria variata a la manera italiana BWV 989, Suite per Llaüt BWV 996
1711: orgue BWV 564, 574, 575
1712: orgue BWV 534, 538, 540, 541, 542
1713: orgue BWV 578, 736 Orgelbüchlein 599-644 (1713-1715)
1714: Orgue BWV 592, 593, 594, 595, 596
1715: Motet BWV 228, Sonata per violí i clave BWV 1023
1717: Orgue BWV 690, 694, 695, 696, 697, 698, 699
Köthen (1717-23)
El príncep Leopold, ell mateix un violinista expert, li dóna el títol de kapellmeister, un bon sou, i li deixa temps per compondre. No és dels nobles més rics però és un gran amant de la música. Bach acompanya el príncep quan viatja als banys termals de Karlsbad. Compon música profana ja que el príncep és calvinista i no fa servir música als oficis. Bach se sentirà ben tractat però troba a altar expressar la religiositat musicalment. Mantindran una bona relació quan se’n vagi a Leipzig.
- Suites per a orquestra
- les sis Suites per a violoncel sol
- les Sonates i partites per a violí so
- els Concerts de Brandenburg
- la primera part d’El clavecí ben temprat
El 1721 mor Maria Barbara. Es torna a casar aviat amb Anna Magdalena, una bona cantant, amb qui tindrà tretze fills, sis dels quals sobreviuran. Aquesta etapa es deteriora quan la nova esposa del príncep que no té interès per la música, n’allunya el seu espòs.
1713: Canon BWV 1073
1714: teclat Suites angleses 1 i 2 BWV 806-807
1717: Clave Fantasia cromàtica BWV 903, Preludi i fuga BWV 904, Sis petits preludis BWV 933-938, Sonates per flauta i bc BWV 1034-1035
1718: orgue BWV 535, 691, 701, 702, 703, 704, 705, 706, 707, 710
1719: teclat 15 Invencions i 15 simfonies BWV772-801, Partita per flauta BWV 1013
1720: clave Preludis (dels 12) BWV 924-830 999, Suite per llaüt BWV 997, Sonates i partitas per violí BWV 1001-1006, Sis suites per a cello BWV 1007-1012, Sonates per violí i clace BWV 1014-1018.
1721: Concerts de Brandeburg BWV 1046-1051
1722: orgue BWV 573, 728, (740, 745), 6 Suites franceses per clave BWV 812-817, 818, El Clave ben Temperat I 1-24 BWV 846-869. [Mozart va arranjar 5 fugues al KV405]
Leipzig (1723-1750)
El 1723, amb 38 anys, es presenta a la plaça de Kantor a l’església de Sant Tomàs a Leipzig, un càrrec depenent de l’ajuntament de la ciutat que estava dividit entre monàrquics i representants de la classe mercantil. Una de les posicions musicals més prestigioses d’Alemanya. Bach havia de compondre pels oficis de Sant Tomàs i ensenyar els alumnes de la Thomasschule. Va tenir freqüents conflictes amb l’ajuntament quant a les condicions de treball. Els dos primers anys compon dos cicles sencers de cantates, una per setmana, que culminaven en les dues passions.
A partir de 1729 assumeix la direcció del Collegium Musicum, i recupera la música instrumental que havia compost a Köthen.
Malgrat totes les enrabiades i decepcions acaba tenint un reconeixement, el 1736, el rei de Polònia i elector de Saxònia el va nomenar compositor de cort. Amb aquesta ocasió, va viatjar a Dresden per oferir a la cort un concert amb el nou orgue de la Frauenkirche, que va deixar admirats tots, en particular el comte de Kayserling, ambaixador rus, a petició del qual va escriure més tard les Variacions Goldberg, per a Johann Gottlieb Goldberg (1727-56), protegit de Kayserling.
El maig de 1747 visita Frederic el Gran a Berlín el maig de 1747 que li proposarà improvisar sobre el tema de l’ofrena musical. A casa tenia la seva esposa que l’adorava i una colla de fills que a mesura que es feien grans, tocaven música amb ell.
Evocació d’un vespre a casa de Bach
Els últims anys els gustos musicals anaven canviant i ja no era tan admirat. Va començar tenir problemes de visió i dues operacions del cirurgià anglès John Taylor el van deixar cec. El testimoni del seu deixeble Johann Christoph Altnickol explica que just abans de morir va recuperar la vista per uns instants i va dir “Magdalena, on ara vaig veuré colors més bonics i sentiré la música que fins ara només hem pogut somiar. I els meus ulls veuran el Senyor!”. Va demanar que cantessin alguna cosa i van cantar el coral “Tots els homes han de morir”. Moria amb 65 anys un 28 de juliol de 1750.
La seva música va seguir essent valorada per un cercle d’entesos a Berlín. El seu deixeble Johann Philipp Kirnberger. Sara Levy, deixeble del fill de Bach i tia àvia de Mendelsohn, que acollia un prestigiós saló musical. La Princesa Anna Amalia de Prússia, estudiant de Kirnberger interessada en contrapunt i també compositora.
1723: Motet BWV 227, 230, Suites angleses per clave 3-5 BWV808- 811, Suite per clave 819.
1724: Orgue BWV 537, 539, Passió segons Sant Joan BWV 245, Suite per Orquestra 1 BWV 1066
1725: Motet BWV029, 6 partites per clave BWV 825-830
1726: Orgue BWV 726, Motet BWV 225, clave dels 12 Petits preludis BWV 939-942, 943, Suite per Orquestra 4 BWV 1069
1727: Passió segons Sant Mateu BWV 244, suite per llaüt BWV 995, Concert per flauta, violí i orquestra BWV 1044, Canon BWV 1074
1729: Motet BWV 226, 229, Sonata per violí i clave BWV 1019
1730: Triosonates per orgue BWV525-530, BWV 583, 586, 587, 590, , BWV 529 Sonata per viola de gamba (orig orgue), Sonata per flauta i bc BWV 1030, Concerts per violí i orquestra BWV 1041-1043, Concerts per clave BWV 1063-1065, Suite per Orquestra 3 BWV 1068
1732: Sonata per violí i clave BWV 1021, Concert per clave BWV 1061
1733: Magnificat BWV 243, Overtura a la francesa clave BWV 831, Concerto italiano clave BWV 971
1734: Oratori de Nadal BWV 248, Corals BWV 250-252, 260, Canon BWV 1075
1736: Suite per llaüt BWV 1006, sonata per flauta i bc BWV 1032, Concert per clave BWV 1060, 1062
1738: Misses BWV 233, 234, 235, 236, Concerts per clave BWV 1052-1058, Suite per Orquestra 2 BWV 1067
1739: orgue BWV 552, Orgue Clavierübung3 BWV 668-689, Duets 802-805
1742: El Clave ben temperat II 25-48, BWV870-893, Sonates per viola de gamba BWV 1027-1029, L’art de la fuga BWV 1080
1746: Canon BWV 1746
1747: orgue 18 corals Leipzig BWV BWV651-668, 769, Musikalisches Opfer BWV 1079, 14 Canons sobre les Variacions Goldberg BWV 1087
1748: orgue 6 corals Schubler BWV645-650, missa en B m BWV 232
1749: Canon BWV 1078
1750: Canon 1086
abans de 1750: Corals 253-445
BWV Bach Werk Verzeichnis
- 1 Cantatas (BWV 1–224)
- 2 Motets (BWV 225–231)
- 3 Liturgical works in Latin (BWV 232–243)
- 4 Passions and oratorios (BWV 244–249)
- 5 Four-part chorales (BWV 250–438)
- 6 Songs and arias (BWV 439–524)
- 7 Works for organ (BWV 525–771)
- 8 Works for keyboard (BWV 772–994)
- 9 Works for solo lute (BWV 995–1000)
- 10 Chamber music (BWV 1001–1040)
- 11 Orchestral works (BWV 1041–1071)
- 12 Canons (BWV 1072–1078)
- 13 Late contrapuntal works (BWV 1079–1080)
La religiositat de Bach
For Bach is of the very front rank of composers since 1700 whose entire work was geared, one way or another, towards the spiritual and the metaphysical – celebrating life, but also befriending and exorcising death. He saw both the essence and practice of music as religious, and understood that the more perfectly a composition is realised, both conceptually and through performance, the more God is immanent in the music. (p.45).
Al museu Bach d’Eisenach s’indica que a l’inventari de llibres que es va fer després de la seva mort hi havia 52 llibres de teologia en 81 volums.
Gardiner explica que el paper per escriure partitures era més gruixut i car, i que Bach l’aprofitava tot el que podia. Tenia una ploma especial de 5 punte sper traçar el pentagrama. Tinters amb tinta negra, sèpia i vermella. Plomes i ganivets per esmolar-les, i sorra per assecar la tinta.
El museu Bach de Leipzig explica dificultats per determinar les partitures. La tinta que feia servir al cap del temps és corrosiva pel paper. Els originals de Bach del baix continu, sovint no tenen tots els detalls. Les còpies de les parts tenen més detalls però són susceptibles de tenir més errors.
Proposta per un palau de la memòria:
- BWV 846, preludi i fuga en C del WKT
- BWV 564, toccata adagio e fuga en C
- BWV 008 BWV 0008 – Kantate ‘Liebster Gott’, que escoltava a Leipzig un desembre de 2012.
- BWV 1046-1051 Els concerts de Brandeburg que reproduïa mentalment a l’autobús a l’adolescència.
- BWV 988 Les variacions Golderg que escoltava als 18 anys una vegada i altra en versió de Wilhem Kempf.
- BWV 1001-1006 Partites per violí en versió de Henryk Szering
NOTES GARDINER
Gardiner diu que era una mica com un entrenador de futbol, que havia de tenir en compte si tenia algún intèrpret malalt, com els jugadors lesionats, o si necessitava negociar amb els stadtpfeiffer per disposar de trompetes si era una ocasió que requeria una música més brillant.
Com un gran jugador d’escacs, podia considerar tots els possibles desenvolupaments possibles a partir d’un situació determinada, i triar el millor.