El corredor A733, Noches en los ministerios
[les descripcions de les diferents versions de les habitacions podrien seguir l’estil de Georges Perec i la seva Vie Mode d’emploi] [ la instal·lació de les portes de Jaume Plensa, els contes en que hi ha una porta vermella i una blava] [es podria fer una tanda com un peli de por: descobreixo que les habitacions no es transformen si hi ha llum encesa. Un dia obro la cuina a les fosques i sento una veu que em farà tastar un pastís dolç i després em fa un petó. Un altre dia faig el mateix i em claven una pallissa i m’expulsen. Tardo en tornar-ho a intentar. Un altre dia que m’atreveixo, passa una estona sense que passi res i quan anava a sortir trobo el cos d’una dona a la porta, que m’impedeix, em comença a despullar, m’estira al llit i em fa una felació. M’adormo i em desperto l’endemà en un dels llits normals] [Qui és el “dream manager”? tal com l’anomena Nabokov?]
Puc imaginar un pis màgic on cada dia canvien els espais que hi ha rera les portes del corredor. Podrien ser les mateixes habitacions però canviant en el temps, dècades endavant, dècades enrera, amb mobles i decoracions diferents. Podria ser cada habitació s’obrís a un temps i una part del món diferent, un balcó dona al desert, la següent porta al Matterhorn, l’altra un carrer de Kyoto amb els cirerers florits, una biblioteca de llibres secrets. Podria ser que, com versions de la trobada de Marina Abramovic amb Ulay, aparaguéssin les persones que he conegut al llarg de la vida, a l’altre costat d’una taula. Podria ser que rera cada porta hi haguessin personatges i escenes diferents, els que esperaven Godot, un quartet de corda, Ledward Kaapana i la ballarina de I Kona , una noia esperant per ballar amb mi, un dona que està al llit esperant per fer l’amor, uns que m’escridassen, el cuiner que sortia a la peli sobre Dexter Gordon esperant per fer-me tastar un plat, un matemàtic a una pissarra per comentar-me un teorema.
[2024. A la sèrie Dark Matter hi ha una habutació, un contenidor que permet saltar entre els infinits universos alternatius possibles. El que hom es troba en obrir la porta, sempre a la mateixa ubicació, un món glaçat, una altra vida possible, depèn de l’estat mental de qui l’obre, conscient i inconscient.]
C1
325×275, 9 m2. A l’esquerra un llit, la paret pintada de color taronja. Davant, una taula que mira al balcó que dóna al pati de veïns. Dues cadires. A la dreta, un armari de fusta de bedoll clar. Damunt d’ell, capses d’emmagatzematge, una espineta, un acordió, dos globus terrestres, una tauleta i dues cadires infantils. Al sostre hi ha una làmpada que evoca una nau espacial propulsada per la llum de tres bombetes rere unes veles, amb fusos de teler, peces de rellotges, xips d’ordinador i quatre capsetes de metacrilat on hi ha com un hort amb animals, dos dormitoris i una sala de comandament. A la paret de la porta, un llit i damunt, un dibuix al carbonet que representa dues nenes en una terrassa.
C2
153×275, 4.2 m2 Un lavabo, pica en moble de fusta, bidet, vàter, dutxa amb mampara, petita finestra.
C3
324×275 9m2 Una cuina. Davant, la pica sota la finestra que dóna al pati de veïns. A la paret esquerra hi ha penjades paelles i woks. A la dreta un armari, dues cassoles penjades, uns prestatges amb espècies, la cuina i la nevera. A l’esquerra, un armari rebost i a dalt una vitrina amb jocs de te i cafè. Una porta dóna a la galeria. Al costat hi ha penjat un drap i un davantal.
C4
287×275, 8m2 Un taller i un llit. A la paret esquerre, pintada de verd, un prestatge amb capses de material de dibuix, papers, capses d’eines amb broques, trepant. A sota tornavisos, alicates, formons. Una taula sobre dos cavallets vermells on hi ha muntat un caragol de banc. Un balcó amb una cadira. A la dreta, un llit, a dalt hi ha uns angles que aguanten llistons i rotlles de paper diversos. Una màquina de cosir Singer Faraona. Un armari empotrat.
C5
El meu jardí rere la porta de la terrassa.
Cambra
C1a
No hi trobo l’habitació sinó un armari d’uns 80cm de fons i 3 metres d’amplada que sembla que no s’ha obert en anys, fa olor de naftalina. Hi ha tres abrics de llana gruixuts i pesants, quatre trajos, un negre, un de ratlles fines, un de tweed, un blau fosc. Pantalons de pana gruixuda, pantalons de llana, 4 camises blanques, el coll gastat, 3 camises de ratlles. A dalt un prestatge amb dues maletes de pell, dos barrets. A sota dos calaix amb forats d’arnes. Mitjons, calçotets.
C1b
Als dos llits hi ha dues dones dormint, només vestides amb roba interior. Tenen tota la roba escampada per terra. Es desperten i em saluden, “Jordiii” i em fan un petó.
C1c
Un salt enrere en el temps, la Teresa i la Maria amb 19 i 15 anys, dormint. No les desperto. Miro que tinc per esmorzar.
C1d
La porta dóna a un corredor de 2.5 metres d’amplada i potser uns 10 de fons. A banda i banda hi ha armaris i calaixos de vestidor. Americanes de tweed d’hivern, vestits de formals, vestits de gala, americanes de lli, armilles formals, armilles de fantasia, túniques, pantalons. a la dreta, camises ordenades segons color, llises, ratlles i quadres. Calaixos amb jerseis. Mitjons, calçotets, samarretes, pijames. Cinturons. Rellotges, ulleres. Gorres, barrets, boines. Bufandes, mocadors. Corbates, corbates de llacet, tirants. Sabates de diferents colors, vambes, botes, sandàlies, sabatilles.
Un ajuda de cambra em pregunta què em voldré posar i em suggereix una camisa i pantalons. Després un sastre em pren les mides i m’ensenya unes teles per triar. , Al final sembla haver-hi un sastre amb una cinta de mesurar que m’espera. Em i em recorda que tinc una cita amb la meva assessora d’estil per anar a comprar més roba.
C1e
És tot fosc, una veu de dona em diu que tanqui la porta. Percebo una olor corporal, mig colònia, mig el cos càlid que acaba de sortir del llit. Comença a sonar una música. S’acosta i m’abraça i comencem a ballar.
(La fantasia de fer l’amor amb algú que no veus ni coneixes apareix a la fàbula de Cupid i Psique. També és la fantasia de quedar amb algú desconegut a la platja i que em faci un petó sense haver-la vist mai.
C1f
Un taüt senzill, amb una etiqueta que posa “Jordi Cots 8/12/1957 6/1/2045. Al costat uns recordatoris que jo mateix havia dissenyat. Penso que hauria d’haver llençat més coses perquè els fos més fàcil recollir.
Lavabo
C2a
una banyera enfonsada a terra que ocupa tot el lavabo, amb plantes i tot de peixets vermells.
C2b
un lavabo antic sense aigua corrent, amb un rentamans, gerro i gibrell, un orinal. Tovalloles brodades.
C2c
un espai de parets transparents que comunica a un altre corredor. Signes de perill biològic i un rètol que diu “Protocol de desinfecció”. De fora, unes figures en trajos hazmat em diuen que em tregui toca la roba i tanqui els ulls. Sóna una sirena i una veu diu “fase 1” i rebo amb força uns raigs a pressió a alta temperatura. S’aturen. la veu diu “fase 2” i de dalt raja com una cortina d’aigua tèbia. Em sento com un cotxe en el túnel de rentat. La “fase 3” consisteix en tot d’aire calent que em deixa completament sec. No puc tornar a sortir per la mateixa porta però a l’extrem oposat s’obre la porta i passo a un espai intermig. Després que es tanca la porta darrera meu. Uns llums m’escanegen de dalt a baix i al final una veu sintètica diu “lliure de gèrmens patògens” i passo a la següent cambra. Les figures es treuen el casc.
Cuina
C3a
un espai diàfan amb una columna quadrada al mig que té un sintetitzador de menjars.
C3b
en obrir la porta hi ha sis persones, 3 elaborant diferents plats, brou, pollastre rostit, pastisseria, 1 rentant, dues muntant una safata a punt de servir.
C3c.
Obro la porta i trobo que la cuina s’ha reduït a la paret de la dreta. A l’esquerra hi ha un sofà llit, amb uns prestatges amb llibres a dalt. Davant hi ha una taula plegable i una cadira sota la finestra i una porta amb unes escales que baixen al pati de veïns. La porta per on he entrat es tanca. Sembla que hauré de viure en aquest espai de 9m2, no sé fins quant de temps.
Taller
C4a
en lloc del petit taller de 8m2 hi ha una nau de 400m2, un sostre de 6m d’alçada, amb serra esquadradora, ribot, serres de cinta, trepant muntat vertical, torn. Magatzem de fusta. Totes les eines tornavís, formons, llimes, martells, alicates, sergents, barrines. calaixos amb cargols, femelles.
C4b
en lloc de l’habitació amb la taula de treball, un armari de 2 metres amb un cavallet plegable i una caixa d’eines.
C4c
tenia molta feina pendent, fustes a polir, roba a cosir. Sento uns sorollets i acosto l’orella a la porta. L’obro només dos dits i em trobo una trentena de petits follets, com en el conte del “Sabater i els follets” de Grimm, fent anar la llima, entre tres, fent passar fil amb l’agulla per cosir una bossa.
Terrasses imaginàries
Imagino que cada cop que obro la porta de la terrassa trobo un jardí diferent.
C5a
Variacions del tangram, tots els contenidors junts, agrupats en un extrem, formant sis quadrats, formant tres rectangles.
C5b
El jardí de Castellar
C5c
Quatre parterres delimitats amb boix com el giardino segreto del Palazzo Te.
C5d
Laberint
C5e
Un jardí zen
C5f
Un teatro maritimo com a Villa Hadriana
C5g
Un hort com el de Villandry
C5h
Un camp amb un camí que du a un banc