Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
W Pirineu Axial (entre les dues Nogueres)
- [Maladeta, si ampliéssim a la franja fins al Cinca amb les valls de l’Essera i l’Isávena ]
- Era Baisha Val d’Aran P1 / Era Nauta Val d’Aran P2
- Cims i Estanys d’Aigüestortes i Sant Maurici P3
- Pastures de l’Alt Pirineu P7
- Sant Gervàs – Montcortès P8
- La Terreta P20 / Conca de Tremp P18
- Montsec L1
Segre
- Valls d’Àneu P5 / Altes Nogueres (Vall de Cardós ) P4 / [ + Andorra]
- Massís de l’Orri – Valls de Castellbò i d’Aguilar P6/ Plana de l’Urgellet P9
- Boumort – Collegats P15 / Congost del Segre P11 / La Vansa P14
- Vall de Rialb L2 / 16 Rodalia d’Oliana / Ribera Salada C21
Cerdanya i Cadí
- Solana del Baridà P10 / Vall Cerdana P13
- Cadí P12 [La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. ][ més que el P12 del Pirineu, comerques centrals u4) + Capçaleres del Llobregat amb al serra d’Ensija, el verd i port del comte, CC 5.
Prepirineu a Girona
- Valls del Freser (Puigmal) G24 / Vall de Camprodon G22
- Capçaleres del Llobregat G26 / Alt Ter G4
- Alta Garrotxa G1
- Garrotxa d’Empordà G11
- Salines-l’Albera G20 / Aspres G3
- Cap de Creus G6
Pirineu [66Ma orogènia Alpina sobre l’herniciana]: (1) A l’oest i de Nord a sud: Maladeta (entre el Cinca i la Noguera R), massís de la Vall d’Aran i Beret, cap al sud i fins a la Noguera Ribagorçana: Montsent de Pallars, Serra sant Gervàs, (massís Torreta de l’Orri), serra de Lleres, Conca de Tremp (Pallars Jussà) i Montsec (Noguera). Rasos de Conques, serra de sant Joan, Serra Boumort (2) La Cerdanya travessada pel Segre, amb el Puigpedrós al nord i al sud el Cadí. La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. (3) Al Prepirineu tenim la Serra del Port del Comte, els Rasos de Peguera, Serra de Catllaràs, Matamala. Cavallera, Capsacosta, serra Sta Magdalena. El Bassegoda a dalt de la Garrotxa, [Els Aspres i els Salines, la vall de la Jonquera] i la serra de l’Albera amb el Cap de Creus.
Pallars Sobirà
Serra de Canals. A W el Tavascan a E el Lladorre que conflueixen a Tavascan. segueix el Lladorre que després serà el Cardós (Vall de Cardós) que es trobarà amb la Noguera a Llavorsí.
Geològicament és del cambrià 541-485, (€OA pelites, gresos i grauvaques) i les muntanyes al nord del llac de Certascan són roques plutòniques de l’orogènia herniciana (xoc entre Lauràssia i Gondwana per formar Pangea) (GRDA Granodiorites biotítiques).
A Tavascan Rouredes de roure de fulla gran (quercus petraea). Pujant, neretars amb neret, balegars amb ginesta, gespets (prats de festuca eskia)