Posted on

Bases de dades

Cultura: art llibres. Vida: espècies, ecoregions, corinne. JCJ: Instants. Història: blocs, cronologies.

Cultura

Arxiu postals:  Artistes alfabètic, data   , Museus. Galeries museus: MNAC
Ampliable a les imatges catalogades.
Possibilitat de fer galeries per tag si anoto amb nom artista, museu, segle
inventari > carregues>artcarrega.ods

Llibres, PDFS, ebooks   work>inventari>carregues>llibrescarrega.ods
Catalogar els llibres incorporats, paper, ebook o pdf i anotar els llegits.

VIDA

Llista d’espècies     > inventari>museuvida.ods

Ecoregions     query ecoregions

BD Corinne.

Instants

Inventari > instants.ods

Història

Recorregut per blocs  >inventaris i cites > inventarihistoria.odt

Viatge en l’espai i temps . Consulta bloc històric i ecoregió

Cronologies   work > cronologia.ods

ALTRES:

Què està passant ara arreu  del món?

La loteria del destí

 

Posted on

Utilitats

Mapa |   Galeria de fotos   |     posts per categoria i tag

Mapes amb OSM

Shortcode punt

*osm_map_v3 map_center=”39.8823, 116.4066″ zoom=”10″ width=”100%” height=”450″ tagged_type=”post” marker_name=”mic_black_pinother_02.png” map_border=”thin solid grey” tagged_color=”black”]’

“osm_map_v3 map_center=”38,-7.38″ zoom=”8″ width=”95%” height=”450″ map_border=”thin solid grey” file_list=”http://meumon.synology.me/museu/fonsimatges/mapes/2000Portugal.kml”]

Per etiquetar un post amb localització:

  • OSM_geo_data: latitud i longitud
  • OSM_geo_icon : mic_green_pinother_02.png
  • *osm_map_v3 map_center=”52.795,23.51″ zoom=”2″ width=”75%” height=”300″ tagged_type=”post” marker_name=”wpttemp-yellow.png” tagged_filter=”jardins“]

Galeria de fotos

(1) Actualitzar la base de dades: A Picasa, determinar les fotos a exportar amb tag webfoto+data. Exportar i posar al directori meumon.synology.me/fotos. Verificar que     museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/directorisfotos.txt té el directori correcte. Executar http://meumon.synology.me/museu/pagina/zactualitza-fotos/  (crida actualitzaBDfotos.php) [controlar les entrades a la BD amb phpmy admin]. marcar bdfotosxx. ULL, no admet més de 150 fotos alhora: procediment, exportar fotos de picasa a fotos2, passar-ne 50 a fotos1 i executar actualitza fotos, buidar de fotos1 a fotos. Repetir fins al final.
Galeria: http://meumon.synology.me/museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/galeriafotosp.php?tag1=Poblenou&tag2=pepa obre una finestra amb una galeria corresponent als tags Poblenou i pepa.
si l’argument té blancs posar %20
galeriafotosp2 només diu l’alçada
Per afegir un tag a fotos que ja hi són. Posar nou tag a Picasa, exportar i copiar al directori fotos1. Actualizat el template de la pàgina de treball http://meumon.synology.me/museu/pagina/èr-provar/ per que demani actualitzatagfotos. Crida actualitzatagfotos.php on s’ha d’entrar manualment el nou tag a la variable $noutag=’casesbonpastor’.
Per informar coordenades a una imatge que no en té: exif pilot > edit exif/iptc> gps: indicar ref nord o sud, graus decimals i informar les coordenades [ ULL! em duplica el fitxer]
ULL, entro les dades en format decimal però sembla que les extreu malament, el proper cop entrar en format decimal però seleccionar degrees minutes secs
[ en principi, totes les fotos identificades amb tag1 i ag2, que tinguin informades les coordenades i s’hagin entrat a la bdfotos, han de sortir ]
Per enllaçar a una galeria d’imatges d’un track: en un mapa amb tracks, inserir després de placemark name

<description>\n<![CDATA[<br><a href=’http://meumon.synology.me/museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/galeriafotosp.php?tag1=llacunavila’ target=’_blank’>galeria</a><br>]]></description>

Posts per categoria i tag per paràmetre:

“http://meumon.synology.me/museu/pagina/qct/?categoria=sensacions&tag=res&titol=Sensacions”

“http://meumon.synology.me/museu/pagina/qct/?categoria=jardins&tag=jardins&titol=Jardins&ordre=ta1”

 

Posted on

BD Inventari

taula

  • ID (index) int 5
  • nom varchar 50
  • descripcio text
  • tipus varchar 50

taula propietats

  • IDp int 5
  • nompropietat
  • valor propietat caràcter? varchar 50 [ convertir numèric?] amb convert

taula relacions

  • ID1 int5
  • ID2 int5
  • relació varchar 50

taula geometria

  • nomg varchar 6
  • descripcio varchar 100
  • WKT
  • geometria

taula tipus llista de tipus possibles

  • tipus varchar 50

 

Posted on

Demografia i inventari

Year Population Births per 1,000 Births Between Benchmarks Number Ever Born Percent of Those Ever Born
50,000 B.C.E. 2 – – – –
8000 B.C.E. 5,000,000 80 1,137,789,769 1,137,789,769 0.4
1 C.E. 300,000,000 80 46,025,332,354 47,163,122,125 0.6
1200 450,000,000 60 26,591,343,000 73,754,465,125 0.6
1650 500,000,000 60 12,782,002,453 86,536,467,578 0.6
1750 795,000,000 50 3,171,931,513 89,708,399,091 0.9
1850 1,265,000,000 40 4,046,240,009 93,754,639,100 1.3
1900 1,656,000,000 40 2,900,237,856 96,654,876,956 1.7
1950 2,516,000,000 31-38 3,390,198,215 100,045,075,171 2.5
1995 5,760,000,000 31 5,427,305,000 105,472,380,171 5.5
2011 6,987,000,000 23 2,130,327,622 107,602,707,793 6.5
2017 7,536,000,000 19 867,982,322 108,470,690,115 6.9
2030 8,563,000,000 16 1,806,595,106 110,277,285,221 7.8
2050 9,846,000,000 15 2,833,529,982 113,110,815,203 8.7

( font : PRB )

Per simular quantes vides hi ha hagut, partiré de la població total d’un període, és a dir tots els naixements que hi ha hagut. Després amb l’ajuda d’aquesta taula, veiem la població mitjana i podem ajustar una taxa de naixement i morts.
Aleshores, partir de la població inicial puc tenir la població actual a cada moment i els naixements acumulats.

World Population: cronologia amb la població total, fites rellevants en la història de l’alimentació o la salut i mapa dinàmic que s’actualitza amb l’increment de població.

FÓRMULES

Amb una taxa neta de creixement anual de r, tenim P(2)=P(1)*(1+r), P(n)=P(1)*(1+r)(t-1). Surten uns valors baixos els primers segles i a partir del 1700 comencen a arribar als 5-12 per mil. Això vol dir que fins aleshores la mortaldat gairebé igualava la natalitat. ( a la inversa, si tenim els valors de la població, la taxa de creixement és: r=[P(t)/P(0)]^(1/t-1) – 1

Els naixements acumulats serien: N(1)=P(1)n amb n la taxa de naixement, (que és n=r+m, si tenim creixement i mortalitat) N(2)=P(2)n=(P1)*(1+r), N(t)=nP(t)=nP(1)*(1+r)(t-1).I la suma: N(1)+N(2)+…N(t)= nP(1)*(1+ (1+r) + (1+r)2 + (1+r)3 + … (1+r)(t-1))  [ S-1=(1+r) + (1+r)2 + (1+r)3 + … (1+r)(t-1) = (1+r)[S-(1+r)(t-1)  ]   ,   (1+r)(t-1) – 1 = Sr, S =( (1+r)(t-1) – 1 )/r ]

cal posar r dividit per 1000, r’

N(t)=nP(1) [ (1+r)(t-1) – 1 )/r ] = (r+m)P(1)[(1+r)(t-1) – 1 )/r]

https://en.wikipedia.org/wiki/Classical_demography

https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_states_by_population_in_1_CE

https://en.wikipedia.org/wiki/Demographic_history

https://en.wikipedia.org/wiki/Demographics_of_the_world

https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_largest_cities_throughout_history

 

Posted on

Exposicions

[ De cada tema voldria preparar una exposició per la vitrina.

  • dina5 plegable que fa com una sala
  • QR per continguts multimedia
  • el que existeix com fitxes en un tauler: peces en calaixos debricolatge (particules elementals, petites figuretes d’animals, persones petites, quadres, música, llibrets, sentiments, els fets com a banderetes? una etiqueta on hi ha la peça
Posted on

Moviments culturals, autors, obres, països

Com estructuro la història de la cultura?

  • General (pintura, poesia, dansa, etc)
  • tipus (drama, lírica, novel·la)
  • moviments (simbolisme,
  • nacions (literatura catalana, música francesa …)
  • autors i obres

GENERAL

Una pàgina descrivint-ho tot

tipus: post cat:obra #:nomtipus, ex poesia , poesia lírica

moviments: post cat: historia cultura #nom dansa, etc

literatura per nació: pàgina query: cat: autors, obres #literatura catalana

autor: post cat: biografia #nom, literatura catalana, moviment

obra: post cat: obra #nom autor, literatura ctalana, moviment

Posted on

Història, blocs, fets

Història  |  Societats, civilitzacions idees |  Història blocs fets  |  Societats, grups, activitats  |  Civilitzacions

Fet social elemental i invariants dels fets socials  | Infraestructura, estructura, super estructura   |   Blocs de grups socials, vides individuals, activitats cícliques.

[El fet social]

[Què és el que existeix? persones, comunitats, països, civilitzacions, cultures, idees?

[Hi ha els relats dels llibres d’història que identifiquen unes civilitzacions, un relat basat en  els jaciments i els documents.  Es remarquen els canvis de poder a cada societat causats per invasions, guerres, batalles, o eleccions. Hi ha els estudis sobre parentiu i mites de societats que aporta l’antropologia cultural. Hi ha els canvis en la manera de produir degut a les diferents tecnologies disponibles. Podem considerar què passa prestant a atenció a diferents coses: la formació i evolució de grups socials, ciutats, pobles, civilitzacions. O bé les vides dels individus a cada Què considero? les vides dels individus? les ciutats, els pobles, les civilitzacions? les tecnologies, les idees?  Puc observar la terra, el terreny i els biomes. Em puc fixar en la vida d’un humà, la seva conducta observable, inferir els seus estats mentals.

Els fets físics consisteixen en matèria i energia, que podem mesurar. Una part particular d’aquests fets són els de la vida, sistemes complexos que creixen,  es reprodueixen i muten en un entorn. El fet humà és té una capa física i biològica però el seu tret irreductible és l’experiència. El fet cultural és un contingut amb un suport físic però relativament independent d’ell que entra a formar part de l’experiència humana. Què caracteritzaria el fet social (elaborat a invssoci als 90)?

  • un grup, o membre d’un grup, duent a terme
  • una activitat o sostenint una relació amb
  • un altre subjecte (grup) o algun dels entorns possibles, entorn físic, social, entorn cultural, individual

Així tenim diferents entorns i tipus d’activitat:

  • Entorn físic: territori on establir residència i obtenir recursos per satisfer les necessitats (biomes), delimitat per veïns o obstacles naturals. Conté també les construccions i objectes construits pels humans.
  • Activitats d’infrastructura: Producció d’aliments, obtenció de materials per satisfer necessitats.
  • Activitats d’estructura: parentiu, formació i organització de grups, residència, aparellament, ciutadania, integració versus exclusió
  • Activitats de superestructura / entorn cultural: costums, visió del món compartida pels membres del grup, valors, lleis, art, ciència, tecnologia
  • Entorn individual: afegiria un entorn individual donat per les necessitats o expectatives dels membres de la societat: alimentació, refugi, reproducció, afecte, integració social, saber, resposta a la mort i no transcendència, justificació de les desigualtats socials (s.moral). Aquestes necessitats varien segons les societats i les èpoques, i determinen la satisfacció o insatisfacció. Aquestes expectatives són factors que han de tenir en compte els economistes a l’hora de predir el comportament de la població.

Invariants

Quins serien els invariants a observar en els grups socials? Quins són els canvis per organitzar la vida dels grups socials en diferents blocs? Hi ha un conjunt d’activitats, fets. que relacionen els humans, territori, objectes i continguts culturals. Com es delimiten els períodes antiga, medieval. moderna. I dins dels períodes, les civilitzacions? Què detectaria un dimoni de Laplace millorat?

Observació d’estructures i activitats. A l’hora d’imaginar un inventari, no faríem la llista de les vides individuals i tots els seus actes, sinó la llista dels diferents grups.

  • a quin territori resideixen, són sedentaris o nòmades
  • com satisfan les seves necessitats d’aliment (recol·lecció, caça, agricultura, ramaderia) i refugi? quines eines i infraestructures tenen disponibles? Quina energia fan servir (sang, vapor, combustibles fòssils, elèctrica)? Quines tecnologies?
  • com s’aparellen, quants fills tenen, qui se’n cuida.
  • com es distribueix la feina? quina jerarquia de classes socials hi ha? què pot aspirar a viure algú (biografies tipus) esclaus, pagesos, artesans, soldats. Gremis. Com s’estableix o canvia l’autoritat? Dictadura, democràcia. Relacions amb altres comunitats.
  • quins costums hi ha? quines lleis? Quin llenguatge? quina idea del món i de com va començar? Quines tecnologies? Quines històries s’expliquen?Com es transmeten?

Canvis, delimitació de períodes

  • Modificacions en la manera de produir, degut a factors climàtics o noves tecnologies (agricultura, vapor, automatització)
  • Modificacions en l’estructura de poder, per una invasió, una guerra, una revolució o un canvi (una altra societat imposa la seva estructura i redistribueix el poder, imperi romà, bàrbars). Consolidació de noves formes de govern (declaració d’independència, Constitució.
  • Modificacions en el territori o recursos (descobriment Amèrica, nous materials)
  • Modificacions en les idees i comunicació: Canvia la religió dominant (Politeisme a cristianisme a laic) o la manera de comunicar (oral, impremta de Gutenberg, ràdio, televisió), descobriments científics i tecnològics.

Infraestructura, estructura, Superestructura

Resulta útil classificar-ho ens els àmbits que proposa l’antropòleg Marvin Harris, als quals afegim el territori ( Societats, grups, activitats)

  • territori
  • infraestructura: activitats de reproducció i producció
  • estructura: formació i organització de grups, residència, aparellament, ciutadania
  • superestructura: costums, visió del món compartida pels membres del grup. Podem fer una història de la cultura, les arts, la ciència, la tecnologia, la visió del món.

Hi podríem afegir les biografies “tipus“, les diferents maneres de viure que hi ha en una societat segons la seva estructura, per exemple, caçador, cabdill, esclau, pagès, artesà, capitalista, assalariat. Els 100.000 de vides que estimem que hi ha hagut pertanyerien a alguna de les “biografies tipus” que admet cada societat.

Blocs, fets, civilitzacions

Així proposem estudiar el passat de les societats en uns blocs històrics  que tindran uns invariants de territori, manera de produir (caçadors recol·lectors, agricultura, indústria), estructura (qui té el poder i quina forma), i weltanschauung o visió del món. Aproximadament  Cada bloc suposa una població en un territori amb un conjunt de fets que es repeteixen, activitats cícliques. A més puc destacar alguns fets puntuals, com el concili de Calcedònia, una batalla, que es corresponen a una societat.

  • 300 blocs descrivint societats amb un mapa associat i una classificació de civilització. (en una BD externa) [Aquesta proposta vol evitar la simplificació que el món sencer canvia d’etapa simultàniament passant del paleolític, neolític, bronze, tots alhora. També vol evitar la simplificació eurocèntrica que estableix una caòtica edat mitjana quan, per exemple a la Xina hi ha una civilització estable i pròspera, els Tang i Song. I la simplificació de donar raó només del més representatiu a cada etapa, com si no existís Austràlia abans del s19.
  • Activitats cícliques: que duen a terme les societats  (Societats, grups activitats) Catalogades a Societats>Activitats>economia, parentiu, comunicació, religió. Per exemple, llaurar la terra, casar-se, educar, ritus funeraris. Si cal un post pot estar a les dues categories.
  • Fets puntuals: batalles, descobertes, biografies de personatges remarcables. Es podran presentar en una cronologia. Categories de fets història subdividits en econòmia, militars, polítics, religió, infrastructures [eliminar els de períodes que puc deduir per la data]. Poden ser una batalla, un concili religiós, la construcció d’un aqüeducte.

Aquests blocs es poden pertànyer a uns 7 tipus bàsics de civilització, segons la cultura i tipus d’economia, i poden situar-se a una de les 5 “cases” de la història. A cada bloc s’han anat succeint milers de vides humanes.

Al projecte de museu es descriuen els itineraris possibles.

Posted on

Inventari. Model de dades

(1) Què tenim? Sistemes i fets, tipus i ocurrències, concretes i estimades

(2) Objectes, experiències, propietats, teories

(3) Models de dades, per a 4 escenaris

(1) Què tenim? Sistemes i fets, tipus i ocurrències, concretes i estimades

Parxís. Un model molt simple seria un parxís. Els sistemes són les fitxes i descrivim l’estat de l’univers per la posició de les fitxes al tauler. Seria el mateix que un sistema mecànic simple, unes partícules amb certa massa i descrivim el sistema donant la seva posició, velocitat i camp de forces. Ens trobarem que hi ha tantes coses que no sempre podrem descriure a nivell de particulars sinó que farem servir “universals”, com galàxia, estrella, a part de Betelgeuse a Orió, o la biografia de Haydn i la població de Viena al segle XVIII., que descriurem amb ocurrències aproximades.

Herbaris i capses d’insectes, quatre tipus de “coses”. Un altre model seria un magatzem o un museu on s’exposés en vitrines un exemplar de cada tipus de cosa que existeix i s’expliqués on n’hi i què fan, com per exemple l’ós polar i el seu hàbitat. Imaginem que fem el mateix amb les partícules elementals, o amb les emocions. En pensar a fer un inventari veia quatre tipus de fet:

  • fets físics: sistemes que puc pesar  i mesurar, inorgànics i vius
  • continguts culturals que es transmeten entre individus de diferents comunitats i que poden tenir un suport físic, les variacions Goldberg, la idea de l’amor romàntic.
  • comunitats amb individus que cooperen, es comuniquen
  • la vida humana, amb experiència conscient i una autonarració que es desenvolupa dins d’una comunitat

Així tindrem coses i fets que protagonitzen les coses. Tindrem també relacions tot parts: partícules elementals < àtoms i molècules < gasos, líquids, sòlids < roques < < molècules orgàniques < cèl·lules<teixits < organs < sistemes de l’organisme < organisme < vida comunitats en biomes.

[i potser també, experiències individuals < narració autobiogràfica; actes de conducta < biografies, relacions entre membres d’una comunitat < vida en comunitats barris, ciutats països]

(2) Objectes, experiències, propietats, teories

Si pensem l’objecte “estrella”, podem tenir diferents propietats:

<objecte estrellapolar>
     <coordenades> x y </coordenades>
     <magnitud> m </magnitud>
     <distancia> d </distancia>
     <valor expectral> e </>
</objecte>
i cada una d’aquestes propietats remet a una experiència o teoria (que acabaria fent referència a una experiència).
<propietat coordenades>
     <experiència> mesurar angles </e>
</coordenades>
Tot el que predico d’un objecte ho he de justificar, bé amb una experiència a compartir, o amb una teoria a explicar.
Així tenim:
Objectes [noema en fenomenologia]
  • amb propietats (que vénen d’experiències i teories)
  • Cosa o fets que dic que són: un arbre, un electró, la guerra de la independència
  • Existeixen en l’espai i el temps
  • el que dic que és, ho he de justificar amb una experiència, que pot ser directa o una referència o teoria
  • són el correlat dels actes intencionals segons l’experiència

Experiències [noesis en fenomenologia]

  • amb objectes que tindran propietats
  • són coses que puc fer, patir: mirar el cel, llegir un document, patir dolor, tocar un instrument, pensar, imaginar

Teories

  • que poden introduir objectes, reproduir-se en diferents experiències, tenen un suport en objecte/fet (document, sons)
  • continguts que puc compartir: teories científiques, procediments o receptes, relats inventats, música

Així:

  • una taula d’objectes: ID nom, notes wikipedia
  • una taula de propietats d’objectes: IDobjecte propietat valor: longitud, temps
  • una taula de propietats i les experiències associades
  • una taula d’experiències: ID nom notes wikipedia i la teoria o cultura que les engloba
  • una taula de teories: teoria i problema anterior, nova proposta, nous elements
  • BD les coses
  • Què: Nom i tipus (, Roma, imperi  |  Barcelona, ciutat   |  pagès medieval  |  classe social)
  • Quan: t1, t2
  • On: Nom lloc, tipus, coordenades (punt, track o polígon, dades per generar el shortcode), enllaç a BD d’espai
  • altres [camps a reutilitzar], nom camp, valor camp, exemple població inicial, taxa naixement i mort   |   classes socials (puc tenir variables que siguin matrius?)

 

BD sistemes i activitats

ciutat

pagès llaurar la terra

 

 

 

 

Posted on

CATEGORIES

  • ANOTACIONS

FETS i SISTEMES

  • UNIVERS
  • TERRA
  • SOCIETATS
  • PERSONES
  • CULTURA

Les categories classifiquen posts i es basen en l’ontologia: coses, fets que protagonitzen coses, i comentaris.

Els menús i les pàgines corresponen a la presentació, al recorregut per les sales del museu.

ANOTACIONS: Posts que no corresponen ni a fets (coses que han passat) , ni a sistemes (pedres, espècies, històries, sentiments, obres)

  • META: Continguts sobre com és el museu, justificacions sobre la proposta.
  • MUSEU: Continguts expositius del museu personals, que no correspondrien a continguts estàndar que poden estar a la wikipedia, per exemple. Les propostes contemplatives de l’Ara i aquí, 6 contemplacions, itineraris que unifiquen a filosofia, religió, història de la ciència, exposicions particulars, els camins del saber.
  • NOTA: Reflexions meves, el que seria un text en un cartell en un espai real. Tenen una taxonomia particular, ANOTACIO, que permetrà generar un cloud amb els seus tags, sense que apareguin per exemple, altres tags com Haydn.

UNIVERS

  • FETS: Història de l’univers: big bang i expansió galàxies, protagonitzats per estrelles, planetes, galàxies. Escenaris: sistema solar, estrelles properes, galàxies, gran escala. Posts etapes de l’evolució de l’univers, cat FET > Cosmos
  • SISTEMES: Estrelles, planetes, galàxies. Posts sobre objectes celestes, estrella, – com incloure les diferents versions al llarg de la història de la ciència?] cat SIS > Cosmos [serien les zones de l’espai una mena de categories?]

[

experimental

inventari fets i sistemes en l’espai i el temps, catàleg d’estrelles i galàxies, mapa del cel

]

SALES

(quina seria la meva guia de camp?]

  • el cel estrellat i mapa de les constel·lacions
  • les diferents visions del cosmos enllaç a cultura > obres > ciència > cosmos, les aportacions al llarg de la història de la ciència que ens han construit la idea que tenim del cosmos.
  • Potser una llista de fets,
  • història de l’univers: query sobre fets > cosmos
  • “calaixos amb objectes”: query o llista sis > cosmos
  • enllaços a art (els observatoris com Jantar Mantar), literatura i música, query sobre obres que portin tag “cosmos”, que el nostre cos està format per àtoms que es van originar, l’exposició “sonora”.
  • inventari

TERRA

  • FETS: Història de la terra: origen, etapes de l’evolució geològica i biològica. Protagonitzat per capes continentals i atmosfera i hidrosfera, hàbitats i biomes, espècies animals i vegetals. reducció cat> FET > evolució terra (els períodes)
  • SISTEMES
    • Geografia1: litosfera, atmosfera, hidrosfera, muntanyes i rius, biomes [una taxonomia de llocs] cat> sis > geografia (continents, muntanyes, rius, planes, deserts |  fets recurrents: les estacions, els vents, els grans cicles de l’aigua, oxidació
    • Geografia2: 8 ecozones, uns centenars d’ecoregions amb 25 biomes [el museu de Glasgow estava per Habitats]
    • Geologia: roques i minerals
    • Biologia: espècies animals i vegetals (aquí en principi hi hauria d’haver també l’homo sàpiens, com a sistema que té una massa, unes parts, i contraposat a les sensacions introspectives. La psicologia “observada” també hauria de pertànyer aquí, estrictament. Però podem observar conducta sense sentir empatia? I l’autopercepciño del cos – mnalgrat el que diu Auden que ens és estrany, també costa de separar). La genètica d’un home i d’un gos és molt similar; però els escans cerebrals i la conducta?]

SALES

  • els meus viatges [posts vida] les exploracions del món  [fets. exploració], la història dels mapes [obres mapes]
  • evolució de la terra [FETS > terra] [obres ciències Lydell i estratigrafia, Darwin]
  • SIS
    • la terra en conjunt els grans cicles [SIS terra]
    • geologia: la formació de roques i com evolucionen + la meva col·lecció [sis >terra >geologia>roques, minerals
    • espècies animals i plantes [veure invsbiol per com explicar la fisiologia i tots els aspectes]

SOCIETATS

  • FETS: Història de l’home protagonizada per “civilitzacions”, enteses en sentit ample, les quals hauré assignat una taxonomia. [ cat: FET > soci o història> [ detallar més? expansió conquerir, canvi tecnològic]
    • evolució humana
    • prehistòria
    • història antiga
    • història medieval
    • història moderna
    • història contemporània
    • Història de la cultura: Art, música, literatura
  • SISTEMES
    • [el territori és un sistema terra]cal esmentar-lo
    • grup d’humans organitzat: família, poble, regne, i les seves activitats, igual que les espècies animals i la seva fisiologia: aparellar-se, reproduir-se, assentament i refugi, aliment i energia, comerç.(llaurar u camp, lluitrar, fer auditories) Classes socials i papers dins de cada grup [veure model de la loteria del destí] [biografies tipus] [les activitatsd es poden fer gràcies a la tècnica i visió del món disponible]
    • [els memes o WeltAnschauung que la regeix: idea sobre el món, tecnologies com agricultura o mineria, religió, costums i rituals per viure l’art, la lectura, la música,]

Per cada “bloc” de civilització caldrà indicar el sistema o sistemes, tipus de societat i classes socials i biografies tipus, amb la població i evolució de la demografia (com en la simulació de la loteria). I a més el territori i els memes o weltanscauung que i intervenen. (A Antropologia, a l’hora de parlar de societats es distingia entre infraestructura (demografia, economia, com creixen els individus, com obtenen menjar i energia, llaurar la terra, comerç), estructura (com s’organitza, família o similars, pobles, regnes) i superestructura: creences i continguts. I hi afegiria les biografies “tipus“, els papers que hi ha a la societat: un pagès forma part d’unes etsructures, du a terme unes activitats d’infraestructura.

Proposo com a categories:

 

  • Grups socials: família, poble, ciutat, estat
  • activitats de grups socials
  • rols, papers, classes socials
  • jaciments

una ciutat seria un grup social, i un canal, una carretera, un pont? el jaciment és l’equivalent a un fossil, Hi han de ser perquè a partir de documents i jaciments hem de poder reconstruir la història.

 

SALES

  • Itineraris:
    • recorregut des dels inicis, genographic i blocs de civilitzacions [si es pot indicant les fonts de documents i jaciments]
    • recorregut invers, els meus avantpassats possibles (fins al meu genographic, quantes generacions tinc enrera)
  • Query inventari loteria del destí: un atlas [veure javascript i openbstreet per fer atlas]  i una data
  • Prehistòria i la colonització del món. Una pàgina + posts FET
  • una pàgina índex de la història i princials civilitzacions
  • les principals civilitzacions, a les quals potser assignaré una taxonomia (Grècia, Roma, Imperis Xinesos). Els correspondrà un tipus de societat: imperi, regnes feudals, nació-estat i una la superestructura o Welanschauung, el conjunt de creences pel qual es regeix una societat, és una barreja de costums, religió, ciència i filosofia moral, ho classifico com a obra > weltanschauung? Faig una pàgina MUSEU que agrupi moral, ciència, religió?. Les activitats d’infrastructura són quelcom que es repeteix en elt emps, no és un fet aïllat com una batalla). A nivell de sistemes, si superestructura va a obres, ho mantinc a part? Hi ha activitats econòmiques, com agricultura, ramaderia, indústria, comerç, i activitats d’infrastructura que és formar parella, tenir fills, ser acceptat o expulsat d’una comunitat.
    • una pàgina per civilització
    • una llista de fets corresponents a aquesta civilització, CRONOLOGIA: cat FET + taxonomia civilització
    • una llista d’obres corresponents a aquesta civilització: cat SIS Obra + taxonomia civilització
    • llista de biografies que corresponen a aquesta civ
    • un simulador inventari?
    • referències a la història de la cultura i als tipus de societat
    • data inici i fi | territori | veïns  |  blcos abans i després  |  població inici fi i mitjana  |  xifres economia i comerç   |  classes socials i biografies tipus
  • Calaixos de tipus de societats [tribus, feudals, regnes, imperis, i cadascun quines instàncies ha tingut] [tipus de biografia disponible  cada societat]
  • l’estat del món
  • els meus viatges a diferents civilitzacions, els viatges en el temps, Grècia, Etiòpia

PERSONES

FETS: experiències i fets d’una biografia [La meva vida: infantesa, adolescència, Adult 1, pare, separat, prejubilat]

SISTEMES:

  • L’organisme, que és un sistema físic (aquí en lloc de terra) homínids
  • Experiències fenomenologia [catàleg de colors, d’emocions]
  • Conducta observable? (entre l’experiència que narrem introspectivament i la unitta biogràfica)
  • biografia general: serìes encaixades de plans i projectes
  • Biografies tipus
  • [Part dels grups socials, [anar a treballar, aparellar-se]
  • [Consumidor i creador de continguts]

SALES [la condició humana]

  • introducció i presentació de 6MM de biografies, ruleta dels destins
  • [la meva vida, una guia per contemplar la pròpia vida, els elements d’una autobiografia: el cos i els gens, informes mèdics, la clase social on hem anscut i en la que ens hem ogut, que ens han transmès els pares, experiències biogràfiques, el camí de la vida
  • maneres de ser home: biografies tipus de cada civilització [cat > persona biografia + tag tipus societat]
  • llista de biografies concretes per civilització i tipus [fets biografies + taxonomia + tag musica filosofia]
  • el cos i les malalties [com el DHDM Dresde](pàgines agrupació i posts per anatomia, fisiologia, sis> persona>organisme]
  • experiències i fenomenologia, percepció, el patiment (pàgines agrupació i posts per tipus, sis> persona>experiències)
  • Conducta

CULTURA

FETS: d’historia de la cultura (ex. la publicació d’un llibre, un concert, un fet d’història de la ciència

SISTEMES: [hi ha les obres que són objectes concrets, a banda le sidees sobre el món, que poden tenir el suport, les tècniques, i els rituals socials)

  • Obres d’art, literatura, música, cinema, teatre
  • Idees ciència, filosofia, religió
  • Tecnologia
  • Rituals religiosos, maneres de viure l’art, la música, què és el desitjable, el bo, el just, les estratègies de vida, Weltanschauung

SALES

  • 4HH_C1A Art [els museus galeries d’art](obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C2L Literatura  [les biblioteques] (obres i pràctiques socials) [provar a posar tags a la poesia: meravella davant l’univers, angoixa, l’absència de Déu]  [històries: mites grecs (i les tragèdies) , la bíblia, les 1001 nits, les faules i contes, noveles]simbolisme Peleas i Melisande que inspirà Schönberg, Debussy, Sibelius i Fauré.
  • 4HH C3M Música [les sales de concert, els aparells] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C4D Dansa [places, escenaris] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C5T Teatre 4HH_C5C Cinema [teatres, pantalles] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C6T Tecnologia [ciències aplicades] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C7F Filosofia, 4HH_C7C Ciència,  4HH_C7R Religió |  [societats Història de les idees sobre el món Weltanschauung] [Museu de la ciència, Temples] [arquetitpus de jung]
  • Estratègies de vida i memes [guanyar el cel, ser innovador, sempre jove], Costums socials i drets (obres i pràctiques socials), rituals religiosos funerals,
  • PREGUNTES
  • [el meu món]
Posted on

Les obres culturals com a respostes a preguntes

 

Ja a la dècada dels ’90 quan treballava els quatre tipus de fet (físic (i vida), social, experiència i cultural) proposava que cada contingut cultural, ja sia en art, ciència o filosofia, es podia entendre com la resposta a un problema [preguntes]:

Previ: un problema/situació en un marc conceptual (què hi ha? com classificar les substàncies químiques, la gent és infeliç, mecànica de Newton i transmissió d’informació no instantània, estic avorrit)

Proposta: una nova teoria que invalida l’anterior, o bé l’amplia en un marc més ample. Es proposa una llei, un nou ens (una divinitat, electrons), un nou tipus d’art o música.

Implicacions: es reordena la realitat, per exemple en el cas de la teoria atòmica, hi ha noves maneres de respondre a interrogants de la sensibilitat en elc as de l’art, com l’aparició de la novel·la, per exemple [millores] [queden qüestions pendents que seran objecte de noves propostes]

FETS / SISTEMES

Univers: estrelles, planetes, galàxies, forats negres, Big Bang

Terra i vida: hàbitats i espècies, evolució biològica i geològica

Història: Societats, biografies, cultura, història civilitzacions biografies, història cultural

Fenomenologia: experiències de persones

El 2015, després de mirar de formalitzar una ontologia per a l’inventari, proposava a l’hora de presentar qualsevol ens (sistema) , l’havia de relacionar  amb una experiència o amb una teoria.

  • objectes / propietats
  • propietats / experiències [teories]
  • Teoria: pregunta o teoria anterior, proposta, implicacions com nous objectes, noves preguntes

Així, els posts de filosofia, religió, ciència, formes d’art, música, literatura, miraran de tenir aquesta estructura:

  • enllaç a la teoria o estil artístic precedent
  • tipus de pregunta a la qual responen
  • Explicació i implicacions de la proposta: es proposa un nou ens? es reordena la realitat? una nova forma musical? innovació? recuperació de quelcom oblidat?
  • Què queda pendent? [nou problema] [això m’ho hauré d’inventar bastant ja que normalment no és explícit]
  • enllaç a les següents teories o propostes

Això permetrà:

(1) seguir un itinerari en la conversa cultural

(2) Tenir una visió de conjunt de les respostes que s’han donat a una qüestió fent un query sobre el tipus de pregunta [categoria o tag?]

Teories vs Weltanschauung

A la història de la cultura tindrem un seguit de teories a ciències, de maneres de veure el món a filosofia, de religions, d’art. En algun cas, com la ciència, l’última es podrà considerar que assumeix o invalida les anteriors. En altres, com en l’art, coexisteixen.

Cada civilització té una visió del món, una proposta més o menys compartida sobre què hi ha al món, les propostes d’art. Podem aventurar que, el que creu la gent, suposant que en puguessim fer una estadística, no coincideix amb el que diu la teoria més avançada. Així podríem parlar de “física popular”, o “filosofia popular” (folk psychology). De manera més exacta, podríem dir que coexisteixen unes quantes visions del món, que són acceptades o rebutjades, per exemple religiós, no religiós, dretes, esquerres.

A  història de la cultura seguiríem l’itinerari de preguntes i respostes (teories).

A la història de les civilitzacions especulariem sobr quina és la idea del món dominant, en que creuen els membres de la societat.

Pla:

(1) Esbossar història de la cultura:

  • idea del món, itinerari de ciència, filosofia i religió, posts generals [com les explicacions de la wikipedia], ampliable cites d’obres concretes, biografies, que si cal es podran agrupar per tag (ex. Plató)
  • arts: itineraris i posts sobre estils, ampliat amb biografies, galeries d’imatge [grup o individuals?], galeries de vídeo, posts de cites [individuals?] . Possibles agrupacions per tag.

(2) Història i Weltanschauung: Esbossar per a cada gran civilització quina idea tenen del món, la seva superestructura, quines creences religioses o estratègies de vida competeixen entre sí, quines maneres de viure, quin art i música es consumeix. Això evita l’error d’identificar la Weltanschauung d’una civilització amb les teories més modernes disponibles.

Posted on

Tenir cura del museu

Manteniment del museu

Tenir cura de la casa de l’ànima

Sant Agustí a les Confessions, en parlar de la memòria, comparava l’ànima a una casa on es guarden coses. Seguint amb la metàfora, si l’ànima és com una casa, com n’hauríem de tenir cura?

  • no omplir-la de porqueria [no escoltar segons quina ràdio o TV]
  • netejar-la periòdicmaent [ estones de silenci, viatges per canvis de perspectiva]
  • decorar-la amb els veritables tresors [el que he vingut a catalogar com a meu món ampliant la idea de Palau de la memòria ]
  • Tenir finestres i llum [ estar obert al món i al que passa]

El treball: els magatzems, on queda la informació provisional

2022

A un conte de les 1001 nits un califa educa el fill i mana construir un palau amb 360 habitacions, una per a cada saber, i cada dia uns mestres li ensenyaven a una cambra diferent.

El Palazzo della civilta italiana té 9×6=54 arcs a cada façana. Si deixo la galeria exterior podria imaginar 7×6 42 espais per cara, 168 cambres corresponents diferents sabers, o 216 si les compto totes. 216 exteriors. I si compto també els interiors, tinc una planta de 7×7=49 espais per planta 49×6= 294 espais interiors. I si també fessin classe a l’aire lliure, 9×9=81, 81×6 =  486.

2023

A més de la metàfora del palau com a espai de records i idees, si hi afegim una secció corresponent als estats mentals emocionals , els records biogràfics, els desigs, les expectatives que hem tingut, les frustracions, aleshores tenir cura d’aquesta secció vol dir recórrer i acceptar tot el que som. De la mateixa manera que hi ha gent que té una part de la casa neta i endreçada per mostrar, i després habitacions fosques plenes d’objectes innecessaris, podem tenir una vida  parcial, amb presència només del que volem mostrar, o a l’inrevés, amb presència de les nostres frustracions, sense visitar la cambra on hi ha totes les experiències maques que hem viscut. Eckart Tolle i altres tipus de meditació ens conviden a viure el present, però és empobridor renunciar a la vida amfíbia. Viure el present és saber obrir la finestra, i no quedar-se tancat em un quarto fosc, però la vida interessant consisteix a obrir la finestra i tenir totes les habitacions que es puguin recórrer.

Posted on

El museu sobre la història

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | Els períodes de la història  |  El Projecte de museu:
Museus d’història i cultures del món  | Itineraris i vistes | Com ho faig , base de dades  |    Edificis i museu a la vitrina |  Llibres i materials

ELS MUSEUS d’HISTÒRIA i CULTURES del MÓN

Els museus van començar com col·leccions d’art antic, procedent de campanyes militars o expedicions. Els frisos del Partenó al British, Pergamom, l’art d’Egipte al Louvre. Inicialment l’art “primitiu” tal com les màscares africanes es descontextualitzava, i es penjava a una paret com si fos un quadre. Amb l’antropologia cultural es va voler entendre les diferents maneres de viure, com obtenien aliments (per exemple la pesca dels esquimals), com enterraven els morts, com celebraven els matrimonis.

El  British museum, presenta la descoberta a la sala de la il·lustració, art i objectes d’Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia,  Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). I algunes exposicions sobre temes com la vida i la mort, o el desig.  El NY  MET quelcom semblant. El Kelvingrove presenta com la història es construeix a partir de documents i jaciments i proposa una visió ràpida de maneres de sobreviure (st. Kilda a Escòcia, Benin, indígenes la Brasil, aborígens a Austràlia. El Musée d’etnographie, (les archives de la diversité humaine), el museu etnològic de Ginebra és modèlic en el seu recorregut, presentant una síntesi de tots els pobles. A la col·lecció online es poden consultar per continents i per grups ètnics. El Museu etnològic i de cultures del món de Barcelona presenta peces d’Àfrica (Egipte, Fang a Nigèria, Oceania, Àsia,  (’Índia, l’Afganistan, el Nepal, el Tibet, Birmània, Tailàndia, les Filipines, Indonèsia, el Japó, la Xina i Corea), i Amèrica .

El Museu d’història de Catalunya i el Museu d’història de la ciutat proposen una vista més crònologica, des dels origens, la definició d’una identitat, i l’actualitat.

El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny proposen explicar al vida a través dels objectes.

A més dels museus tinc els contactes que he pogut fer amb altres cultures en viatges o ficció: la historia que he explorat.

Tenim doncs, dues propostes:

  • recorregut cronològic, limitat a un àmbit, Catalunya o Barcelona. No conec cap museu d’història que proposi un recorregut per tot el món
  • una mostra de les “maneres” de viure de diferents cultures, agrupades bastant en el que he anomenat les “cases de la història“, i centrat sobretot en els períodes primitius. És el que ofereixen, parcialment, els museus de les cultures.

ITINERARIS i VISTES

Si el que existeixen són Societats que neixen, evolucionen i desapareixen, essent substituïdes per altres, què vull poder contemplar? què vull aprendre? quins recorreguts, què ha de proposar el museu?

  • Una idea de com construïm un relat plausible del passat a partir del que ens envolta, la història de la història.
  • Una idea de com pensar i estudiar els grups socials, història, antropologia, sociologia, dret.
  • una idea de les les “maneres de viure” en el món, els tipus de societat caçadors-recol·lectors, ramaders-nòmades, agricultors societats feudals, regnes i imperis amb religions, civilitzacions, estats de dret, societat industrial, repúbliques, societat de la informació. Les grans civilitzacions , Egipte, grega, semítica, xinesa, índia, cristiana. Una idea de les 5 “cases” de la història, els espais en què podríem dividir el món.
  • Tenir una aproximació a què passava a cada lloc i cada moment. Donada una data, obtenir una “foto” de quines cultures i civilitzacions hi ha al món. Poder fer un recorregut des que l’homo sàpiens va colonitzar el món des de l’Àfrica, fins a l’actualitat → Recorregut , les 5 cases. [l’ull de Déu].
  • una idea dels grans canvis en les maneres de viure: la migració de l’home i paleolític, neolític primeres civilitzacions, era axial -500 500, edat mitjana invasions estepes, edat moderna les nacions i revolució industrial, la tecnologia, internet. Una visió general dels reptes de cada etapa, qui els assoleix i qui es queda enrere.   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
  • Cronologies de fets singulars, batalles, fets culturals
  • Biografies, una idea de les 100.000 milions vides que s’han pogut viure, la ruleta dels destins.
  • Una idea de l’estat del món actual, els principals problemes
  • Connexions amb la història de la cultura, art, tecnologia, evolució de les llengües
  • Discussió:
    • Veritat única o diverses narratives possibles?
    • Les societats en la història, direcció? atzar?
  • Contemplació:

COM HO FAIG

Pàgines i posts en format lliure per descriure etapes en general

BD EXTERNA: work>inventari>historia.ods; >geografiahistoria>demografia.ods; inventarisicites>inventarihistoria.odt

  • temps inici, temps final
  • població inicial, taxa de creixement, mortalitat
  • mapa kml associat amb color característic per segons tipus de societat i civilització. (un cop entrat el registre a la BD, executar zmapahistoria.php)
  • tipus de societat (amb model de classes socials) i civilització
  • Pendent [ evidències: documents, jaciments, experiments, descobriments, tot el que fonamenta l’existència d’una altra cosa] [llenguatge]

[Fets història: base de dades a inventari: t1, t2, coordenades (geotag), nom, text, qui (persona biografia, o grup social), tipus (què: activitat social, guerra, invent, pacte, desenvolupament (com al civilization)]

ELS EDIFICIS

  • Entrada, societat i passat al voltant / els meus viatges + la història en mi / el projecte de museu
  • La (re)construcció de la història
  • Conceptes per pensar les societats / Civilitzacions
  • Avantpassats/ Museu biografies / ruleta dels destins
  • Recorregut / Etapes / cases de la historia
  • Reflexions

PROPOSTES PEL MUSEU a la VITRINA  [ editar]

 

vitrina1: figuretes de batalles + documents, destrals, cinturó nazi

vitrina2: fitxes de les sales, edifici, diorama de figures per representar el fet social

(1) Etapes / recorregut: 4 grans mapes per a la visió simplificada la colonització del món, inicis agricultura, primeres civilitzacions / postclàssica xme islam mongols xina  / moderna món connectat / imperialisme i colonització. complementats per diorames sales. Etapes, què cal fer a cada època.

(2) Models de tipus de societat, les “maneres d’estar en el món” Esquema de fet social: relació o acció amb entorn territori, estructura, superestructura . tipus economia: caçadors, agricultors, industrial, informació / tribu cacicat//”maqueta amb figuretes”?, Cristianisme, budisme, hinduisme, islam, comunisme, humanisme modern.

(3) museu biografies i ruleta dels destins: figuretes contraposat a la història dels mapes i territoris.

(4) Reconstrucció de la història, mètode documents i jaciments / Reflexió .  Història i veritat, determinisme, el mal i el patiment, taques de sang.

(5) Objectes de museu: destral, sivella cinturó Got mit uns, un document antic? Figuretes de batalles.

(?) [EXPOSICIÓ EN EL TEMPS, variant cada setmana per cobrir una sèrie de fets, o un cada dia de la setmana?][ com un calendari?]

  • Dilluns: evolució de l’home, paleolític
  • Dimarts: la revolució del neolític /primeres civilitzacions / Egipte
  • Dimecres: Grècia,Roma / HAN, Israel
  • Dijous:Migracions  edat mitjana 1/ TANG //Edat mitjana 2
  • Divendres:Renaixement nou món /s17 /s18 ilustració
  • Dissabte: s19 industrialització romanticisme /primera guerra , anys 20 entreguerres /WWII i posguerra
  • Diumenge:Els ’60 i ’70   [ boomers1946-1964 ] genx [1965 1980] /els ’80 i 90   millenials [1981-1996] /2000 a 2015 genz [1997-2012 /gen alpha

Llibres i materials

Cronologia de la terra i de la història

museuet de l’evolució: destrals paleolític, neolític, figuretes

Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.

Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta

[escultures ciclàdic, Plató, Aristòtil]
Documents familiars
Posted on

La idea d’un inventari en els debats filosòfics, necessitat i concepte

[a revisar]

veure EN, MUSEU, INVENTARI ONTOLOGIA
veure invindex.odt
Justificació: explicitar material de reflexió (conclusions diferents suposen premisses diferents). Contemplació.
Classificar minerals és senzill, però cóm classifico “alegria”, “Revolució francesa”, “madrigal”, “Drosophila Melanogaster”, “Injustícia”, swing.
Requeriments: Enciclopèdia de conceptes, fets de la història de la naturalesa i la cultura (taula cronològica), rutes del saber (de l’intuitiu actual al passat històric i a les teories vigents) (reducció de la teoria a l’intuitiu), enumeració dels modes d’existència o categories.
Circularitat: El saber, la història, origen i circularitat
Escala de reducció complicació, recorregut de l’intuitiu al saber, història.
+————-+       3
¦Fets Història¦———–+
+————-+  4  ¦    +———–+
     1+——————¦Cultura    ¦
      ¦             ¦    +———–+
+————-+   2 ¦     ¦
¦Ara          ¦———–+
+————-+
[En partir de l’ara i aquí, recupero el punt de vista fenomenològic, de Decartes, Husserl i Merleau-Ponty, la nostra dada és el ser-en-el-món donat, i a partir d’aquí en van sortint les altres. Veure article Philosophical Antrhopology].
 1. El meu ‘ara i aquí’ és producte de la història (una història en principi desconeguda).
 2. En l’ara i aquí trobo documents (llibres, runes) i una comunicació cultural que em permet inferir la història i la cultura (arts, ciències). Que és construit ho proven les diferents visions de la història que hi ha hagut al llarg del temps (De l’edat d’or mítica dels antics a la història moderna amb l’evolució de l’home).
 3. Tots els fets, històrics i presents es descriuen i valoren mitjantçant els conceptes i nocions de cultura, no en són independents [el racional és real hegelià, deducció].
 4. La cultura és produïda al llarg de la història, tot concepte té el seu origen en un fet cultural concret.
Elements: 7 Sabers (Matemàtica, ciència (física, química, biologia, medecina), psicologia, ciències socials (geografia, història, economia, dret), Arts (literatura, plàstiques, música), filosofia i religió), 4 tipus de fet (físic, social, personal i cultural) en una taula de fets. Tipus de sistemes.
per la idea inicial (idea ul de Déu, com catalogar fets i sistemes) i les notes sobre com simular-ho:
  • matemàtica
  • sistema físic i reaccions químiques
  • cèl·lula, òrgans, organisme en el medi
  • Estat intern persona, subjectes en el medi, societats

Què és el que existeix?

Sistemes (substàncies) que van passant per diferents estats? El model més simple seria punts en massa que es desplacen a en l’espai temps. Com les peces de parxís en un tauler. Descriure l’univers suposa la llista de les peces, el tauler, la marxa del temps (tirada de daus que també és la causalitat, amb el factor aleatori de què fa cada jugador), i on estant les fitxes a cada moment. Amb això potser podem descriure un gas. [és també la mena de model de controlar una flota de camions, el gps ens diu on són a cada moment]

Però les peces bàsiques es poden combinar i aleshores apareixen noves propietats i noves causalitats. [l’univers és un conjunt de peces de lego, algunes tirades per terra, que vibren, d’altres que han format cotxes. Hem de descriure en quines condicions es construeixen i destrueixen els cotxes, i com es comporten els cotxes, mentre duren].

Què diríem que és el món? Una llista de sistemes o peces als quals els passen coses? Una llista de fets? [de fet, el món és la meva experiència que es fa intel·ligible quan reconstrueixo un univers en forma d’objectes permanents en l’espai]

 

Així, en la proposta antiga de presentar el museu de tot el que hi ha en una versió més ontològica tenim:

experiència fenomenologia / ara

el relat narratiu biografia reconstruïda / vida, anys

les societats infrastructura, esructura i superestructura / la història

la terra, els hàbitats, materials, animals / l’evolució

gasos, estrelles / l’espai

[cada sistema o fet tindria la seva entrada a la wikipedia [la dbpedia va resultar poc madura pel que vull fer]