Un track de GPS de tota la vida ens podria dir on hem estat a cada minut, les coordenades geogràfiques dels llocs on hem viscut, o cap on hem viatjat. Però no sabríem si en aquell instant determinat estàvem creatius o al contrari, immersos en la rutina, seguint el ramat; gaudint del lleure o fent una feina dura i desagraïda; interessats en projectes o avorrits, feliços o deprimits. Aquestes serien coordenades a situar en una geografia vital o emocional. Podria ser un paisatge així:
1. Seguint el que fa el ramat
2. dopat amb l’entreteniment
3. la plana del tedi
4 .el pou de la depressió
5. portant la feixuga càrrega pel pendent costerut, com Sísif
6. fent girar la nòria de la rutina
7. el deliciós jardí de l’amor
8. la sala de les arts i les ciències
9. el taller de la creativitat, construint projectes
10 .explorant el món, els paisatges i les cultures
11. el pati del lleure, el joc, i el descans
12. el núvol de l’èxtasi
Aquests gargots tenen precendents il·lustres (es poden trobar al magnífic bloc
strangemaps) [ja no accessible]
El mapa alemany del Regne de l’amor (Reich der Liebe) de 1777, que mostra recorreguts des del País de la joventut, on hi ha el bosc de l’amor o el riu dels desigs, cap a altres territoris com són el País del descans, la Terra de l’amor desgraciat, amb els rius de llàgrimes, les muntanyes sense esperança, el desert de la malenconia; o el País de la luxúria, amb les valls de les malalties venèries, la meravellosa Terra de l’amor feliç, amb bones vistes, la font de la joia, el País dels solters o la perillosa Terra de les obsessions, amb la ciutat dels somnis. Qui pot negar haver visitat bona part d’aquestes terres?
També tenim el francès “
Carte de Tendre”, amb la geografia de l’amor mesurada en “lieues d’amitié” (kilòmetres d’amor). Seguim el decurs del “Riu de l’atracció” des del poblet de la “Nova amistat” fins a la ciutat de Tendre-sur-reconnaissance, passant per les viles de “Petits soins” o “Grans Favors” i evitant-ne d’altres com la fortalesa de l’Orgull o el poble de L’Oblit que ens podrien dur a la mar de l’Enemistat o al llac de la indiferència. No en coneixeu més d’un que ha perdut la bona ruta per no saber-se orientar?
I més recentment, del 2004, “Every englishman is an island” de Grayson Perry, una geografia de la ment, representada com una illa envoltada dels mars de les patologies mentals com la paranoia, amb regions “Esnob” (on hi ha per exemple la Música clàssica, chardonnay, ioga), Sexe i amor, Cliche, els Somnis, els Desigs, les Pors. Com seria el nostre mapa?
Un altre mapa de Grayson Perry.
