Motenda, el disseny

He fet una tenda que al mateix temps serveix de motxilla, la motenda. Aquest va ser el procés de disseny.

1. Una motxilla ultralleugera i lones?
Després d’una travessa de diversos dies al Pirineu, amb una motxilla de 2250 g. i una tenda lleugera de 1.600 g. explorava webs d’equipament lleuger. Hi havia motxilles que pesaven molt poc, i gent que enlloc de tenda feia servir una lona per al terra i tela lleugera lligada amb cordes com a sostre. Però les motxilles eren lleugeres gràcies a fer servir una tela molt fina que era més fràgil i susceptible d’esquinçar-se en fregar amb una branca. En canvi, aquesta motxilla, contenia una lona per dormir que era més resistent! No era una contradicció? La tela més resistent hauria d’anar fora.

2. Lona i capelina?
Vaig pensar que podria fer servir la lona del terra per embolicar el contingut de la motxilla, i com a coberta, la capelina, una tela més lleugera, com a coberta. La idea m’agradava perquè eliminava la motxilla i només havia de dur un terra i una capelina. Però aquesta solució no era viable perquè en les travesses de muntanya fa bastant fred, a vegades plou i no sempre hi ha arbres on penjar les cordes per tensar la lona sostre. Havia de tornar a la idea d’una tenda tradicional. Potser podria unir la lona del terra i la capelina d’alguna manera per formar una tenda.

 3. La tenda és la motxilla!
Vaig estudiar si podia unir el terra i la coberta amb cremalleres o velcros. Però resultava complicat. Les mides de la coberta no es corresponien gaire amb les d’una capelina, seria laboriós de deixar ben subjectat cada vegada que muntés la tenda. Hauria de fer una obertura a la tela del terra per accedir al contingut de dins la motxilla? Si no embolicava bé la lona, em podien caure coses? El moment eureka va ser pensar que una tenda normal podia ser, plegada, el contenidor de la motxilla. No em cauria res i la mateixa porta de la tenda podia servir per accedir a l’interior sense fer cap més obertura.

4. Estudi del plegat i les corretges, estora integrada
Ara calia trobar com plegar la tenda per acabar constituint una capsa d’una base d’uns 25×35 cm i 60 cm d’alçada. Havia vist que algunes motxilles incorporaven una estora a l’esquena i també que alguns models d’estora eren més curts per estalviar pes. Vaig recollir la idea, l’estora aniria integrada al terra de la tenda i en plegar-se, aportaria solidesa a la capsa.
Després calia veure com embolicar la tenda plegada amb dues «tapes» i mirar que les corretges no molestessin a l’hora de jeure.

5. Estructura
Com sostindria la tenda? La meva tenia dos arcs creuats al davant que s’aguantaven sols i un al darrera, tot tensat per vents. Volia trobar la manera de fer una estructura autònoma, que no necessités vents. Explorant materials en una botiga de cometes, vaig descobrir les varilles de fibra de vidre trenada, que es poden doblegar i després recuperen la forma. Si una creu de dos arcs s’aguantava sola, podia aguantar tota la tenda amb tres creus. Vaig fer un model a escala i un eix superior i aguantava! Molt lleuger però resilient.

6. La capelina avancer.
Encara volia tenia un avancer com el de la meva antiga tenda, i pretenia fer-lo amb la capelina. Però no trobava la manera d’adaptar la forma rectangular a un avancer i menys encara, d’aconseguir que s’aguantés sense fer servir vents. Al final se’m va acudir fer servir una varilla per guiar el que seria la base. La varilla quedaria tensada per una cinta. L’altre extrem de l’avancer aniria subjectat amb velcros a les cintes de la coberta i el que sobrava, a sota, plegat. Les piques no són imprescindibles però n’hi haurà 5, 4 pels extrems de la tenda i una per aguantar l’avancer, que sinó s’aguantaria només amb el pes de les botes.

ANEM PER FEINA! Acabada l’etapa de dibuixos i models, vaig encarregar els materials, em vaig comprar una màquina de cosir i van començar mesos de confecció plens d’errors i correccions, alguns comprensibles, d’altres totalment estúpids. Però tot plegat va culminar en una tenda motxilla de 1850 g, que presento en aquesta pàgina juntament amb una guia imperfecta per qui vulgui provar de fer-se’n una.

Poesia a la butxaca

M’agradaria haver treballat més la memòria, i ser capaç de recordar algunes de les poesies que he llegit. Ja que no em resulta fàcil, he buscat la manera de dur  la poesia a la butxaca.

Suposem que hem copiat la poesia a un processador de textos. La majoria d’ells deixa exportar a format PDF.

Hi ha una eina que, entre altres coses, pot convertir un fitxer PDF de 16 pàgines a un full A4 a dues cares que es pot doblegar per fer un llibret que cap a la cartera. El document original ha de tenir el pas de lletra prou gran com per que sigui llegible un cop reduït 8 vegades  (per exemple Garamond 26). Es pot descarregar a: http://multivalent.sourceforge.net El fitxer multivalent.jar es copia al directori que es vulgui i des de la finestra de comandaments es fa:

c:camí_del_javajava.exe -classpath c:camí_del_multivalentMultivalent.jar tool.pdf.Impose -verbose -page 1-16 -dim 2x4 -layout "1l,8r,16l,9r,13l,12r,4l,5r,7l,2r,10l,15r,11l,14r,6l,3r" nom_document.pdf

Que més o menys vol dir:

  • genera les 16 pàgines del document (-page 1-16)
  • posant-ne 8 a cada pàgina, en 2 columnes i 4 files (-dim 2×4)
  • i disposades així (“1l,8r,16l,9r,13l,12r,4l,5r,7l,2r,10l,15r,11l,14r,6l,3r”) :
    • la 1 girada a l’esquerra
    • després la 8 girada a la dreta
    • la 16 a l’esquerra
    • la 9 a la dreta
    • etc.

És més fàcil posar-ho en un fitxer bat i anar modificant el nom del document.

Per a convertir un text qualsevol a un format de llibre electrònic (mobi per a Kindle, epub per a iphones), hi ha l’excel·lent Calibre, un programa que, a més de gestionar la biblioteca de llibres electrònics, permet convertir la majoria formats de processador de textos (txt, rtf, odt, doc, html) a formats de llibre electrònic. Així els podrem carregar a un lector Kindle o fer servir l’ aplicació de lectura del telèfon. (El lector fbreader llegeix gairebé tots els formats sense haver-los de canviar).

Així podrem dur amb nosaltres la poesia que ens agrada i llegir-la sempre que vulguem. Per exemple, a la feina, en una reunió avorrida, podem fer veure que consultem el correu quan en realitat estem llegint un sonet!
Aquí, uns reculls en aquests formats de butxaca (Espriu, Maragall, Vinyoli, Màrius torres, Guerau de Liost, Salvat-Papasseit i altres).

 

Espineta en octau

Quan tenia uns onze anys vaig llegir “Quatre nois genials” on s’explicava la infantesa de Huygens, Dickens, Mozart i Watt. Christiaan Huygens, que s’havia de convertir en un gran científic, de noi havia construit un clavicèmbal per a la seva germana, fent servir peces de vidre per cobrir les tecles. Ho vaig trobar fascinant, seria jo capaç de construir un instrument algun dia? Anys més tard vaig tocar la flauta i el cornetto en un grup de música antiga i vaig poder escoltar de prop el so de clavicèmbals i espinetes. Però arribar a construir un instrument era més enllà de les meves habilitats i pressupost.

Per això, quan vaig veure a Renaissance Workshop , un kit assequible per a un espineta en octau, basat en un instrument de 1595, vaig decidir provar-ho.

Ha estat un procés llarg i tota una lliçó d’humilitat, cometent i corregint una pila d’errors, superant frustracions i la meva poca traça.

El tauler de base bastidor i rail de tecles
El registre pels martinets la taula harmònica i el pont
La capsa Afinant les cordes
Les tecles El martinet i la llengüeta
I finalment, un instrument imperfecte, però que es pot tocar!