Primavera amb restriccions d’aigua

Les restriccions d’aigua per la sequera m’han obligat a tallar el rec automàtic a la terrassa. El meu pla d’emergència consisteix en:

  • fregar el terra sense fer servir sabó i aprofitar l’aigua bruta per regar.
  • Recollir en una galleda l’aigua de la dutxa que deixem córrer mentre esperem que surti calenta.

I espero que amb això aconsegueixi mantenir vives meravelles com  aquestes:

un brot a un roser

el cirerer florit


estepa blanca (cistus albidus)


caps d’ase (Lavandula stoechas)


que, en col·laboració amb una oreneta despistada, m’avisen, per si no me n’havia adonat, que la primavera ja és aquí.

Maslow als aeroports


Les hores d’espera als aeroports quan esperem una connexió es poden fer pesades. Però podem prendre’ns aquesta estona com si visitéssim o habitéssim una ciutat o regió estranya (recordem el film “La terminal” on un Tom Hanks atrapat intenta sobreviure-hi) amb uns curiosos habitants que van amb les seves pertinences d’un lloc a l’altre, cadascun amb un destí o projecte en marxa, feina, turisme, estudis, migració… com la vida mateixa. A banda d’observar la gent i deambular per les botigues, un dels racons fascinants dels aeroports són les petites capelles o espais de pregària.
D’alguna manera en aquesta vila peculiar s’intenta atendre totes les necessitats, cobrint gairebé els cinc nivells de la piràmide de Maslow sencera (les necessitats fisiològiques, la seguretat de no sentir-se amenaçat i tenir una feina, l’acceptació social, l’autoestima i finalment l’autorealització): alimentar-se als restaurants, descansar als bancs o butaques de massatge, distreure’s amb llibres i revistes i també les necessitats “espirituals”.
De la mateixa manera que els menús, l’oferta espiritual també és diversa.
A l’aeroport de Barajas, per exemple, hi trobem dos espais, una capella catòlica i un espai multiús per a mesquita o sinagoga.
L’aeroport de Brusel·les és més interessant, presenta sis espais: 

  • catòlic
  • protestant
  • l’església ortodoxa
  • la mesquita musulmana
  • la sinagoga jueva
  • … i fins i tot un assistent moral!
Això és fantàstic! gairebé constitueix un museu de les religions; cal notar, però, que només hi estan representades el grup de les religions “abrahàmiques” (més o menys un 53% de la població mundial) i no hi ha les religions “dhàrmiques”, els hinduistes, budistes, etc (32%) . L’opció no religiosa quedaria representada per l’assistent moral. 

El tema és extraordinàriament suggerent. Imagineu que heu de redactar el plec de condicions per a un aeroport i us toca pensar quins són els requeriments per atendre les necessitats espirituals. Es pot identificar espiritual amb religiós? Es pot identificar espiritual amb el moral, en el sentit sobre què està bé o malament (quines converses deuen tenir en aquest despatx?). I l’humor, és una necessitat espiritual? Quin seria el vostre projecte?

El vessant estètic d’aquesta mateixa qüestió tocaria el problema de l’arquitectura: es pot crear un espai espiritual deslligat de les tradicions arquitectòniques religioses? Podem pensar en la meditation room de les nacions unides, o en les propostes de Tadao Ando que renova la concepció del temple cristià o budista.